La revolució i el “terror roig” davant la sublevació militar

19 de juliol de 1936, la revolució

Al esclatar la guerra i amb la derrota del cop d’estat a Catalunya, es van produïr accions de saqueig a les cases dels empresaris del carrer Indústria, entre elles la de l’empresari i líder de la Lliga, Ramon Picart. La  FLS confiscà els edificis del Cercle Sabadellès i la Casa Picart, la CNT s’incautà del Col·legi Sagrada Família al carrer Sant Josep, la UGT i les JSU els locals de la Lliga situats a l’actual Casal Pere Quart. El POUM es va incautar el cafè Cal Jan, a la Rambla davant de l’Euterpe.

Es van confiscar en total 33 escoles religioses i convents, per a ser destinats com a centres culturals i escoles laiques. També es van confiscar residències privades com la Casa Duran, la de Ramon Picart que hem anomenat anteriorment, la Casa Ponsà i els domicilis dels grans fabricants de la ciutat, com els Gorina, els Arimon, els Sempere, els Turull i els Sallarès.

La classe treballadora de Sabadell com a la resta de localitats de Catalunya i altres indrets de l’estat on el cop havia fracassat, va fer-se amb el control de les fàbriques, ja que la majoria de fabricants havien abandonat la ciutat i s’havien refugiat al bàndol nacional o a l’estranger: Els Brutau, Casanovas, Gambús, Gorina, Manent, Marcet, Llonch i Turull.

21 de juliol crema dels edificis religiosos i inici del “Terror roig”

Els atacs contra l’església catòlica i els seus símbols es van produïr entre el 21 i el 22 de juliol.

El 21 de juliol és assassinat el primer capellà a Sabadell, el rector de Sant Julià d’Atura, Josep Font Deu, al bosc de Torrebonica. També van començar a cremar-se les esglésies catòliques de la ciutat: Sant Fèlix, la Puríssima, Sant Vicenç de la Creu Alta, Misericòrdia, Gràcia,etc. També es saquegen i s’incendien diversos col·legis i establiments religiosos -Maristes, Escolapis, les Escolàpies, les monges de la Sagrada Família,etc. Tot i això, l’edifici dels escolapis va ser respectat, biblioteca i arxius inclosos, també va ser respectada la biblioteca del vell Ateneu de Sabadell, que només tenia 235 llibres.  

El dia 22 es va cremar el santuari de la Salut. La violència contra l’església estava molt arrelada a la ciutat a causa de tots els anys de repressió sobre la població obrera, on l’església podia exercir més fàcilment el seu domini: castració de les llibertats; especialment la repressió sexual i la imposició del model familiar catòlic, així com la inculcació de la moral cristiana gràcies al control durant molts anys de l’educació. Cal assenyalar que la major part de l’estament eclesiàstic va recolzar el cop d’estat (excepte alguns capellans de renom com Vidal i Barraquer). A Sabadell, la repressió contra l’església va ser major degut el fort arrelament anticlerical entre les classes populars, a causa del catolicisme integrista de personatges com Fèlix Sardà i Salvany. Destacar que els edificis de les confessions no catòliques no van ser atacats, ni l’Església Reformada Episcopal ni la Unió Evangèlica Baptista que van continuar obertes i intactes un cop acabada la guerra.

A Sabadell la violència de les forces del Front Popular va provocar segons l’historiador Andreu Castells, 83 morts, Josep Mª Solé i Joan Villarroya xifren els assassinats en 69, sobretot eclesiàstics (23 segons Castells). Molt pocs si els comparem amb els 235 de Terrassa, tenint en compte que Sabadell tenia uns 49.000 habitants i Terrassa 48.000. Pràcticament totes les forces anomenades revolucionàries van intentar culpar a la CNT-FAI de la violència incontrolada. Això no és cert, ja que totes les organitzacions tenien els seus equips de destrucció, exceptuant el POUM (a Sabadell), i a més la majoritària Federació Local de Sindicats (FLS) que formava part dels sindicats trentistes d’oposició, es va passar a la UGT. Com indica l’historiador Andreu Castells:

Ara bé, aquesta política discriminatòria no podia respondre sinó el fet que els dirigents de la FLS tenien veritable interès a desenvolupar un nou ordre sense la CNT-FAI i a obtenir el poder suficient per a imposar-lo, cosa que aconseguiran de resultes dels fets de maig de 1937.

El mateix 21 de juliol el Full Oficial, l’únic òrgan de premsa autoritzat durant mesos, realitzava una crida a aturar les accions de pillatge, el manifest signat pel Comitè del Front Popular i Organitzacions Obreres, adreçat Al proletariat sabadellenc, deia:

És de recomanar, i exigir després a tothom, que no es facin accions individuals, que malgrat poguessin ésser fetes amb bones intencions, podrien sembrar el confusionisme i desvirtuar la magnífica gesta que estem portant a cap. 

El 22 de juliol la CNT-FAI va emetre una nota al Full Oficial on críticava les accions dels incontrolats:

Les organitzacions CNT-FAI de Sabadell posen en coneixement del poble que no accepten la responsabilitat d’uns actes que s’han portat a cap a la nostra ciutat, comesos per individus poc escrupulosos que s’aprofiten dels presents moments. Fan l’enèrgica condemnació dels mateixos per ésser completament contraris a la seva alta moral revolucionària.

La força majoritària al Comitè Local de Defensa era la FLS, amb 3 membres; la seguía la CNT i el POUM amb 2; i ERC, CRF i la FAI amb un cadascun. De fet un dels principals instigadors dels assassinats a membres de l’església fou Saturnino Nicolás Antolino “Lino”, de la FLS adherida a la UGT poc després d’iniciar-se la guerra. Amb el trencament trentista i el conflicte entre la CNT-FAI i la FLS liderada per Josep Moix, “Lino” actuava com a guàrdia personal de Moix i els líders de la FLS, durant un acte de la FLS a Manufactures Carol S.A “Cal Jepó”, “Lino” va intentar convèncer a dos treballadors que paressin la feina, aquests si van negar i “Lino” va acabar disparant i matant a un dels treballadors i ferint l’altre. Iniciada la guerra “Lino” juntament amb Marcelino Blanco, Juan Sánchez “Nene” (que es passaran al bàndol nacional posteriorment), organitzà les patrulles de control i els anomenats “consells de cuneta”, on els sospitosos de col·laboració amb els militars franquistes sublevats eren executats a les carreteres dels voltants de la ciutat. Una de les persones més conegudes executades per les patrulles de “Lino” va ser l’eclesìastic, compositor i organista, Àngel Rodamilans i Canals, “Pare Rodamilans”, afussellat a la Serra d’en Camaró el 27 de juliol de 1936, actualment té un monolit d’homenatge davant l’església de la Puríssima.

monument_al_pare_rodamilans
Monolit al pare Rodamilans davant de l’església de la Puríssima

_________________________________________________________________

Castells, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Guerra i revolució 1936-1939. Edicions Riutort, Sabadell, 1982.

DD.AA. La República i la Guerra Civil. Sabadell 1931-1939, Ajuntament de Sabadell, 1986.

Roig Pérez, Carles. El fenòmen dels incontrolats a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939). Estudi tipològic i comparat d’alguns dels protagonistes de la repressió. Desafectos : Revista d’història crítica, núm. 2 (200?)  (Estudis)

Santamaría, Antonio. Els primers compassos de la Guerra Civil (1936). iSabadell.cat, 17 de juliol del 2016 <http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-els-primers-compassos-de-la-guerra-civil-1936/>

Anuncis