Claramunt Creus, Teresa

Sabadell (Barcelona), 4-6-1862/Barcelona, 11-4-1931. Famosíssima anarquista i pionera del feminisme obrer. La família de Teresa Claramunt era un clar exemple de les famílies que havien nascut als pobles pròxims a Sabadell o bé en altres zones industrials i que s’havien traslladat a la ciutat, provocant que de 1787 a 1887 la població sabadellenca es multipliqués per deu, arribant als 20.000 habitants a la segona data. Els seus pares paterns provenien del nucli cotoner i paperer de Capellades, el seu avi, Ramón; i l’àvia Margarita Munier, d’un nucli llaner del departament del Aude a Limoux (França). Margarita filla d’un bataner francès es va establir a Sabadell el 1824, on va conèixer i es casà amb Ramón Claramunt. Aquest matrimoni, després de passar uns anys a Martorell (1827-1828), on va néixer la seva filla Joana, va arribar a Alcoi entorn al 1929, ciutat on va néixer el 1832 Ramon Claramunt, pare de Teresa, i la seva germana Purificació. Alcoi per la seva precocitat industrial, va ser la única ciutat valenciana amb un flux ininterromput de catalans. A Alcoi van romandre vint anys, fins que el 1849 va tornar a Sabadell tota la família. Ramon Claramunt i Joaquima Creus, es casen a Sabadell a mitjans de la dècada dels cinquanta El 1858 va néixer Maria i el 1862, els 3 anys, Teresa, va seguir els seus pares fins a Barbastro (1865), on van néixer els seus altres dos germans, localitat on romandrà fins els tretze anys. La família Claramunt estava ocupada en el Sector industrial on les possibilitats d’obtenir una ocupació permanent eren escasses i quedaven lligades a l’experiència prèvia i a la qualificació. La migració d’una ciutat a una altre es converteix en una alternativa que no sempre assegura una posició econòmica estable. Per altre banda, la família Creus, estava ocupada en el sector agrari, sense mobilitat migratòria i habitatge en una localitat pròxima a Sabadell.

Poc després de retornar a Sabadell, la seva germana gran, Maria, es casa el 1879, als 21 anys, i abandona la casa familiar; els seu germà Àngel mor, Joaquima Creus, la mare, també mor a principis dels 80. Podria ser el moment en què Teresa marxa de casa als divuit anys, i comença a treballar en el tèxtil i adquireix notable prestigi per la seva intel·ligència, cultura i valentia. Amb només vint anys apareix la seva firma al peu de documents anarquistes com l’acta de constitució de la secció de diversos treballadors anarcocol·lectivistes de Sabadell (26-10-1884), any en que funda un grup anarquista femení  a Sabadell, seguint els passos de la línia de Tarrida i intervé en una vetllada de l’Ateneu Obrer. Participa a la Vaga de les set setmanes de 1883, aquest conflicte va començar quan la Unió de Treballadors de la Llana va presentar una circular als fabricants de  Sabadell, en la qual es demanava la rebaixa de les hores de treball mantenint el mateix sou, per tal de poder instruir-se a ells mateixos i als seus fills, en aquesta circular però, no es feia referència a cap possible Vaga. La Comissió de treballadors que esperava una resposta per part dels fabricants, no fou rebuda i a més els van fer esperar sense resposta en el local del Gremi de Fabricants durant una hora. Això va provocar que diverses societats convoquessin una Vaga que va aconseguir reunir uns 12.000 treballadors. Els empresaris van respondre a aquesta Vaga tancant les fàbriques fins que els obrers reconeguessin l’error de convocar Vaga, també van amenaçar als promotors i aquells que recolzaven la Vaga amb l’acomiadament. L’Ajuntament va recolzar les patrulles nocturnes i diürnes de ciutadans de la burgesia que tenien com a objectiu dissoldre qualsevol grup, la ciutat s’havia omplert de Guàrdies Civils i de burgesos armats que pegaven a tot aquell sospitós de vaguista; es produïren nombroses detencions, sobretot dels dirigents més actius de la Vaga, l’Obrera fou tancada i els Desheredados es veié amb la impossiblitat de sortir al carrer; finalment després de set setmanes de lluita, el 17 de juliol, els obrers es veuen obligats a tornar a treballar.

Teresa Claramunt es casà amb Antonio Gurri el gener de 1884, reconegut obrerista, que es movia entre el republicanisme federal i uns plantejaments obreristes radicals, tot i que més endavant, igual que Teresa, abraçaria l’anarquisme. El 1885 participa al Congrés Comarcal català de Barcelona i per primera vegada col·labora a la premsa, concretament a la publicació Bandera Social, època en que ja probablement estava lligada a l’Ateneu Obrer i al periòdic Los Desheredados. El 1887 assisteix al Congrés Comarcal de Barcelona de la Federación de Trabajadores de la Región Española (FTRE). El 1888 realitza mítins a Barcelona i després de febrer sembla que realitzi un viatge a Portugal. El 1891 realitza un mítin a Sant Martí de Provençals amb Dolors Amat i a Barcelona, Manresa i Mataró, en els intents per estendre l’agrupació de Dones, any que probablement deixa Sabadell per Barcelona-Camprodon.

Entre 1891 i 1892 és oradora en més de vint mítins i més endavant lligada als esdeveniments de l’anarquisme militant, el que provoca que sigui perseguida, detinguda i empresonada diverses vegades: detinguda el 1893 per els successos de maig (condemnada quatre mesos a Reus amb Tomàs Sugranyes) i després del atemptat del Liceu, novament el 1896 pels fets de Cambios Nuevos, és deportada i viu a França i Anglaterra, concretament a Londres, París i Roubaix com a teixidora.

El 1898 retorna a Barcelona i seguidament intervé a la campanya contra els Processos de Monjuich. A partir de 1900 forma el grup femení anarquista de Gràcia, el 1901 col·labora decisivament en la fundació de El Productor, al costat de Bonafulla, i és un dels grans elements desencadenants de la gran Vaga barcelonina de 1902, any en què destaca enormement en la gran gira de propaganda per Andalusia que acaba amb la detenció a Ronda i la posterior expulsió a Málaga. El 1904 es troba en llibertat provisional, amb dos processos pendents per delicte d’impremta.

En els següents anys, participa en nombrosos mítins i gires de propaganda mostrant sempre la seva gran capacitat de convocatòria i mobilització. La setmana tràgica l’allunya de Barcelona, el 1909 s’instal·la a Saragossa, on treballa a favor del obrerisme aragonès. Amb el pas dels anys, la seva residència es converteix en un lloc de peregrinació per la joventut anarquista. Posteriorment se’n va a Sevilla (1913-1923), amb l’ajuda d’Antonio Ojeda, als quals els seus educava, amb l’esperança que el clima milloraria la seva salut, mantenint el seu activisme, però amb freqüents estades a Saragossa i Barcelona.Durant els anys vint, va recelar del sindicalisme, ja que hi veia evidents perills reformistes, el que contrasta amb els seus primers anys on col·labora amb republicans, maçons, feministes diverses i fins i tot espiritistes. El 1924 va retornar a Barcelona i va viure un temps a casa de Francisca Saperas, però una progressiva paràlisis li va impedir la seva militància, tot i que el seu últim mítin va tenir lloc al 1929. Les seves idees van continuar intactes fins a la mort.

En una època on la participació política i social de les dones era molt minoritària, es pot afirmat que Teresa Claramunt fou pionera del feminisme anarquista obrer. Bona mostra dels seus pensament i preocupacions respecte a la dona, els podem trobar en el seu fulletó sobre La mujer (1905). Aquest fulletó ordenava i sistematitzava el seu pensament feminista. Els objectius d’aquest text, eren aclarir els errors sobre l’educació de la dona i explicar les causes que encara sostenien aquests errors, i combatre la ignorància de les dones. El responsable del infeliç estat de la dona, era l’home, per tant existia un clar antagonisme de sexes. Claramunt també considerava fonamental qüestionar la falsa moral que aplicava criteris morals diferents a homes i a dones. Per últim, calia oferir una alternativa basada en el reconeixement del problema, la lluita per la llibertat i la igualtat de condicions entre homes i dones amb consciència dels seus drets i deures per poder col·laborar amb l’home en la transformació completa de la societat. Claramunt també pensava que si no canviava la situació de les dones a l’àmbit privat, difícilment ho faria a l’àmbit públic, així donava una dimensió política a l’àmbit privat, cosa que el feminisme trigaria molts anys a plantejar-ho com un dels seus pilars de lluita.

Les seves grans aportacions i lluites foren: com hem dit anteriorment, la defensa de la igualtat entre ambdós sexes des de una perspectiva socioeconòmica, però també l’anticlericalisme i l’antipoliticisme. La seva ploma està present a nombroses publicacions: La Alarma, La Anarquía, Bandera Social (1885), Buena Semilla, El Combate, El Corsario de la Corunha (1893), Cultura Libertaria, Los Desheredados de Sabadell, Fraternidad, Generación Consciente, El Obrero Moderno de Igualada (1910), El Porvenir del Obrero, El Productor Literario, El Proletario, El Rebelde, Suplemento de la Revista Blanca, La Tramontana, Tribuna Libre, La Voz del Pueblo de Terrassa (1913),etc. A més és autora de: La mujer. Consideraciones generales sobre su estado ante las pregorrativas del hombre (Maó, El Porvenir Obrero,1905) i El mundo que muere y el mundo que nace (obra teatral estrenada a Barcelona, 1896).

_________________________________________________________________

Tresa Claramunt. Pionera del feminismo obrerista anarquista. Laura Vicente Villanueva. Fundación Anselmo Lorenzo. Biografías y Memorias/4, Madrid,2006.

Enciclopedia histórica del anarquismo español. Tomo I. Miguel Iñíguez. Asociación Isaac Puente, Vitoria, 2008.

Anuncis

Hi ha un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s