Sabadell, 26 de març de 1901 – 4 d’abril de 1963
Fabricant i alcalde franquista de Sabadell
Fabricant vinculat a la indústria llanera, milità a les Joventuts Mauristes, arribà a ser cap de la Unión Patriótica, el partit de la dictadura de Primo de Rivera, i regidor durant el 1924-1925.
En esclatar la Guerra Civil va refugiar-se a la zona franquista i s’afilià a la Falange Española Tradicionalista – Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (FET-JONS). Va participar en la primera centúria de Falange i creà la segona centúria de la Falange catalana establerta a Burgos, combatent al Front d’Aragó i estigué vinculat als serveis d’informació militar. Un cop el bàndol franquista guanyà la guerra, tornà a la ciutat, on primer exercí de delegat local de la Central Nacional-Sindicalista (CNS), tinent d’alcalde i alcalde accidental (13 de desembre de 1940 – 21 de maig de 1942). Falangista convençut, en aquest període com alcalde accidental, els nazis van visitar en diverses ocasions la ciutat: El 20 abril de 1941, amb motiu del 53è aniversari d’Adolf Hitler, Hans Thomsen, cap del partit nazi a Espanya visita la ciutat. El 8 de maig de 1941 una delegació de la secció femenina de les Joventuts Hitlerianas, liderades per Luise Michel, visiten la ciutat per ensenyar el model de comandament d’aquesta organització. El 22 d’agost del mateix any a la sala de plens de l’Ajuntament, Detlev Ehlers, cap de les Joventuts Hitlerianes a Espanya fa entrega de tres retrats de Hitler i de quatre insígnies d’honor a quatre falangistes de la ciutat: al mateix Marcet, a Pere Riba Domènech (cap comarcal del Frente de Juventudes), a Magda Coret, (delegada comarcal de la Sección Femenina de la Falange), i a Montserrat Sampere (regidora comarcal de la Sección Femenina del Frente de Juventudes). Les ultimes visites dels nazis a la ciutat van ser: el 17 de febrer de 1942 per part de Ruth Moll, delegada de la secció Femenina a Espanya del NSDAP, acompanyada de Magda Coret, i finalment, el 17 d’abril del mateix any, la visita de Pablo Gutherms, secretari del partit nazi, acompanyat de Fisher, director de la Casa d’Alemanya en Barcelona.
Més informació sobre les visites dels nazis a Sabadell: https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/los-nazis-en-sabadell/
Marcet va ampliar la seva empresa, tot i que la producció anual de postguerra de teixits i filats havia disminuït fins a nivells per sota de 1935. Va participar en les comandes de l’Exèrcit de teixits des de Béjar. Entre el 31 de març de 1944 i el 21 de desembre de 1945 va facturar per la venda de teixits un total de 5.915.030 ptes. a l’Exèrcit i a la Direcció General de la Guàrdia Civil, després d’haver dipositat una fiança de participar en el concurs i com a garantia del contracte de 344.966 ptes, equivalent al 5,8% del total facturar. Una quarta part de la llana distribuïda per quotes estava reservada a organismes oficials, amb la participació en els contractes per al subministraments de l’exèrcit s’assegurava la producció a la fàbrica i els seus beneficis.[1]
El 27 de gener de 1942, Marcet organitzà una monumental visita de Franco a la ciutat, després d’aquesta, va ser nomenat alcalde, en aquest consistori, tots els regidors tenien el carnet de la FET-JONS. El 21 de maig de 1947 organitzà una nova visita de Franco a la ciutat. Dirigí el consistori amb mà de ferro i vetllà pels interessos dels empresaris del tèxtil llaner, fent-se nomenar president del Gremi de Fabricants de 1951 a 1956, també va ser president del Centre d’Esports Sabadell i de l’Aeroclub de Sabadell. Tornà a ser diputat provincial del Partit Judicial entre 1955 i 1956.
Pel que fa a la seva vida familiar, es va casar amb Ana Figueras, amb qui va tenir cinc fills.
El 1960, el Governador Civil de Barcelona Felipe Acedo Colunga, el va destituir del càrrec, encara que ell sempre va presumir de tenir amistat personal amb Franco, ja que en algunes ocasions realitzava vols personals a Madrid per visitar-lo. Durant el seu mandat, Marcet va realitzar una profunda depuració de l’administració anterior republicana i inicià una dura repressió contra els antifranquistes vençuts. 61 funcionaris municipals (18,3%) van ser destituïts i 17 (5,1%) sancionats. Durant els primers anys del seu mandat no només es va desencadenar una forta repressió política sinó també es visqué una greu crisi econòmica, de 1940 a 1950 els salaris es van congelar al nivell de 1936 i els preus van experimentar una brutal inflació, fet que provocà que part de la població es veiés obligada a recórrer als preus abusius del mercat negre. Prova d’aquesta crisi, va ser l’expansió de la tuberculosi entre la classe treballadora. Pel que fa a la destrossa del Bosc de Can Feu, es mostrà contrari a la opinió de l’exalcalde Esteve Maria Relat, partidari de la protecció del bosc, fet que provocà la dimissió d’aquest últim.[2]
“Mantener a las mismas puertas de la ciudad en incontenible y sostenida expansión, de un término municipal harto reducido, un grandioso bosque virgen, es un sueño imposible, so pena de ahogar el progreso. Esperar que un bosque de tales características pudiera salvarse era una verdadera utopia”
“Tal fue el imperio de la realidad sobre todos los sentimientos. El crudo positivismo del cotidiano vivir ha impuesto su ley radicalmente y del legendario bosque de Can Feu, no ha quedado ni la mortaja. Recuerdo hace unos años la ‘Fundación Bosch y Cardellach’ en un arrebato de romanticismo totalmente fuera de lugar, lanzó la idea de ‘reconstruir’ el bosque, intentando la imposible empresa de rescatar un espacio que la propia ciudad había devorado”
A les eleccions del 21 de novembre de 1954, Marcet intentà donar-li un toc més falangista a l’Ajuntament, fent entrar pel terç familiar a Josep Burrull, que portava la veu del Frente de Juventudes. A la renovació de 1957 va fer entrar amb força el catolicisme militant, en tres versions: Acadèmia Catòlica, Opus Dei i Comunió Tradicionalista. Així entrà, per terç familiar, el que seria el següent alcalde, Antoni Llonch.
Marcet s’oposà a que els jesuïtes fossin substituïts per l’Opus Dei, i que la preponderància catòlica fos tan massiva, això, i les crítiques a algunes polítiques del règim, li van costar el càrrec. Marcet causava malestar al governador de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, ja que amb les entrevistes amb Franco i els seus vols personals a Madrid, passava per sobre d’ell, per altra banda, anomenava despectivament a Acedo, “la Mula”, aquest finalment no s’aturà fins a substituir-lo per Antoni Llonch. Pel penúltim alcalde franquista, Josep Burrull, la caiguda de Marcet es degué a la qüestió del camp d’aviació i del mercat que li havien creat molts antagonismes. En el seu període es produïren diversos episodis de corrupció, la majoria d’ells quedaren tapats: Robatori d’una màquina d’aixafar rocs, falsificació de tiquets de la bàscula municipal o dilapidació de diner rebut a compte d’accedir als habitatges del Patronat Municipal del carrer Brutau. I el cas més greu, el Sumari 167 de 1956 sobre “malversación de caudales públicos” d’un “alcance de tres millones cien mil cuatrocientas setenta y nueve pesetas con cincuenta céntimos”. El governador va expedientar disciplinàriament al recaptador i quatre funcionaris que el degueren ajudar. El jutge instructor municipal, per la seva part va incorporar expedients contra l’interventor de fons i contra el dipositari. Al final de 1956, Marcet escrigué una carta a Franco, advertint-lo de la greu situació político-social de Catalunya, sobretot de Barcelona, que considerava desgovernada. Per Marcet, l’oposició no es devia a la organització dels comunistes i opositors al règim, sinó al malestar de la gent per la greu situació econòmica, fent referència a la vaga de Tramvies. Publicà les seves memòries el 1963, “Mi ciudad y yo. Veinte años en una alcaldia, 1940-1960″, redactades pel periodista falangista Josep Maria Cabeza Torres[3] (cap de redacció de “Sabadell”, de l’oficina d’lnformació Municipal i de la secció “Diálogos con el Alcalde” des de 1952), reivindicant la seva labor, la destrucció del bosc de Can Feu (com ja hem vist anteriorment), la seva visió del catalanisme folklòric dins d’una Espanya indivisible; la “justícia social” des de una visió falangista d’ordre, jerarquia i concòrdia entre classes; les visites del “Caudillo” a la ciutat; les seves gestions i declaracions a favor d’alguns presos republicans; i especialment haver aconseguit la pau social a Sabadell durant 20 anys, sobre la vaga de tramvies a Barcelona:
“El único osasis de paz absoluta, sin que se registrara algarabiada alguna, ni el menor conato de huelga o paralización del trabajo fue, en aquellos momentos de desconcierto general, la ciudad de Sabadell
“Cuando las radios extranjeras al servicio de los elementos exiliados, entre ellas la fantasmal ‘Pirenaica’, se dedicaron a exaltar los ánimos, Sabadell fue el blanco predilecto de sus incitaciones. Comprendían que seria un factor capital que nuestra ciudad se sumara a la confusión indescriptible de aquellos momentos”.
“Estas radios, que en otras ocasiones y en diversas circunstancias ya habían dedicado su atención a mi gestión municipal, se volcaron entonces aludiéndome constantemente con sus insultos, y en sus incitaciones al desorden y la rebelión hechas a los sabadellenses. Pero su fracaso fue tan absoluto que no tuvieron ni el consuelo de registrar el menor incidente, pues ni un solo día dejó de asistir al trabajo toda la población obrera”
Marcet Coll, Josep Maria. Mi ciudad y yo. Veinte años en una alcaldía 1940-1960. (pàg. 123). 1ª Edició, novembre de 1963. Talleres Gráficos ‘Duplex’. Fontorra, 6 Barcelona
Com he dit anteriorment, Marcet va expulsar de l’Ajuntament a funcionaris vinculats a la República, va ser un ferm defensor del règim franquista, falangista convençut, i durant els seus inicis a l’alcaldia, es va reunir amb dirigents nazis.[4] En realitat la tasca repressiva, com la depuració de funcionaris del període republicà o intervencions polèmiques com l’expropiació del casc antic del Pedregar, les va encarregar a Miquel Sala Viñals (tinent d’alcalde de 1940 a 1952). Així Marcet s’encarregava de la part “bona” com el paternalisme a la seva fàbrica o el permetre tornar a la ciutat i alliberar a persones d’esquerres i antifranquistes[5], com el pedagog del POUM, Jaume Viladoms, o el sindicalista Ricard Fornells, aquest últim el va captar per la CNS (sindicat vertical). Tot i que per exemple, negà el retorn al sindicalista Josep Rosas, quan aquest tenia 68 anys. Ell mateix va destacar a les seves memòries haver intercedit per alguns presos i exiliats:
“También me preocupé a fondo por la situación de quienes habían sido condenados a penas de destierro, haciendo valer toda mi influencia para conseguir su incorporación al trabajo y a la vida de la ciudad. Hice infinidad de visitas a reclusos de Sabadell en presidios y sobretodo en la Cárcel Modelo de Barcelona. También intervine ayudando a tramitar la salida de Barcelona de algunas familias de exiliados que no queriendo regresar por haber resuelto su situación en el extranjero, deseaban tener a su lado a sus seres queridos”
Marcet Coll, Josep Maria. Mi ciudad y yo. Veinte años en una alcaldía 1940-1960. (pàg. 122). 1ª Edició, novembre de 1963. Talleres Gráficos ‘Duplex’. Fontorra, 6 Barcelona
El 12 de març de 2017, per acord del Ple de l’Ajuntament, va ser retirat el monòlit en homenatge seu, situat a la mateixa “Plaça Marcet” i dos anys més tard, en compliment de la Llei de Memòria Històrica, es va canviar el nom de la plaça pel de “Plaça de les Dones del Tèxtil”. El monòlit a Josep Maria Marcet va ser instal·lat l’any 1974, quan es va inaugurar la plaça, i era obra de l’escultor Camil Fàbregas. A Bellaterra (Cerdanyola) on hi va tenir casa, encara existeix un carrer amb el seu nom.[6]
[1] Deu Baigual, Esteve. Sabadell en la postguerra 1939-1945. Nou ordre i repressió. (pàg. 234 i 235) Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022
[2] Castells, Andreu. Informe de la oposició. El franquisme i la oposició a Sabadellenca VI. Editorial Riu Tort, Sabadell, 1980
[3] Marín, Martí. Premsa i poder en el Sabadell de la postguerra, 1939-1942 (pàg. 58, Annex II) <https://ddd.uab.cat/pub/artpub/1993/145991/Premsa_i_poder.pdf>
[4] Op.cit
[5] Marín, Martí. ‘L’Ajuntament en el període franquista: L’articulació de la política municipal 1939-1979’ (pàg. 85). Revista Arraona, num. 5. Època III, tardor de 1991
[6] ‘Nomenclàtor de Bellatera (47). Avinguda de Josep Maria Marcet (BV-14414)’. Bellaterra.cat https://bellaterra.cat/2020/08/03/nomenclator-de-bellaterra-avinguda-de-josep-maria-marcet-bv-1414/
[…] de la seva riquesa: Brutau, els Codina, els Corominas, els Garriga, els Estruch, els Llonch, els Marcet etc. Aquest abandonament patronal de les fàbriques, va suposar les col·lectivitzacions i el […]
[…] Monsolís. Aquest va permetre la tala d’arbres del bosc de Can Feu durant l’alcaldia de Marcet. Actualment el castell és de propietat municipal, ja que l’Ajuntament de Sabadell el va […]
Hola sóc Rosa Gil i voldria saber el nom de la persona que va escriure realment les memòries de l’alcalde Marcet…”Mi ciudad y yo”, sé que l’autor va ser un escriptor, gris tot ell, periodista del diari Sabadell crec i falangista…actualment ha acabat per a desapareixer aquesta dada que fa uns anys es trobava a la xarxa…
Marcet quan comença la narració ja li han “fet el llit” de males maneres, està malalt i no veu publicat el llibre
Bona tarda Rosa, la veritat és que és la primera notícia que tinc de que la seva autobiografia la va escriure un periodista del “Diari de Sabadell”. Quan he buscat informació sobre el llibre no he trobat enlloc que l’escrigués una altra persona. Si saps més informació d’on ho podria trobar, o a on vas llegir que ho havia escrit algú altre, t’ho agrairé.
Bé tinc la sensació que no ha arribat l’anterior aclariment (els follets de la informàtica) pero a la pàg 333 del llibre “Mi ciudad y yo” el senyor Marcet fa és ment exprés a José Cabeza i que el 18-7-52 comença els “diálogos con el alcalde”. José Maria Cabeza Torres segons consta a la revista Arraona 13, III época, Tard or 1993 escrigué també ” Mi ciudad y yo” i tant la Fundació com la familia ho saben. A veure si aquesta vegada arriba.
Bones, el llibre de mi “Ciudad y yo” el vaig consultar, però no me’l vaig llegir tot, sinó algunes parts com les visites de Franco a la ciutat, sobre el bosc de Can Feu, sobre el catalanisme,etc. Miraré això que em dius de la pàgina 333, això si que és fàcil de trobar. Gràcies per la informació igualment.
Bé… com que penso que era prou important torno a repetir més o menys el meu comentari i aquesta vegada en faré còpia per a evitar-ne que “desaparegui” abans de “veure la llum”la xarxa…
Quan fa uns anys li vaig regalar a la meva mare ” Mi ciudad y yo” ja que, per raons personals, a casa meva el senyor Marcet estava i està en un pedestal… ella em va comentar que el llibre el va escriure una Altra persona per encàrrec…ara ja no li puc preguntar gaires coses…perque voldria saber qui li va dir.
Jo ho vaig comentar a en Plàcid, el periodista i m’ho va confirmar. En Cabeza era un periodista que tenia les seves raons familiars i personals per a voler i necessitar invisibilitat i discrecció.
Tal com he dit a l’escrit anterior hi ha el pas gráfic d’aquest senyor, fa uns anys era més fàcil…disposició de captures de pantalla de les dades i una petita visita a l’arxiu de la Fundació i al arxiu històric on tenen digitalitzats gran part d’aquests diaris de l’època franquista (jo els he consultat per a buscar informació de la Guardería Santa Tereseta del carrer Duran i Sors) donaría molts bons resultats de cara a mostrar com es manipulen i amaguen dades encara ara…no vull ni imaginar llavors!!!
A casa meva no el tenim pas en un pedestal, cada família ha viscut les seves experiències. El pare de la meva avia, materna, Josep Masip, va estar a la presó, anys sota pena de mort i fent treballs forçats, l’acusaven d’haver matat l’amo d’una fàbrica, fins que la dona de l’amo va dir que s’havia equivocat no el van treure de la presó. El germà d’un besavi meu va estar a un camp de concentració, l’Eduard Garrigós. O sigui que tot el que olori a franquisme o feixisme no ha estat mai benvingut a casa meva, més que res en el cas del pare de la meva àvia, Marcet no va fer res perquè el deixessin lliure. Ser d’altres casos que si, per exemple Marcet va deixar tornar a alguns exiliats.
No em fa res posar que el llibre el va escriure un periodista si és així, ara si va manipular o no les paraules de Marcet això és més complicat de saber. Jo tinc la meva ideologia, però si mires el bloc trobaràs que no em fa res parlar de per exemple els capellans que van matar els que anomenaven rojos o de la crema d’esglésies. Tots van matar a la guerra, el que passa és que uns van tenir 40 anys per seguir-ho fent i perquè es reconeguessin els seus morts, i els altres encara estan esperant trobar els seus familiars enterrats en “cunetas”.
Jo vaig neixer perquè el Marcet va donar un contracte a la meva tieta que el va portar al batalló disciplinari on estava el meu pare per Masó. Quan va començar a treballar a Cal Marcet va coneixer la meva mare i quan en Marcet va morir el meu pare va haver de marxar de nou… Dos filles internes a centre del tribunal tutelar de menors, custodia treta fins el 68/69 no va tornar: vot se silenci i acceptació de tot…No a mi no m’és igual…ell era i es franquista, fascista i falangista malgrat intent in cobrir la miseia i els comportaments miserables d’aquells terribles temps am una capa de bones obres jo vull que de una vegada per totes no facin biografies que quasibé el deixen com un Sant, sinó com les teves i va haver un temps que això era públic i general, ara el que es publica passa pel sedàs de no enfadar als poders vius de la ciutat, com en aquells temps.
Per saber-ne més que es difícil de trobar:
https://ddd.uab.cat/pub/artpub/1993/145991/Premsa_i_poder.pdf
Pàg 58 annex 2 i a disfrutar abans que desapareixi de la xarxa…
[…] de Sabadell. Ho va haver de fer al Teatre Principal, considerat de condició inferior. El batlle Josep Maria Marcet va acabar cedint a les pressions del sector més purità de la ciutat, i l’espectacle […]
[…] gràcies a la seva vinculació amb el Movimiento Nacional, entrant com a regidor de l’Alcalde Josep Maria Marcet. Posteriorment seguí com primer tinent d’alcalde amb l’arribada d’Antoni Llonch. […]
[…] a l’alcalde Josep Maria Marcet a l’antiga Plaça Marcet (retirat, actualment la Plaça s’anomena de Les Dones del […]
[…] Bosch i Cardellach (Institució de caràcter cultural, creada sota la tutela de l’alcalde Josep Maria Marcet l’11 de novembre de 1942, que passaria a ser Fundació el 1945) i posteriorment en continuà […]
[…] Franquesa i Josep Facerias parlessin amb Magí Clotet perquè els ajudés a matar l’alcalde Josep Maria Marcet, Franquesa el va visitar: “Li vaig dir que atemptar contra Marcet era inoperant. Però ell […]
[…] Crehueras. Anna Figueras va ser coneguda popularment com “Anita”. Es va casar amb Josep Maria Marcet i Coll, alcalde franquista de Sabadell (13 desembre 1940 – 29 abril 1960), d’aquest matrimoni […]
[…] sovint hi tocaven els músics de la Banda Municipal. Va ser enderrocat per ordre de l’alcalde Josep Maria Marcet i Coll, l’any 1943, coincidint amb l’enderroc de les cases del casc antic de l’Alt Pedregar i amb la […]
[…] tenir 11 fills: Josep Maria (es va casar amb Maria Antonia Marcet Figueras, filla de l’alcalde Josep Maria Marcet Coll i d’Anna Figueras Crehueras) Rafael, Elisa, Antonia, Maria Antònia, Joan, Francesc, Plàcid, […]
[…] els problemes d’avituallament i financers, a les seves memòries l’alcalde franquista Josep Maria Marcet reconeixia que al tornar a la ciutat els industrials van trobar en més bon estat les seves […]
[…] de 1939, on va morir al 1968 sense haver pogut tornar a Sabadell com volia. L’alcalde, Josep Maria Marcet, a diferència d’altres casos, va mantenir la causa contra […]
[…] per no haver de combatre amb l’exèrcit republicà i fou Primer Tinent d’Alcalde de Josep Maria Marcet i Coll. Va pertànyer a l’Associació Universitària d’Estudiants Catòlics de Medicina de la […]
[…] de su nacimiento y el 25º cumpleaños de su muerte. El ayuntamiento de Sabadell con el alcalde Josep Mª Marcet, le organizó una serie de homenajes a su figura. Sus restos mortales fueron trasladados en el […]
[…] 1945, carta en nom dels presos de la presó cel·lular de Sabadell, dirigida l’alcalde Josep Maria Marcet i Coll. El feliciten per les pròximes festes de nadal i li demanen roba d’abric i […]
[…] Franquesa i Josep Facerias parlessin amb Magí Clotet perquè els ajudés a matar l’alcalde Josep Maria Marcet, Franquesa el va visitar: [Li vaig dir que atemptar contra Marcet era inoperant. Però ell venia a […]
[…] Anna Figueras Crehueras va ser coneguda popularment com “Anita”. Es va casar amb Josep Maria Marcet i Coll, alcalde franquista de Sabadell (13 desembre 1940 – 29 abril 1960), d’aquest matrimoni […]
[…] Monsolís. Aquest va permetre la tala d’arbres del bosc de Can Feu durant l’alcaldia de Marcet. Actualment el castell és de propietat municipal, ja que l’Ajuntament de Sabadell el va […]
[…] va casar amb Maria Antònia Marcet Figueras (2), filla de l’alcalde Josep Maria Marcet Coll i d’Anna Figueras Crehueras amb qui tingué 11 fills: Elisa, Anita i Hèctor, Josep Maria i […]
[…] Bosch i Cardellach (Institució de caràcter cultural, creada sota la tutela de l’alcalde Josep Maria Marcet l’11 de novembre de 1942, que passaria a ser Fundació el 1945) i posteriorment en continuà […]
[…] sovint hi tocaven els músics de la Banda Municipal. Va ser enderrocat per ordre de l’Alcalde Josep Maria Marcet i Coll, l’any 1943, coincidint amb l’enderroc de les cases del casc antic de l’Alt Pedregar […]
[…] una setmana a la presó, va sortir d’aquesta gràcies a l’aval de l’alcalde Josep Maria Marcet. Finalment el 1946 va abandonar Sabadell i s’instal·là a Madrid on amb altres famílies […]
[…] per no haver de combatre amb l’exèrcit republicà i fou Primer Tinent d’Alcalde de Josep Maria Marcet i Coll. Va pertànyer a l’Associació Universitària d’Estudiants Catòlics de Medicina de la […]
[…] Monés, Joan Casablancas, Lluís Sobré, Suñé, Barnola, el pintor Serrasanta o l’exalcade Josep Maria Marcet. (3) L’industrial Antoni Forrellad i Solà com a Doctor en Indústria i Director de […]
[…] de la seva riquesa: Brutau, els Codina, els Corominas, els Garriga, els Estruch, els Llonch, els Marcet etc. Aquest abandonament patronal de les fàbriques, va suposar les col·lectivitzacions i el […]
[…] gràcies a la seva vinculació amb el Movimiento Nacional, entrant com a regidor de l’alcalde Josep Maria Marcet. Posteriorment seguí com primer tinent d’alcalde amb l’arribada d’Antoni Llonch. […]
[…] de 1939, on va morir al 1968 sense haver pogut tornar a Sabadell com volia. L’alcalde, Josep Maria Marcet, a diferència d’altres casos, va mantenir la causa contra […]
[…] a la organització del moviment veïnal. Antoni Llonch prenia el relleu de l’alcaldia a Josep Maria Marcet, del qual era primer tinent d’alcalde. Llonch, a diferència de Marcet, no provenia del […]
[…] a l’alcalde Josep Maria Marcet a l’antiga Plaça Marcet (retirat, actualment la Plaça s’anomena de Les Dones del […]