Francesc Bedós i Casals

Sabadell, 9 de febrer de 1924 – 31 de gener de 2017¹

Metge, uròleg. A mitjans dels anys 70 va ser una de les persones que més va reclamar la necessitat d’un Hospital General

Fill de Francesc P. Bedós i Garcia-Ciaño i Margarida Casals i Garcia. Els seus germans son la logopeda Margarida Bedós i Casals i el metge gastroenteròleg Gabriel Bedós i Casals. Es va casar amb Maria Balsach i Grau, amb qui tingué sis filles: Anna, Roser, Maria, Margarida, Mònica i Isabel. Va cursar els primers estudis en el Col·legi de les Escoles de Sabadell, i posteriorment el batxillerat a la Valdèmia de Mataró. Va seguir la professió de metge del seu pare i el seu avis i es va llicencià i doctorà a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Va exercir com a Cap d’Urologia de la Mútua Sabadellenca i de la Clínica del Nen Jesús de Sabadell i fou President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques del Vallès Occidental. Com a President d’aquesta última durant els anys 74-76, substituint el Dr. Miret, va impulsar diverses transformacions dins l’entitat: va consolidar el català com a llengua institucional, van tenir lloc les primeres eleccions mitjançant l’assemblea de socis, per primera vegada va participar una infermera en una taula rodona mèdica sobre hipernutrició parenteral; es va realitzar la primera taula rodona sobre organització sanitària, amb la participació de professionals aliens a la sanitat; i l’any 1975, sota els auspicis de la Filial, un grup multi-disciplinari de professionals de la sanitat va elaborar el denominat llibre groc o informe sanitari sobre Sabadell, que pretenia fer un balanç de la situació en aquells moments i presentar una sèrie de propostes de millora de cara al futur².

A mitjans dels anys 70, va ser una de les persones que més va reclamar la necessitat d’un Hospital General a la ciutat. L’any 1975 van aparèixer diferents escrits a la premsa, sobre la necessitat de construcció d’un hospital, entre ells, el del Doctor Bedós al Sabadell del 22 setembre, amb el títol: “Entre tots serem capaços?”, així mateix es dirigí a diversos organismes oficials reclamant la construcció de l’hospital. En aquell moment no ho va aconseguir, i el Consorci Hospitalari Parc Taulí no va ser creat fins el 31 de desembre de 1986³.

Va escriure diversos articles a la premsa i a revistes de l’àmbit mèdic, també va escriure alguns llibres, entre els que destaca “Manual d’Urolologia”, escrit amb la col·laboració d’altres companys especialistes. Va ser un gran aficionat a esports com la natació, l’excursionisme i el tenis.

Arxiu Històric de Sabadell. Fons Ricard Simó i Bach

1 ‘FRANCESC BEDÓS I CASALS’: Fallecimiento: En Memoria. La Vanguardia, 1 de febrer de 2017 <https://enmemoria.lavanguardia.com/fallecimiento/francesc-bedos-i-casals/49094656>

2 Filial Vallès Occidental. Acadèmia Mèdica de Ciències Mèdiques de la Salut de Catalunya i Balears. ‘Història’ <http://webs.academia.cat/filials/voccidental/historia.php>

3 Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell – ‘Breu record històric’ <https://www.tauli.cat/tauli/informacio-corporativa/presentacio/breu-record-historic>