Enric Sarradell i Pascual

Sabadell, 4 de maig de 1893 – Manresa, 21 de febrer de 1963

Va ser un dels principals personatges polítics de l’Ajuntament sabadellenc durant la dictadura de Primo de Rivera. Exercí com a cap de governació de la Corporació Municipal i del Negociat de Premsa de de de Sabadell

Sobretot va destacar pel seu càrrec d’inspector en cap de Vigilància del 20 de desembre de 1924 fins al 2 de juliol de 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera. Sarradell exercí un ferm control policial, anteriorment, durant la Vaga Revolucionària de 1917 i assessorat pel tinent coronel de la Guàrdia Civil Manuel Tejido, va reprimir durament els vaguistes. Després de la guerra, es va traslladar a Manresa. Als anys quaranta, els càrrecs franquistes el van acabar aïllant a causa del seu extremisme, el 1942 l’arxiver municipal mossèn Ernest Mateu va vetar la publicació del manuscrit “Sabadell màrtir” que Sarradell havia ofert a l’Ajuntament. Carlista, germanòfil i furibundament contrari al marxisme i a la maçoneria, a més d’antisemita declarat. A principis de 1960 encara escrivia articles a la revista “Tradición”.

Sarradell va escriure nombrosos articles, sempre defensant els postulats reaccionaris, primer defensant el tradicionalisme carlista, amb articles contra les escoles laiques a “La Gazeta del Vallés”, acusant-les de ser centres de corrupció i de promoure la maçoneria.

Posteriorment carregaria contra la proclamació de la II República i amb la victòria franquista realitzaria articles lloant el nou règim. Així mateix, va escriure diversos articles sobre la ciutat de Sabadell i la seva tasca municipal.

Alguns dels seus escrits:

Sarradell Pascual, Enric. “Manresa”, 22 de febrer de 1947 (Arxiu Comarcal del Bages)
<http://www.memoria.cat/franquisme/es/content/escritos-franquistas-prensa>
Sarradell Pascual, Enric. “Manresa” Cómo se liquida una Revolución. Manresa, 26 de maig de 1942 (Arxiu Comarcal del Bages )<http://www.memoria.cat/franquisme/es/content/escritos-franquistas-prensa>

La Organización Tradicionalista del Trabajo: estudio político social, leído por su autor en la Asamblea General Tradicionalista, celebrada en Zaragoza. Sabadell, Imp. Montaner, 1922.

La Boina roja: Canción de Gesta.  Tipografia Vives.Sabadell,  1939.

Cartas a un preguntón: temas permanentes. [presentació de Juan Bta. Vives; pròleg de R. Espelt]. Consejo Local de Cultura. Manresa, 1948. 102 p.

La portentosa aventura de un paracaidista alemán, Leyenda de guerra, 1953. 55 p.


Castells, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República 1918-1936. Sabadell: Edicions Riutort,  1980.

Castells, Andreu. Quaranta-dos anys de diaris sabadellencs en català. Revista Arraona. Sabadell, 1977<http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/viewFile/202302/280226>

Santamaria, Antonio. La dictadura de Primo de Rivera 1923-1930. “Història de Sabadell”. Isabadell.cat <http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-la-dictadura-de-primo-de-rivera-19231930/>

Ramon Albareda i Masip

Carbesí (Anoia), 20 de gener de 1885 – Sabadell, 11 de setembre de 1956

Ramon Albareda i Masip. Diario de Sabadell, Jueves 7 de enero de 1988. “EVOCACIO”, 13, Ricard Simó i Bach

Es traslladà de jove a Sabadell, on va treballar de jardiner i hi desenvoluparia l’activitat política fins la seva mort. Carlista, membre del sometent, regidor durant la restauració i la “Dictablanda” del General Berenguer. Amb la victòria franquista s’incorporà com a tinent d’alcalde de Sabadell, el cap de tres mesos va substituir com a alcalde accidental al Dr. Esteve Maria Relat, exercint com a batlle de la ciutat del 15 d’octubre de 1939 al 31 de maig de 1940

Es va casar amb Josepa Vidal i Reus i tingué tres filles: Ramona, Francesca i Maria (1919-2007). Maria, era escriptora i l’any 1973 va guanyar el premi Narcís Oller als Jocs Florals de Barcelona, amb “Les cosetes de la senyora Elvireta”. (1)

Milità a la Comunió Tradicionalista (carlistes) tota la vida i n’arribaria a ser President; la seu del Cercle Tradicionalista es trobava a  la Via Massagué, 34. Tot i que el Cercle Tradicionalista mai va ser una entitat gaire nombrosa si que tenia una llarga trajectòria a la ciutat des de finals del segle XIX, molts dels seus membres havien actuat com a rebenta-vagues del sindicat lliure, eren partidaris de la monarquia i d’un catolicisme de caràcter integrista. Va ser l’únic grup local clarament compromès amb el cop d’estat del 18 de juliol de 1936.

Fou regidor durant la restauració i la “Dictablanda”. El 18 de juliol es dirigí de Sabadell cap a la Caserna de Sant Andreu a Barcelona per participar a la insurrecció militar, acompanyat d’altres requetès sabadellencs com Antoni Bartrons Sampons, Joan Boixaderas Borguñó, Esteve Calvet Pratginestós, Simó Fayos Tortosa, Manuel Guerrero Campillo, Josep Moga Pascuet, Gabriel Puigdemont Pons, Joan Riu Deniel, Josep A. Saló Virgili, Francesc Tena Guimerà, Llorenç Torrent Albert i Marià Vilalta Marquillas. A Barcelona, es van trobar amb un altre requetè sabadellenc, Ignasi Estivill Coll, que feia el servei militar en aquella caserna i que es va unir al cop. Bartrons, Moga, Puigdemont, Saló, Riu i Vilalta, van ser capturats, empresonats i posteriorment afusellats. (2) Els que no van ser capturats, van passar la guerra amagats com emboscats o s’enrolaren en els requetès dels Terços de Montserrat. Albareda, va ser detingut per membres de la FAI i traslladat a Sabadell, quan l’anaven a afusellar a la carretera de Terrassa, a prop de Can Viver de la Serra, va aconseguir escapar i s’ocultà a casa d’uns amics del barri de Sant Andreu de Barcelona durant tota la guerra. Amb la victòria franquista s’incorporà com a tinent d’alcalde de Sabadell, i exercí com a alcalde fins el 31 de maig de 1940 (3), amb la col·laboració de Josep Vidal i Casulleras (que el va substituir a l’alcaldia) -comerciant tèxtil molt vinculat a la Caixa d’Estalvis de Sabadell i empresonat per quintacolumnista- i Esteban Font Sabater, també ex-captiu. (4)

Retall de la pàg. 4 de “La Veu de Catalunya”, 31 de setembre de 1931. Edició del Vespre. Es pot veure la constitució de la Directiva de la Joventut Tradicionalista de Sabadell amb Ramon Albareda com a President

Fons Ricard Simó i Bach. Arxiu Històric de Sabadell (AHS)

(1) Fuguet, Joan; Plaza, Carme (coord.) Historia de la Conca de Barberà. Cultura tradicional i popular (pàg. 283-284). Consell Comarcal de la Conca de Barberà i URV. Montblanc, 2020

(2) Deu Baigual, Esteve. La Guerra Civil a Sabadell 1936-1939. Repressió, conflicte intern i obra social en la reraguarda. (pàgs.11-12) Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018

(3) ‘Noticiario‘. Tiempos Críticos. Dios-Patria-Fueros-Rey. Núm.30, 1956. (pàg. 4).

(4) Marin, Martí: Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Política i administració municipal 1938-1979). Lleida. Ed. Pagès. Col·lecció Seminari,12. (pàg. 512).

Francesc Baygual i Bas

Sabadell 21 de març de 1899 – Granollers 15 d’agost de 1936

Empresari i militant carlista, assassinat a Granollers al principi de la Guerra Cívil

Fill del fabricant tèxtil, Miquel Baygual i Casanovas i d’Àngela Bas i Tintoré. Casat amb la sabadellenca Maria Llobet i Margenat de qui tingué tres fills.

Estudià primària i estudis superiors a les Escoles Pies. Des de jove començà a treballar amb el seu pare i el soci del seu pare, Antoni Llonch i Roca, pare dels Llonch Gambús.

L’expansió de la fàbrica tèxtil provocà que tinguessin que construir una nova fàbrica a Can Feu, aquesta al començar la guerra fou confiscada i s’utilitzà per la indústria de guerra, Cal Baygual sota la direcció del Coronel Ricardo López es convertí en el Servicio Aeronautico de Fábricas (SAF-16) depenent de la SAF-3 que s’havia format a Reus a l’Escola de Treball l’agost de 1936. A Sabadell es construïen els travessers i les costelles i s’acabaven les ales del “xato” I-15 un biplà de caça.

D’ideologia conservadora, milità al Cercle Tradicionalista (carlistes) i fou membre del Consell d’Administració de “Siglo Futuro” de la Comunió Tradicionalista. Impulsor del Patronado Social Católico de Sabadell, entitat politico-religiosa de dretes, i membre del Correo Catalán.

Quan esclatà la guerra fugí de Sabadell cap a Ribes de Freser per por a represàlies, però al saber que des de Sabadell se’l continuava buscant, es traslladà a Barcelona. A l’estació de Ripoll l’interceptà una patrulla de control, el portaren als rodals de Granollers i l’assassinaren a trets.


Simó i Bach, Ricard. “SABADELLENCS”. Diario de Sabadell (11 de desembre de 1982), p.26.

Castells, Andreu. Informe de l’Oposició. Sabadell: ed. Riutort, 1980. (vol. V -22.42-)

Exit mobile version
%%footer%%