La repressió franquista

tropes franquistes

L’historiador Andreu Castells va calcular en 2200 els detinguts sabadellencs a les presons o camps de penat o treball, l’associació Sabadell per la República ha calculat en 35 els sabadellencs que van morir als camps d’extermini nazi. Castells també va comptar 36 funcionaris de l’Ajuntament sospitosos de simpaties amb els “rojos” foren cessats i 724 les víctimes sabadellenques al front (entre morts i desapareguts).

14 veïns de Sabadell afusellats:

Alforja Andrés Luís:

Lloc de naixement: Barcelona

Edat i professió 49 anys, mecànic.

Afiliat a la UGT-FLS.

Execució i data: Camp de la Bota (Barcelona), 8 de març de 1939.

Acusació: Participació en Comitè de Confiscació.

Corominas Franquet, Rafael: 

Lloc de naixement: Barcelona (Gràcia).

Cortés Gasulla, Miguel:

Lloc de naixement: Morella

Cunillé i Calders, Enric:

Lloc de naixement: Juan L. Lacaze (Uruguai).

Edat i professió: 29 anys, xòfer.

Afiliat a la UGT-FLS.

Lloc d’execució i data:  Camp de la bota (Barcelona), 29 de juliol de 1939.

Acusació: President de la Junta de Transport de Sabadell.

López i Vivancos, Antonio:

Lloc de naixement: Mazarrón (Múrcia).

Edat i ofici: 22 anys, jornaler.

Afiliat a la FAI.

Lloc d’execució i data: Camp de la Bota (Barcelona), 18 de maig de 1940.

Acusació: Participació en patrulles de control.

Masferrer i Casan, Oleguer:

Lloc de neixement: Sabadell.

Edat i professió: 24 anys, carreter.

Afiliat a JSUC,PSUC i la UGT.

Lloc d’execució i data: Camp de la Bota (Barcelona), 6 de juliol de 1940.

Acusació: Participació en patrulles de control.

Mañé Albertí, Pedro

Lloc de naixement: Cervelló.

Edat: 37 anys.

Lloc i data d’execució: Camp de la Bota (Barcelona) 10 de maig de 1939.

Munill i Mataró, Antonio:

Lloc de naixement: Manresa.

Edat: 54 anys.

Nicolás Antolino (a.Lino), Saturnino:

Lloc de naixement: Santomera (Múrcia).

Edat: 47 anys.

Afiliat  UGT-FLS.

Lloc d’execució i data: Camp de la Bota (Barcelona), 3 de juliol de 1937.

Acusació: Participació  en patrulles de control. Tot i pertànyer el sector trentista de la CNT i després de la UGT-FLS, fou personatge conegut per ser el principal responsable de les patrulles de control i assassinat de l’eclesiàstic pare Rodamilans.

Nicolás i Nicolás, Ramón:

Lloc de naixement: Santomera (Múrcia).

Edat i professió 25 anys, pintor.

Lloc d’execució i data: Camp de la Bota (Barcelona), 8 de juliol de 1940.

Fill de Sadurnino Nicolás Antolino (a.Lino), el seu pare negà la seva participació en les patrulles i assassinats. Afiliat a la CNT.

Acusació: Participació en patrulles de control i xòfer de la comissió econòmica de l’Ajuntament.

Palanca i Bruguera, Àngel:

Lloc de naixement: Sabadell.

Edat i professió: 22 anys, impressor.

Lloc i data d’execució: Camp de la Bota (Barcelona), 5 de maig de 1939.

Acusació: Patruller i sargent dels carabiners a Madrid.

Ronco  Rodríguez, Paulino:

Lloc de naixement: Flores de Ávila.

Edat i professió:31 anys, jornaler.

Afiliat a la UGT-FLS.

Lloc i data d’execució: Camp de la Bota (Barcelona), 3  de juliol de 1940.

Sánchez i Martínez, Francisco:

Lloc de naixement: Llanos de Brujas (Múrcia).

Edat i professió: 36 anys, jornaler.

Afiliat a la UGT-FLS.

Lloc i data d’execució: Camp de la Bota (Barcelona), 3 de juliol de 1940.

Acusació: Participació en patrulles de control.

Serra i Figuet, Antoni:

Lloc de naixement: Manresa.

Edat: 38 anys.

10 Afusellats nascuts a Sabadell però residents a una altra localitat:

Álvarez de Lara Campajo, Vicente:

Edat: 21 anys.

Lloc de residència: Barcelona.

Chuecos Garcia, Antonio (“el Taronjaire”):

Edat i professió: 23 anys, cuiner.

Lloc de residència: Caldes de Montbui.

Militant de les JSUC.

Lloc i data d’execució: Camp de la Bota (Barcelona), 17 de juny de 1939.

Acusació: Particicipació en patrulles de control i carabiner.

Graells Crous, Ramón:

Edat: 49 anys.

Lloc de residència: Terrassa.

Miguel Vilanova, Ramón:

Edat: 21 anys.

Lloc de residència: Caldes de Montbui.

Morral Tondo, Antonio:

Edat i professió: 27 anys, obrer.

Lloc de residència: Tordera.

Militant de les Joventuts Llibertàries i la CNT.

Lloc i data d’execució: Camp de la Bota (Barcelona), 8 de juliol de 1940.

Acusació: Participació en patrulles de control.

Pobla Aguilera, Juan Bautista:

Edat: 39 anys.

Lloc de residència: Caldes de Montbui.

Lloc i data d’execució: Camp de la Bota (Barcelona), 2 de juliol de 1940.

Riatós Francàs, Juan:

Edat: 45 anys.

Lloc de residència: Sant Llorenç Savall.

Militant d’ERC i la CNT.

Lloc i data d’execució: Camp de la Bota (Barcelona), 5 de juliol de 1940

Acusació: President i regidor d’ERC a Sant Llorenç Savall.

Ribas Ollé, Pedro:

Edat: 22 anys.

Lloc de residència: Barcelona.

Rosell Rabasó, Narcis: 

Edat i professió: 41 anys, obrer

Lloc de residència: Sant Quirze del Vallès.

Militant d’ERC i UGT.

Lloc i data d’execució: Camp de la Bota (Barcelona),  1 de maig de 1943.

Acusació: Cap del Comitè Local.

Salabert Ventura, Guillem:

Edat i professió: 54 anys, pagès.

Lloc de residència: Mollet del Vallès.

Lloc i data d’execució: 8 de juny de 1942, Girona.

35 sabadellencs morts als camps de concentració nazis:

 A Mauthausen: Antoni Aguilar Sánchez, Rafael Berenguer Monllor, Josep Sendra Ferré, Enric Tomás Urpí.

Als camps de Gusen: Pau Alemany Figueras, Venanci Anglès Anglès, Eugeni Arqués Simó, Ramon Batet Planas, Melcior Cañellas Mañé, Esteve Cañellas Mañé, Jaume Casanelles Gené, Josep Coll Sapera, Josep Domènech Cortada, Emili Ferrando Rossell, Llorenç Gabernet Canet, Antoni Hilario Planellas, Marià Llonch Casanovas, Joaquim Lou Rupellés, Emili Marquès Aracil, Manuel Mullor Català, Pere Navarro Bielsa, Serafín Nieto Nieto, Valentí Oliveras Valls, Pau Pallas Alsina, Jaume Paloma Massafret, Ginés Pérez Garrido, Pelegrí Porqueras Pelegrí, Josep Rodríguez Escursell, Francisco Sabates Esperanza, Francisco Sas Llop, Miguel Senar Buron, Ramon Serra Giné, Daniel Serratosa Fitó, Alexandre Tamarit Guiu, Francesc Torner Ferrer, Salvador Vidal Claramunt.

A Ternberg (camp on s’hi construïa una central elèctrica): Josep Pérez Coello

17 Sabadellencs supervinents als camps nazis:

Francesc Abad Samper, Pau Alós Escartín, Gabriel Benedicto Albalate, Félix Calatayud Tormo, Joan Capellas Faixas, Andreu Casbas Aguirre, Conrad Crespí Vergés, Vicens Expósito Serra, Vicenç García Negrillo, Eduard Garrigos i Soler, Agustí Ibáñez Solves, Josep Medina Soler, Carles Retana Valls, Enric Segarra Espinach, Jaume Subirana Folch,Miquel Vial Gandia, Ramon Vitales Cancer.

Les presons:

Hi havien dues presons: La presó cel·lular (A l’altura de la Pl.Antoni Llonch -estació d’autobusos amb la Gran Via) i la Casa Ponsà (actual Arxiu Històric), al carrer indústria on es trobava un dels jutjats militars.

La presó cel·lular de Sabadell fou construïda el 1898 per l’arquitecte Sabadellenc Juli Batllevell i Arús. Es tractava de la primera presó de  l’estat amb sistema panòptic, és a dir, desde un punt situat a dalt de la presó es podia observar tota l’activitat d’aquesta. Fou tirada a terra l’any 1971.

presó.jpg

Espolis i saquejos de centres educatius, sindicats i associacions

Usurpació i Saqueig del local del Círcol Republicà Federal a la Creu Alta. Eliminació dels llibres de la seva biblioteca i col·lecció de monedes robada. L’edifici passà a propietat del Frente de Juventudes.

-El local de la Federació Local de Sindicats és cedit a la Delegación Nacional de Sindicatos.

-La cooperativa la Gremial passa en mans del Servicio de Información, la Sección Femenina, Auxilio Social, Guardia de Franco, los Caballeros Cruzados, Radio Sabadell i Radio Juventud.

-Clausura de la Lliga Laica Femenina, el Centre Cultural i Recreatiu, La Emancipación, i el Centre d’Estudis Psicològics.

-Saqueig de les escoles racionalistes, com la de l’anarquista i membre de la FAI, Edgardo Ricetti, “Cultura i Solidaritat” que passaria a ser propietat de la casa de beneficiència i posteriorment de la Caixa de Sabadell. Tancament de tots els centres públics i eliminació dels estudis superiors de l’Institut Escola, l’Institut Obrer i suprimint l’Escola Tèxtil, l’Escola de Comerç Valentí Almirall i l’Escola de Llenguatges.

-Enderrocament de l’escola nova de la Carretera de Castellar per construïr-hi pisos.

-Saqueig del taller de ceràmica del federal i després anarquista, Marian Burguès.

-Saqueig de la casa de Gustau Vila “Grappa”, dibuixant satíric de Vertical, òrgan de la UGT-FLS.

-Saqueig de la botiga de pianos de Miquel Domènech, espiritista, ateu i republicà federal.

-Saqueig de la casa del radical i massó, Pere Selvas, que va acabar amb l’assassinat de la seva filla.

Prohibicions:

-Prohibició de sindicats, partits i associacions no afectes al règim.

-Prohibició del català en tot l’àmbit públic.

-Eliminació i substitució dels carrers amb noms republicans: Joaquín Costa, Riego, Espartero o Argüelles o catalanistes com Prat de la Riba.

El carrer de l’advocat republicà laboralista Francesc Layret passa a anomenar-se Alfons XIII. El carrer Argüelles passa anomenar-se carrer Duce Mussolini, fins el 1945 que passa a anomenar-se Sallarès i Pla. L’avinguda 11 de setembre passa a anomenar-se Avenida del Ejército Español. La República passa a anomenar-se Rambla del Caudillo,etc.

També es van eliminar els carrers amb noms  de científics com Darwin o Nansen o el del català Narcís Monturiol.

-Es castellanitzaren topònims locals com Fuente Nueva, Fuente Rosella, Cruz (per Creueta).

-Prohibició del carnestoltes.

_________________________________________________________________

Corbalán Gil, Joan. Justícia, no venjança: els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1952). Cossetània Edicions, 2008.

Castells, Andreu. Informe de la oposició. Edicions Riutort, 1975. Sabadell

Marín, Martí. Govern Municipal i actituds polítiques en el Sabadell del franquisme en Indústria i ciutat, Sabadell 1800-1980. Abadia de Montserrat, 1994.

Solé i Sabaté, Josep Maria. La repressió franquista a Catalunya, 1938-1953. Edicions 62, 1985

VV.AA. La República i la Guerra Civil. Sabadell 1931-1939. Ajuntament de Sabadell, 1986.

Benaul Berenguer, Josep Maria; Onetti Vera, Antonio; Torruella Llopart, Jordi. Víctimes sabadellenques als camps de concentració nazis. Una primera aproximació. Revista Arrahona.  Núm.30.Sabadell, 2006. p.108-126

Relación de personas fusiladas en Girona

Anuncis