Publicacions obreres (1882-1939)

Aquest treball pretén ser una aproximació a la història del moviment obrer de tendència llibertària i lliurepensador de la ciutat de Sabadell, a través de les seves publicacions. En aquest treball es realitza un repàs de les publicacions obreres de tendència llibertària de la ciutat, desde el 1882 any que apareix la primera publicació obrera internacionalista i lliurepensadora, Los Desheredados, fins l’última publicació llibertària fins el moment, Les Desheretades.

A finals del segle XIX, Sabadell era una ciutat industrial tèxtil, amb una alta taxa de fecunditat que absorbia la primera immigració provinent de les comarques veïnes. Una ciutat amb una burgesia forta, amb el gran cacic local Pau Turull, únic candidat que es presenta a corts, gràcies el retorn democràtic canovista. O el líder proteccionista Sallarès i Pla, tots ells engruixien les files del partit conservador i el liberal fusionista. L’únic perill per el sistema de la Restauració era la corrent internacionalista agrupada a Sabadell entorn al Periòdic Los Desheredados.

A més d’enfrontar-se amb la burgesia local, el moviment obrer laicista i lliurepensador, també s’hagué d’enfrontar amb un fort moviment catòlic ultraconservador, representat pel teòleg integrista local Fèlix Sardà i Salavany, que el 1870 fundà l’Acadèmia Catòlica amb el seu portaveu, el setmanari La revista popular. El 1883 tindria lloc la primera Vaga, que acabà amb la intervenció del sometent, la derrota obrera, i el tancament de la seu de la Federación de Trabajadores de la Región Española i un seguit de multes al periòdic Los Desheredados que dirigeix i orienta la Vaga per mediació de l’anarquista José López Montenegro. En aquesta Vaga i participà una de les primeres feministes de l’estat espanyol, la sabadellenca Teresa Claramunt.

El tancament o les multes a les publicacions obreres serà una constant desde finals del segle XIX fins la II República. El diari anarquista Ravachol i el seu successor el Eco de Ravachol també serien clausurats, així com el periòdic editat per la Federació Local de les Societats Obreres de Sabadell, El Trabajo. Aquest últim, a causa del conflicte de la Federació local de les Societats Obreres de Sabadell (l’Obrera) amb la casa Seydoux

En una ciutat amb un gran implantació d’indústries tèxtils, un moviment obrer organitzat entorn a la Federació local de les Societats Obreres de Sabadell que el 1910 passa a dir-se Federació Obrera de Sabadell (FOS) i amb una burgesia intransigent recolzada per un catolicisme integrista; els conflictes a finals del segle XIX fins la victòria franquista, fóren constants. Durant la Vaga General de 1917, la Guàrdia Civil amb el tinent Agustín Muñoz Grandes i el general Martínez Anido que aplicava la llei de fugues i que fou ministre de governació amb Primo de Rivera i Franco, van obrir foc contra l’edifici de l’Obrera, clausurant el local i detenint diversos vaguistes.

Les publicacions obreres i llibertàries d’aquest treball, ens mostren les preocupacions dels obrers sabadellencs, les seves alternatives a l’explotació capitalista, com s’organitzaven, i també la seva alternativa educativa, per exemple a la Revista racionalista i anarquista de l’Escola Integral de Sabadell, Cultura. Però no només això, sinó que ens mostren les tensions en el si mateix del moviment obrer, especialment durant els anys 30, amb el manifest dels 30, crític amb la ingerència de la FAI, els trentistes éren un sector minoritari però important a algunes zones com València, que més endavant surtirien de la CNT, formant els anomenats sindicats d’oposició. El sector trentista de la CNT Sabadell i les seves crítiques cap a la ingerència de la FAI, tindrien com a portaveu la publicació Vertical. A Sabadell els sindicats d’oposició foren majoritaris i a diferència de la majoria d’indrets de Catalunya i l’estat espanyol, no tornarien a la CNT sinó que passarien a la UGT i al PSUC. La CNT-FAI també tindria el seu òrgan de premsa, el diari Superación, que surt durant l’any 1937.

La victòria franquista va causar la clausura i incautació dels locals i la premsa obrera, així com la persecució dels militants llibertaris. La CNT sorgeix amb força durant la transició i ocupa el seu local històric al 1980 i el recupera definitivament al 1984. Tot i això, del moviment obrer, internacionalista, lliurepensador i de tendència llibertària quedarà molt tocat a causa de pràcticament 40 anys de dictadura franquista, a la repressió i els muntatges policials (cas Sala), a la pèrdua de consciència de classe d’una societat consumista, i a més viurà diverses escissions en el seu si. Les publicacions llibertàries de la ciutat durant l’etapa democràtica, es caracteritzen per ser molt irregulars, apareixen i desapareixen ràpidament. La única publicació minimament regular de la qual apareixen més de dos números, és La Ceba Negra, amb un total de vuit números i  Les Desheretades amb quatre números del 2012 al 2014.

En fi, un treball que penso que pot ser interessant per entendre la història i l’evolució del moviment obrer de caràcter lliurepensador i/o llibertari a la ciutat de Sabadell, i que espero poguè ampliar amb la recerca de més informació.

Podeu consultar diverses publicacions llibertàries de Sabadell (Los Desheredados, Ravachol, El eco de Ravachol) a l’arxiu digitalitzat d’Anòmia: http://www.nodo50.org/anomia/arxiu/Hemeroteca.html o a l’hemeroteca del’Arxiu Històric de Sabadell:  http://ca.sabadell.cat/Ahs/p/hemelocal_cat.asp

Los Desheredados

Maig de 1882-1886/1890

Periodicitat: Setmanal

Mides: 30 cm

4 pàg.
Idioma: Castellà

Arxiu Històric de Sabadell

NewDoc

Fou el primer setmanari obrer lliurepensador, l’editava la Federació Local de Societats Obreres. Fins el núm. 19 portava com a subtítol: Órgano de todos los que aman la verdad y el bien. Després va tenir altres subtítols, a partir del núm 119 (06-09-1883) Periódico defensor de la Federación Española de Trabajadores i des del núm. 131 (28-11-1884) Periódico anárquico colectivista. En la portada del núm. 1 manifestava: venimos a reñir batalla con los enemigos de la emancipación del hombre, con los explotadores y con los malvados. Va deixar de publicar-se l’any 1886 i va reaparèixer el 26 d’abril de 1890, en aquest últim any, només van sortir a la llum nou números. En total van sortir 225 números de Los Desheredados. Als seus inicis era un diari de tendència republicana federal dirigit per J. Hernández Ardieta, exsacerdot, exdirector de la Institución i persona molt culte; el substituirà com a director Marian Burguès Serra, un ceramista republicà federal amb influències anarquistes. A partir del juny de 1884 la direcció del setmanari passa a les mans del mestre anarquista Josep López Montenegro, esdevenint plenament una publicació anarquista, Montenegro en seria director de l’agost de 1884 fins al 1886. Cal dir que molts dels anarquistes i anarcosindicalistes, provenien de les files dels republicans federals.

L’any 1882 va aparèixer juntament amb la primera publicació obrera i lliurepensador, Los Desheredados, la primera escola laica de la ciutat, la Institución Libre de Enseñanza. Aquests dos fets provocaran una ofensiva dels sectors catòlics més integristes de la ciutat, amb l’Acadèmia Catòlica i Fèlix Sarda i Salvany al capdavant, que al 1884 realitzà una condemna del liberalisme.

Alguns dels redactors que podem trobar són: Fernando Laffont, Marian Burguès, Juan Guarro y Elías, Gabriel Peig o Baldomero Milá. Per evitar la possible censura o repressió sovint els redactors firmaven amb pseudònims com per exemple els següent: Satán, Un Laico, Rayo, Canuto. També hi trobarem pàgines de Kropotkin i hi col·laboraran Teresa Claramunt, Cusidó. A, Lorenzo, Nakens, Oliver, Orfeo i Tochis.

Del núm 1 al núm 16 la redacció es troba al carrer Borriana,10 2ª. A partir del núm 17, la redacció estarà situada al carrer de las planas, bajos del círculo.

El temes principals de la publicació era el laicisme i l’anticlericalisme, també altres temes com la crítica al patriotisme o la defensa del moviment obrer. Tenia algunes seccions fixes com la de Historia Contemporanea o Anuncios ambdues a la última pàgina. A la penúltima pàgina trobàvem la secció de Crónica local. A la segona pàgina la secció de Remitido, que es tractava de cartes que enviaven els lectors al diari, a partir del núm.22 la secció de Remitido passarà a anomenar-se Sección Libre.

El Proletariado

Órgano defensor de la clase obrera

5 de juliol de 1884-30 de setembre de 1884

Periodicitat: Setmanal

Mida: 30 cm

4 pag.

Idioma: Castellà

Arxiu Històric de Sabadell

el-proletari

Setmanari que es publicava tots els dissabtes, a la banda esquerra superior del títol i trobem la ciutat de publicació (Sabadell) i la data de publicació i a la dreta l’any i el número. També a sobre del títol trobem tres paraules amb majúscula: VERDAD (a l’esquerra), MORAL (al centre) JUSTICIA (a la dreta). A la capçalera, a banda dreta i esquerra del títol s’hi podien llegir lemes com “Guerra a la explotación al ocio y a la injusticia”, “No mas derechos sin deberes”. “No mas deberes sin derechos”.

Únicament es van publicar 12 números. La redacció i administració del periòdic es trobava al carrer San Pablo núm.11, 2n pis; i el seudirector era Ubaldo Romero Quiñones, iniciat en el republicanisme federal que es suma al projecte anarquista gràcies a l’amistat amb González Morago, havia format part del Consell local de la Federació madrilenya i va col·laborar en nombroses publicacions obreres i anarquistes , a més de ser l’autor de nombroses obres, sobretot d’assaig i novel·les. Ubaldo Romero Quiñones firma alguns dels articles de la portada, tot i que molt sovint són firmats com a La redacción, també alguns dels articles a la Sección Literaria estaven firmats per ell. Al periòdic tenia diverses seccions: Sección doctrinal (sobre política i per la formació dels obrers), Sección Crítica, Sección Varia, Sección Útil, Seccion Literaria, Sección Local y de noticias (a la contraportada). Al número 4 apareix la Sección Neutral, en aquesta José Ortiz envia una carta desde Lleida datada al 15 de juliol de 1884 animant als redactors del periòdic a continuar la seva tasca de treure el periòdic defensor defensor de la classe obrera. La Sección Neutral més endavant passarà a anomenar-se Remitido, i també seran cartes dirigides a la redacció del periòdic.

Després de la Sección Local y de noticias, al costat dret de la contraportada, acostumem a trobar un recull d’obres, amb el seu preu, del Doctor Gabarró i de “Canta Claro” (pseudònim d’Ubaldo Romero Quiñones), juntament amb anuncis d’obres de teatre o informació de balls del Salón del Universo.

A partir del núm 6 apareix la Sección Varia amb petits fragments del pensament de “Canta Claro”

Ravachol

Periódico Anarquista

Núm 1: 22 octubre 1892- Núm 2: 11 de novembre de 1892

Periodicitat: Irregular

Mides: 30 cm

4 pàg.

Idioma: Castellà

Arxiu Històric de la CNT Sabadell (Font Original: IISG Amsterdam)

ravacholyecode-2

A un costat del títol hi posava la següent inscripció: Este periódico saldrà cuando pueda i a l’altre costat Administración Huerta Nueva, 79. Sota el subtítol de Periódico anarquista si podia llegir:  Los que no puedan contribuir a su publicación manden lo que puedan y pidan los ejemplares que necesiten a Joaquin Pascual, Huerta Nueva, 70 1º. Quien no vea la cantidad anotada reclame a la administración. Joaquím Pascual Soler, n’era l’administrador.

Ravachol era un diari de clara tendència àcrata, a la portada del primer número podem trobar un escrit titulat Los partidos republicanos, on es crítica com aquests enganyen els treballadors; com garanteixen la propietat als industrials, comercials i banquers i per últim acaba criticant aquells treballadors que coneixen l’ideal socialista modern i que tot i això segueixen als líders republicans: El trabajador que conociendo el moderno ideal de socialismo se obstiene aun en ser politico y que viendo las vilezas, (puesto que vileza es enañar al pueblo con promesas que aun no se pueden cumplir), de sus jefes, continúa aún en sus filas y no viene a enrosar las del campo anarquista, hace traición a sus hermanos y merece conmiseración, sinó desprecio, por estúpido o por imfame.

Només hi han dues seccions que apareixen tant al núm 1. com en el 2, la de Noticias Varias i Pensamientos. Noticias Varias, són petites reflexions sobre notícies d’actualitat, crítiques als articles sobre els anarquistes del Diari dels Republicans Federals; crítiques a un edil republicà anomenat Picoli, encarregat de la Plaça del mercat que només deixa estar al mercat els venedors de teles, marrans, els dissabtes de deu a dues; o la denúncia a la Fàbrica el “Vapor Gran” per robar minuts de treball als seus obrers. L’apartat de Pensamientos, són un recull de frases de diversos pensadors socialistes, com Marx, Proudhon, C. De Paepe; en el segon número només apareixeran les inicials.

A la portada del segon número titulada: El 11 de Noviembre: Nuestros mártires, es fa una crida a homenatjar els màrtirs obrers caiguts a Chicago, Ravachol, Jerez, Itàlia, Àustria, Alemanya,etc, no realitzan manifestacions que consideren processons organitzades, sinó lluitant per l’emancipació de la humanitat. A la segona pàgina trobem un apartat anomenat Revista Internacional que ens informa de les notícies del moviment anarquista a Itàlia, Suïssa, França, Alemanya, Rússia i Amèrica; sobretot les notícies tracten de la persecució policial a què es veu sotmès aquest.

Només es van publicar aquests dos números, el del 22 d’octubre de 1892 i el del 2 de novembre de 1892, ja que fou perseguit i finalment prohibit, el seu successor va ser El Eco de Ravachol, que portava el mateix subtítol i les mateixes notes.

El Eco de Ravachol

Periódico Anarquista

Núm 3: Gener de 1893

Periodicitat: Desconeguda

Mides: 44cm

4 pàg.

Idioma:Castellà

Arxiu Històric de la CNT Sabadell (Font Original: IISG Amsterdam)

ravacholyecode-10

Publicació que pretenia substituir Ravachol, periòdic del que mantenia el subtítol Periódico anarquista i les notes de la capçalera “Suscripción voluntaria” i “Este periódico saldrá cuando pueda.”

A la portada podem trobar un article anomenat, La fuerza se repela con la fuerza por eso se creó la dinamita. En aquest, es fa una crida a acabar amb la burgesia per tots els mitjans possibles, sense confiar en cap partit polític. El segueix un altre escrit titulat La Dinamita, que tot i començar a parlar de la mort d’uns obrers manipulant dinamita a Aldaya, li segueix un autèntic manual sobre com fabricar Nitroglicerina i dinamita.

A la pàgina tres es fa referència al greu accident en una mina de carbó, l’article s’anomena: Los crimenes del capitalismo, en aquest es culpa a la burgesia de la ser la causant d’aquestes morts ja que només es preocupa d’acumular riquesses i es fa una crida a que els obrers agafin els mitjans de producció, evitant també la nacionalització estatal de les mines. Per últim es rebutja la caritat cristiana burgesa i es realitza una crida a la rebel·lió i a l’expropiació.

De El Eco de Ravachol només sortiria el núm.3, ja que va ser clausurat per les autoritats.

 

El Trabajo

Períodico Obrero Bimensual

Editor: Federación de Sociedades de resistencia

1897-21 de juny de 1913

Periodicitat: Quinzenal i setmanal a partir de 1912

Mides: 30 cm

8 pàg.

Idioma: Castellà

Arxiu Històric de Sabadell

CEDALL. Arxiu Històric “El Trabajo” de Sabadell 1898-1913:

http://www.cedall.org/Documentacio/Catala/cedall103507000_El%20Trabajo_Sabadell.htm

Periòdic quinzenal. A partir de l’abril de 1912 es publicà setmanalment. Primer es subtitulà Periódico Obrero i a partir de l’abril de 1913 Órgano de los Sindicatos Obreros. L’editava la Federació local de les Societats Obreres de Sabadell. La redacció del periòdic es trobava al carrer Estrella 110, a la mateixa seu de la Federació Local de Societats Obreres de Sabadell. Dirigit en una primera època per Carles Piazza. També se citen com a directors José Carbonell Llopis (1898- 1900), Juan Moliné Fau (1900-1907), Joan Moliné (1901-07), José Bernabeu (1907-08), Rossend Vidal (1908-1909), Josep Maria Papasseit (1909-1910). Va patir diverses i llarges suspensions dictades per l’autoritat militar. En una d’aquestes suspensions va ser subtituït per La Picota (juny – setembre de 1911).

Els temes que tractava aquest periòdic éren relacionats amb les problemàtiques obreres de l’època: el sindicalisme, l’educació obrera, l’antimilitarisme, la lluita contra l’alcoholisme, la crítica al patriotisme o la crítica del paper i el tracte que donava l’església a la dona. A la contraportada trobàvem les úniques dues seccions fixes, les notícies i els comentaris.

A la portada del núm. 223 del 30 de setembre de 1910, podem trobar un article titulat, En Pleno “lou-kout” El conflicto Seydoux i sus consecuencias, aquest fa referència a l’important conflicte de les treballadores de l’empresa tèxtil Seydoux amb aquesta. Les treballadores de Seydoux afiliades a la Federació Local de les Societats Obreres de Sabadell van declarar-se en Vaga al ser acomiadades tres treballadores de forma improcedent. Però el conflicte ja era anterior (el 1899 la Federació Local de les Societats Obreres de Sabadell ja havia declarat Vaga General pel conflicte amb la Seydoux) i es devia a que a la fàbrica de la Seydoux, els obrers treballaven a salari més prima de producció, quan a Sabadell es treballava a jornal, això causava més treball pels obrers, cansanci, a canvi d’un salari una mica superior. L’article explica com com l’empresa va declarar el lou-kout a les seccions de tintoreria, premses i aprestes. A l’apartat Información del mateix article ens explica com l’amo de Seydoux, el burgès Casanovas, posà a treballar la seva filla per tal de boicotejar la Vaga i com les treballadores li demanen que l’acomiadi o les treballadores de la seva casa no treballarien més, al ser negada aquesta reclamació, el dia 15 tots els obrers abandonen el seu lloc de treball. Com a resposta, la patronal aplica el louk-out, sent acomiadats tots el treballadors de Sabadell del ram de la tintoreria, aprests i premes, un número que no baixaria dels 600 segons l’article. A l’empresa Lanés y Comadran les treballadores també van demanar l’acomiadament d’una filla filla d’un esquirol, al no satisfer-se la demanda també abandonen el seu lloc de treball.

Al 6 d’agost aquest conflicte va derivar en Vaga General, arrel de que obrers d’altres fàbriques iniciessin el boicot a realitzar feines per a la Seydoux. Aquesta Vaga fou finalment esclafada per la policia, la Guàrdia Civil i l’exèrcit.

 

Germinal

Periódich dels dissaptes

2 de gener de 1904/1916-1925

Periodicitat: Setmanal

Mides: 42 cm

4 pàg.

Català al 1904

Idioma: Català i Castellà del 1916 al 1925

Arxiu Històric de Sabadell

germinal-sab

Al costat dret del títol de Germinal, hi trobem el dia i lloc que es publicà, l’any, el numero, els preus de subscripció i la següent frase: Aquest periódich publicará tots els originals que rebi en defensa dels ideals del progŕes. A sota d’aquesta frase hi trobem l’adreça i redacció, situada al carrer Sant Joan, 39, del núm.1 al 18; i al carrer Sant Llorens, 17, interior, a partir del núm 18.

Setmanari que sortia cada dissabte. Germinal va ser el nom de molts periòdics obrers i anarquistes de l’època, a la ciutat veïna de Terrassa l’any 1905 s’edita un periòdic de caràcter quinzenal amb el mateix nom i grafia.

Al 1904 estava vinculat als ideals del Partit Federal, així en cada una de les publicacions de 1904 podem trobar un apartat escrit per Pi i Maragall, anomenat la Veu del Mestre, i sota d’aquest el títol de l’article en qüestió.

L’any 1916 va aparèixer novament com a portaveu de la Federació local de les Societats Obreres de la CNT, dirigit per Miquel Bertran. El segon suplement al núm. 10, sota el títol de “Campaña Nacional” i el subtítol de La Federación de Sindicatos Obreros de Sabadell y su Comarca al pueblo en general, es tracta d’una crida a la població de Sabadell a sumar-se a la Vaga General convocada pels sindicats obrers el 18 de desembre, i al gran míting que es celebrarà el dia 15 del mateix mes a les nou de la nit al Teatre Cervantes de la ciutat. Entre juny i l’ octubre de 1923 el va dirigir Joan Galobart. Alguns dels seus redactors van ser Castilla, Farré i Médico. L’any 1925 va canviar la capçalera per la de Fructidor, nom que adoptaren diverses publicacions de l’època.

 Cultura

Revista mensual de pedagogía, ciencias, artes y literatura.

Edita: Escola Integral de Sabadell

Gener-Juny del 1908

Periodicitat: Mensual

Mides: 21 cm

16 pàg.

Idioma: Castellà

Arxiu Històric de Sabadell

culturaf

Revista racionalista i anarquista de l’Escola Integral de Sabadell (inagurada al setembre de 1906) que surt per primera vegada el 30 de gener de 1908. El seu impulsor i director era el pedagog racionalista i naturista, Albano Rosell i Llongueras. La redacció i administració de la revista es trobava al carrer La Salud, 70. La revista sortia un cop al mes, i cada número continua la numeració de les pàgines del número anterior, arribant a un total de 80 pàgines (6 números en total). Els números 5 i 6 de maig juny de 1908 surten conjuntament i entre els dos tenen 16 pàgines.

Van col·laborar en els articles de la publicació, apart d’Albano Rosell (a vegades firmaria com a Germinal Alba), Esteve Guarro, Pilar Elias, Lorenzo Cabos o els professors de l’Escola Integral en general. Des de Cultura, Rosell es defensava dels atacs que rebia des del setmanari El Imparcial, dirigit per Fabià Palasí, director de la Institució Lliure d’Ensenyament que pretenia tancar l’Escola Integral.

Els temes que tractava la revista eren: Les activitats que realitzava l’Escola Integral, la defensa de l’ensenyament racionalista, la crítica a l’educació autoritària, la higiene escolar. També a les pàgines de la 21 a la 24 del núm.2, el Doctor Aube, realitza un homenatge al Dr. Solí i Forn que havia mort el 17 de febrer de 1908 a l’edat de 35 anys. El Dr Solé i Forn, havia sigut un dels pioners de les millores terapèutiques físiques, amb el massatge d’estómac aplicat als sitemes operatoris durant el temps d’espiració o la tècnica del massatge d’obstrucció intestinal. Hi ha una apartat anomenat Tinta que Circula, que apareix per primera vegada a la pàgina 28 del núm.2 on es repassen altres periòdics, revistes que han visitat i establert intercanvis amb la revista Cultura. A l’última pàgina hi ha un apartat anomenats Notas, que es tracta de breus notes dels professors i administradors de la revista, per exemple en el núm.4 es demana els pares que s’interessin més per acompanyar els seus fills a les festes escolars.

Al llarg de les pàgines de la revista, també podem trobar petites frases curtes de professors sobre l’educació racionalista. Normalment s’acostuma a respectar la llengua dels seus autors: Maria Vila, August Forel, Celso Gomis, A. Prado, Ch. Letorneau (francès), Alba (català), G. Matarollo (Italià) i Diderot (francès).

Cultura, sempre tingué problemes econòmics, i només en van sortir sis números, l’últim com hem dit anteriorment era doble, maig-juny del 1908. A causa del fets de la Setmana Tràgica, l’Escola Integral va ser tancada i Rosell es va haver d’ exiliar a França i d’allà a Sud Amèrica, a Buenos Aires primer i a Uruguay després, fins que el 1915 va retornar a l’estat espanyol.

La Batalla Sindicalista

Portaveu dels obrers sindicats

Editor: Federació de Sindicats Obrers de Sabadell i la seva comarca

10 gener 1915-13 març 1915

Idioma: Majoritàriament català i també castellà

Setmanari del qual no he trobat cap exemplar, fou editat per la Federació de sindicats obrers de Sabadell i la seva comarca. Es subtitulà Porta-veu dels obrers sindicats. Escrit en català incloïa articles en castellà. En va ser director Bru Lladó i Roca, anarquista provinent de les files del Partit Federal de Pi i Maragall. A la capçalera s’hi llegeix “Aquest periòdic es reparteix de franc”

Vertical

Setmanari bilingüe, òrgan de la Federació local de Sindicats de Sabadell-CNT

Editor: Federació Local de Sindicats de Sabadell-CNT (28 d’octubre de 1932-octubre de 1934)

Federació Local de Sindicats-UGT (11 de gener de 1937-12 de desembre de 1937)

28 d’octubre de 1932-1934/ gener, 1937

Mides: 50cm. Format “llençol”

4 pàg. (1 d’octubre de 1932 a octubre de 1934/ 11 gener de 1937-12 de desembre de 1937)

2 pàg. (18 de juliol de 1938-28 de desembre de 1938)

Idioma:Castellà i Català

Arxiu Històric de Sabadell

vertical_no1

Setmanari bilingüe editat inicialment per la Federació Local de Sindicats de Sabadell, adherida a la CNT. El primer número es del 28 d’octubre de 1932 i sortia cada divendres. Es va publicar a la ciutat de Sabadell i sortia cada divendres.

El setmanari i Vertical es pot dividir en tres etapes:

Primera Època: 1 d’otubre de 1932-octubre de 1934: Durant aquesta primera etapa tenia quatre pàgines, dos terços de la publicació eren escrits en castellà i un terç en català. Les úniques seccions fixes que tenira eren la de Notes pregades i la de Vida Sindical. A la capçalera, juntament amb el logotip de Vertical, solien aparèixer a banda dreta i esquerra, dues frases filosòfiques o sobre la realitat del moment des del punt de vista obrer .Vertical va arribar a tenir una tirada de 3.500 exemplars. A Cada portada podiem trobar una caricatura satírica del dibuixant Grappa, als primers números críticant la intromissió de la FAI als afers de la CNT i també d’altres temes com la hipocresia de l’església catòlica. De fet, als primer números el tema de la crítica de la intromissió de la FAI en els assumptes de la CNT serà molt recurrent. Al primer número ja trobem un article anomenat Del atentado al compañero Moix, i una nota de la Redacció i Administració de Vertical titulada Bautismo de sangre, on es fa referència a l’atemptat de Molina, àlies “Valencia” i membre de la FAI, sobre Josep Moix, director del diari Vertical i membre del sector trentista de la CNT. A l’última pàgina trobàvem els apartas de Xeringades amb petites opinions satíriques sobre l’actualitat, sobretot crítiques a l’església catòlica; un altre apartat que podem trobar a l’ última pagina és el de Caviar, un article satíric d’opinió també normalment contra l’església.

Els textos de Vertical eren molt densos, el text es presentava a sang i justificat. Les tipografies dels titulars variaven. En alguns números apareixen les primers infografies per entendre millor la informació econòmica.

Alguns dels seus redactors i col·laboradors van ser: J.Castells, dirigent de la Federació Local de Sindicats (sovint firmarà com a Pep de la Rosa -amb aquest se’l coneixerà com a director de la publicaci-, o Joan de la Son); S. Vera; Gonzalo Soler; Juan López; E. Mira; Juan del Monte; Miquel Bertran; Ricard Mella; R.Bueso; R.Bellao; Sumer.

El periòdic va ser suspès a causa dels fets del Sis d’octubre de 1934. Va aparèixer novament com a diari, escrit en català, l’onze de gener de 1937, com a portaveu de la UGT.

Segona Època: 11 gener de 1937-12 de desembre de 1937. Canvia el subtitol per: Portaveu de la Federació Local del Sindicat d’UGT: diari del vespre. Això és a causa que els sindicats d’oposició (trentistes) a Sabadell, no van retornar a la CNT sinó que van anar a engruixir les files de la UGT. De fet Josep Moix, arribarà a ser alcalde de Sabadell pel PSUC durant la Guerra Civil (17 d’octubre de 1936 al 26 d’agost de 1938) i de 1945 a 1965 Secretari General del PSUC.

En aquesta segona etapa, Vertical s’edita únicament en català. Els editorials acostumen a sortir a la primera pàgina. A cada número de Vertical s’observa una anotació, amb lletra pròpia d’un titular, que adverteix: Revisat com a manera d’indicar que els textos havien passat per censura. A partir del número 400, l’advertència serà més explícita: Revisat per la Censura. Aparixen diverses seccions noves: Noticiari Local, Última Hora, Informació Nacional, Esports, Cartellera d’Espectacles i De l’Ajuntament. També en forces números apareix publicitat, amb tres anuncis per paraules i distribuïts al llarg de cada número.

Tercera Època: 18 de juliol de 1938-28 de desembre de 1938, a causa dels problemes de finançament provocats per la Guerra Civil la seva paginació es veu reduïda, passant de quatre pàgines a només dues (un full escrit per les dues cares), i passarà a ser una publicació bistemanal. La redacció del diari es trasllada al carrer Feliu Crespí 6. Observem també que només apareix una frase al costat de la capçalera enlloc de dues, i a l’encapçalament trobem el segell de la Comissió de Propaganda de Sabadell de la UGT.


Superación

Organo de CNT-FAI de Sabadell y su comarca

Núm 1: 29 de gener de 1937 / Núm 87: 11 de novembre de 1937

Periodicitat: Fins el 2 d’agost setmanal, del 2 d’agost fins el 13 de novembre, diària.

Format “llençol”

7 pàgines, més contraportada (el Núm 87, només té quatre pàgines)

Castellà (majoritari) i Català

Arxiu Històric de Sabadell

Diari setmanal, òrgan de la CNT-FAI de Sabadell i la seva comarca. A la part inferior de la contraportada del primer número trobem un requadre amb els noms i cognoms de l’equip de redacció i els col·laboradors. La redacció i administració es trobava al carrer Indústria, 9 de Sabadell. L’equip redactor estava format per: Germán Pastor, Ramon Calopa, Edgardo Ricetti (professor de l’escola racionalista Cultura i Solidaritat) i José Queralt. I els col·laborados eren: Vicente Roca, Manuel Buenacasa, Floreal Ocaña, Fraterno Alba, Severino Campos, Mariano Repiso, Antonio Vergel, José Aragay, Uno (pseudònim), Francisco Calopa, José Marcet, Germinal Fraterno, Juan Blasco, Palmira Luz, J. Pons, V. Marcet, Tomás Carbó. La Enciclopedia histórica del anarquismo español. Tomo II, Pàg 1668, ens indica diverses persones que no apareixen entre els redactors ni els col·laboradors. Segons aquesta, Superación estava dirigit per Alaiz, amb Josep Cinca com a redactor, i com a col·laborados, Santana Calero i Balius. És molt provable que aquests utilitzéssin noms falsos o pseudònims, ja que d’aquests n’apareixen uns quants com Rubio, Berroqueño o Polakai. Aquest/a tal Poakai va firmar la secció de Mirador Local del núm.1 al 46, situada a la contraportada i que tractava temes com la situació de la població de Sabadell durant la guerra, la higene a les fàbriques, la manca d’aliments, crítica política, les col·lectivitzacions o els companys que es trobaven al front. A partir de núm.49 fins al 87 el Mirador Local és firmat amb el pseudònim de Sucesor.

A partir del 2 d’agost fins el 13 de novembre Superación sortirà amb el subtítol de Diario de la Noche i es publicarà cada dia, acceptuant els diumenges. A la contraportada de Superación fins el nº20 trobàvem novament el títol de Superación a la part superior, a l’esquerra tobàvem un requadre amb el preu i la subscripció i a la dreta el carrer de la redacció i l’admisistració i el telèfon. A partir del núm.24 al costat dret de les lletres de Superación de la contraportada trobarem una frase politico-filosòfica, i el preu i la redacció i administració es situaran a sota de les lletres Superación. A la versió nocturna diària de Superación, fins el núm 34 (després també el núm.37) el títol de la publicació situat a la portada i la contraportada apareixerarà en vermell.

Al principi, no tenia apartats fixes, els temes més corrents del periòdic éren: La defensa de l’ideal llibertari, les col·lectivitzacions, les mílicies revolucionàries i contra la militarització, l’educació racionalista, l’emancipació de la dona, la crítica als nous rics que s’han aprofitat de la situació revolucionària, la crítica a la no intervenció de les democràcies europees i la crida a la revolució social, a favor de la unitat sindical entre la UGT i la CNT. A la versió nocturna i diària de partir del 2 d’agost, hi haurà apart de la secció de Mirador Local que hem anomenat anteriorment, les seccions fixes següents:

Actividad Sindical: Situada a la pàgina 2 i que com el seu nom indica informava de les activitats dels sindicats de la CNT.

Información de España y el exterior: Sempre es trobava a la pàgina 3 i era la secció més gran, sinó comptem l’editorial de la portada. Sobretot s’informava de la situació de la guerra i dels militants de la CNT en aquesta, i també de l’avenç del feixisme o de l’estat del moviment obrer a Europa.

Deportes: Situada a la pàgina 2 o 3, tractava de les activitats esportives dels obrers i militants de la CNT o explicava com funcionava un esport determinat.

Notas locales: Situada a la pàgina 2 o 3, eren breus notíces de caràcter local.

Superación, tractarà molt la importància de la moral anarquista, a millorar com a persones, per vèncer la guerra i la revolució, com a mostra d’això podem trobar escrits contra l’acoholisme, amb els següents fragments:

Estudiemos y trabajemos para vencer!

…Colaborar a medida de nuestras posiblidades y de nuestra inteligenca, es decir como buenos humanos, aportar nuestro esfuerzo desinteresado y cordial en pro del bien común, y esforzarnos además que este desinterés llegue incluso a dejar al mayor margen los intereses del partido, siempre que una acción, un gesto, una aportación, sea en beneficio de la colectividad…

Vicente Roca

29 de gener de 1937. Núm 1, pàg 6.

La moral revolucionaria

…La moral libertaria y anarquista, está en un plano superior a las demás concepciones sociales de la vida. Por esta razón, propulsora de los ideales anarquistas, la medula creadora y portavoz de sus esencias, el hombre anarquista y la mujer ácrata, deben en cada momento ser el exponente ejemplar de las ideas que la sustentan.

La ética anarquista debe manifestarse en todo momento y convencer al pueblo de su gran valor revolucionario y constructivo.

Francisco Calopa

12 de febrer de 1937. Núm 3, pàg 5.

Anuncis

Hi ha un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s