El sindicalisme revolucionari (1871-1939)

Els inicis del sindicalisme revolucionari a la ciutat i la vaga de 1917.

El sindicalisme revolucionari inicia el seu camí a la nostra ciutat el 1871, quan es funda el Centro de Sociedades Obreras de Sabadell y sus contornos, adherida a la AIT. Tenia la seva seu a l’Obrera, contruïda pels propis obrers l’any 1878, al nº110 del carrer Estrella (on actualment hi ha el centre de neurologia AVANT). La teixidora Teresa Claramunt i Creus, amb vint-i-un anys, participà en el comitè de vaga de 1882, desde llavors esdevindria la primera figura de l’anarquisme obrer feminista català. Fou empresonada a Monjuich i desterrada a Anglaterra, en el seu retorn, fundà la revista El productor, participà a la Vaga General de 1902 i després de la setmana tràgica (tràgica per l’església i la patronal, que li van posar aquest nom) fou detinguda i confinada a Saragossa, on va impulsar l’anarcosindicalisme aragonès.

Tresa Claramunt
Teresa Claramunt

 Aquest moviment obrer revolucionari va haver de fer front a l’hegemonia de la moral catòlica instransigent de la ciutat, representada pel teòleg integrista local Fèlix Sardà i Salvany, que el 1870 fundà l’Acadèmia Catòlica, amb el seu important portaveu, el setmanari La Revista Popular, desde on pretenia atreure la joventut obrera de Sabadell per apartar-la dels cercles laics i lliurepensadors. Fèlix Sardà i Salvany va escriure nombrosos textos i obres defensant el catolicisme més intransigent i contra la masoneria, l’espiritisme, el protestantisme, l’anarquisme, el naturalisme i el liberalisme. Destacà per la seva difusió a nivell internacional la seva obra anomenada El liberalismo es pecado.

220px-Feliu_Sardà_i_Salvany
Estàtuta del sacerdot catòlic integrista Fèlix Sardà i Salvany, a l’Església de l’Immacultat Cor de Maria (antiga Escola Pia). Situada a la Plaça del Dr. Robert. Obra de Càmil Fàbregas.

Fèlix Sardà i Salvany aprofità que el maig de 1883 la societat de teixidors mecànics reclamà les 59 hores setmanals en comptes de les 65, per tal de convèncer de les seves tesis intransigents a la burgesia local. Al juny del mateix any, el govern tanca l’Obrera, la cooperativa que exerceix la solidaritat pel manteniment de la vaga i multa al periòdic obrer Los Desheredados que recolza la vaga. La vaga finalitza amb la violència del sometent local, cos format per la classe benestant i al servei de la patronal. Els obrers no aconseguiren cap millora i això fa que durant successius anys es donin accions violentes, amb la col·locació de bombes de dinamita a les cases dels grans fabricants de la ciutat. Un clar exemple d’aquests actes de desesperació davant les pèssimes condicions de vida dels treballadors i la intransigència de la patronal i el govern, és l’intent d’assassinat del rei Alfons XIII el 1905 i el 1906, per part de l’anarquista sabadellenc Mateo Morral.

NewDoc

Un altre personatge que s’enfrontà a l’organització i les demandes dels obrers, és el dirigent patronal proteccionista i catòlic conservador, Joan Sallarès i Pla (el qual hi ha un monument en honor seu, davant l’Ajuntament), adscrit el Partit Conservador de Canovas, té com aliat principal, l’Acadèmia Catòlica i a Fèlix Salvany. Sallarès i Pla i l’Acadèmia Catòlica després de la pèrdua de Cuba, aposten per una dictadura corporativista. Sallarès i Pla, s’oposà a la llei del ministre de governació, Eduardo Dato, del 1900. Aquesta llei tractava de fixar una jornada màxima de 10 hores diàries per dones menors de 23 anys i la prohibició del treball nocturn als menors de 18 anys. Hem de tenir en compte que el treball femení era majoritari a la industria llanera sabadellenca de finals del s.XIX i el treball infantil desde els 10-12 anys, era habitual.

La intransigència patronal i l’incompliment de la llei laboral del 1900, comportà una dura lluita entre els obrers i la patronal de la ciutat. L’any 1892 tots els treballadors de l’Obrera de la Casa Harmel -dedicada a la filatura d’estam- són acomiadats, aquesta tampoc permeté que cap dels seus treballadors s’inscriguessin a l’Obrera, els treballadors finalment guanyaren el conflicte el 1899. El mateix any, l’Obrera, declarà la Vaga General pel conflicte amb la casa Seydoux, els obrers es queixaven que realitzaven la feina a preu fet.

El 1909 té lloc la setmana tràgica que acabà amb la crema de la majoria d’esglésies de la ciutat, entre elles la de Sant Fèlix, que va acabar totalment destruïda, menys l’absis i el campanar. Els republicans federals, anarquistes i socialistes, perseguien l’església perquè aquesta recozava el règim corrupte d’Alfons XIII, que va enviar a morir a Annual més de 10.000 joves (desastre d’Annual).

L’any 1910 l’Obrera tornà a entrar en conflicte amb l’empresa Seydoux, ja que aquesta havia acomiadat a tres treballadores de forma improcedent. Davant aquesta vaga, el govern empresona part dels obrers, clausura la premsa i tanca l’Obrera, que havia passat a dir-se Federació Obrera de Sindicats (FOS). El 1910 la FOS s’integrà a la Confederació Regional del treball i al 1911 participà en el congrés de la CNT i s’integrà en aquesta.

Alfons XIII i Maur a Sabadell 1904
Maura i Alfons XIII visitant Sabadell al 1904

A partir de 1910, desapareixeren els dos principals nuclis de la burgesia i el caciquisme sabadellencs: Els Turullistes, amb inversions en interessos, préstecs i plusvàlues; i els Cruellistes, terratinents. L’ espai polític dels interessos de la burgesia fou ocupat per Ramon Picart, dels Lluïssos i la Lliga Regionalista, entre altres. En l’aspecte ideòlogic pel capellà de l’Acadèmia Catòlica, Lluís Carreras, que recolzà a la Lliga i a Picart. La burgesia es dividí en diverses famílies d’empresaris tèxtils: Baygual, Buxó, Codina, Grau, Llonch, Marcet,etc.

Durant la Vaga General de 1917, després de lluitar amb els obrers que defensaven l’Obrera, formant barricades als carrers Sant Cugat i Calderón, la força de la Guàrdia Civil comandada per Manuel Tegido, demana l’assistència de l’artilleria. El dimecres 15 d’agost, una peça d’artilleria del Regiment de Vergara, disparà contra l’Obrera,(tot i que els obrers ja l’havien abandonat) danyant el balcó i la teulada. El tinent Agustin Muñoz Grandes és qui donà l’ordre de disparar, més endavant comandaria la División Azul, el seu General era Martínez Anido que aplicava la llei de fugues, assassinant a milers d’obrers i que fou ministre de governació amb Primo de Rivera i Franco. L’edifici però, va continuar dempeus, fins que en plena democràcia, el 1992, l’alcalde Farrés decideix enderrocar-lo.

22728884_1939529549410071_6958250598729978943_n
L’Obrera després de rebre l’impacte de l’artilleria del regiment de Vergara (agost de 1917). Sabadell al segle XX, Esteve Deu, Jordi Calvet, Martí Marín i Joaquim Sala Sanahuja.

22688899_1939528609410165_4717211496598023139_n

De la Vaga de la Canadenca al triomf del feixisme

A partir del 1918 la CNT creixé amb força a causa d’una crisis a la industria catalana, això portà a molts obrers a afiliar-se al sindicat. El 1919 , la CNT protesta contra l’acomiadament de treballadors del sindicat a La Canadenca, els altres sectors es solidaritzen amb els treballadors i convoquen una Vaga General que acabà amb l’assoliment de les 8 hores laborals diàries (teòricament). En realitat però, durant la dècada dels anys 30 la jornada laboral d’un obrer seguia sent de 10 hores diàries, 6 dies la setmana.

Les classes benestants reaccionaren davant les mobilitzacions obreres i sorgeix el pistolerisme patronal del Sindicat Lliure. Entre 1918 i 1923 la patronal utilitzà delinqüents professionals per acabar amb els líders anarcosindicalistes o intimidar la població, amb un resultat d’uns 500 morts i milers d’empresonats. A Sabadell, Antoni Soler i Cuadrat (posteriorment del sector trentista), Enric Mampel, i Francesc Duran (anarquista utòpic, vegetarià i amic íntim de Mateo Morral), s’organitzaren desde el gener de 1920 per combatre el Sindicat Lliure. L’11 de febrer de 1920 té lloc la col·locació de dos artefactes explosius a la casa d’Antoni Cusidó i dos més a la de Jaume Brullet. En revenja de la llei de fugues, també tingué lloc un tiroteig contra Joan Grau Puig, president de la patronal i el seu soci Iglesias.

L’11 de Febrer de 1922, es formà a Berlin la Associació Internacional dels Treballadors AIT, de caràcter anarcosindicalista enfront la Internacional Sindical Roja, de tendència comunista. Un any després, tingué lloc el cop d’estat de Primo de Rivera, la dictadura durà fins el 1930 i suposà la il·legalització de la CNT, la clausura de la majoria de la seva premsa i el tancament de les cooperatives de producció i consum. La repressió contra el sindicat, radicalitzà un sector important de l’anarquisme, el 1927 es creà la Federació Anarquista Ibèrica, FAI.

La II República, el trencament trentista

Molts treballadors visqueren la proclamació de la República el 14 d’abril amb una gran eufòria, es creu en la supressió del vell món, per un de nou i millor. Però l’endemà tothom va a la feina amb el mateix horari i el mateix sou. Setze dies després de proclamar la República, durant el primer de maig, la mateixa policia de la dictadura carregà contra els cenetistes. L’explotació infantil continuà i els mateixos contramestres que practicaren abusos sexuals contra les treballadores fabrils, continuaren exercint les mateixes responsabilitats. A més, de les places escolars que prometé el tortosí Marcel·lí Domingo, només se’n creearen una setena part de les projectades.

La radicalització d’una part important dels treballadors de la CNT, comportà el trencament trentista, la marxa del sindicat, dels sectors més moderats. A Sabadell el potent moviment obrer local, tenia als anys 30, 14.000 afiliats, d’una població treballadora d’unes 20.000 persones. La Federació Local de Sindicats, FLS, liderada per Josep Moix, treia el setmanari Vertical-Setmanari bilingüe òrgan de la Federació Local de Sindicats de Sabadell-. El primer número del Vertical del 28 d’octubre de 1932, ja tractà la polèmica entre la FLS i la FAI, arran d’aquesta, és assassinat un membre de la FAI, Francisco Fournier, un altre membre de la FAI és greument ferit i Josep Moix també fou ferit. En aquest setmanari s’ataca durament la ingerència de la FAI sobre la CNT, també destaquen les vinyetes còmiques del dibuixant Grapa, tant contra l’església com contra la FAI.

vinyeta
Vinyeta del dibuixant Grapa al Vertical, on es veu el peu del sindicalisme aixafant el feixisme i preparat per aixafar els seus demés enemics, com l’església, el pistolerisme patronal, el governador Anido, el sometent, i també apareix nombrada la FAI.

Josep Moix,en el congrés del juny de 1931 a Madrid, es mostrà partidari del sector trentista. El juliol de 1933, Vertical treu el seu últim número amb les sigles de la CNT, duraria sense aquestes fins 1934. El maig de 1932 la FLS deixà de pagar la seva contribució a la CNT i Moix és expulsat d’aquesta. El 1933 Moix participà en la constitució dels sindicats d’oposició (contraris a la FAI). És en aquell moment quan la CNT-FAI es traslladà a un local del carrer Salut, xamfrà amb el carrer Convent, i després a l’actual seu del carrer Edgardo Ricetti,16 (al nom actual d’aquest carrer, es va posar el 1987 per petició de la CNT i els veïns, ja que Edgardo Ricetti era mestre de l’escola Cultura i Solidaritat, on hi anaven gran part dels nens del barri de la Creu Alta). Després dels fets d’octubre de 1934 la FLS entrà dins la UGT i Moix ingressà al PSUC i a la UGT. Moix seria alcalde de Sabadell, ministre de Treball del govern Negrin i de 1949 a 1956 secretari general del PSUC.

JOSEP
Josep Moix

Un anarcosindicalista que s’enfrontà durament amb Moix, fou Bru Lladó (1887-1946), va ser pedagog amb Ferrer i Guàrdia, s’inicià al treball com a sabater, però sobretot va sobresortir com a destacat militant llibertari. El 1905 creà la Lliga de Defensa dels Drets de l’Home i el 1909 El Comitè de Salut Pública. Com la majoria d’anarcosindicalistes de l’època, inicià la seva activitat política a les files dels republicans federals. El 20 d’abril de 1907, amb només 20 anys, escrigué a la portada del setmanari republicà federal El Pacte:

Els republicans federals de Sabadell i el seu districte. Demà diumenge ha de ser dia de glòria per nosaltres; en la línia de batalla ja fa temps vem donar el cop decididor de la victòria; no lluitem aquí dos partits, no lluitem dues banderes; lluita un sentiment patriòtic d’una noble terra, contra el patriotisme quixotesc dels que la malmeten; en  fi, lluita Catalunya, contra el centralisme absorvent que ens rebaixa, en els seus vicis, les seves misèries i els seus despotisme, davant les nacions estrangeres.A votar doncs! Sense escrúpols ni recances, sense mirar si de sota la bandera de la solidaritat si acoblen homes de diverses idees sumant solament les voluntats, els cors que saben plorar les desgràcies de la nostra terra i rebelar-se contra els causants de les mateixes.Votant per la Solidaritat, voteu per l’Autonomia de Catalunya i l’autonomia dels pobles és la base del nostre programa  (1).

Després de la Setmana Tràgica, la repressió del govern i la patronal amb el suport de la Lliga, Bru Lladó com molts altres republicans federals s’adonà que l’aliança interclassista no conduïa a enlloc.L’any 1920, Bru Lladó s’exilià a França ja que estava molt perseguit per la policia, un any més tard visità la Unió Soviètica i igual que el també cenetista Àngel Pestaña, es mostrà contrari al règim soviètic. En aquesta època, Bru Lladó ja participà activament dins la FOS, adherida a la CNT. Cal destacar també, que Bru Lladó fundà una escola laica, en terrenys del Taulí, en la que hi té com a mestre d’ensenyança, el seu company en tasques culturals, Ricard Fornells. En el mateix carrer per obra de la seva cooperativa, es construiren diverses cases per obrers.

1llado-bru

Els fets d’octubre de 1934

La FLS donà suport a la insurrecció d’octubre per tal de barrar el pas a la dreta de la CEDA, però no per una revolució social. El 6 d’octubre acabà a Sabadell amb la presó de 138 rabassaires i Josep Moix, Miquel Bertran, Josep Rosas i altres dirigents de la FLS s’entregaren a les autoritats a finals de 1935. La FLS fins llavors tenia la potestat, entregada pel president Companys, mitjançant l’Oficina de Col·locació, de cobrir les ofertes de treball de les empreses de més de cinc treballadors, els empresaris estaven obligats a acceptar els sindicalistes.

Les dretes locals aprofitaren l’ocasió per anular les recents reduccions de jornades laborals, i les passaren de 44 a 48.

La Guerra Civil 1936-1939

Al esclatar la Guerra Civil, la majoria de seccions trentistes tornaren a la CNT, però no va ser el cas de Sabadell, on la FLS entrà a la UGT.

La revolució a Sabadell, esclatà el 21 de juliol de 1936. Començaren a cremar tots els temples religiosos: Sant Fèlix, la Puríssima, Sant Vicenç de la Creu Alta, Misericòrdia, Gràcia,etc. També es saquejaren i s’incendiaren diversos col·legis i establiments religiosos -Maristes, Escolapis, les Escolàpies, les monges de la Sagrada Família,etc. Tot i això, l’edifici dels escolapis fou respectat, biblioteca i arxius inclosos. La violència contra l’església era a causa de tots els anys de repressió que havia provocat aquesta sobre la població, especialment sobre els més febles on podia exercir més fàcilment el seu control: castració de les llibertats; especialment repressió sexual i d’imposició d’un model familiar i de la moral cristiana. També fou respectada la biblioteca del vell Ateneu de Sabadell, on només hi havia 235 llibres. A Sabadell la violència de les forces del Front Popular va provocar 83 morts (eclesiàtics -els més nombrosos amb 23 morts-, membres de la CEDA, grans propietaris,etc), molt pocs si els comparem amb els 235 de Terrassa, tenint en compte que Sabadell tenia uns 49.000 habitants i Terrassa 48.000.Pràcticament totes les forces anomenades revolucionàries intentaren culpar a la CNT-FAI de la violència incontrolada. Això no és cert, ja que totes les organitzacions tenien els seus equips de destrucció, exceptuant el POUM (a Sabadell). Com indica l’historiador Andreu Castells: Ara bé, aquesta política discriminatòria no podia respondre sinó el fet que els dirigents de la FLS tenien veritable interès a desenvolupar un nou ordre sense la CNT-FAI i a obtenir el poder suficient per a imposar-lo, cosa que aconseguiran de resultes dels fets de maig de 1937…(2).

A més, la força majoritària al Comitè Local de Defensa era la FLS vinculada a la UGT, amb 3 membres; la seguia la CNT i el POUM amb 2; i ERC, CRF i FAI amb un cadascun.

Església-de-la-Puríssima 21 juliol 1936
Església de la Puríssima mig destruïda el 21 de juliol de 1936

Efectivament, arran dels fets de maig, la CNT-FAI és expulsada del consistori, el dia 22 de maig, Josep Moix aprofità per passar comptes i culpà al cenetista Bru Lladó -que ocupava la Conselleria d’Economia-, de col·laboració amb la subversió a Barcelona.La CNT-FAI va críticar les accions dels “incontrolats”, el dia 22 de juliol de 1936, publicaren la següent nota al Full Oficial: “Les organitzacions CNT-FAI de Sabadell posen en coneixement del poble que no accepten la responsabilitat d’uns actes que s’han portat a cap a la nostra ciutat, comesos per individus poc escrupulosos que s’aprofiten dels presents moments. Fan l’enèrgica condemnació dels mateixos per ésser completament contraris a la seva alta moral revolucionària”.

Pel que fa a l’aportació de la CNT-FAI de Sabadell al front: El 22 de setembre s’incorporen 66 sabadellencs a la columna de muntanya Ferrer i Guàrdia. Aquest dia, la CNT-FAI ja tenia al  front 800 homes (3).  El 15 de setembre el grup sabadellenc Rojo y Negro i els components de la bateria Sacco i Vanzetti, amb Antonio Rocamora i sota el comandament de l’anarquista Maximilià Pastor i d’un oficial alemany, arribaren a Madrid per tal de col·laborar en la detenció de l’avanç feixista contra Toledo. Aquestes unitats formaven part de la superior Tierra y libertad. Després els sabadellencs de la bateria Sacco i Vanzetti, foren transferits a la Sierra de Gredos i poc després, de resultes que el govern civil no els subministrà ni aliments, ni vestuari, retornaren al Front d’Aragó.

13775787_1753516231598363_6835970422225092351_nUn cop acabada la Guerra Civil i amb la victòria franquista, molts membres de la CNT i la FAI van morir al front, altres van ser fets presoners, fou el cas d’Antonio Salavador Nebot, secretari de les Joventuts Llibertàries el 1933, capturat pels alemanys i condemnat a nou anys de presó a Almazán i Sòria, amb l’arribada de la “democràcia” tornà a militar a la CNT de Sabadell. Altres aconseguiren escapar, fou el cas del pedagòg i membre de la CNT-FAI,Edgardo Ricetti, que després de passar un breu temps al camp d’Argelés, aconseguí arribar a Argentina al març de 1939. Bru Lladó aconseguí exiliar-se a França on després de passar per diversos camps de concentració, va embarcar cap a Mèxic, on després d’estar-hi sis anys, morí al 1946.

La CNT-FAI seguida a llarga distància per ERC/Estat Català, fou la organització que va perdre més vides al front, a més de la pèrdua de tot el seu patrimoni robat pels franquistes, el qual gran part d’ell, encara avui dia no ha estat retornat. Però el més greu va ser perdre tota una cultura obrera paral·lela al sistema, que no s’ha tornat a recuperar. Per veure una llista de persones d’esquerres i anarquistes afussellades pel franquisme a Catalunya, mirar:https://books.google.es/books?id=GPCYG_LDqAMC&pg=PA19&lpg=PA19&dq=repressio+franquista+catalunya&source=bl&ots=wTu-pijhCZ&sig=tAAW6CJXg4BR9K8mn_Rx9NHBV6A&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjF78mV_LbOAhVL7RQKHb90C504ChDoAQheMAk#v=onepage&q=repressio%20franquista%20catalunya&f=false

Una de les altres tasques que realitzà l’anarquisme i la CNT, fou la creació de nombroses escoles modernes. A Sabadell n’hi havia quatre: La de la FLS portada per Ricard Fornells, la del mestre Edgardo Ricetti, una escola portada per Palmira Luque i la seva filla Nereira, i finalment hi havia la Granja Escolar Camperola, mantinguda per la CNT-FAI i ajudada pels Sindicats Únics de Produccions Liberals i d’Edgardo Ricetti que es situà a la masia de Can Argelaguet. Aquesta última escola va ser dirigida per un professor que venia d’una escola de Palafurgell progressista, i d’una Escola de Barcelona d’aquest tipus, allà es realitzaren pràctiques d’agricultura, fusteria, electricitat, impremta, amb nens de Madrid refugiats. La CNT-FAI a partir del 1937 tregué el diari Superación, en aquest, es tractaren temes com la unió i divisió de les forces antifeixistes, les col·lectivitzacions, sobre la mateixa granja de Can Argelaguet que realitzava una crida a l’ajuda als nens refugiats, però també hi havien petits apartats dedicats a l’esport i cartes al lector.

ricetti
Edgardo Ricetti de la CNT-FAI, mestre de l’escola racionalista “Cultura i Solidaritat” situada als locals de la CNT-FAI (c/Taulí,16)

Amb la victòria franquista, la seu de la CNT-FAI passà a les mans de La Junta del Hospital i Casa de la Beneficiencia de Sabadell i del cura de l’església de Sant Fèlix. Més endavant passaria a ser adquirida per un particular i finalment acabà a les mans de la Caixa de Sabadell, després que un deutor els hi oferís. L’Obrera passà a mans de la Delegación Nacional de Sindicatos de la FET y de las JONS.

2016-07-14 09.06.03 (1)
El capellà sabadellenc Ernest Mateu oficant la primera missa pública després de l’entrada de les tropes franquistes a la Rambla de Sabadell 29 de gener de 1939
Mural realitzat per membres de l’Ateneu Llibertari de Sabadell a partir d’una foto de l’escola “Cultura y Solidaridad” d’Edgardo Ricetti. Situada al Núm 16-18 del passatge Edgardo Ricetti, seu del sindicat CNT i l’Ateneu.
segells
Segells d’organitzacions, sindicats i partits d’esquerres

______________________________________________________________________

(1) Diari de Sabadell, pàg 14. Dissabte, 30 de març de 1985. Evocació. Sabadellencs que van morir a l’exili.

(2) Arxiu Històric de Sabadell. Lligall A. Inventari Ateneu Sabadellenc.

(3) Castells, Andreu. Sabadell. Informe de l’oposició Vol.V Guerra i Revolució 1936-1939. Ed. Riutort. Sabadell, 1983.

Més informació:

Castells, Andreu. Informe de l’Oposició. Ed Riutort, 1975-1986. (VI Volums, últim volum acabat per l’historiador Jordi Calvet Puig).

Masjuan, Eduard. Un héroe trágico del anarquismo español, Mateo Morral, 1879- 1906. Ed. Icària. Barcelona, 2009.

Díez, Xavier. Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936. Virus Editorial, 2010. 128 pàg.

Masjuan, Eduard. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939). Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2007.

Vicente, Laura. Teresa Claramunt. Pionera del feminismo obrerista anarquista.  Fundación Anselmo Lorenzo. Madrid, 2006. 306 pàg.

Calvet, Jordi; Deu, Esteve; Marín, Martí; Sala-Sanahuja, Joaquím. Sabadell al s.XX.  Eumo. Barcelona, 2000.

Els inicis del sindicalisme revolucionari a la ciutat i la vaga de 1917.

El sindicalisme revolucionari inicia el seu camí a la nostra ciutat el 1871, quan es funda el Centro de Sociedades Obreras de Sabadell y sus contornos, adherida a la AIT. Tenia la seva seu a l’Obrera, contruïda pels propis obrers l’any 1878, al nº110 del carrer Estrella (on actualment hi ha el centre de neurologia AVANT). La teixidora Teresa Claramunt i Creus, amb vint-i-un anys, participà en el comitè de vaga de 1882, desde llavors esdevindria la primera figura de l’anarquisme obrer feminista català. Fou empresonada a Monjuich i desterrada a Anglaterra, en el seu retorn, fundà la revista El productor, participà a la Vaga General de 1902 i després de la setmana tràgica (tràgica per l’església i la patronal, que li van posar aquest nom) fou detinguda i confinada a Saragossa, on va impulsar l’anarcosindicalisme aragonès.

Tresa Claramunt
Teresa Claramunt

 Aquest moviment obrer revolucionari va haver de fer front a l’hegemonia de la moral catòlica instransigent de la ciutat, representada pel teòleg integrista local Fèlix Sardà i Salvany, que el 1870 fundà l’Acadèmia Catòlica, amb el seu important portaveu, el setmanari La Revista Popular, desde on pretenia atreure la joventut obrera de Sabadell per apartar-la dels cercles laics i lliurepensadors. Fèlix Sardà i Salvany va escriure nombrosos textos i obres defensant el catolicisme més intransigent i contra la masoneria, l’espiritisme, el protestantisme, l’anarquisme, el naturalisme i el liberalisme. Destacà per la seva difusió a nivell internacional la seva obra anomenada El liberalismo es pecado.

220px-Feliu_Sardà_i_Salvany
Estàtuta del sacerdot catòlic integrista Fèlix Sardà i Salvany, a l’Església de l’Immacultat Cor de Maria (antiga Escola Pia). Situada a la Plaça del Dr. Robert. Obra de Càmil Fàbregas.

Fèlix Sardà i Salvany aprofità que el maig de 1883 la societat de teixidors mecànics reclamà les 59 hores setmanals en comptes de les 65, per tal de convèncer de les seves tesis intransigents a la burgesia local. Al juny del mateix any, el govern tanca l’Obrera, la cooperativa que exerceix la solidaritat pel manteniment de la vaga i multa al periòdic obrer Los Desheredados que recolza la vaga. La vaga finalitza amb la violència del sometent local, cos format per la classe benestant i al servei de la patronal. Els obrers no aconseguiren cap millora i això fa que durant successius anys es donin accions violentes, amb la col·locació de bombes de dinamita a les cases dels grans fabricants de la ciutat. Un clar exemple d’aquests actes de desesperació davant les pèssimes condicions de vida dels treballadors i la intransigència de la patronal i el govern, és l’intent d’assassinat del rei Alfons XIII el 1905 i el 1906, per part de l’anarquista sabadellenc Mateo Morral.

NewDoc

Un altre personatge que s’enfrontà a l’organització i les demandes dels obrers, és el dirigent patronal proteccionista i catòlic conservador, Joan Sallarès i Pla (el qual hi ha un monument en honor seu, davant l’Ajuntament), adscrit el Partit Conservador de Canovas, té com aliat principal, l’Acadèmia Catòlica i a Fèlix Salvany. Sallarès i Pla i l’Acadèmia Catòlica després de la pèrdua de Cuba, aposten per una dictadura corporativista. Sallarès i Pla, s’oposà a la llei del ministre de governació, Eduardo Dato, del 1900. Aquesta llei tractava de fixar una jornada màxima de 10 hores diàries per dones menors de 23 anys i la prohibició del treball nocturn als menors de 18 anys. Hem de tenir en compte que el treball femení era majoritari a la industria llanera sabadellenca de finals del s.XIX i el treball infantil desde els 10-12 anys, era habitual.

La intransigència patronal i l’incompliment de la llei laboral del 1900, comportà una dura lluita entre els obrers i la patronal de la ciutat. L’any 1892 tots els treballadors de l’Obrera de la Casa Harmel -dedicada a la filatura d’estam- són acomiadats, aquesta tampoc permeté que cap dels seus treballadors s’inscriguessin a l’Obrera, els treballadors finalment guanyaren el conflicte el 1899. El mateix any, l’Obrera, declarà la Vaga General pel conflicte amb la casa Seydoux, els obrers es queixaven que realitzaven la feina a preu fet.

El 1909 té lloc la setmana tràgica que acabà amb la crema de la majoria d’esglésies de la ciutat, entre elles la de Sant Fèlix, que va acabar totalment destruïda, menys l’absis i el campanar. Els republicans federals, anarquistes i socialistes, perseguien l’església perquè aquesta recozava el règim corrupte d’Alfons XIII, que va enviar a morir a Annual més de 10.000 joves (desastre d’Annual).

L’any 1910 l’Obrera tornà a entrar en conflicte amb l’empresa Seydoux, ja que aquesta havia acomiadat a tres treballadores de forma improcedent. Davant aquesta vaga, el govern empresona part dels obrers, clausura la premsa i tanca l’Obrera, que havia passat a dir-se Federació Obrera de Sindicats (FOS). El 1910 la FOS s’integrà a la Confederació Regional del treball i al 1911 participà en el congrés de la CNT i s’integrà en aquesta.

Alfons XIII i Maur a Sabadell 1904
Maura i Alfons XIII visitant Sabadell al 1904

A partir de 1910, desapareixeren els dos principals nuclis de la burgesia i el caciquisme sabadellencs: Els Turullistes, amb inversions en interessos, préstecs i plusvàlues; i els Cruellistes, terratinents. L’ espai polític dels interessos de la burgesia fou ocupat per Ramon Picart, dels Lluïssos i la Lliga Regionalista, entre altres. En l’aspecte ideòlogic pel capellà de l’Acadèmia Catòlica, Lluís Carreras, que recolzà a la Lliga i a Picart. La burgesia es dividí en diverses famílies d’empresaris tèxtils: Baygual, Buxó, Codina, Grau, Llonch, Marcet,etc.

Durant la Vaga General de 1917, després de lluitar amb els obrers que defensaven l’Obrera, formant barricades als carrers Sant Cugat i Calderón, la força de la Guàrdia Civil comandada per Manuel Tegido, demana l’assistència de l’artilleria. El dimecres 15 d’agost, una peça d’artilleria del Regiment de Vergara, disparà contra l’Obrera,(tot i que els obrers ja l’havien abandonat) danyant el balcó i la teulada. El tinent Agustin Muñoz Grandes és qui donà l’ordre de disparar, més endavant comandaria la División Azul, el seu General era Martínez Anido que aplicava la llei de fugues, assassinant a milers d’obrers i que fou ministre de governació amb Primo de Rivera i Franco. L’edifici però, va continuar dempeus, fins que en plena democràcia, el 1992, l’alcalde Farrés decideix enderrocar-lo.

De la Vaga de la Canadenca al triomf del feixisme

A partir del 1918 la CNT creixé amb força a causa d’una crisis a la industria catalana, això portà a molts obrers a afiliar-se al sindicat. El 1919 , la CNT protesta contra l’acomiadament de treballadors del sindicat a La Canadenca, els altres sectors es solidaritzen amb els treballadors i convoquen una Vaga General que acabà amb l’assoliment de les 8 hores laborals diàries (teòricament). En realitat però, durant la dècada dels anys 30 la jornada laboral d’un obrer seguia sent de 10 hores diàries, 6 dies la setmana.

Les classes benestants reaccionaren davant les mobilitzacions obreres i sorgeix el pistolerisme patronal del Sindicat Lliure. Entre 1918 i 1923 la patronal utilitzà delinqüents professionals per acabar amb els líders anarcosindicalistes o intimidar la població, amb un resultat d’uns 500 morts i milers d’empresonats. A Sabadell, Antoni Soler i Cuadrat (posteriorment del sector trentista), Enric Mampel, i Francesc Duran (anarquista utòpic, vegetarià i amic íntim de Mateo Morral), s’organitzaren desde el gener de 1920 per combatre el Sindicat Lliure. L’11 de febrer de 1920 té lloc la col·locació de dos artefactes explosius a la casa d’Antoni Cusidó i dos més a la de Jaume Brullet. En revenja de la llei de fugues, també tingué lloc un tiroteig contra Joan Grau Puig, president de la patronal i el seu soci Iglesias.

L’11 de Febrer de 1922, es formà a Berlin la Associació Internacional dels Treballadors AIT, de caràcter anarcosindicalista enfront la Internacional Sindical Roja, de tendència comunista. Un any després, tingué lloc el cop d’estat de Primo de Rivera, la dictadura durà fins el 1930 i suposà la il·legalització de la CNT, la clausura de la majoria de la seva premsa i el tancament de les cooperatives de producció i consum. La repressió contra el sindicat, radicalitzà un sector important de l’anarquisme, el 1927 es creà la Federació Anarquista Ibèrica, FAI.

La II República, el trencament trentista

Molts treballadors visqueren la proclamació de la República el 14 d’abril amb una gran eufòria, es creu en la supressió del vell món, per un de nou i millor. Però l’endemà tothom va a la feina amb el mateix horari i el mateix sou. Setze dies després de proclamar la República, durant el primer de maig, la mateixa policia de la dictadura carregà contra els cenetistes. L’explotació infantil continuà i els mateixos contramestres que practicaren abusos sexuals contra les treballadores fabrils, continuaren exercint les mateixes responsabilitats. A més, de les places escolars que prometé el tortosí Marcel·lí Domingo, només se’n creearen una setena part de les projectades.

La radicalització d’una part important dels treballadors de la CNT, comportà el trencament trentista, la marxa del sindicat, dels sectors més moderats. A Sabadell el potent moviment obrer local, tenia als anys 30, 14.000 afiliats, d’una població treballadora d’unes 20.000 persones. La Federació Local de Sindicats, FLS, liderada per Josep Moix, treia el setmanari Vertical-Setmanari bilingüe òrgan de la Federació Local de Sindicats de Sabadell-. El primer número del Vertical del 28 d’octubre de 1932, ja tractà la polèmica entre la FLS i la FAI, arran d’aquesta, és assassinat un membre de la FAI, Francisco Fournier, un altre membre de la FAI és greument ferit i Josep Moix també fou ferit. En aquest setmanari s’ataca durament la ingerència de la FAI sobre la CNT, també destaquen les vinyetes còmiques del dibuixant Grapa, tant contra l’església com contra la FAI.

vinyeta
Vinyeta del dibuixant Grapa al Vertical, on es veu el peu del sindicalisme aixafant el feixisme i preparat per aixafar els seus demés enemics, com l’església, el pistolerisme patronal, el governador Anido, el sometent, i també apareix nombrada la FAI

Josep Moix,en el congrés del juny de 1931 a Madrid, es mostrà partidari del sector trentista. El juliol de 1933, Vertical treu el seu últim número amb les sigles de la CNT, duraria sense aquestes fins 1934. El maig de 1932 la FLS deixà de pagar la seva contribució a la CNT i Moix és expulsat d’aquesta. El 1933 Moix participà en la constitució dels sindicats d’oposició (contraris a la FAI). És en aquell moment quan la CNT-FAI es traslladà a un local del carrer Salut, xamfrà amb el carrer Convent, i després a l’actual seu del carrer Edgardo Ricetti,16 (al nom actual d’aquest carrer, es va posar el 1987 per petició de la CNT i els veïns, ja que Edgardo Ricetti era mestre de l’escola Cultura i Solidaritat, on hi anaven gran part dels nens del barri de la Creu Alta). Després dels fets d’octubre de 1934 la FLS entrà dins la UGT i Moix ingressà al PSUC i a la UGT. Moix seria alcalde de Sabadell, ministre de Treball del govern Negrin i de 1949 a 1956 secretari general del PSUC.

JOSEP
Josep Moix

Un anarcosindicalista que s’enfrontà durament amb Moix, fou Bru Lladó (1887-1946), va ser pedagog amb Ferrer i Guàrdia, s’inicià al treball com a sabater, però sobretot va sobresortir com a destacat militant llibertari. El 1905 creà la Lliga de Defensa dels Drets de l’Home i el 1909 El Comitè de Salut Pública. Com la majoria d’anarcosindicalistes de l’època, inicià la seva activitat política a les files dels republicans federals. El 20 d’abril de 1907, amb només 20 anys, escrigué a la portada del setmanari republicà federal El Pacte:

Els republicans federals de Sabadell i el seu districte. Demà diumenge ha de ser dia de glòria per nosaltres; en la línia de batalla ja fa temps vem donar el cop decididor de la victòria; no lluitem aquí dos partits, no lluitem dues banderes; lluita un sentiment patriòtic d’una noble terra, contra el patriotisme quixotesc dels que la malmeten; en  fi, lluita Catalunya, contra el centralisme absorvent que ens rebaixa, en els seus vicis, les seves misèries i els seus despotisme, davant les nacions estrangeres.A votar doncs! Sense escrúpols ni recances, sense mirar si de sota la bandera de la solidaritat si acoblen homes de diverses idees sumant solament les voluntats, els cors que saben plorar les desgràcies de la nostra terra i rebelar-se contra els causants de les mateixes.Votant per la Solidaritat, voteu per l’Autonomia de Catalunya i l’autonomia dels pobles és la base del nostre programa  (1).

Després de la Setmana Tràgica, la repressió del govern i la patronal amb el suport de la Lliga, Bru Lladó com molts altres republicans federals s’adonà que l’aliança interclassista no conduïa a enlloc.L’any 1920, Bru Lladó s’exilià a França ja que estava molt perseguit per la policia, un any més tard visità la Unió Soviètica i igual que el també cenetista Àngel Pestaña, es mostrà contrari al règim soviètic. En aquesta època, Bru Lladó ja participà activament dins la FOS, adherida a la CNT. Cal destacar també, que Bru Lladó fundà una escola laica, en terrenys del Taulí, en la que hi té com a mestre d’ensenyança, el seu company en tasques culturals, Ricard Fornells. En el mateix carrer per obra de la seva cooperativa, es construiren diverses cases per obrers.

1llado-bru

Els fets d’octubre de 1934

La FLS donà suport a la insurrecció d’octubre per tal de barrar el pas a la dreta de la CEDA, però no per una revolució social. El 6 d’octubre acabà a Sabadell amb la presó de 138 rabassaires i Josep Moix, Miquel Bertran, Josep Rosas i altres dirigents de la FLS s’entregaren a les autoritats a finals de 1935. La FLS fins llavors tenia la potestat, entregada pel president Companys, mitjançant l’Oficina de Col·locació, de cobrir les ofertes de treball de les empreses de més de cinc treballadors, els empresaris estaven obligats a acceptar els sindicalistes.

Les dretes locals aprofitaren l’ocasió per anular les recents reduccions de jornades laborals, i les passaren de 44 a 48.

La Guerra Civil 1936-1939

Al esclatar la Guerra Civil, la majoria de seccions trentistes tornaren a la CNT, però no va ser el cas de Sabadell, on la FLS entrà a la UGT.

La revolució a Sabadell, esclatà el 21 de juliol de 1936. Començaren a cremar tots els temples religiosos: Sant Fèlix, la Puríssima, Sant Vicenç de la Creu Alta, Misericòrdia, Gràcia,etc. També es saquejaren i s’incendiaren diversos col·legis i establiments religiosos -Maristes, Escolapis, les Escolàpies, les monges de la Sagrada Família,etc. Tot i això, l’edifici dels escolapis fou respectat, biblioteca i arxius inclosos. La violència contra l’església era a causa de tots els anys de repressió que havia provocat aquesta sobre la població, especialment sobre els més febles on podia exercir més fàcilment el seu control: castració de les llibertats; especialment repressió sexual i d’imposició d’un model familiar i de la moral cristiana. També fou respectada la biblioteca del vell Ateneu de Sabadell, on només hi havia 235 llibres. A Sabadell la violència de les forces del Front Popular va provocar 83 morts (eclesiàtics -els més nombrosos amb 23 morts-, membres de la CEDA, grans propietaris,etc), molt pocs si els comparem amb els 235 de Terrassa, tenint en compte que Sabadell tenia uns 49.000 habitants i Terrassa 48.000.Pràcticament totes les forces anomenades revolucionàries intentaren culpar a la CNT-FAI de la violència incontrolada. Això no és cert, ja que totes les organitzacions tenien els seus equips de destrucció, exceptuant el POUM (a Sabadell). Com indica l’historiador Andreu Castells: Ara bé, aquesta política discriminatòria no podia respondre sinó el fet que els dirigents de la FLS tenien veritable interès a desenvolupar un nou ordre sense la CNT-FAI i a obtenir el poder suficient per a imposar-lo, cosa que aconseguiran de resultes dels fets de maig de 1937…(2).

A més, la força majoritària al Comitè Local de Defensa era la FLS vinculada a la UGT, amb 3 membres; la seguia la CNT i el POUM amb 2; i ERC, CRF i FAI amb un cadascun.

Església-de-la-Puríssima 21 juliol 1936
Església de la Puríssima mig destruïda el 21 de juliol de 1936

Efectivament, arran dels fets de maig, la CNT-FAI és expulsada del consistori, el dia 22 de maig, Josep Moix aprofità per passar comptes i culpà al cenetista Bru Lladó -que ocupava la Conselleria d’Economia-, de col·laboració amb la subversió a Barcelona.La CNT-FAI va críticar les accions dels “incontrolats”, el dia 22 de juliol de 1936, publicaren la següent nota al Full Oficial: “Les organitzacions CNT-FAI de Sabadell posen en coneixement del poble que no accepten la responsabilitat d’uns actes que s’han portat a cap a la nostra ciutat, comesos per individus poc escrupulosos que s’aprofiten dels presents moments. Fan l’enèrgica condemnació dels mateixos per ésser completament contraris a la seva alta moral revolucionària”.

Pel que fa a l’aportació de la CNT-FAI de Sabadell al front: El 22 de setembre s’incorporen 66 sabadellencs a la columna de muntanya Ferrer i Guàrdia. Aquest dia, la CNT-FAI ja tenia al  front 800 homes (3).  El 15 de setembre el grup sabadellenc Rojo y Negro i els components de la bateria Sacco i Vanzetti, amb Antonio Rocamora i sota el comandament de l’anarquista Maximilià Pastor i d’un oficial alemany, arribaren a Madrid per tal de col·laborar en la detenció de l’avanç feixista contra Toledo. Aquestes unitats formaven part de la superior Tierra y libertad. Després els sabadellencs de la bateria Sacco i Vanzetti, foren transferits a la Sierra de Gredos i poc després, de resultes que el govern civil no els subministrà ni aliments, ni vestuari, retornaren al Front d’Aragó.

13775787_1753516231598363_6835970422225092351_nUn cop acabada la Guerra Civil i amb la victòria franquista, molts membres de la CNT i la FAI van morir al front, altres van ser fets presoners, fou el cas d’Antonio Salavador Nebot, secretari de les Joventuts Llibertàries el 1933, capturat pels alemanys i condemnat a nou anys de presó a Almazán i Sòria, amb l’arribada de la “democràcia” tornà a militar a la CNT de Sabadell. Altres aconseguiren escapar, fou el cas del pedagòg i membre de la CNT-FAI,Edgardo Ricetti, que després de passar un breu temps al camp d’Argelés, aconseguí arribar a Argentina al març de 1939. Bru Lladó aconseguí exiliar-se a França on després de passar per diversos camps de concentració, va embarcar cap a Mèxic, on després d’estar-hi sis anys, morí al 1946.

La CNT-FAI seguida a llarga distància per ERC/Estat Català, fou la organització que va perdre més vides al front, a més de la pèrdua de tot el seu patrimoni robat pels franquistes, el qual gran part d’ell, encara avui dia no ha estat retornat. Però el més greu va ser perdre tota una cultura obrera paral·lela al sistema, que no s’ha tornat a recuperar. Per veure una llista de persones d’esquerres i anarquistes afussellades pel franquisme a Catalunya, mirar:https://books.google.es/books?id=GPCYG_LDqAMC&pg=PA19&lpg=PA19&dq=repressio+franquista+catalunya&source=bl&ots=wTu-pijhCZ&sig=tAAW6CJXg4BR9K8mn_Rx9NHBV6A&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjF78mV_LbOAhVL7RQKHb90C504ChDoAQheMAk#v=onepage&q=repressio%20franquista%20catalunya&f=false

Una de les altres tasques que realitzà l’anarquisme i la CNT, fou la creació de nombroses escoles modernes. A Sabadell n’hi havia quatre: La de la FLS portada per Ricard Fornells, la del mestre Edgardo Ricetti, una escola portada per Palmira Luque i la seva filla Nereira, i finalment hi havia la Granja Escolar Camperola, mantinguda per la CNT-FAI i ajudada pels Sindicats Únics de Produccions Liberals i d’Edgardo Ricetti que es situà a la masia de Can Argelaguet. Aquesta última escola va ser dirigida per un professor que venia d’una escola de Palafurgell progressista, i d’una Escola de Barcelona d’aquest tipus, allà es realitzaren pràctiques d’agricultura, fusteria, electricitat, impremta, amb nens de Madrid refugiats. La CNT-FAI a partir del 1937 tregué el diari Superación, en aquest, es tractaren temes com la unió i divisió de les forces antifeixistes, les col·lectivitzacions, sobre la mateixa granja de Can Argelaguet que realitzava una crida a l’ajuda als nens refugiats, però també hi havien petits apartats dedicats a l’esport i cartes al lector.

ricetti
Edgardo Ricetti de la CNT-FAI, mestre de l’escola racionalista “Cultura i Solidaritat” situada als locals de la CNT-FAI (c/Taulí,16)

Amb la victòria franquista, la seu de la CNT-FAI passà a les mans de La Junta del Hospital i Casa de la Beneficiencia de Sabadell i del cura de l’església de Sant Fèlix. Més endavant passaria a ser adquirida per un particular i finalment acabà a les mans de la Caixa de Sabadell, després que un deutor els hi oferís. L’Obrera passà a mans de la Delegación Nacional de Sindicatos de la FET y de las JONS.

2016-07-14 09.06.03 (1)
El capellà sabadellenc Ernest Mateu oficant la primera missa pública després de l’entrada de les tropes franquistes a la Rambla de Sabadell 29 de gener de 1939
Mural realitzat per membres de l’Ateneu Llibertari de Sabadell a partir d’una foto de l’escola “Cultura y Solidaridad” d’Edgardo Ricetti. Situada al Núm 16-18 del passatge Edgardo Ricetti, seu del sindicat CNT i l’Ateneu.
segells
Segells d’organitzacions, sindicats i partits d’esquerres

______________________________________________________________________

(1) Diari de Sabadell, pàg 14. Dissabte, 30 de març de 1985. Evocació. Sabadellencs que van morir a l’exili.

(2) Arxiu Històric de Sabadell. Lligall A. Inventari Ateneu Sabadellenc.

(3) Castells, Andreu. Sabadell. Informe de l’oposició Vol.V Guerra i Revolució 1936-1939. Ed. Riutort. Sabadell, 1983.

Més informació:

Castells, Andreu. Informe de l’Oposició. Ed Riutort, 1975-1986. (VI Volums, últim volum acabat per l’historiador Jordi Calvet Puig).

Masjuan, Eduard. Un héroe trágico del anarquismo español, Mateo Morral, 1879- 1906. Ed. Icària. Barcelona, 2009.

Díez, Xavier. Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936. Virus Editorial, 2010. 128 pàg.

Masjuan, Eduard. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939). Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2007.

Vicente, Laura. Teresa Claramunt. Pionera del feminismo obrerista anarquista.  Fundación Anselmo Lorenzo. Madrid, 2006. 306 pàg.

Calvet, Jordi; Deu, Esteve; Marín, Martí; Sala-Sanahuja, Joaquím. Sabadell al s.XX.  Eumo. Barcelona, 2000.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s