Marçal Ballús i Bertran

Barcelona, 24 de juliol de 1871 – Sabadell, 25 de febrer de 1937

Marçal Ballús. nomenclàtor, Ajuntament de Sabadell

De professió odontòleg, introductor i pioner del cinema a Catalunya

El seu pare tenia un herbolari al pla de la Boqueria de Barcelona. Estudia medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i es llicencia l’any 1891, especialitzant-se en odontologia.

Es trasllada a Sabadell l’any 1890 per fer una suplència d’un dentista del Pedregar, finalment s’instal·la a la ciutat i obre una consulta privada al capdamunt de la Rambla, el número 8.

Anunci de la consulta del dentista Ballús a la Rambla, 8. Diari de Sabadell, 1 d’abril de 1936

S’interessa pel cinema i la fotografia, i viatja a París amb l’impressor Magí Ribera, amic i soci seu. Allà descobreix a Kaurt, un exhibidor ambulant de quadres il·lusionistes de creació pròpia, obtinguts per l’oscil·lació de cristalls dobles damunt una placa fotogràfica de colors. Kaurt l’hi havia parla del descobriment dels germans Louis i August Lumière, de l’any 1895. Ballús assisteix a les primeres sessions d’exhibició cinematogràfica, d’escenes de la vida quotidiana, del germans Lumière al Salon Indien del Gran Café, al Boulevard des Capucines, i exporta l’invent a Sabadell.

Ballús, es va inventar una paraula pròpia per referir-se el cinema: LENTIPLASTICROMOCOLISELECTOSERPENTIGRAF. La paraula, a causa de la seva longitud, no va tenir èxit i es va quedar en cinema.

El 27 d’abril de 1897, projecte a “Los Campos de Recreo” la primera sessió de cinema a Sabadell i probablement a Catalunya.

Primera menció del cinematògraf dels germans Lumière al Diario de Sabadell del 28 d’abril de 1897. (AHS)

A principis de 1891, construeix una barraca de fusta al pla de l’Os, actual Plaça del Dr. Robert, per convertir-la en un cinema, però es produeix un incendi i queda totalment cremada. Posteriorment arrenda el teatre Cervantes durant deu anys, on passa pel·lícules del germans Lumière, de Méliès i Pathé, que projecte amb regularitat i lloga a empresaris d’altres poblacions. Pioner de la distribució de films, crea un circuit de sales d’exhibició per tot el Vallès, a Castellar del Vallès, Rubí i Caldes; i comarques veïnes, com Osona i Berguedà amb sessions a Manlleu, Torelló i Berga.

Quan acaba el contracte amb el Teatre Cervantes, el febrer de 1908 obre un local a la Rambla de Sabadell, anomenat Cine Pas, però acaba sent un fracàs i Ballús s’acaba centrant únicament en l’odontologia.


Més informació sobre el cinema a Sabadell: Les sales de cinema a Sabadell al llarg del segle XX

Marçal Ballús i Bertran, MBC. Metges Catalans

Marçal Ballús, carrer de. nomenclàtor. Ajuntament de Sabadell

Beorlegui i Tous, Albert. Sabadell, càmera i acció. Del l’entiplasticocromocolisserpentigrahf al digital. Ajuntament de Sabadell, 2020. ISBN: 9788494584541

Torelló, J.; Beorlegui, A. Sabadell, un segle de cinema. Sabadell : Fundació Amics de les Arts i de les Lletres, 1996.

Matilde Sáiz i Francisco Sansano, dos milicians de la CNT a Sabadell

Matilde Sáiz Alonso, va néixer l’11 d’abril de 1917 a Santander. A l’inici de la guerra, va participar en la defensa de Donostia. Quan va caure la ciutat, creuà els Pirineus i es dirigí a Barcelona. El 15 de setembre de 1936 es va enrolar a Barcelona a la columna “Roja y Negra”, al Front d’Aragó (zona de Huesca), allà va conèixer a l’anarquista Francisco Sansano Navarro, amb qui es va casar l’any 1941. La seva última residència va ser a Sabadell, on va morir l’11 de juny de 1964. (1)

Abans d’acabar-se la guerra, es dirigí amb el seu fill Helios i el seu company Francisco cap a Alacant, amb l’objectiu de pujar a un vaixell per anar cap a Orà. Però va ser detinguda i internada al camp de concentració de “Los Almendros”. El seu company sentimental, Francisco Sansano va ser empresonat a la Plaça de Toros d’Alacant; finalment va ser condemnat a 30 anys de presó i empresonat a Belchite, on Matilde el va acompanyar fins la seva fugida el 1942.

Francisco Sansano Navarro, va néixer a Elx l’1 de desembre de 1911, els seus pares es deien Vicente Sansano i Margarita Navarro (2). Durant la República va fundar el grup anarquista “Demos”. Tots els seus germans -Pascual, Ramón, José, Verónica i Ángeles-, també van militar a la CNT (3). El 1936 treballava a Menorca i es va sumar a l’expedició comandada pel capità Alberto Bayo Giroud per alliberar l’illa de Mallorca dels feixistes. 31 cenetistes es van sumar a Maó a aquest grup, formant amb Antoni Gelabert, Cristòfol Pons, Justo Donoso i altres, un grupet anomenat 19 de juliol. Fracassat l’intent d’invasió, es va traslladar amb uns pescadors cap a Barcelona. A la capital catalana va participar a la organització de la columna “Roja y Negra” i conegué a Matilde Saiz Alonso, amb qui com he dit anteriorment, es van casar el 1941. Va combatre al Front d’Osca (Loporzano, Estrecho, Quinto i Monte Aragón). A un la milícia va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat: cap del primer Batalló de la Columna “Roja y Negra” (127ª Brigada Mixta amb la militarització) i també del quart, i després comandant en cap de la 195ª Brigada.

Quan estava a punt d’acabar la guerra, malgrat tenir passaport per exiliar-se a Mèxic, decidí dirigir-se amb Matilde i el seu fill Helios cap a Alacant, amb l’esperança de pujar a un vaixell cap a Orà. Frustrada la fugida, fou detingut i tancat a la plaça de bous. Condemnat a 30 anys, va ser tancat a Belchite. El 1942 pogué fugir, i després d’una dura marxa a peu, arribà a València, on sobrevisqué molts anys sense documentació. Els anys seixanta es va assentar amb la seva dona i fill a Santa Coloma de Gramanet i després a Sabadell, el 1968 va aconseguir la documentació. Va morir el 31 de març de 2003 a la Residència Pare Butiña de Sabadell i va ser incinerat al cementiri de Cerdanyola del Vallès.

Post de comandament de la 127 Brigada Mixta prop de Zuera (24 d’agost de 1937).
D’esquerra a dreta: Francisco Ponzán, Manuel Sierra, Benito Lasvacas, Francisco Sansano, Manuel Tortosa i José Manero http://www.estelnegre.org/documents/sansano/sansano.html

(1) ‘Ficha personal: Saiz Alonso, Matilde’. Las combatientes. Museo Virtual de la Mujer Combatiente <https://mujeresenguerra.com/las-combatientes/sala-3/10257/>

(2) ‘Francisco Sansano Navarro (1911-2003)’. Ateneu Llibertari de Palma ‘Estel Negre’ <http://www.estelnegre.org/documents/sansano/sansano.html>

(3) Sansano Navarro, Francisco. Alacant Obrera [N-Z] <https://alacantobrera.com/2010/09/23/m-z/>

Exit mobile version
%%footer%%