Patrimoni

‘Arqueologia a l’entorn de la Plaça Major de Sabadell’ Calpena, Daria; Florensa, Francesc; Piera, Joan; Rio, Montse. Arraona: revista d’història, [en línia], 2016, Núm. 36, p. 98-113. Article on es parla de les diferents intervencions arqueològiques a l’entorn de la Plaça Major i de l’antic barri del Pedregar, enderrocat entre el 1948 i el 1950.

Aeroport de Sabadell

Aeroport de Sabadell

Ribé i Monge, Genís. ‘El refugi antiaeri i polvorí de l’aeroport de Sabadell: recuperat de l’oblit‘. Arraona: revista d’història, [en línia], 2006, Núm. 30, p. 264-70

Barris

Arrahona-Els Merinals, ‘La génesis de Arrahona els Merinals (1955)’. Antonio Santamaria. isabadell.cat, 4 de febrer de 2018

Campoamor, ‘La formación del barrio de campoamor (1951)’. Antonio Santamaria. isabadell.cat, 25 de febrer de 2018

Can Deu, ‘La construcción del barrio de Can Deu (1973)’. Antonio Santamaria. isabadell.cat, 6 de maig de 2018

Can Feu

Ca n’Oriac

Can Puiggener, ‘Un barri que respira la brisa del Ripoll’. Marta Ordoñez. Diari de Sabadell, 17 de novembre de 2019

La Concòrdia

Covadonga

La Creu Alta, Associació de Veïns de la Creu Alta

Espronceda

Hostafrancs

Gràcia, ‘Els orígens del barri de Gràcia’. Antoni Santamaria. isabadell.cat, 10 de setembre de 2017.

Les Termes

Torreguitart, ‘La construcció del barri de Torreguitart (1980-1995)’. Antonio Santamaria. isabadell.cat, 25 d’octubre de 2020.

Torre Romeu, ‘El nacimiento de un barrio: Torre-Romeu’ Història i memòries d’immigració. Tesis: ‘De Pedro Martínez a Sabadell: l’emigració una realitat no exclusivament econòmica’. 1920-1976, Angelina Puig i Valls (UAB).

Cases

Ca l’Enredus: (enderrocat l’any 1973). Antic casalot situat a l’actual plaça dels Usatges del barri de la Creu Alta, dedicat a la venda de llet, aviram, conills i altres queviures. A mitjans del segle passat la família veient que l’hereu s’anava fent gran i amb la por que es quedés solter, l’animaren a trobar muller. A Barcelona va trobar una dona murciana de nom Maria que era molt xafardera. El veïnat anava a comprar i a parlar amb la Maria, i com que aquesta de tot se n’assabentava i ho acabava enredant tot, el veïnat li va posar de nom al casalot Ca l’Enredus.

Casa Arimon, Carrer d’Arimon, 24

Casa Barata (enderrocada el 1976)

Casa Bracons, carrer l’Estrella, 3-9

Casa Bru o Casa Miralles, carrer de Gràcia, 131

Casa de la Caritat o Casa de Beneficència (anteriorment hi havia el Convent dels Caputxins -cremat-, i estava situada a l’actual Plaça de les Dones del Tèxtil, abans anomenada Plaça Marcet). Es va inaugurar el 25 de març de 1854 i va ser enderrocada el 1969.

Entrada a la Casa de la Caritat, en la tanca de la qual consta el nom Casa de Beneficència. Sabadell, ca. 1930. Francesc Casañas Riera (AHS)
Vestíbul de la Casa de la Caritat. Sabadell, ca. 1930 Francesc Casañas Riera (AHS)

Casa Guasch o Casa Despatx Sampere, carrer de la indústria, 16

Casa Duran, carrer del Pedregar, 7

Casa Marcet Font – Casa Grau, carrer de Joan Maragall, 7 i Plaça del Gas

Casa Ponsà, carrer de la indústria, 32 (actual Arxiu Històric de Sabadell)

Casa Prats, carrer d’en Font, 32

Casa Romeu, carrer Vila Cinca, 2 amb Avda. Onze de Setembre, 130-132

Casa i magatzem Selvas, carrer de l’Illa, 41 i carrer de Narcisa Freixas, 39

Casa Taulé, carrer Sant Joan, 35

Casa Turull, carrer Doctor Puig, 16

Cases Baygual, carrer Quevedo, 2-4

Cases de Joan Llenas, carrer del Sol, 62-66

Cases Manent, carrer de l’Escola Industrial, 12-18

Hotel Espanya, Rambla, 24

Targeta de l’Hotel de España. Grup de Facebook “Patrimoni Sabadell”

Hotel Urpí (anteriorment “Can Sacs”), Carrer de Sant Maties, 5 i Avinguda 11 de setembre, 40

Hotel Suís, carrer de la Indústria, 59

Torre i Despatx Gorina, Rambla, 245-247

Torre Turull, carrer Quevedo, 80-82

Ceràmica

Cartells de ceràmica als carrers de Sant Antoni i de la Rosa i al Passeig de la Revolució

Cinema

Les sales de cinema a Sabadell al llarg del segle XX

Cinema Imperial, inaugurat l’any 1911. Va ser el primer cinema de Sabadell (primer edifici que s’utilitzava únicament per projectar pel·lícules). El 29 d’octubre de 1989 va tancar i l’edifici quedà abandonat un llarg temps, fins que s’hi va construir pisos i es va instal·lar un cinema multi-sales anomenats “Imperial”, en homenatge a l’antic cinema (AHS)

Despatxos

Antic despatx tèxtil, carrer de l’estació, 20

Despatx Genís i Pont, carrer Sant Josep, 27-29

El Despatx Lluch, carrer de la Indústria, 10

Edificis

Ajuntament, Plaça Sant Roc, 1

Ateneu, Plaça de Sant Roc, 11

El Cafè-Teatre i posteriorment Cinema “L’Euterpe” (enderrocat l’any 2006)

Edició postal de Lucien Roisin de la dècada de 1920 del Cafè-Teatre Euterpe. Rambla, núm 1-3. Obra de Juli Batllevell. (AHS)

L’edifici de la Federació Obrera de Sabadell (FOS): L’Obrera, carrer Estrella, 110 (enderrocat l’any 1992). Seu del moviment obrer sabadellenc.

El Cafè Condal i més tard, Cafè Restaurante Cataluña, més conegut com a “Cal Jan”, estava situat al principi de la Rambla, on actualment hi ha el Zara. Propietat de Baldomer Giralt, era conegut com a “Cal Jan”, Giralt va fer reformar l’edifici a l’arquitecte sabadellenc Juli Batllevell. Aquest va reformar sobretot la planta baixa, amb obertures en forma d’arcada i fusteria estilitzada, de disseny modernista sinuós i vitralls florals, panys entre arc i arc i llums amb un globus. La façana posterior al carrer del sol, era semblant a l’estil neoclàssic del segle XIX, amb un pati, i vidrieres que donaven a les sales de joc, situades a l’entresol. A l’entrada principal unes arcades formaven una porxada.
A la planta principal de l’edifici hi va tenir la seva seu, la Lliga Regionalista i la Unión Patriótica (partit de la dictadura de Primo de Rivera). L’edifici de “Cal Jan” va ser enderrocat als anys 70.

La Rambla de Sabadell, a l’esquerra el “Cafè Condal” i més tard “Café Restaurante Cataluña”, 1915-1920 ca. Francesc Casañas i Riera
Interior del “Café Condal”, 1915-1920 ca. Francesc Casañas i Riera

El Cafè “El Diluvio”cruïlla de carretera de Barcelona amb carretera de Molins de Rei

La Caixa d’Estalvis de Sabadell, carrer de Gràcia, 17-27: ‘L’edifici Modernista de la Caixa d’Estalvis’. Antonio Santamaria. isabadell.cat. Història de Sabadell, 1 de desembre de 2019

La Caserna de la Guàrdia Civil, carrer de Batllevell, 31 (abandonada)

Castell de Can Feu o Torre d’en Feu

Correus i Telègrafs, via Massagué, 38

El Gremi de Fabricants de Sabadellcarrer de Sant Quirze,30 

El Teatre Principal, carrer de Sant Pau, 6

La Torre de l’Aigua, Plaça de la Torre de l’Aigua, 1

La seu del “Círcol” Republicà Federal

Façana del “Círcol” Republicà Federal. Finals del s. XIX. Postal de Marçal Ballús

La seu del “Círcol” Republicà Federal al barri de la Creu Alta, carrer Fernando (després Dinarès i actualment Major). El “Círcol” Republicà Federal de la Creu Alta funcionava des del 1873, els estatuts oficials del Govern Civil son del 1895. L’edifici de la seva seu social es va construir entre els anys 1900 i 1903, a càrrec de l’arquitecte Juli Batllevell. Durant els primers anys de la postguerra va ser utilitzat pel Centre Parroquial, utilitzat com a Teatre, passà al “Frente de Juventudes” i després es va vendre i s’hi va ubicar el cinema “Fernando”, el “Lux” i per últim l’“Euterpe-77”. Amb la crisi de les sales de cinema, “L’Euterpe 77” també va haver de tancar i va passar a ser utilitzat pels Testimonis de Jehovà fins l’any 1997. Després l’edifici va ser enderrocat i el solar va quedar abandonat, fins que la Coordinadora Jove de la Creu Alta “Llamps i Trons” el va utilitzar com a hort fins l’any 2017.

Membres del Círcol Republicà Federal de la Creu Alta, fotografiant-se a la seu amb la seva bandera, 1931. Família Graells-Girbau. Autor desconegut

Edificis religiosos

Capella de Sant Nicolau

Ermita de Sant Vicenç de Sarriera o de Verders

Ermita de Togores

L’Església de Sant Fèlix (oficialment Església de Sant Feliu)carrer Església, 2

L’Església de La Puríssima Concepció, via Massagué, 21

Església de Sant Julià d’Altura

Església de Sant Vicenç de Jonqueres

El Santuari de la Mare de Déu de la Salut i el Parc de la Salut

Església de l’Immaculat Cor de Maria, Plaça del Dr. Robert, 3

Estàtues

Estàtua de Fèlix Sardà i Salvany a l’Església Vella de l’Escola Pia de Sabadell, Església de l’Immaculat Cor de Maria, coneguda popularment com església “de los padres”, per les figures dels pares Salvany i Claret. Plaça Doctor Robert, 3.

Escultures

L’ a de barca

L’ arbre de ferro

Escultura al jardí

Monument a Joan Sallarès i Pla, Plaça del Doctor Robert

Font de la Granota

Font del Trinxeraire

L’home de bronze

Monument al sastre, Plaça del sastre

Fàbriques

Artèxtil

Cal Balsach, carretera Prats de Lluçanès, 42 (centre cívic de La Creu Alta)

La Electricidad, ABB, carrer Tres Creus, 202 (actual Fira de Sabadell)

Fàbrica Arrahona S.A, carretera de Barcelona, 444 (Hotel Arrahona)

Cal Grau o Grau S.A

La Llanera, crta. Prats de Lluçanès 0,5 km

Cal Marcet, carrer de Riu Sec, 23-61 (actualment ocupa la seu de la Policia Municipal i el Poliesportiu Can Marcet, i una part està enderrocada)

Fàbrica Sallarés Deu, S.A, carrer de Cellers, 69 i Jacint Verdaguer, 49-53

Masies

Can Borgonyó (enderrocada a finals dels anys 70)

Can Gambús, Parc de Can Gambús, 1

Can Jonqueres, Carretera Prats de Lluçanès, km, 2

Ca’n Oriac, carrer de la Mola, 12

Masia de ca n’Oriac, Sabadell, 1925. Autor desconegut (AHS)

Els Masos del Ripoll (Can Deu, Can Puiggener, Can Català, Can Roqueta, Sant Oleguer, Pagès Nou, Can Garriga i Can Salvi): Canyameres Ramoneda, Esteve. «Els masos del Ripoll». Arraona: revista d’història, [en línia], 2003, Núm. 27, p. 26-57, https://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/203327

Masia de Sant Oleguer. Sabadell, 1924. Francesc Casañas Riera Arxiu Històric de Sabadell (AHS)

Can Rull, Avda. Lluís Companys, 69

Masia de Can Rull Sabadell, 1 de gener del 1988. Lluís Fernández López (AHS)

Masia de Can Viloca, carrer de París, 73


Masia de Can Viloca. Sabadell, juny del 1984. Antoni Carbonell Busoms (AHS)

Granja del Pas, carrer de Leonardo da Vinci, 2

Masia de Sant Pau, camí de la Granja de Sant Pau de Riu-Sec, 1

Masia de Sant Pau de Riusec de Sabadell, 1924 Autor Francesc Casañas Riera (AHS)

Mercats

Mercat Central, Plaça del Mercat. Anteriorment, el solar on es va construir el Mercat Central (1927-1930), s’anomenava Camp de la Sang perquè el 1855 hi van afusellar vuit matiners (carlins). Acusats després de la segona carlinada, de formar part d’escamots de trabucaires que vivien del pillatge. Com explica Marian Burguès, en traslladar els cadàvers amb baiards fins al cementiri del Taulí anaven deixant un rastre de sang, i és per això que es va rebatejar amb el nom de Camp de la Sang.

Mercat de Sant Joan, Plaça de Sant Joan

Molins

Molí d’en Fontanet

Molí de Sant Oleguer

Monolits

Monòlit al beat Àngel Rodamilans a l’esquerra de l’entrada de l’Església de la Puríssima Concepció

Monòlit a Mossèn Gaietà Clausellas Ballvé  a la carretera de Matadepera (Sant Julià) Km.3 

Monuments

Monument a Joan Sallàrès i Pla, Plaça del Dr. Robert

Monument i Creu als Caiguts, Racó del Campanar. Obra de Joaquim Manich, va ser inaugurada durant la Festa Major de Sabadell de 1943 i enderrocada l’any 1979

Creu i Monument als caiguts, 1948. A la dreta hi son senyalades les cases que pertanyien al Casc Antic de l’Alt Pedregar i que van ser enderrocades entre 1948 i 1950

Monument al General Espartero a la Plaça Duc de la Victòria -actual Plaça del Gas-. Construït l’any 1879, obra de l’escultor Bonaventura Llauradó. (Enderrocat el 1939 amb la victòria franquista).

Monument i carrer a Zamenhof

El Quiosc Modernista, als “Jardinets” o “Pla de l’Os” (Plaça del Doctor Robert).

Pont de la Salut i riu Ripoll

El pont de Salut Construït entre el 1862 i el 1863. Els anys 70 del segle XX era conegut pels veïns del barri com el pont dels suïcides. El riu Ripoll que travessa portava nombrosos residus, sobretot de les indústries tèxtils dels seu voltant.

L’Ajuntament no va realitzar actuacions per dignificar la zona fins a finals dels 90 i principis del 2000. Actualment, gràcies a la instal·lació de depuradores, baixada de l’activitat industrial, l’esforç de voluntaris i les mesures de protecció ecològica, es pot observar la gran millora que ha experimentat el riu i el seu entorn. Tot i que hi ha persones que hi tiren deixalles al seu voltant.

Vista del Ripoll, pujant a Can Puiggener. Autoria pròpia, 20 de maig de 2019

Presons

La Presó Cel·lular, al carrer Alfons Sala (antic carrer Topete) a prop de la intersecció entre el carrer Covadonga i Tres Creus.  Inaugurada l’any 1898, obra de l’arquitecte sabadellenc Juli Batllevell i Arús (enderrocada l’any 1971)

Rellotges solars

Llista de rellotges de sol del Vallès Occidental

Rellotge solar que estava situat a la cantonada del carrer Zamenhof amb Monterols. Obra del pintor Jordi Roca. Anys 90

Safareigs

Safareig de la Creu Alta, carrer de Papa Pius XI, 162 (obra de Josep Renom i Costa de 1913, actualment és la Biblioteca de la Creu Alta)

Safareig de la Font Nova, carrer de la Font Nova, 36 (obra de Miquel Pascual i Tintorer de 1833)

Safareig de Gràcia, carrer de la Reina Elionor, 110 (obra de Josep Renom i Costa entre 1930 i 1931, actualment és la oficina de Benestar Social i Família)

Façana dels safareigs públics del carrer Reina Elionor de Sabadell, entre 1933 i 1934. Autor desconegut (AHS)

Vapors i xemeneies

Vapor Badia, carrer Tres Creus, 127-129

Vapor Buxeda Nou

Vapor Buxeda Vell, carrer de Sant Pau, 117

L’última empresa propietària del Vapor Buxeda, la Mercantil Sabadellense, va construir una sala de màquines, per tal d’instal·lar-hi l’any 1908, una màquina de vapor semifixa, de la casa alemanya R. Wolf, anomenada Wolf-1. El projecte d’instal·lació de la màquina, va anar càrrec de l’enginyer sabadellenc Francesc Izard i Bas. Les màquines semifixes de Vapor es van utilitzar durant la última etapa del vapor, tenien una gran potència i eren més senzilles de muntar que les màquines de vapor convencionals. Foto: Autoria pròpia

Vapor de Cal Pissit

Vapor Can Cuadras, camí de Can Quadres, 41

Vapor Codina, carrer Blasco de Garay, 19

Vapor de Ca la Daniela, carrer de Ca la Daniela, 7.

Vapor Llonch, carretera de Barcelona, 208 Bis

Vapor Sampere

Vapor Turull, la part del complex que queda dempeus es troba al carrer creueta.

Xemeneies: Sabadell a causa del seu passat tèxtil, disposa d’un total de 45 xemeneies, 13 del darrer terç del segle XIX, 7 de 1900 a 1920 i 6 per determinar. La xemeneia més alta que es conserva és la de Cal Grau S.A a la riba del riu Ripoll, que fa 52,47 m; i la més baixa, la de Camps Germans 2, de 12,27 m. La xemeneia més antiga que es conserva és la del Vapor Codina, de l’any 1880.

Itinerari. Xemeneies de Sabadell. Un recorregut històric‘. Genís Ribé Garcia. Museu d’Història de Sabadell, Ajuntament de Sabadell, juliol 2010


Arxiu Històric de Sabadell <https://web.sabadell.cat/arxiu-historic>

Castells Peig, Andreu. Informe de la oposició. Edicions Riutort. Sabadell, 1975-1989. (VI Volums, VIè volum acabat per l’historiador Jordi Calvet Puig el 1989).

Descobreix Sabadell, Ajuntament de Sabadell. <http://ca.sabadell.cat/Turisme/p/portada_cat.asp>

Senyalització del patrimoni històric de Sabadell. 23 edificis per descobrir. Ajuntament de Sabadell, desembre de 2010. <http://ca.sabadell.cat/Oficinadelpatrimoni/d/Senyalitzacio.pdf>

Exit mobile version
%%footer%%