Gener
6/1/1859: Un grup d’industrials encapçalats per Pere Turull i Sallent, funden la Caixa d’Estalvis de Sabadell, en el seu moment, va ser la caixa més antiga de Catalunya.
21/1/1917: Té lloc al Pla de l’Os o Jardinets (Plaça Doctor Robert), la inauguració del Monument a Joan Sallàrès i Pla, industrial i polític conservador. A l’acte hi participen autoritats civils, militars, eclesiàstiques, així com diferents entitats cíviques de la ciutat i personalitats polítiques i de l’alta burgesia de Barcelona i Terrassa. També hi va participar la família de Joan Sallarès i Pla, amb el seu nét Joan Oliver que encara era un nen i més endavant es convertiria en el conegut poeta “Pere Quart”. Tot i que la plaça està plena de Guàrdies Civils, una multitud de sindicalistes es reuneien per protestar contra la inauguració de l’escultura i protagonitzen una sorollosa xiulada i el llançament d’ous plens de quitrà. La Guàrdia Civil carrega contra els manifestants, detenint-ne a dos d’ells, que son alliberats poc després per pressió de l’alcalde Andreu Camps Penedès.
23/1/1918: S’inicia una Vaga General que dura fins el dia 28, amb un míting al Teatre Cervantes, organitzat per la Federació Obrera de Sabadell (FOS), contra el preu abusiu dels comestibles. Les sindicalistes Roser Dulcet i Llibertat Roldán demanen la dimissió del cap de policia de Barcelona, Bravo Portillo, i d’Andreu Lladó, funcionari del Mercat de Sabadell. Així mateix, també es reivindica la supressió de l’impost sobre l’inquilinat, la rebaixa dels lloguers i la construcció d’habitatges econòmicament accessibles pels treballadors. Balbina Pi i Emilia Claramunt, cosina de Teresa Claramunt, formen part de la direcció d’aquest moviment.
25/1/1939: L’Aviació de la Legió italiana bombardeja el cementiri vell de Sabadell, Can Puiggener, pont de la Salut i el Raval d’Amàlia, mentre les tropes del General Líster es retiren de la ciutat direcció cap a Caldes.
26/1/1939: Tropes franquistes entren a la ciutat al vespre i hissen la bandera monàrquica a l’Ajuntament.
27/1/1939: Passeig triomfal de les tropes franquistes a la ciutat, desfilant pel carrer Calderón, procedents de Sant Quirze i Terrassa.
27/1/1942: Primera visita de Francisco Franco a la ciutat, coincidint amb el tercer aniversari de l’entrada de les tropes franquistes. Li prepara la visita l’alcalde Josep Maria Marcet que en aquell moment era alcalde accidental des de 1940, a causa de la baixa per malaltia hepàtica de Juan Maria Corominas. Marcet, amb l’ajuda del governador civil de Barcelona Antonio F. de Correa Véglison, li prepara un bany de masses amb tots els honors.
Febrer
15/2/1855: S’inaugura el primer ferrocarril de la ciutat, amb la línia Barcelona-Sabadell. Les obres van a càrrec de Juan Merlo i del mestre d’obres Ramon Estany, àlies el Bou, que construeix la primera estació (la que es conserva actualment -estació de venta de bitllets d’autobús- data del 1889). Els treballadors que realitzen les obres del ferrocarril estan sotmesos a unes condicions de treball molt dures, formats per un centenar de pagesos que s’allotgen en uns barracons insalubres a canvi d’un salari miserable; als quals se’ls hi uneix 400 presos cedits pel govern, sota el règim de la “Redención de Penas por el Trabajo” i vigilats permanentment per l’exèrcit.
12/2/1873: L’alcalde Josep Cabané i Sans, acompanyat pel comandant militar de la plaça, Joaquim de Brugada i el jutge municipal, Tomàs Viladot i Rovira, surten al balcó de l’Ajuntament i proclamen la I República.
5/2/1911: En plena crisi té lloc un incendi al Vapor Turull, alguns veïns sospiten que darrere l’incendi hi ha Enric Turull i Comadran (fill de Pere Turull i germà de Pau Turull) conegut a partir d’aquell moment com “el Incendiario” que d’aquesta manera aconsegueix lliurar-se de diversos deutes. Amb Enric Turull que a part d’empresari tèxtil, també va ser tresorer de la Caixa d’Estalvis de Sabadell (fundada pel seu pare) i diputat a corts pel Partit Conservador al districte de Sabadell; s’acaba la dinastia dels Turull que des de meitat del segle XIX havia dominat la vida política, econòmica i social de la ciutat.
11/2/1920: Esclaten dues bombes al domicili de l’empresari Antoni Cusidó i altres dues a casa de Jaume Brullet.
16/2/1936: El Front Popular, coalició dels partits d’esquerres, guanya les eleccions generals. Com a conseqüència d’aquesta victòria van ser reposats la resta de regidors elegits l’any 34 i suspesos pels fets d’octubre, o sigui, els d’esquerra.
3/2/1956: El dia més fred que es recorda a la ciutat. A un quart de sis de la matinada la temperatura va assolir el 10,6 graus sota zero.
28/2/1977: Els sindicats UGT, COA, CCOO i USO, considerats encara il·legals, ocupen la seu de la Delegación Comarcal de Sindicatos, per reclamar la seu del sindicat vertical com a patrimoni sindical seu.
Març
1/3/1937: Es crea la Delegació del Comitè Català pro-Exèrcit Regular, presidit pel batlle Josep Moix i Regàs, on hi forma part també la CNT. El POUM no hi entra, al·legant que vol un Exèrcit Regular però no sota els criteris burgesos.
16/3/1937 i 17/3/1937: Lluís Companys, president de la Generalitat republicana visita Sabadell. El dia 16 visita l’Institut-Escola M.B Cossío (actual Escola Pia). El dia 17, saluda a la multitud que el rep des del balcó de l’Ajuntament, acompanyat de l’alcalde Josep Moix i Regàs.
1/3/1970: El C.E Sabadell guanya per 3 a 0 al Real Madrid.
3/3/1986: L’ Escola Illa, organitza una acció simbòlica al Parc Catalunya. Al parc no es permetia l’entrada de vehicles de motor, i aprofitant la plantada d’arbres, empenyen un cotxe cap a un forat i l’enterren, per tal d’escenificar-ho. El que queda del vehicle encara es troba sota el Parc Catalunya.
L’acció va ser explicada detalladament al Diari de Sabadell. L’article també diu que el vehicle després de ser sepultat, va ser apedregat pels participants i veïns. “Es volia simbolitzar l’enemistat absoluta entre cotxes i el parc”. El cotxe era un Simca, gris metal·litzat. Finalment, s’hi va col·locar una làpida amb la inscripció Arborem conserimus. Vehiculum sepelimus (conserveu l’arbre, enterreu el vehicle).
12/3/1986: Té lloc el referèndum sobre l’entrada d’Espanya a la OTAN. Al conjunt de l’estat guanya el si amb 9.054.509 vots (59,42%), el no treu 6.872.421 vots (43,15%). A Catalunya, Canàries, Navarra i País Basc (per un marge més ampli), va guanyar el no.
A Sabadell s’imposa el no per 49.013 vots (51,18%) sobre el si amb 43.003 vots (44,91%), gràcies als districtes del Centre, Concòrdia, Creu Alta i Avinguda. A la resta de barris el si va vèncer més estret.
‘Consulta de resultados electorales. Referendum 1986‘
Gobierno de España. Ministerio del Interior
Abril
17/4/1877: Es concedeix el títol de ciutat a Sabadell, 3 mesos després que l’Ajuntament realitzés la petició.
1/4/1891: 13 obrers sabadellencs son detinguts acusats de col·laborar en la fabricació d’explosius per atemptar contra diverses personalitats de Barcelona. Finalment son absolts i el 24 de maig arriben en tren a l’Apeadero de la Rambla on els esperen 2.000 persones per donar-los la benvinguda.
14/4/1931: La coalició republicana d’esquerres guanya les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, a la majoria de ciutats de Catalunya i l’estat espanyol. A Sabadell, la Coalició d’ Esquerres Republicana (“Círcol” Republicà Federal, el Partido Republicano Radical, el Casal Català Republicà i el Centre Radical Català) obté 4.954 vots enfront els 1.995 de la conservadora Candidatura Catalanista (Lliga Regionalista i l’Acadèmia Catòlica, amb el suport extern dels monàrquics). El rei Alfons XIII fuig del país i Jaume Ninet (republicà federal que després es va passar a les files Lerrouxistes), proclama la República des del balcó de l’Ajuntament.
26/4/1937: La Sirena d’alarma antiaèria de Guernica va ser fabricada a La Electricidad SA de Sabadell, entre la tardor i l’hivern de 1936. Es va instal·lar a la coberta de la fàbrica de pistoles Unceta y Cia i va sonar en el moment del bombardeig del 26 d’abril de 1937. Té el número de fabricació 44020, funciona a una potència de 2 HP, amb un corrent de 210 volts, amb una freqüència de 50 períodes per segon, i el rodet gira a 2.825 revolucions per minut. Avui es conserva al centre Cultural Astra de Gernika. Informació: Museu d’Història de Sabadell.
20/4/1941: El cap del Partit Nacional-Socialista Alemany (NSDAP), Hans Thomsen, visita Sabadell.
9/4/1977: El president del govern espanyol, Adolfo Suárez, anuncia la legalització del Partit Comunista d’Espanya (PCE). El 10 d’abril, a Sabadell, el PSUC i el PCC surten a celebrar-ho amb caravanes de cotxes que ocupen pràcticament els carrers de tota la ciutat.
23/4/1977: Sabadell surt el carrer a favor de l’Estatut d’Autonomia. També hi ha protestes contra l’enderrocament del Teatre “Los Campos” i reclamant que es convertís en un Ateneu Popular. “Los Campos de Recreo” era un edifici històric on s’hi havien celebrat balls, vetllades de boxa, Teatre, i abans de ser enderrocat funcionava com acinema.
A l’abril de 1977 tenen lloc les vagues de la construcció, les escombraries i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Maig
1/5/1890: Es celebra per primera vegada el Primer de Maig a Sabadell, en homenatge als màrtirs de Chicago i reclamant la jornada laboral de vuit hores diàries. Es convoca jornada de vaga general indefinida, aquesta dura fins el 6 de maig quan el Govern Civil declara l’estat de Guerra i envia tropes a la ciutat.
22/5/1904: Té lloc a Sabadell, el II Congrés de l’Art Fabril, que finalitza el dia 23. La Federació Sabadellenca d’Obrers de l’Art Fabril (FSOAF), acorda la creació de la Federació Fabril d’Espanya.
31/5/1906: L’anarquista neomalthusià sabadellenc i bibliotecari de l’Escola Racionalista de Ferrer i Guàrdia, Mateu Morral, tira una bomba coberta en un ram de flors des del balcó de la pensió de carrer Mayor número 88 de Madrid, quan passa el carruatge reial amb el rei Alfons XIII que s’acaba de casar. El ram és desviat pel cable de la catenària del tramvia, sense afectar al carruatge on va el rei. Provoca 25 morts i centenars de ferits, 20 dels quals queden cecs.
8/5/1941: Luise Michel, Cap de les Joventuts Femenines del NSDAP (sigles en alemany del Partit Nacional-Socialista d’Alemanya) a Espanya i altres membres d’aquesta secció, son rebudes pel Cap local del Movimiento i alcalde accidental, Josep Maria Marcet.
21/5/1947: Franco visita Sabadell per segona vegada (després de 1942). La visita de Franco forma part d’un periple que el porta a ciutats com Palma, València i Barcelona. Visita el complex industrial AGILESA, dedicat a l’exportació i la fàbrica tèxtil de l’alcalde Josep Maria Marcet. Posteriorment, es desplaça a l’Ajuntament on li regalen diversos exemplars del llibre “Tres años de actuación“, editat per la Corporació Municipal i “Franco en Sabadell” del capellà Ernest Mateu, arxiver municipal i fundador de la Fundació Bosch i Cardellach, fa un discurs sobre l’aïllament internacional que patia el règim i promet perdó a aquells que propaguen “malas doctrinas”. Per últim es dirigeix al Gremi de Fabricants, on rep una manta de viatge amb un escut personal i una altra amb un escut d’Espanya que entrega, Manuel Buxeda, president del Gremi. Des d’allà, visita la ciutat veïna de Terrassa. No torna a Sabadell fins els anys 1962 i 1963, a causa de les destrosses i víctimes provocades per les grans riuades.
Més informació: ‘El monument als caiguts erigit pel franquisme a Sabadell‘ Marcel Xandri Ricart. Revista Arraona, 2012
31/5/1974: Un cotxe (Renault-8) s’atura davant del Bar Quintana, del carrer Arosa, cantonada amb el carrer Guilleries, situat al barri de Ca n’Oriach, sense apagar el motor i amb els vidres abaixats, els seus ocupants pregunten si hi es “el Churruca”, els hi contesten que si, i l’avisen perquè surti. Al sortir, és disparat des de dins del cotxe per una escopeta de tir al plat, dos trets acaben amb la seva vida. José González Mateos “el Churruca”, era un conegut delinqüent del barri, que s’havia passat bona part dels seus 29 anys tancat a la presó. L’autor de l’assassinat, va ser localitzat a Fornillos de Aliste (Zamora), també foren detinguts els seus col·laboradors. El motiu del crim, va ser un ajust de comptes.
22/5/1979: El policia municipal Joan Bisbal Vilardell, de 29 anys, és assassinat a trets per membres del GRAPO (Grups Revolucionaris Antifeixistes Primer d’Octubre), braç armat del Partit Comunista d’Espanya (Reconstituït) – PCE (r), mentre revisava l’enderroc d’unes naus industrials ubicades en la confluència de la carretera de Terrassa i el carrer Amèrica, prop de la Serra d’en Camaró. El crim va quedar impune ja que mai es va jutjar cap membre dels GRAPO per aquests fets.
12/5/1998: Troben el cadàver de la jove de 16 anys Llum Valls, en un barranc al costat del Riu Ripoll. Portava desapareguda des del 7 d’agost de 1997.
‘Conmoción en Sabadell tras el hallazgo de los restos de Llum Valls’. Sílvia Marimon i Francesc Pascual. El País, 15 de maig de 1998
Juny
5/6/1906: El Centre d’Esports Sabadell, fundat el 1903, s’inscriu formalment a l’Associació de Clubs de Futbol de Catalunya. La primera junta directiva estava formada per Joan Grau (president), Modest Duran (vicepresident), Pere Dalmau (tresorer), Joan Baptista Saus (comissari del camp) i Ricard Maymó (secretari).
21/6/1920: Tretze vagons del tren del Nord surten sense control de l’estació de Terrassa, i a les 4:30h de la matinada, acaben xocant contra un tren ramader que anava en direcció Barcelona. L’accident va passar al barri de Gràcia de Sabadell, a l’altura del poc després seria la Plaça dels Jocs Florals. El xoc va provocar cinc morts i quatre ferits molt greus, tots del tren ramader.
14/6/1982: A la matinada, es produeix un incendi al magatzem de materials tèxtils Acondicionamiento y Docks, entre el carrer Ramon Llull i Joaquim Blume, el Docks era propietat del Gremi de Fabricants i constava d’oficines, un laboratori i un gran magatzem de 20.000 m2. L‘edifici va quedar totalment destruït i es cremen més de 3.500 tones de matèria prima (cotó, cel·lulosa i materials sintètics). L’incendi afecta greument la indústria tèxtil de la zona, que ja es trobava en crisi. El Gremi va respondre ràpidament, i Joan Alemany, president del Gremi, al cap de dos anys va inaugurar el nou edifici del Docks de 35.000 m2. El cost de la reconstrucció va ser d’uns quatre milions d’euros, aportats pel Gremi, les empreses, les asseguradores i l’ajut del Plan de Reconversión Textil.
Incendi als Docks, 14 de juny de 1982. Pere Farran Climent (AHS)
Hemeroteca “La Vanguardia”, dimarts 15 de juny de 1982.
Benaul Berenguer, Josep M. (Director). El Gremi de Fabricants de Sabadell 1559-2009. Organització Empresarial i ciutat industrial. Fundació Gremi de Fabricants, primera edició: maig del 2009. 494 Pàgs. ISBN: 9788461307296
29/6/1992: El Ple de l’Ajuntament aprova l’escut heràldic de la ciutat. És un escut caironat truncat amb una corona mural de la ciutat, la ceba fa referència al nom de la ciutat i al seu origen humil, i les quatre barres de Catalunya i l’antiga Corona d’Aragó.
Juliol
1/7/1904: La Parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres del terme Sant Pere de Terrassa és agregada al terme municipal de Sabadell. Les terres de la Creu Alta (anomenades així per la presència d’una creu d’alçada considerable) formaven part de Sant Vicenç de Jonqueres, i per tant, van ser agregades a Sabadell, esdevenint el barri de la Creu Alta.
26/7/1909: “Setmana Tràgica” o “Setmana Gloriosa” (pels seus participants). S’inicia una Vaga General revolucionària contra l’enviament de soldats joves a la guerra del Marroc, s’incendien nombrosos temples religiosos, el govern respon decretant l’estat de guerra i suspenent les garanties constitucionals. A Sabadell, es proclama la República Federal Social i va ser la única ciutat de l’estat on els treballadors fan amb el control.
27/7/1909: Reservistes, dones i homes treballadors, van a l’Ajuntament per protestar contra la guerra, son disparats, un home i una dona son ferits greument. S’assalta l’Ajuntament, els regidors i l’alcalde havien fugit de la ciutat, el cap de la Guàrdia Municipal i dos empleats municipals son disparats i morts. Els monjos del convent de la Plaça Dr. Robert, disparen contra la multitud, que acaba calant foc a l’església i refugiant-se al convent. Aquest és convertit en un lloc de defensa per si es presenta l’exèrcit i la Guàrdia Civil. Les masses van a la Caserna de la Guàrdia Civil, fent que soldats i Guàrdia Civil s’hagin de refugiar a l’Estació. Es proclama la República Federal Social i es crema l‘església de Sant Fèlix.
29/7/1909: Es nomena un Comitè Revolucionari, encarregat d’administrar la ciutat, format per anarquistes, socialistes i republicans. Aquest pren les posicions estratègiques i anuncia que tots els homes de 17 a 40 anys estan obligats a armar-se i defensar la ciutat. És prohibit el transport d’articles de primera necessitat fora de la ciutat, s’assegura la fabricació de pa, i mitjançant un permís del Comitè, es pot sortir de la ciutat a buscar queviures.
31/7/1909: L’exèrcit entra a la ciutat i els membres del Comitè Revolucionari fugen, amagant algunes armes a Can Puiggener.
Francesc Casañas Riera (AHS)
Més informació: Planell i Piqueras, Imma. ‘La Setmana Tràgica a Sabadell segons l’Humanité‘. Arraona: revista d’història, [en línia], 1992, Núm. 10, p. 93-99, https://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/203612 [Consulta: 4-01-2021].
Agost
Entre el 13 i el 15 d’agost de 1917, les tropes del regiment de Vergara, bombardegen i saquegen la seu de la Federació Obrera de Sabadell (FOS), l’Obrera, en repressió per la vaga general revolucionària convocada per aquesta.
3/8/1941: El diumenge 3 d’agost de 1941, durant la Festa Major de Sabadell, a primera hora de la tarda a l’Horta d’en Duran, actua l’acròbata Josep Puig Rocafort, conegut amb el nom artístic de “Capità Puig”. Es tracta d’un espectacle on penjat al trapezi d’un globus aerostàtic anomenat “España” feia diverses acrobàcies. El governador Correa Véglison arriba tard i l’espectacle s’endarreix fins a les 18:35h, quan per fi arriba el governador. El globus pujar a massa velocitat, a causa de l’excés de gas provocat per la llarga espera. El Capità Puig és pujat massa amunt, a uns 700 metres, no pot aguantar més temps agafat al trapezi, a més el gas li provoca mareig, i acaba caient a les proximitats del riu Ripoll, a prop de la Font del Patufet en el camí de Can Roquetes, provocant un forat de 20 centímetres. El globus continua direcció a Mollet. El seu sepeli és amb honors militars, fet que no s’entén, ja que el nom de “Capità Puig” era exclusivament de caràcter artístic. Dos anys abans, el 23 de setembre de 1939, s’havia quedat penjat al balcó d’una casa del carrer Prats de Molló número 9 de Barcelona.
22/8/1941: El cap de les Joventuts Hitlerianes, Detlev Ehlers, visita Sabadell. A l’Ajuntament, Ehlers entrega tres retrats de Hilter: un per a l’alcalde Josep Maria Marcet, un altre a Pedro Riba com a delegat comarcal del Frente de Juventudes; i l’últim, al director de l’escola de batxillerat, Leopoldo Rovira (d’origen alemany) que realitzava d’intèrpret de la visita. Ehlers dona la insignia d’honor de les Joventuts Hitlerianes a Marcet, Riba, Montserrat Sempere, regidora comarcal del Frente de Juventudes Femeninas i a Magda Coret, delegada comarcal de la Sección Femenina del Movimiento. Marcet va entregar la Medalla de la Ciutat a Ehlers.
24/8/1979: Acaben els enderrocs de la “Casa Bella”, la última de les cases de l’enderrocat Casc Antic de l’Alt Pedregar.
Setembre
2/9/1921: Membres del Sindicat Lliure assassinen al sindicalista i republicà federal Josep Artiga, al carrer Bonavista on vivia.
25/9/1962 i 26/9/1962: El 25 i 26 de setembre de 1962 tenen lloc les gran riuades al Vallès Occidental, Oriental, Barcelonès i Maresme. A la matinada cauen precipitacions de 212 litres per m2 quadrat en menys de tres quarts d’hora, provocant el desbordament dels rius Llobregat i Besós i dels seus afluents. Al Vallès occidental afecten els municipis de Terrassa, Rubí, Sabadell, Sant Quirze, Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac. A Sabadell el desbordament del Ripoll va provocar oficialment 33 morts, i el total de víctimes de les riuades va ser de 441 morts i 374 desapareguts.
17/9/1973: Mor assassinat per la Guàrdia Civil el militant del PCE (ml), Cipriano Martos. Nascut a cerro del Escudero, pertanyent a la localitat granadina de Loja, era el segon de sis germans. A finals de 1966, després de complir el servei militar, es trasllada al barri de Ca n’Oriac de Sabadell on hi té part de la família, el 1967 retorna a Andalusia, però finalment torna a Sabadell el 1969, on treballa en diverses empreses de la construcció i el tèxtil. Un any després, el 1970 comença a militar el PCE (ml) de tendència maoista. El PCE (ml) realitza diversos atracaments a la ciutat, entre ells l’armeria Permanyer, i els seus moviments estan sota vigilància de la policia i la Guàrdia Civil. A la primavera de 1973, el partit li ordena traslladar-se a Reus, on és detingut per la Guàrdia Civil i sotmès a tortures fins el 27 d’agost quan és traslladat a l’Hospital de Sant Joan de Reus després d’haver ingerit un líquid corrosiu, segons la Guàrdia Civil, voluntàriament.
Més informació: ‘¿Cómo murió Cipriano Martos? Las torturas y el veneno que acabaron con la vida de un militante antifranquista‘ Pau Rodríguez. eldiario.es, 29 d’abril del 2018
14/9/1976: S’inicia la Vaga del Metall on 14.000 treballadors d’aquest sector es declaren en vaga fins que no siguin admesos els 33 punts que reclamaven a la plataforma reivindicativa realitzada per la Comissió Deliberativa, el juny de 1976. La Comissió trencava amb els esquemes de negociació del règim, controlats pels dirigents del Sindicat Vertical. Entre els punts principals es reclamava la llibertat de reunió, associació, vaga i la llibertat per crear sindicats independents; augment de salaris, eliminació dels contractes eventuals i garantia dels llocs de treball; i participació dels obrers en les decisions de les empreses.
Els empresaris van acabar prenent la iniciativa, van realitzar un lockout i finalment el moviment va ser derrotat.
15/9/1977: La matinada del 15 de setembre de 1977 és assassinada a ganivetades Antonia España i Hernández, vivia al barri de Can Rull, era la segona de catorze germans i d’una família provinent de Còrdova. Només tenia 16 anys, es va tractar d’un assassinat masclista. Va rebutjar a un home que volia tenir sexe amb ella al carrer Permanyer, a prop d’on treballava, i aquest la va agredir amb un ganivet fins a matar-la. Milers de persones van acompanyar el fèretre fins el cementiri, des del moviment feminista es van denunciar les agressions masclistes i el sistema patriarcal.
‘Hemeroteca‘. La Vanguardia, divendres 27 de setembre de 1977. pàg. 5
‘1977, quan les dones ja van dir NO.’ Tusa Tusell Latorre. Ab Origine
Octubre
2/10/1868: El setembre s’inicia la revolució liberal “la Gloriosa”, el 2 d’octubre de 1868, la Junta Revolucionària nomena un Ajuntament provisional, tot i que és la Junta la que manté el poder. L’ Ajuntament provisional estava presidit per Joan Cirera Coll, Jan Parallé, músic i propietari del Cafè Sabadellès, conegut com “Cal Jan”, el primer cafè liberal de la ciutat, vinculat als progressistes, es proclama republicà federal. El primer tinent d’alcalde és Tomàs Viladot Rovira, jutge i registrador de la propietat, coneguda figura progressista de la ciutat, maçó i krausista.
6/10/1934: “Els fets d’octubre”: Insurrecció de les forces republicanes d’esquerres contra l’entrada de la cada vegada més feixistitzada Confederació de Dretes Autònomes (CEDA) al govern radical de Lerroux. A Sabadell l’hegemònica Federació Local de Sindicats (sector trentista de la CNT) dóna suport al moviment insurreccional i convoca vaga general que és pràcticament seguida per la totalitat dels treballadors. Després de que el moviment sigui esclafat a Barcelona, els líders republicans i sindicalistes sabadellencs més significatius s’exilien o són detinguts. Son deposats els regidors republicans d’esquerres i es nomena un alcalde gestor, l’empresari licorer Josep Germà.
Més informació: Castells, Andreu. Informe de l’oposició. Del Terror a la Segona República. 1918-1936. Edicions Riutort Sabadell, 1980
30/10/1985: S’incendia un magatzem de perfums del carrer Argüelles, actual Sallarès i Pla.
Novembre
5/11/1910: L’exèrcit registre i clausura l’edifici de la Federació Obrera de Sabadell (FOS), l’Obrera, en repressió per la vaga de Seydoux. S’ordena també la detenció contra els principals instigadors de la vaga, entre ells Bru Lladó i Magí Marcé.
30/11/1920: Membres del Sindicat Lliure assassinen a l’advocat laborista i diputat republicà per Sabadell, Francesc Layret, mentre s’entrevistava amb la dona de Lluís Companys, per tal de buscar la manera de treure el seu marit i altres dirigents republicans i anarcosindicalistes deportats al presidi de la Mola de Maó.
7/11/1979: Comencen les obres per desmontar la “Cruz de los Caídos”, situada a la Plaça Dr. Robert. La intenció era portar la creu pedra per pedra cap el cementiri i reconstruir-la quan els consistori tingués suficients recursos. La creu només recordava als caiguts del bàndol franquista i el seu desmantellament i trasllat va ser acordat el 17 de setembre del mateix any, amb els vots favorables del PSUC, PSC, CiU i l’abstenció de CC-UCD. Els treballs van ser adjudicats a l’empresa sabadellenca Construcciones Arguto, amb un pressupost de 764.826 pessetes. La creu és aprovada el 15 d’octubre de 1942 amb l’alcalde accidental Miquel Sala i Viñals, va ser obra de Joaquim Manich i Comerma i es va inaugurar l’1 d’agost de 1943, aprofitant els actes de la Festa Major.
20/11/1991: Es produeix un incendi a la fàbrica tèxtil Rubifil, on moren dos treballadors, Manuel Marín i Filomena Habana, al quedar atrapats en el vestuari, ja que la porta de sortida queda bloquejada en enfonsar-se part del sostre i les parets.
Desembre
31/12/1881: Es funda el Banc Sabadell, impulsat pel Gremi de Fabricants.
28/12/1910: Un fort vendaval causa desperfectes a diversos habitatges de la ciutat. El més tràgic, va ser al carrer Costa al costat del carrer Margenat. Es va ensorrar part d’una paret de l’habitació de matrimoni, causant la mort de la parella.
20/12/1911: Mor el poeta Joan Maragall. L’endemà de morir, l’Ajuntament acorda posar el seu nom al carrer del Portalet, on encara hi ha la casa pairal de Rosa Gorina, la mare del poeta. El carrer de Joan Maragall es va formar al segle XVI com a carrer del Portalet, per un petit portal que hi regulava el pas. El carreró comunicava el carrer de Sant Quirze amb el safareig de la vila, a l’actual plaça del Gas. A la casa hi ha una placa que recorda que era la casa pairal dels pares del poeta.
18/12/1936: Mor Silvestre Romeu i Voltà, conegut com el “Pa i Ceba”. Fabricant, i alcalde del 19 d’octubre de 1911 a l’11 de desembre de 1913. Durant el seu mandat es va constituir la Junta de Museus i Excavacions, de la qual Romeu fou president mentre estigué al front de l’alcaldia. Donà nom al barri de Torre-romeu de Sabadell. A finals dels anys 40 a l’actual barri de Torre-romeu hi havia 4 cases: la torre Penedès, cal Segarra, cal Polit i la torre Romeu (anomenada també cal Pa i Ceba). Eren torres d’estiueig on vivia un masover que s’encarregava de les terres. El 1951, després de l’esfondrament de les coves del Ripoll, l’alcalde Josep Maria Marcet va autoritzar la construcció d’habitatges a Torre-romeu, donant naixement al barri.
30/12/1956: Té lloc la inauguració del Teatre “La Faràndula”, impulsat per la Joventut de la Faràndula, que va emprendre la construcció del Teatre Faràndula i aquesta per l’alcalde Antoni Llonch.
24/12/1962-25/12/1962: Té lloc l’episodi més gran de neu del litoral i el prelitoral central. Entre els dies 24 i 25 de desembre el termòmetre arriba a 8 graus sota zero a 1400 metres d’altura.
Sabadell va ser un dels municipis més afectats:
110 cm a Martorelles
102 cm a Vilanova del Vallès
96 cm a Corbera de Llobregat
95 cm a Argentona
92 cm a Sabadell
90 cm a Calders
80 cm a Centelles
73 cm a Santa Coloma de Gramenet
70 cm a Barcelona (Fabra) i Breda
65 cm a Palafrugell
Mercat Central de Sabadell Autor: Joan Monistrol, 1962
Més informació: ‘50 anys de la gran nevada del 62‘. Alberto Alcántara. ccma.cat, 25 de desembre del 2012
22/12/1969: El número 59.536 de “el Gordo” de la loteria de nadal, toca a Sabadell. Uns 75 milions de pessetes per sèrie que suposaven un total de 900 milions. El número l’havia vengut la Penya Arlequinada (fundada l’any 1958), i es va donar la casualitat que el dia abans, el C.E Sabadell havia guanyat al líder, l’Atlètic de Madrid, per 0-1, amb un gol de Vidal. Entre “el Gordo” i altres premis, l’administració situada a la Via Massagué va repartir mil milions de pessetes.
23/12/1992: S’aprova en ple Municipal l’actual símbol oficial de Sabadell. Rebent la conformitat de la Generalitat de Catalunya el 26 de gener de 1993 i publicat al DOGC el 2 de febrer del mateix any amb el número 1704.
2/12/2001: És assassinada Helena Jubany, bibliotecària de 27 anys.
‘El cas Helena Jubany, punt per punt, en el 19è aniversari del seu assassinat’. Júlia Ramon. 2 de desembre de 2020, isabadell.cat
‘Vida i obra de l’Helena Jubany i Lorente – Mataró, 1974 – Sabadell, 2001‘. Associació Cultural Helena Jubany
8/12/1990: ETA fa explotar un cotxe bomba quan passa una furgoneta amb un grup d’agents de la Policia Nacional que va a prestar servei de seguretat a l’estadi de futbol de la Nova Creu Alta. 6 policies resulten assassinats i 2 greument ferits, juntament amb 8 civils.
‘La firma d’ETA, un documental de Ràdio Sabadell’, Núria García i Roger Benet. Ràdio Sabadell
