1855
15 de febrer: S’inaugura el primer ferrocarril de la ciutat, amb la línia Barcelona-Sabadell. Les obres van a càrrec de Juan Merlo i del mestre d’obres Ramon Estany, àlies “el Bou”, que construeix la primera estació (la que es conserva actualment -estació de venta de bitllets d’autobús- data del 1889). Els treballadors que realitzen les obres del ferrocarril estan sotmesos a unes condicions de treball molt dures, formats per un centenar de pagesos que s’allotgen en uns barracons insalubres a canvi d’un salari miserable; als quals se’ls hi uneix 400 presos cedits pel govern, sota el règim de la “Redención de Penas por el Trabajo” i vigilats permanentment per l’exèrcit.
2 de juliol: Quatre carlins son executats al Camp de la Sang (actual Mercat Central), l’endemà n’executaren tres més. Els rastres de sang van quedar a terra després que els enterramorts arrosseguessin els cadàvers fins als fèretres, és per això que es va batejar aquell indret amb aquest nom.
1859
6 de gener: Un grup d’industrials encapçalats per Pere Turull i Sallent, funden la Caixa d’Estalvis de Sabadell, en el seu moment, va ser la Caixa més antiga de Catalunya.
1868
2 d’octubre: El setembre s’inicia la revolució liberal “la Gloriosa”, el 2 d’octubre de 1868, la Junta Revolucionària nomena un Ajuntament provisional, tot i que és la Junta la que manté el poder. L’ Ajuntament provisional estava presidit per Joan Cirera Coll, Jan Parallé, músic i propietari del Cafè Sabadellès, conegut com “Cal Jan”, el primer cafè liberal de la ciutat, vinculat als progressistes, es proclama republicà federal. El primer tinent d’alcalde és Tomàs Viladot i Rovira, jutge i registrador de la propietat, coneguda figura progressista de la ciutat, maçó i krausista.
1870
10 de febrer: Es crea la Sociedad Cooperativa de Producción de Jornaleros, Hiladores y Tejedores Mecánicos de Algodón. Tenia la seva seu al carrer les Planes, 14 i estava presidida per Victor Bohigas.
1873
12 de gener: L’alcalde Josep Cabané i Sans, acompanyat pel comandant militar de la plaça, Joaquim de Brugada i el jutge municipal, Tomàs Viladot, surten al balcó de l’Ajuntament i proclamen la I República.
1874
9 de gener: Té lloc la insurrecció cantonalista federal, Sabadell es converteix en una entitat autònoma independent durant dos dies, el dia 11 les forces encapçalades pel Tinent coronel Narcís Barraquer entren a la ciutat, acabant amb la revolta i nomenant com a batlle el fabricant Josep Antoni Planas.
1877
17 d’abril: Es concedeix el títol de ciutat a Sabadell, 3 mesos després que l’Ajuntament realitzés la petició.
1881
31 de desembre: Es funda el Banc Sabadell, impulsat pel Gremi de Fabricants.
1890
1 de maig: Es celebra per primera vegada el Primer de Maig a Sabadell, en homenatge als màrtirs de Chicago i reclamant la jornada laboral de vuit hores diàries. Es convoca jornada de vaga general indefinida, aquesta dura fins el 6 de maig quan el Govern Civil declara l’estat de Guerra i envia tropes a la ciutat.
1891
11 d’abril: 13 obrers sabadellencs son detinguts acusats de col·laborar en la fabricació d’explosius per atemptar contra diverses personalitats de Barcelona. Formaven part del “Círculo Libre Obrero”, una societat mutualista obrera amb seu a la Rambla, coneguda com “La Torradora”. Van ser absolts, i el 24 de maig van arribar en tren a l’Apeadero de la Rambla on els esperaven 2.000 persones per donar-los la benvinguda.
1904
22 de maig: Té lloc a Sabadell, el II Congrés de l’Art Fabril, que finalitza el dia 23. La Federació Sabadellenca d’Obrers de l’Art Fabril (FSOAF), acorda la creació de la Federació Fabril d’Espanya.
1 de juliol: La Parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres del terme de Sant Pere de Terrassa és agregada al terme municipal de Sabadell. Les terres de la Creu Alta (anomenades així per la presència d’una creu d’alçada considerable) formaven part de Sant Vicenç de Jonqueres, i per tant, van ser agregades a Sabadell, esdevenint el barri de la Creu Alta.
1906
31 de maig: L’anarquista neomalthusià sabadellenc i bibliotecari de l’Escola Racionalista de Ferrer i Guàrdia, Mateu Morral, tira una bomba coberta en un ram de flors des del balcó de la pensió de carrer Mayor número 88 de Madrid, quan passa el carruatge reial amb el rei Alfons XIII que s’acaba de casar. El ram és desviat pel cable de la catenària del tramvia, sense afectar al carruatge on va el rei. Provoca 25 morts i centenars de ferits, 20 dels quals queden cecs.
5 de juny: El Centre d’Esports Sabadell, fundat el 1903, s’inscriu formalment a l’Associació de Clubs de Futbol de Catalunya. La primera junta directiva estava formada per Joan Grau (president), Modest Duran (vicepresident), Pere Dalmau (tresorer), Joan Baptista i Saus (comissari del camp) i Ricard Maymó (secretari).
1909
26 de juliol: “Setmana Tràgica” o “Setmana Gloriosa” (pels seus participants). S’inicia una vaga general revolucionària contra l’enviament de soldats joves a la guerra del Marroc, s’incendien nombrosos temples religiosos, el govern respon decretant l’estat de guerra i suspenent les garanties constitucionals. A Sabadell, es proclama la República Federal Social i va ser la única ciutat de l’estat on els treballadors es feren amb el control.
27 de juliol: Reservistes, dones i homes treballadors, van a l’Ajuntament per protestar contra la guerra, son disparats, un home i una dona son ferits greument. S’assalta l’Ajuntament, els regidors i l’alcalde havien fugit de la ciutat, el cap de la Guàrdia Municipal i dos empleats municipals son disparats i morts. Els monjos del convent de la Plaça Dr. Robert, disparen contra la multitud, que acaba calant foc a l’església i refugiant-se al convent. Aquest és convertit en un lloc de defensa per si es presenta l’exèrcit i la Guàrdia Civil. Les masses van a la Caserna de la Guàrdia Civil, fent que soldats i Guàrdia Civil s’hagin de refugiar a l’Estació. Es proclama la República Federal Social i es crema l’església de Sant Fèlix.
29 de juliol: Es nomena un Comitè Revolucionari, encarregat d’administrar la ciutat, format per anarquistes, socialistes i republicans. Aquest pren les posicions estratègiques i anuncia que tots els homes de 17 a 40 anys estan obligats a armar-se i defensar la ciutat. És prohibit el transport d’articles de primera necessitat fora de la ciutat, s’assegura la fabricació de pa, i mitjançant un permís del Comitè, es pot sortir de la ciutat a buscar queviures.
31 de juliol: L’exèrcit entra a la ciutat i els membres del Comitè Revolucionari fugen, amagant algunes armes a Can Puiggener.
Francesc Casañas Riera (AHS)
Més informació: Planell i Piqueras, Imma. ‘La Setmana Tràgica a Sabadell segons l’Humanité‘. Arraona: revista d’història, [en línia], 1992, Núm. 10, p. 93-99,
1910
30 de gener: Té lloc una manifestació demanant l’amnistia dels presos de la Setmana Tràgica del juliol de 1909. La manifestació surt de la Plaça Sant Joan i recórrer tota la ciutat, hi participen unes 6.000 persones.
5 de novembre: L’exèrcit registre i clausura l’edifici de la Federació Obrera de Sabadell (FOS), “L’Obrera“, en repressió per la vaga de Seydoux. S’ordena també la detenció contra els principals instigadors de la vaga, entre ells Bru Lladó i Magí Marcé.
17 de novembre: La Unió Industrial presidida per Joan Grau, aprova creà una Caixa de Pensions Obreres, per tal d’establir una via pactista entre patrons i obrers. Primer es va posar en pràctica pels filadors d’estam, a base d’un capital de garantia d’una setmanada per cada obrer. Els mitjans més dretans com la Gazeta del Vallés i la Gazeta de Catalunya critcaren a Joan Grau i aquesta iniciativa.
28 de desembre: Un fort vendaval causa desperfectes a diversos habitatges de la ciutat. El més tràgic, va ser al carrer Costa al costat del carrer Margenat. Es va ensorrar part d’una paret de l’habitació de matrimoni, causant la mort de la parella.
1911
5 de febrer: En plena crisi té lloc un incendi al Vapor Turull, alguns veïns sospiten que darrere l’incendi hi ha Enric Turull (fill de Pere Turull i germà de Pau Turull) que d’aquesta manera aconsegueix lliurar-se de diversos deutes. Amb Enric Turull que a part d’empresari tèxtil, també va ser tresorer de la Caixa d’Estalvis de Sabadell (fundada pel seu pare) i diputat a corts pel Partit Conservador al districte de Sabadell; s’acaba la dinastia dels Turull que des de meitat del segle XIX havia dominat la vida política, econòmica i social de la ciutat.
24 de setembre: És inaugurat el cinema “Gran Saló Imperial”, situat a la Rambla. Actualment on estava ubicat, s’hi troben unes sales de cinema amb el mateix nom, a la Rambla, núm. 201.
20 de desembre: Mor el poeta Joan Maragall. L’endemà de morir, l’Ajuntament acorda posar el seu nom al carrer del Portalet, on encara hi ha la casa pairal de Rosa Gorina, la mare del poeta. El carrer de Joan Maragall es va formar al segle XVI com a carrer del Portalet, per un petit portal que hi regulava el pas. El carreró comunicava el carrer de Sant Quirze amb el safareig de la vila, a l’actual plaça del Gas. A la casa hi ha una placa que recorda que era la casa pairal dels pares del poeta.
1917
21 de gener: Té lloc al Pla de l’Os o Jardinets (Plaça Doctor Robert), la inauguració del Monument a Joan Sallàrès i Pla, industrial i polític conservador. una multitud de sindicalistes es reuneixen per protestar contra la inauguració de l’escultura i protagonitzen una sorollosa xiulada i el llançament d’ous plens de quitrà. La Guàrdia Civil carrega contra els manifestants, detenint-ne a dos d’ells, que son alliberats poc després per pressió de l’alcalde Andreu Camps Penedès. A l’acte hi participen autoritats civils, militars, eclesiàstiques, així com diferents entitats cíviques de la ciutat i personalitats polítiques i de l’alta burgesia de Barcelona i Terrassa. També hi va participar la família de Joan Sallarès i Pla, amb el seu nét Joan Oliver que encara era un nen i més endavant es convertiria en el conegut poeta “Pere Quart”. Tot i que la plaça està plena de Guàrdies Civils, una multitud de sindicalistes es reuneixen per protestar contra la inauguració de l’escultura i protagonitzen una sorollosa xiulada i el llançament d’ous plens de quitrà. La Guàrdia Civil carrega contra els manifestants, detenint-ne a dos d’ells, que son alliberats poc després per pressió de l’alcalde Andreu Camps Penedès.
Del 13 al 15 d’agost: Les tropes del regiment de Vergara, bombardegen i saquegen la seu de la Federació Obrera de Sabadell (FOS), “L’Obrera“, en repressió per la vaga general revolucionària convocada per aquesta.
1918
23 de gener: S’inicia una vaga general que dura fins el dia 28, amb un míting al Teatre Cervantes, organitzat per la Federació Obrera de Sabadell (FOS), contra el preu abusiu dels comestibles. Les sindicalistes Roser Dulcet i Llibertat Roldán demanen la dimissió del cap de policia de Barcelona, Bravo Portillo, i d’Andreu Lladó, funcionari del Mercat de Sabadell. Així mateix, també es reivindica la supressió de l’impost sobre l’inquilinat, la rebaixa dels lloguers i la construcció d’habitatges econòmicament accessibles pels treballadors. Balbina Pi i Emilia Claramunt, cosina de Teresa Claramunt, formen part de la direcció d’aquest moviment.
1920
11 de febrer: Esclaten dues bombes al domicili de l’empresari Antoni Cusidó i dues altres a casa de Jaume Brullet.
21 de juny: Tretze vagons del tren del Nord surten sense control de l’estació de Terrassa, i a les 4:30h de la matinada, acaben xocant contra un tren ramader que anava en direcció Barcelona. L’accident va passar al barri de Gràcia de Sabadell, a l’altura del que poc després seria la Plaça dels Jocs Florals. El xoc va provocar cinc morts i quatre ferits molt greus, tots del tren ramader.
30 de novembre: Membres del Sindicat Lliure assassinen a l’advocat laborista i diputat republicà per Sabadell, Francesc Layret, mentre s’entrevistava amb la dona de Lluís Companys, per tal de buscar la manera de treure el seu marit i altres dirigents republicans i anarcosindicalistes deportats al presidi de la Mola de Maó.
1921
2 de setembre: Membres del Sindicat Lliure assassinen el sindicalista i republicà federal Josep Artiga al carrer Bonavista on vivia.
1924
21 de maig: El rei Alfons visita Sabadell. Un grup d’Estat Català, aprofitant una distracció del xòfer de l’automòbil del rei, va tapar les ensenyes repintades a les portes del cotxe, amb segells a favor de l’Estat Català. El cotxes es va moure per la ciutat i les forces d’ordre no van veure els segells fins arribar a la Caixa de Sabadell.
1928
31 d’octubre: S’inaugura la Biblioteca de la Caixa de Estalvis de Sabadell, és tancada l’any 2007 i fins que no es desplega la xarxa de biblioteques públiques fa la funció de biblioteca pública. Des de l’any 2008 és gestionada per la Fundació Bosch i Cardellach.
1931
14 d’abril: La coalició republicana d’esquerres guanya les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, a la majoria de ciutats de Catalunya i l’estat espanyol. A Sabadell, la Coalició d’ Esquerres Republicana (“Círcol” Republicà Federal, el Partido Republicano Radical, el Casal Català Republicà i el Centre Radical Català) obté 4.954 vots enfront els 1.995 de la conservadora Candidatura Catalanista (Lliga Regionalista i l’Acadèmia Catòlica, amb el suport extern dels monàrquics). El rei Alfons XIII fuig del país i Jaume Ninet (republicà federal que després es va passar a les files Lerrouxistes), proclama la República des del balcó de l’Ajuntament.
1934
6 d’octubre: Tenen lloc “Els fets d’octubre”, la insurrecció de les forces republicanes d’esquerres contra l’entrada de la cada vegada més feixistitzada Confederació de Dretes Autònomes (CEDA) al govern radical de Lerroux. A Sabadell l’hegemònica Federació Local de Sindicats (sector trentista de la CNT) dóna suport al moviment insurreccional i convoca vaga general que és pràcticament seguida per la totalitat dels treballadors. Després de que el moviment sigui esclafat a Barcelona, els líders republicans i sindicalistes sabadellencs més significatius s’exilien o són detinguts. Son deposats els regidors republicans d’esquerres i es nomena un alcalde gestor, l’empresari licorer Josep Germà.
1936
16 de febrer: El Front Popular, coalició dels partits d’esquerres, guanya les eleccions generals. Com a conseqüència d’aquesta victòria van ser reposats la resta de regidors elegits l’any 1934 i suspesos pels fets d’octubre, o sigui, els d’esquerra.
18 de desembre: Mor Silvestre Romeu, conegut com el “Pa i Ceba”. Fabricant, i alcalde del 19 d’octubre de 1911 a l’11 de desembre de 1913. Durant el seu mandat es va constituir la Junta de Museus i Excavacions, de la qual Romeu fou president mentre estigué al front de l’alcaldia. Donà nom al barri de Torre-romeu de Sabadell. A finals dels anys 40 a l’actual barri de Torre-romeu hi havia 4 cases: la torre Penedès, cal Segarra, cal Polit i la torre Romeu (anomenada també cal Pa i Ceba). Eren torres d’estiueig on vivia un masover que s’encarregava de les terres. El 1951, després de l’esfondrament de les coves del Ripoll, l’alcalde Josep Maria Marcet va autoritzar la construcció d’habitatges a Torre-romeu, donant naixement al barri.
1937
1 de març: Es crea la Delegació del Comitè Català pro-Exèrcit Regular, presidit pel batlle Josep Moix, on hi forma part també la CNT. El POUM no hi entra, al·legant que vol un Exèrcit Regular però no sota els criteris burgesos.
16 i 17 de març: Lluís Companys, president de la Generalitat republicana visita Sabadell. El dia 16 visita l’Institut-Escola M.B Cossío (actual Escola Pia). El dia 17, saluda a la multitud que el rep des del balcó de l’Ajuntament, acompanyat de l’alcalde Josep Moix i Regàs.
26 d’abril: La sirena d’alarma antiaèria de Guernica va ser fabricada a La Electricidad SA de Sabadell, entre la tardor i l’hivern de 1936. Es va instal·lar a la coberta de la fàbrica de pistoles Unceta y Cia i va sonar en el moment del bombardeig del 26 d’abril de 1937. Té el número de fabricació 44020, funciona a una potència de 2 HP, amb un corrent de 210 volts, amb una freqüència de 50 períodes per segon, i el rodet gira a 2.825 revolucions per minut. Avui es conserva al Centre Cultural Astra de Gernika. Informació: Museu d’Història de Sabadell.
1939
25 de gener: L’aviació de la Legió italiana bombardeja el cementiri vell de Sabadell, Can Puiggener, pont de la Salut i el Raval d’Amàlia, mentre les tropes del General Líster es retiren de la ciutat direcció cap a Caldes. L’aviació italiana bombardeja el cementiri vell de Sabadell, Can Puiggener, pont de la Salut i el Raval d’Amàlia, mentre les tropes del General Líster es retiren de la ciutat direcció cap a Caldes.
26 de gener: Tropes franquistes entren a la ciutat al vespre i hissen la bandera monàrquica a l’Ajuntament.
27 de gener: Passeig triomfal de les tropes franquistes a la ciutat, desfilant pel carrer Calderón, procedents de Sant Quirze i Terrassa.
1941
20 d’abril: El cap del Partit Nacional-Socialista Alemany (NSDAP), Hans Thomsen, visita Sabadell en motiu del 53è aniversari de Hitler.
8 de maig: Luise Michel, Cap de les Joventuts Femenines del NSDAP (sigles en alemany del Partit Nacional-Socialista d’Alemanya) a Espanya i altres membres d’aquesta secció, son rebudes pel Cap local del Movimiento i alcalde accidental, Josep Maria Marcet.
3 d’agost: Durant la Festa Major de Sabadell, a primera hora de la tarda a l’Horta d’en Duran, actua l’acròbata Josep Puig i Rocafort, conegut amb el nom artístic de “Capità Puig”. Es tracta d’un espectacle on penjat al trapezi d’un globus aerostàtic anomenat “España” feia diverses acrobàcies. El governador Correa Véglison arriba tard i l’espectacle s’endarrereix fins a les 18:35h, quan per fi arriba el governador. El globus pujar a massa velocitat, a causa de l’excés de gas provocat per la llarga espera. El Capità Puig és pujat massa amunt, a uns 700 metres, no pot aguantar més temps agafat al trapezi, a més el gas li provoca mareig, i acaba caient a les proximitats del riu Ripoll, a prop de la Font del Patufet en el camí de Can Roquetes, provocant un forat de 20 centímetres. El globus continua direcció a Mollet. El seu sepeli és amb honors militars, fet que no s’entén, ja que el nom de “Capità Puig” era exclusivament de caràcter artístic. Dos anys abans, el 23 de setembre de 1939, s’havia quedat penjat al balcó d’una casa del carrer Prats de Molló número 9 de Barcelona.
22 d’agost: El cap de les Joventuts Hitlerianes, Detlev Ehlers, visita Sabadell. A l’Ajuntament, Ehlers entrega tres retrats de Hitler: un per a l’alcalde Josep Maria Marcet, un altre a Pedro Riba com a delegat comarcal del Frente de Juventudes; i l’últim, al director de l’escola de batxillerat, Leopoldo Rovira (d’origen alemany) que fa d’intèrpret de la visita. Ehlers dona la insígnia d’honor de les Joventuts Hitlerianes a Marcet, Riba, Montserrat Sempere, regidora comarcal del Frente de Juventudes Femeninas i a Magda Coret, delegada comarcal de la Sección Femenina del Movimiento. Marcet va entregar la Medalla de la Ciutat a Ehlers.
1942
27 de gener: Primera visita de Francisco Franco a la ciutat, coincidint amb el tercer aniversari de l’entrada de les tropes franquistes. Li prepara la visita l’alcalde Josep Maria Marcet que en aquell moment era alcalde accidental des de 1940, a causa de la baixa per malaltia hepàtica de Juan Maria Corominas. Marcet, amb l’ajuda del governador civil de Barcelona Antonio F. de Correa Véglison, li prepara un bany de masses amb tots els honors.
1947
21 de maig: Franco visita Sabadell per segona vegada (després de 1942). La visita de Franco forma part d’un periple que el porta a ciutats com Palma, València i Barcelona. Visita el complex industrial AGILESA, dedicat a l’exportació i la fàbrica tèxtil de l’alcalde Josep Maria Marcet. Posteriorment, es desplaça a l’Ajuntament on li regalen diversos exemplars del llibre “Tres años de actuación“, editat per la Corporació Municipal i “Franco en Sabadell” del capellà Ernest Mateu, arxiver municipal i fundador de la Fundació Bosch i Cardellach, fa un discurs sobre l’aïllament internacional que patia el règim i promet perdó a aquells que propaguen “malas doctrinas”. Per últim es dirigeix al Gremi de Fabricants, on rep una manta de viatge amb un escut personal i una altra amb un escut d’Espanya que entrega, Manuel Buxeda, president del Gremi. Des d’allà, visita la ciutat veïna de Terrassa. No torna a Sabadell fins els anys 1962 i 1963, a causa de les destrosses i víctimes provocades per les grans riuades.
19 d’octubre: La Mare de Déu de la Salut és proclamada i coronada com a patrona de la ciutat.
1948
24 d’agost: Acaben els enderrocs de la “Casa Bella”, l’última de les cases per tirar a terra del Casc Antic de l’Alt Pedregar.
1956
3 de febrer: El dia més fred que es recorda a la ciutat. A un quart de sis de la matinada la temperatura va assolir el 10,6 graus sota zero.
30 de desembre: Té lloc la inauguració del Teatre “La Faràndula”, impulsat per la Joventut de la Faràndula, que va emprendre la construcció del Teatre Faràndula i aquesta per l’alcalde Antoni Llonch.
1962
25 i 26 de setembre: Tenen lloc les gran riuades al Vallès Occidental, Oriental, Barcelonès i Maresme. A la matinada cauen precipitacions de 212 litres per m2 quadrat en menys de tres quarts d’hora, provocant el desbordament dels rius Llobregat i Besós i dels seus afluents. Al Vallès occidental afecten els municipis de Terrassa, Rubí, Sabadell, Sant Quirze, Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac. A Sabadell el desbordament del Ripoll va provocar oficialment 33 morts, i el total de víctimes de les riuades va ser de 441 morts i 374 desapareguts.
2 d’octubre: Franco visita Sabadell, després del greu episodi de les riuades del 25 i 26 de setembre.
24 i 25 de desembre: Té lloc l’episodi més gran de neu del litoral i el prelitoral central. Entre els dies 24 i 25 de desembre el termòmetre arriba a 8 graus sota zero a 1400 metres d’altura.
Sabadell va ser un dels municipis més afectats:
110 cm a Martorelles
102 cm a Vilanova del Vallès
96 cm a Corbera de Llobregat
95 cm a Argentona
92 cm a Sabadell
90 cm a Calders
80 cm a Centelles
73 cm a Santa Coloma de Gramenet
70 cm a Barcelona (Fabra) i Breda
65 cm a Palafrugell
Més informació: ‘50 anys de la gran nevada del 62‘. Alberto Alcántara. ccma.cat, 25 de desembre del 2012.
1966
8 de setembre: El Comitè Local del PSUC crida a la participació dels treballadors/es en les eleccions sindicals. Cipriano García, de Terrassa, és l’encarregat de coordinar la campanya amb el comitè central. A Sabadell, els principals encarregats son Ramón Fernández, Ginés Fernández i Francisco Morales. Les eleccions celebrades a l’octubre son guanyades en empreses importants i en el sector del metall, l’oposició al franquisme aconsegueix 33 delegats dels 36.
23 d’octubre: Es funden les CCOO de Sabadell a Can Rull, en una assemblea en què hi participen entre 40 i 50 persones, ideològicament militants o properes al PSUC, l’HOAC, la JOC, USO, FOC, PC m-l, entre altres. Es crea dins seu una coordinadora formada per Gerónimo Vázquez Rey, Álvaro García Trabanca, Antonia Romagosa, Antoni Farrés, Ramón Fernández, José Lara, Antonio González Merino, Ginés Fernández, Juan Sánchez, Pedro Ojeda, Juan Vera, Manuel Tanco Torrado, etc.
1967
20 d’agost: S’inaugura l’estadi de La Nova Creu Alta amb un partit amistós entre el C.E Sabadell i el F.C Barcelona. El C.E Sabadell guanya 1 a 0.
1969
13 d’abril: La policia detén a 13 membres de CCOO, entre ell, Vicente Castellanos Sánchez, coordinador de les CCOO al Banc de Sabadell, Antoni Farrés Sabater, coordinador del sindicat a la Unitat Hermètica. També és detingut Álvaro García Trabanca, treballador d’ASEA/CES i membre de la USO.
22 de desembre: El número 59.536 de “el Gordo” de la loteria de nadal, toca a Sabadell. Uns 75 milions de pessetes per sèrie que suposaren un total de 900 milions. El número l’havia venut la Penya Arlequinada (fundada l’any 1958). El dia abans, el C.E Sabadell havia guanyat al líder, l’Atlètic de Madrid, per 0-1, amb un gol de Vidal. Entre “el Gordo” i altres premis, l’administració situada a la Via Massagué va repartir mil milions de pessetes.
1970
1 de març: El C.E Sabadell guanya per 3 a 0 al Real Madrid.
24 d’octubre: Son inaugurats els nous estudis de EAJ20 Ràdio Sabadell.
1973
17 de setembre: Mor assassinat per la Guàrdia Civil el militant del PCE (ml), Cipriano Martos. Nascut a cerro del Escudero, pertanyent a la localitat granadina de Loja, era el segon de sis germans. A finals de 1966, després de complir el servei militar, es trasllada al barri de Ca n’Oriac de Sabadell on hi té part de la família, el 1967 retorna a Andalusia, però finalment torna a Sabadell el 1969, on treballa en diverses empreses de la construcció i el tèxtil. Un any després, el 1970 comença a militar el PCE (ml) de tendència maoista. El PCE (ml) realitza diversos atracaments a la ciutat, entre ells l’armeria Permanyer, i els seus moviments estan sota vigilància de la policia i la Guàrdia Civil. A la primavera de 1973, el partit li ordena traslladar-se a Reus, on és detingut per la Guàrdia Civil i sotmès a tortures fins el 27 d’agost quan és traslladat a l’Hospital de Sant Joan de Reus després d’haver ingerit un líquid corrosiu, segons la Guàrdia Civil, voluntàriament.
Més informació: ‘¿Cómo murió Cipriano Martos? Las torturas y el veneno que acabaron con la vida de un militante antifranquista‘ Pau Rodríguez. eldiario.es, 29 d’abril del 2018
22 de setembre: Comencen les obres d’enderroc del Baixador de Renfe conegut com “l’Apeadero”. L’acte simbòlic va consistir en varis cops de maceta a la paret de la façana principal, després es van fer diverses sardanes. Els dies posteriors es portà a terme l’enderroc per “Derribos Martínez”. Primer es va desmontar de manera manual i l’excavadora va actuar només per tirar a terra les parets baixes i recollir la runa.
1974
9 de novembre: 300 persones es reuneixen a l’església de la Puríssima contra l’execució de Puig Antich, posteriorment té lloc una manifestació, a l’altura del carrer Vilarrubias s’escolten dos trets i la manifestació es dissolt.
31 de maig: Un cotxe (Renault-8) s’atura davant del Bar Quintana, del carrer Arosa, cantonada amb el carrer Guilleries, situat al barri de Ca n’Oriac, sense apagar el motor i amb els vidres abaixats, els seus ocupants pregunten si hi es “el Churruca”, els hi contesten que si, i l’avisen perquè surti. Al sortir, és disparat des de dins del cotxe per una escopeta de tir al plat, dos trets acaben amb la seva vida. José González Mateos “el Churruca”, era un conegut delinqüent del barri, que s’havia passat bona part dels seus 29 anys tancat a la presó. L’autor de l’assassinat, va ser localitzat a Fornillos de Aliste (Zamora), també foren detinguts els seus col·laboradors. El motiu del crim, va ser un ajust de comptes.
1975
29 de novembre: Francisco Gallego, jove de 20 anys, mor pels trets de la policia quan és vist al terrat de la casa de la seva núvia. Segons la policia havien rebut una trucada d’uns veïns denunciant que hi havia un home sospitós a un terrat. L’estat va haver d’indemnitzar a la família, però cap dels responsables o testimonis va ser jutjat ni cridat a declarar.
1976
13 de febrer: Una manifestació per l’ensenyament públic, acaba amb tres nens ferits per la policia.
15 de febrer: Una assemblea de CCOO demana convocar vaga per al dia 19 de febrer en protesta contra la repressió sobre els infants.
16 de febrer: S’incia la vaga d’estudiants.
17 de febrer 1976: S’inicia la vaga de la construcció.
18 de febrer S’inicia la vaga del tèxtil.
19 de febrer: Una manifestacó d’unes 6.000 persones recórrer el centre de la ciutat, hi ha diversos ferits greus.
20 de febrer: S’inicia la vaga de la Unitat Hermètica que paralitza totes les indústries de la ciutat.
23 de febrer: Comença una vaga a tots els sectors de la ciutat, incluint comerços, instituts i escoles. Diversos treballadors que participen en els piquets son detinguts.
14 de setembre: S’inicia la vaga del metall on 14.000 treballadors d’aquest sector es declaren en vaga fins que no siguin admesos els 33 punts que reclamaven a la plataforma reivindicativa realitzada per la Comissió Deliberativa, el juny de 1976. La Comissió trencava amb els esquemes de negociació del règim, controlats pels dirigents del Sindicat Vertical. Entre els punts principals es reclamava la llibertat de reunió, associació, vaga i la llibertat per crear sindicats independents; augment de salaris, eliminació dels contractes eventuals i garantia dels llocs de treball; i participació dels obrers en les decisions de les empreses.
Els empresaris van acabar prenent la iniciativa, van realitzar un lockout i finalment el moviment va ser derrotat.
29 d’octubre: Atraquen a mà armada la Fàbrica Tèxtil Condinach, SA, fent-se amb un botí de 2.500.000 ptes.
1977
19 de febrer: Durant la manifestació de la vaga general política, David Wilson de 37 anys i professor de l’Acadèmia FIAC, mor per un impacte d’una pilota de goma quan intentava protegir els alumnes dels trets de la policia.
28 de febrer: Els sindicats UGT, COA, CCOO i USO, considerats encara il·legals, ocupen la seu de la Delegación Comarcal de Sindicatos, per reclamar la seu del sindicat vertical com a patrimoni sindical seu.
A l’abril de 1977 tenen lloc les vagues de la construcció, les escombraries i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
9 d’abril: El president del govern espanyol, Adolfo Suárez, anuncia la legalització del Partit Comunista d’Espanya (PCE). El 10 d’abril, a Sabadell, el PSUC surten a celebrar-ho amb caravanes de cotxes que ocupen pràcticament els carrers de tota la ciutat.
23 d’abril: Sabadell surt al carrer a favor de l’Estatut d’Autonomia. També hi ha protestes contra l’enderrocament del Teatre “Los Campos” i reclamant que es convertís en un Ateneu Popular. “Los Campos de Recreo” era un edifici històric on s’hi havien celebrat balls, vetllades de boxa, Teatre, i abans de ser enderrocat funcionava com a cinema.
1979
22 de maig: El policia municipal Joan Bisbal Vilardell, de 29 anys, és assassinat a trets per membres del GRAPO (Grups Revolucionaris Antifeixistes Primer d’Octubre), braç armat del Partit Comunista d’Espanya (Reconstituït) – PCE (r), mentre revisava l’enderroc d’unes naus industrials ubicades en la confluència de la carretera de Terrassa i el carrer Amèrica, prop de la Serra d’en Camaró. El crim va quedar impune ja que mai es va jutjar cap membre dels GRAPO per aquests fets.
7 de novembre: Comencen les obres per desmuntar la “Cruz de los Caídos”, situada a la Plaça Dr. Robert. La intenció era portar la creu pedra per pedra cap el cementiri i reconstruir-la quan els consistori tingués suficients recursos. La creu només recordava als caiguts del bàndol franquista i el seu desmantellament i trasllat va ser acordat el 17 de setembre del mateix any, amb els vots favorables del PSUC, PSC, CiU i l’abstenció de CC-UCD. Els treballs van ser adjudicats a l’empresa sabadellenca Construcciones Arguto, amb un pressupost de 764.826 pessetes. La creu és aprovada el 15 d’octubre de 1942 amb l’alcalde accidental Miquel Sala i Viñals, va ser obra de Joaquim Manich i es va inaugurar l’1 d’agost de 1943, aprofitant els actes de la Festa Major.
Més informació: ‘El monument als caiguts erigit pel franquisme a Sabadell‘ Marcel Xandri Ricart. Revista Arraona, 2012
1982
14 de juny: A la matinada, es produeix un incendi al magatzem de materials tèxtils Acondicionamiento y Docks, entre el carrer Ramon Llull i Joaquim Blume, el Docks era propietat del Gremi de Fabricants i constava d’oficines, un laboratori i un gran magatzem de 20.000 m2. L’edifici va quedar totalment destruït i es cremen més de 3.500 tones de matèria prima (cotó, cel·lulosa i materials sintètics). L’incendi afecta greument la indústria tèxtil de la zona, que ja es trobava en crisi. El Gremi va respondre ràpidament, i Joan Alemany, president d’aquest, al cap de dos anys va inaugurar el nou edifici del Docks de 35.000 m2. El cost de la reconstrucció va ser d’uns quatre milions d’euros, aportats pel Gremi, les empreses, les asseguradores i l’ajut del Plan de Reconversión Textil.
Incendi als Docks, 14 de juny de 1982. Pere Farran Climent (AHS)
6 de juliol: Es registra la temperatura de 45º a l’Aeroport de la ciutat, màxima temperatura a Sabadell de la història.
1984
23 d’octubre: Unes 300 persones es manifesten contra la OTAN.
1985
30 d’octubre: S’incendia un magatzem de perfums del carrer Argüelles, actual Sallarès i Pla.
1986
3 de març: Alumnes de l’escola illa fan un forat i enterren un cotxe. El que queda del vehicle encara es troba sota el Parc Catalunya. L’acció va ser explicada detalladament al Diari de Sabadell. L’article també diu que el vehicle després de ser sepultat, va ser apedregat pels participants i veïns. “Es volia simbolitzar l’enemistat absoluta entre cotxes i el parc”. El cotxe era un Simca, gris metal·litzat. Finalment, s’hi va col·locar una làpida amb la inscripció Arborem conserimus. Vehiculum sepelimus (conserveu l’arbre, enterreu el vehicle).
12 de març: Té lloc el referèndum sobre la permanència d’Espanya a la OTAN (hi havia entrat el 30 de maig de 1982). Al conjunt de l’estat guanya el si amb 9.054.509 vots (59,42%), el no treu 6.872.421 vots (43,15%). A Catalunya, Canàries, Navarra i País Basc (per un marge més ampli), va guanyar el no.
A Sabadell s’imposa el no per 49.013 vots (51,18%) sobre el si amb 43.003 vots (44,91%), gràcies als districtes del Centre, Concòrdia, Creu Alta i Avinguda. A la resta de barris el si va vèncer per un marge més estret.
‘Consulta de resultados electorales. Referendum 1986‘
1990
8 de desembre: ETA fa explotar un cotxe bomba quan passa una furgoneta amb un grup d’agents de la Policia Nacional que va a prestar servei de seguretat a l’estadi de futbol de la Nova Creu Alta. 6 policies resulten assassinats i 2 greument ferits, juntament amb 8 civils.
1991
21 d’agost: El mal apuntalament del sostre d’unes obres d’ampliació de l’empresa Madesa, causen l’enfonsament de la nau industrial. Hi moren 4 treballadors i 8 queden ferits (2 d’ells de gravetat). Les obres no tenien permís municipal.
20 de novembre: Es produeix un incendi a la fàbrica tèxtil Rubifil, on moren dos treballadors, Manuel Marín i Filomena Habana, al quedar atrapats en el vestuari, ja que la porta de sortida queda bloquejada en enfonsar-se part del sostre i les parets.
1992
29 de juny: El Ple de l’Ajuntament aprova l’escut heràldic de la ciutat. És un escut caironat truncat amb una corona mural de la ciutat, la ceba fa referència al nom de la ciutat i al seu origen humil, i les quatre barres de Catalunya i l’antiga Corona d’Aragó.
1998
12 de maig: Troben el cadàver de la jove de 16 anys Llum Valls, en un barranc al costat del Riu Ripoll. Portava desapareguda des del 7 d’agost de 1997.
‘Conmoción en Sabadell tras el hallazgo de los restos de Llum Valls’. Sílvia Marimon i Francesc Pascual. El País, 15 de maig de 1998
2001
2 de desembre: És assassinada Helena Jubany, bibliotecària de 27 anys.
‘El cas Helena Jubany, punt per punt, en el 19è aniversari del seu assassinat’. Júlia Ramon. 2 de desembre de 2020, isabadell.cat
2002
15 de novembre: És inaugurada la primera biblioteca municipal, la del vapor Badia.