Sabadell, 29 de novembre de 1866 – 13 de juny de 1926
Industrial vinculat al Gremi de Fabricants i a les entitats patronals d’aquest, també molt influent en l’àmbit cultural, esportiu i polític de la ciutat
Va néixer el 29 de novembre de 1866 en el domicili patern del carrer Montserrat núm. 2 i va moriar a la mateixa ciutat el 13 de juny de 1926 al seu domicili del carrer poeta Maragall núm. 3. Fill de l’industrial Antoni Grau Gambús (“Aprestos de Antonio Grau”) i de Rosa Puig i Vallcorba. Tenia tres germanes i un germà (Josefa, Conxita, Domingo i Carmeta).
L’any 1895 es va casar amb Teresa Molins i Vidal amb qui va tenir dotze fills. El 1901, quan ja havia mort el seu pare, va traslladar la fàbrica al costat del riu Ripoll, on hi havia l’antiga fàbrica Corominas.
Primer president del Centre d’Esports Sabadell
Joan Grau va ser president del Centre d’Esports Sabadell, des de la fundació de l’entitat, l’any 1903, fins el 1910. Durant el seu mandat el club comprà uns terrenys a la Creu Alta, on es construí el que fou considerat un dels millors camps de futbol de Catalunya de l’època. També va ser vicepresident primer de la Federació Catalana de Futbol (1906). Pel que fa a altres entitat esportives de la ciutat, va ser president del Cercle Sabadellès.
Influent industrial i polític catalanista
El 17 de novembre de 1910 per iniciativa de Grau, la Unió Industrial presidida per ell, aprovà crear una Caixa de Pensions Obreres, per tal d’establir una via pactista entre patrons i obrers. Primer es va posar en pràctica pels filadors d’estam, a base d’un capital de garantia d’una setmanada per cada obrer.
Va ser membre vocal-patró de la Junta de Reformes Socials des de la seva constitució l’any 1909 fins el 1923, òrgan mediador creat per la patronal on hi participaven tant empresaris com treballadors per tal d’ evitar la conflictivitat obrera.
President de la Secció d’Aprestos i Tints de la patronal Unió Industrial de 1910 a 1911, també exercí com a president de la Unió Industrial de Sabadell (UIS) a partir de l’octubre de 1920. Membre fundador de la Mútua Sabadellenca d’Accidents (coneguda com la Mútua dels Amos, actual EGARSAT), vicepresident del seu primer consell d’administració; president de la Societat d’Auxiliars de la Indústria Tèxtil, creada el 1920 com entitat independent de la UIS, principal impulsor de la Federació Patronal de Sabadell (predecessora de la UIS), i president del seu consell directiu. Vicepresident del Gremi de Fabricants (1921), president d’aquest (1923-1924), i fundador de la “Unión téxtil Exportadora S.A” (1924).
Políticament de tendència catalanista conservadora, va militar al Centre Català i a la Unió Catalanista. Secretari del Sector Agrícola, Indústria i Comerç del Centre Català (1892-1893), delegat de la Unió Catalanista a Reus (1893) i a Girona (1898) i regidor a l’Ajuntament de 1914 a 1915, membre de la Comissió de Foment, tercer tinent d’alcalde, delegat municipal de la Junta d’Aigues i de la Junta d’Habitacions Barates i membre de la Comissió Especial de Subsistències de 1916 al 1917.
En l’àmbit cultural va ser un dels impulsors de l’Orfeó de Sabadell (1904) i fundador de l’Associació de Música.
Els atemptats de 1920: El pistolerisme i la “Llei de Fugues”
L’11 de febrer de 1920 esclataren dues bombes a casa de l’empresari Antoni Cusidó i altres dues a casa de Jaume Brullet, poc després fou tirotejat el cotxe de Joan Grau i el seu soci que en sortiren il·lesos, un any abans, el 10 de març de 1919 havia sigut assassinat Manuel Bordones, acusat d’haver exercit d’esquirol durant la vaga de la Canadenca i poc després el transportista Domènech Llobet Padró.
L’estat el 1920 aprovava la “Llei de Fugues”, pràctica consistent en simular la fugida d’un detingut i abatre’l a trets amb aquesta excusa, el militant de la CNT Gregori Daura Ràdua mort el 5 de desembre de 1920 se’n considera la primera víctima. Per la seva banda, membres del Sindicat Lliure de la patronal el 30 de novembre de 1920 van assassinar l’advocat laboralista i diputat republicà per Sabadell, Francesc Layret; i el 2 de setembre de 1921 van tirotejar al carrer Bonavista al sindicalista i republicà federal Josep Artigas, que va morir el 14 d’octubre a causa de les ferides.
Geneanet. Joan Grau Puig <https://gw.geneanet.org/graujoan?lang=es&n=grau+puig&p=joan>
CASTELLS PEIG, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República 1918-1936, Edicions Riutort, Sabadell, 1980.
‘La Junta de Reformes Socials de Sabadell, 1900-1923 (i III)’. Rafael Luque Fernández. Arraona: revista d’història, 2001, núm. 24, p. 37-64, <https://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/203283>
7 respostes a «Joan Grau Puig»