Sabadell, 27 de gener de 1907 – 1 d’abril de 1983
Industrial Tèxtil, director i gerent de Grau S.A
Fill de l’industrial Joan Grau Puig i de Teresa Molins Vidal. Va néixer el 27 de gener de 1907 a la casa familiar de la Rambla, núm. 158 de Sabadell. Tenia poc més d’un any quan els seus pares van deixar el domicili familiar del centre de la ciutat per instal·lar-se a la fàbrica situada al peu del riu Ripoll, on hi romangué fins el juny de 1919, quan es reintegraren novament a Sabadell. Va fer els primers estudis a les Monges Franceses del carrer Sant Pau de la nostra ciutat, i posteriorment el Batxillerat al Col·legi Valldemir del Maristes de Mataró.
Al cap d’uns anys, i un cop acabada la seva formació escolar, entrà a treballar al costat del seu pare a la fàbrica d’acabats i tints Grau S.A, en aquells moments, la raó social de la fàbrica tenia el nom de Grau-Iglesias (Iglesias era el soci de Grau). Als 19 anys i degut a la mort prematura del seu pare, va haver de fer-se càrrec de l’empresa, compartint activitat amb els estudis de Peritatge Tèxtil a l’Escola d’Enginyers de Terrassa. Finalitzats els estudis va fer una estada de perfeccionament a diverses fàbriques de la regió de Basilea, Suïssa, tant a factories tèxtils com a fàbriques de colorants.
Es va casar en primeres núpcies amb Maria Tarruell Canalías, i en segones núpcies, amb Carme Tarruell Canalías. Va tenir cinc fills, Joan, Andreu, Carmina, Maria i Roser. El Joan es va casar amb la Silvia Bedós Boix, l’Andreu amb l’Elisabet Riba Güell, la Carmina amb el Josep Garriga Gusí, la Maria amb l’Antoni García Fochs, li la Roser amb el Josep Obrador i Rius. El seu fill Joan (Joan Grau Tarruell), seria qui agafaria el relleu en el negoci de Grau S.A.
Durant la Guerra Civil la Generalitat va expropiar la seva fàbrica, tot i que va conservar la seva condició de directiu. Això va ser possible per la protecció directa de l’alcalde Josep Moix, qui li garantí l’integritat personal i la de la seva família.
Les riuades del 25 de setembre i del 4 de novembre de 1962 van destrossar la major part de les seves dependències fabrils, fet pel qual va traslladar la fàbrica a Castellar del Vallès a tocar de Sant Feliu del Racó, també a la llera del riu Ripoll (l’empresa actualment encara es troba a allà).
Tot i ser conseller de l’Ajuntament de Sabadell i regidor de 1941 a 1949, va dedicar-se poc a la política a diferència del seu fill Joan. Va ser membre i va col·laborar en moltes entitats de la ciutat com la “Casa de Beneficència” (situada a l’actual Plaça de les Dones del Tèxtil), la Faràndula, la Mútua Sabadellenca (la qual el seu pare n’havia estat fundador), l’Orfeó de Sabadell, el Gremi de Fabricants i la Caixa d’Estalvis de Sabadell.
Càrrecs:
- Integrat dins el Consell Directiu de la Casa de Beneficència el 1942 i president de la junta administrativa de la “Casa de la Caritat”.
- Forma part de la junta directiva del Gremi de Fabricants de 1942 a 1946, i en acabar reelegit com a vocal primer fins l’any 1951. El maig de 1979 el mateix Gremi el va nomenar “Prohom sabadellenc del Ram Tèxtil”.
- Nomenat vicepresident de l’Orfeó de Sabadell el 1949 i president d’aquest de 1957 al 24 d’abril de 1965.
- Conseller a la directiva de la Caixa d’Estalvis de Sabadell l’any 1952. Reelegit el 1956 per exercir el càrrec de secretari, i el 1960 novament reelegit i nomenat president fins el 25 de febrer de 1964.
- Conseller de l’Administració de la Mútua Sabadellenca del 24 de gener de 1963 fins el 6 de juny de 1967.
Fons Ricard Simó i Bach (AHS)
“Andreu Grau i Molins”, escrit per Pere Alemany Vila. ‘Opinión’. Diari de Sabadell, 12 d’abril de 1983. Pàg 5.
