Antoni Oliver Turull

Sabadell, 8 de maig de 1866- 31 de març de 1921[1]

De família industrial i terratinent. President de l’Acadèmia de Belles Arts i de la Societat de Propietaris del Teatre Principal; i caporal del Sometent.

Fill d’Antoni Oliver Buxó (1833-1904), un important terratinent; i de Teresa Turull Comadran (1844-1913), de la família dels industrials Turull; els quals van tenir deu fills, ell va ser el segon: Assumpció (1864), Antoni (1866), Pilar (1867), Josepa (1870), Joan (1872), Teresa (1874), Montserrat (1876), Maria Antonieta (1878), Enric (1881) i Rosario (1886 )[2].

El seu avi patern, era Pere Oliver Salt (1798-1869), terratinent i un dels homes més rics de la ciutat, alcalde de Sabadell entre 1852 i 1854, un dels primers fundadors i primer president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell (1859-1969). Per part materna, el seu avi era l’industrial, cacic local i batlle en diferents ocasions, Pere Turull Sallent (1796-1869).

Es va casar amb Dolors Sallarès Soler amb qui va tenir deu fills, només en van sobreviure quatre: Justa, Antoni, Enric i Joan. [3] Joan seria el reconegut poeta “Pere Quart” i Antoni obriria el primer establiment comercialitzador de vehicles Ford de la ciutat. [4]

Anunci d’automòbils Moon, amb l’agent per a Sabadell i Terrassa, Antoni Oliver Sallarès. Diari de Sabadell, 26 de febrer de1921

Antoni Oliver i Turull va ser un important tenidor, president de l’Acadèmia de Belles Arts i de la Societat de Propietaris del Teatre Principal [5], caporal del Sometent. Prohom de les voltes de l’Oliver a la seva casa de la Rambla (feta construir pel seu avi patern Pere Oliver Salt), actual Casal Pere Quart [6]; una casa pairal a Castellar del Vallès, i el Marquet de les Roques a Sant Llorenç Savall (fet construir pel seu pare, Antoni Oliver Buxó). També tenia un magatzem de vins a la mateixa Rambla, núm. 77-78 amb carrer Lacy, núm 1.

Amadeu Aragay Daví, en aquells moments republicà radical, va aconseguir que la Societat de Propietaris del Teatre Principal (lloc de reunió de les elits sabadellenques) encapçalada per Oliver, li deixés llogar el teatre com a “Eden Salón” per celebrar-hi joc i espectacle “procaç”. Amb els diners obtinguts, Aragay va poder finançar la vaga general revolucionària de 1917. Ens diu l’historiador Andreu Castells: “Els escrúpols i les procacitats quan es tracta de bones rendes, queden postergats molt fàcilment i no hi va haver ni una oposició de cap membre de la societat de propietaris”[7].

Oliver va morir arruïnat, la família es va haver de vendre la casa Pairal de Castellar del Vallès per pagar els deutes, [8] segons Castells, es va suïcidar als 55 anys. [9] Així que el poeta Joan Oliver “Pere Quart”, es va quedar sense herència.


[1] Antoni OLIVER TURULL. Geneanet

[2] Antoni OLIVER TURULL. Geneanet

[3] Cesc Prat i Anna Cabeza “Joan Oliver i la seva petita pàtria, Sabadell”. Vallesos, 11, Primavera-estiu 2016, pàg. 105

[4] ‘Els Vila i la Ford’. Redacció. Diari de Sabadell, 15 de febrer de 2020

[5] CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res 1904-1918. Vol. III. Ed. Riutort. Sabadell, 1978. Pàg. 15.43

[6] CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res 1904-1918. Vol. III. Ed. Riutort. Sabadell, 1978. Pàg. 15.23

[7] CASTELLS, Andreu Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res 1904-1918. Vol. III. Ed. Riutort. Sabadell, 1978. Pàg. 15.43

[8] ‘Pere Quart i els automòbils’. Jaume Barberà. Sabadellejant, 19 de desembre de 2017

[9] CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res 1904-1918. Vol. III Ed. Riutort. Sabadell, 1978. Pàg. 15.23

Antoni Llonch Roca

Sabadell, 1868-1936

Industrial tèxtil. Conseller de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, component del primer grup de l’Acadèmia de Belles Arts, president de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana, membre de la Junta d’Obra de la Parròquia de la Puríssima Concepció. Regidor en diverses ocasions

Descendent de família industrial. Els seus pares eren Francesc Llonch Font (fill de Rafael Llonch Matas) i Teresa Roca Joanico (filla d’Antoni Roca i Ancàs). Es casà amb Josepa Gambús Prats, amb la qual tingué dos fills: Pau i Romeu.

 va aconseguir el títol de teòric tèxtil de l’Escola Industrial. Abans dels vint anys ja exercia la seva professió a l’empresa ‘Turull’, fins que el 1893 amb el viatjant de dita firma, Aurelio Garzón, i Miquel Baygual Casanovas, fundà la raó social ‘Baygual, Garzón i Llonch’.

Poc després d’establir-se amb una petita secció de telers, adquirí la casa d’una important filatura d’estam, sistema anglès, amb el qual va donar un gran impuls a la fabricació. Anys després, aquesta secció de filatura va ser ampliada amb una altra molt més extensa, formada per sis modernes i perfeccionades selfactines, a més, de les seves corresponents sales de preparació, doblatge i torçat que tenia a la ciutat veïna de Terrassa i que seguia funcionant.

També va perfeccionar i amplià la secció de telers, adquirint nova i moderna maquinària, fent que l’empresa creixés ràpidament. Els locals on tenia les diferents seccions es van fer petits i es va haver de construir una gran fàbrica a Can Feu, al costat de la carretera de Barcelona a Terrassa amb la fatxada principal enfront la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. La construcció d’aquest edifici va començar el 1931, el va dirigir ell i els seus socis personalment. Llonch no va poder veure construïda la fàbrica ja que va morir el març de 1936. Poc després d’iniciar-se la Guerra Civil, la fàbrica va ser expropiada i s’hi van instal·lar els tallers de la SAF, s’hi construïen peces de l’avió rus conegut com a “Xato”[1].

Persona de arrels catòliques i va ser molt influent a la ciutat: Presidí la Conferència Sant Vicenç de Paul, va se conseller de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, component del primer grup de l’Acadèmia de Belles Arts[2], ocupà la presidència de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana, així com membre de la Junta d’Obra de la Parròquia de la Puríssima Concepció. Va construir diverses cases barates pels obrers i escrigué “Lo benestar de l’obrer” (1910)[3].

A nivell polític va ser diverses vegades regidor i tinent d’alcalde. L’any 1914 intentà que la en aquells moments Plaça Pi i Maragall (Plaça Sant Roc actual) tornés a dir-se Sant Roc, aquesta iniciativa va ser criticada per personalitats de la Lliga Regionalista, com Ferran Casablancas i Ramon Picart [4].

A la seva mort va ser substituït en la gerència pel seu fill major, Pau Maria Llonch Gambús, que havia començat a treballar a la casa paterna el 1917 com a teòric tèxtil.


Fons Ricard Simó i Bach (AHS)

[1] CASTELLS, Andreu. Informe de l’Oposició. O tot o res 1904-1918. Ed. Riutort, Sabadell. Pàg. 14.25

[2] CASTELLS, Andreu. L’art sabadellenc. Ed. Riutort, Sabadell. Pàgs. 445 i 446

[3]  CASTELLS, Andreu. Informe de l’Oposició. O tot o res 1904-1918. Ed. Riutort, Sabadell. Pàg. 14.25

[4] Op.cit. Pàg. 15.5

Exit mobile version
%%footer%%