Francesc Pulit Tiana

Sabadell, 16 d’agost de 1869 – 11 de novembre de 1940

Comercial, un dels fundadors de l’Acadèmia de Belles Arts, fotògraf amateur, pintor i mecenes de les arts

Fill de Francesc Pulit Vidal (1831-1898) i Cristina Tiana Torrella (1840-1913), va fer els primeres estudis en el col·legi de l’Escola Pia de Sabadell. Es va casar amb Agnès Falguera Dòria, neta de Josep Dòria Arnalot (1813-1869), introductor del teler “Jaquard” a Sabadell. Van tenir quatre filles: Roser, Mercè, Cristina i Carme.

Francesc Pulit treballava en el negoci patern, fent comerciant de teixits i olis. Com a comerciant de 1890 a 1910 va viatjar molt per Europa, sobretot per França, Suïssa i Alemanya, durant la Primera Guerra Mundial vendria teixits a Alemanya i olis a França. Els seus viatges no només es devien a afers comercials, sinó també a les seves inquietuds culturals, volia ser testimoni dels progressos artístics i tecnològics. En un viatge a París va adquirir una de les primeres màquines de fotografia. De Francesc Pulit son algunes de les fotografies més antigues que es conserven de la ciutat (1890-1895), en aquestes dona testimoni de la vida quotidiana de Sabadell com les misses a Sant Fèlix, fires, mercats, obres i vida a les places i espais públics. L’any 1903 seria un dels impulsors del primer certament fotogràfic de l’Ajuntament de Sabadell, organitzat durant la Festa Major d’aquell any. Juntament amb Marçal Ballús, és considerat el principal fotògraf amateur local.

Pulit era amic del mestre Joan Vila Cinca (1857-1938) i amb Joan Figueras Soler (1861-1921), Ramon Quer Vidal (1829-1893), Antoni Oliver Turull (1867-1922) i altres personalitats, va formar part del primer nucli fundador de l’Acadèmia de Belles Arts. L’Acadèmia es va crear l’any 1880, el 1891 es va constituir en societat artística. Francesc Pulit en seria secretari de la primera junta i el 1891 en seria tresorer.1A part de la fotografia, tenia una gran admiració per la pintura, fet que el va portar a disposar d’una gran col·lecció de pintors sabadellencs, amb un nombre destacat d’obres de Joan Vila Cinca. De fet, es va formar com a pintor a l’Acadèmia de Belles Arts, i l’any 1887 participaria en una exposició pictòrica d’autors exclusivament sabadellencs: Maria Forrellad, Joan Vila Cinca, Joan Figueras, Ramon Quer, Josep Espinalt, Antoni Oliver, Llonch, Marian Burgès, Lladó, Soler, Josep Calsina, Joan Calsina, Tiano, Duran, Sallarès i el mateix Pulit.2

Va ser un dels fundadors de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, l’any 1902. Empresa portada a terme amb els anteriorment esmentats Joan Figueras, Antoni Oliver i Joan Vila Cinca, juntament amb altres personalitats com Narcís Giralt Sallarès (1846-1925). Escola que més enllà dels ensenyaments artístics, dotava dels ensenyaments tècnics i industrials a les noves generacions.

Mecenes de la cultura i l’art, amb Antoni Oliver i Joan Brujas (1845-1920), va reunir 15.000 ptes. per ajudar al pintor Antoni Estruch Bros (1872-1957) perquè pogués viatjar a Argentina a mostra el quadre “L’Onze de Setembre”, aquest quadre va ser cedit l’any 1923 per Francesc Pulit a la Caixa d’Estalvis de Sabadell. Pulit tenia el seu despatx a l’actual Plaça del Gas.

A més de fotògraf, col·leccionista i mecenes de la cultura, es va dedicar a la política i al mon financer. Va ser el comandant del cos parapolicial del Sometent, juntament amb Antoni Oliver.3 Durant l’anomenada “Setmana Tràgica” (coneguda com a “Setmana Gloriosa” pels revoltats contra les quintes), amb Joan Figueras i una secció de la Creu Roja, es va reunir amb les forces comandades pel General Bonet vingudes de Barcelona, perquè no entressin a la ciutat fins el dia següent quan els revoltats haguessin abandonat les armes per tal d’evitar un bany de sang encara més gran. L’11 d’agost de 1909, a través d’una carta, la Cambra de Comerç i el Gremi de Fabricants li van agrair la seva intervenció.4El prestigi per aquesta intervenció va fer que el desembre del mateix any es presentés a les eleccions municipals com a candidat del districte segon del partit Unió per Sabadell (carlins, monàrquics i independents), sent escollit pel càrrec amb 389 vots, el va ocupar de gener de 1910 a agost de 1913.5 Durant la dictadura primorriverista va ser diputat provincial pel districte electoral de Sabadell-Terrassa de 1924 a 19296 Pel que fa a les activitats financeres, de 1919 a 1926 va ser conseller del Banc Sabadell, de 1925 a 1926 també ho seria de la Caixa d’Estalvis de Sabadell. I de 1920 a 1924 va ser president de la Cambra de Comerç de Sabadell. D’altra banda, era molt amic de Timoteo Bustillo, diputat de les Corts espanyoles pel partit judicial de Sabadell. La seva relació amb Bustillo devia beneficiar els seus negocis i feia d’enllaç amb els cercles de la burgesia sabadellenca, ajudant a donar-li suport.

Era l’avi matern d’Esteve Renom Pulit, activista social i un dels més grans col·leccionistes patrimonials de Sabadell. Esteve Renom va morir el 6 d’abril de 2021 i el juny de 1923 la seva família va donar 2.000 instantànies tant de Francesc Pulit com d’Esteve Renom a l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS).7


SIMÓ i BACH, Ricard. ‘Francesc Pulit i Tiana, fundador de l’Acadèmia de Belles Arts’. Diari de Sabadell, 6 de febrer de 1986 Evocació. Pàg. 15.

1 GONZÁLEZ RUÍZ, David. Història de la fotografia a Sabadell. Dels orígens fins a 1936. Tesi Doctoral, UAB, 2022. Pàgs.52 i 229

2 GONZÁLEZ RUÍZ, David. Història de la fotografia a Sabadell. Dels orígens fins a 1936. Tesi Doctoral, UAB, 2022. Pàg. 257

3 ‘Els anys del pistolerisme (1). Antonio Santamaria. isabadell.cat, 25 d’octubre de 2025 <<https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/anys-pistorelisme-62847/>>

4 CASTELLS PEIG, Andreu. Informe de l’Oposició. O tot o res , 1904-1918. Pàg. 13.69

5 GONZÁLEZ RUÍZ, David. Història de la fotografia a Sabadell. Dels orígens fins a 1936. Tesi Doctoral, UAB, 2022. Pàg. 263

6 Cercador de diputats i diputades. Arxiu General. Diputació de Barcelona <<https://www.diba.cat/ca/web/arxiu/cercador-diputats/-/cercadordo/detall/registre_diputats_62b468073a162c0350553298>> [Consulta: 17 de novembre de 2026]

7 ‘L’Arxiu Històric rep dues importants donacions: les instantànies de Francesc Pulit Tiana (s. XIX) i la col·lecció de fotografies d’Esteve Renom’. Ajuntament de Sabadell <<https://www.sabadell.cat/ca/?option=com_content&view=article&id=214941>>

Antoni Oliver Turull

Sabadell, 8 de maig de 1866- 31 de març de 1921[1]

De família industrial i terratinent. President de l’Acadèmia de Belles Arts i de la Societat de Propietaris del Teatre Principal; i caporal del Sometent.

Fill d’Antoni Oliver Buxó (1833-1904), un important terratinent; i de Teresa Turull Comadran (1844-1913), de la família dels industrials Turull; els quals van tenir deu fills, ell va ser el segon: Assumpció (1864), Antoni (1866), Pilar (1867), Josepa (1870), Joan (1872), Teresa (1874), Montserrat (1876), Maria Antonieta (1878), Enric (1881) i Rosario (1886 )[2].

El seu avi patern, era Pere Oliver Salt (1798-1869), terratinent i un dels homes més rics de la ciutat, alcalde de Sabadell entre 1852 i 1854, un dels primers fundadors i primer president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell (1859-1969). Per part materna, el seu avi era l’industrial, cacic local i batlle en diferents ocasions, Pere Turull Sallent (1796-1869).

Es va casar amb Dolors Sallarès Soler amb qui va tenir deu fills, només en van sobreviure quatre: Justa, Antoni, Enric i Joan. [3] Joan seria el reconegut poeta «Pere Quart» i Antoni obriria el primer establiment comercialitzador de vehicles Ford de la ciutat. [4]

Anunci d’automòbils Moon, amb l’agent per a Sabadell i Terrassa, Antoni Oliver Sallarès. Diari de Sabadell, 26 de febrer de1921

Antoni Oliver i Turull va ser un important tenidor, president de l’Acadèmia de Belles Arts i de la Societat de Propietaris del Teatre Principal [5], caporal del Sometent. Prohom de les voltes de l’Oliver a la seva casa de la Rambla (feta construir pel seu avi patern Pere Oliver Salt), actual Casal Pere Quart [6]; una casa pairal a Castellar del Vallès, i el Marquet de les Roques a Sant Llorenç Savall (fet construir pel seu pare, Antoni Oliver Buxó). També tenia un magatzem de vins a la mateixa Rambla, núm. 77-78 amb carrer Lacy, núm 1.

Amadeu Aragay Daví, en aquells moments republicà radical, va aconseguir que la Societat de Propietaris del Teatre Principal (lloc de reunió de les elits sabadellenques) encapçalada per Oliver, li deixés llogar el teatre com a “Eden Salón” per celebrar-hi joc i espectacle “procaç”. Amb els diners obtinguts, Aragay va poder finançar la vaga general revolucionària de 1917. Ens diu l’historiador Andreu Castells: “Els escrúpols i les procacitats quan es tracta de bones rendes, queden postergats molt fàcilment i no hi va haver ni una oposició de cap membre de la societat de propietaris”[7].

Oliver va morir arruïnat, la família es va haver de vendre la casa Pairal de Castellar del Vallès per pagar els deutes, [8] segons Castells, es va suïcidar als 55 anys. [9] Així que el poeta Joan Oliver «Pere Quart», es va quedar sense herència.


[1] Antoni OLIVER TURULL. Geneanet

[2] Antoni OLIVER TURULL. Geneanet

[3]  «Joan Oliver i la seva petita pàtria, Sabadell». Cesc Prat i Anna Cabeza. Vallesos, 11, Primavera-estiu 2016, pàg. 105

[4] ‘Els Vila i la Ford’. Redacció. Diari de Sabadell, 15 de febrer de 2020

[5] CASTELLS PEIG, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res 1904-1918. Vol. III. Ed. Riutort. Sabadell, 1978. Pàg. 15.43

[6] CASTELLS PEIG, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res 1904-1918. Vol. III. Ed. Riutort. Sabadell, 1978. Pàg. 15.23

[7] CASTELLS PEIG, Andreu Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res 1904-1918. Vol. III. Ed. Riutort. Sabadell, 1978. Pàg. 15.43

[8] ‘Pere Quart i els automòbils’. Jaume Barberà. Sabadellejant, 19 de desembre de 2017

[9] CASTELLS PEIG, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res 1904-1918. Vol. III Ed. Riutort. Sabadell, 1978. Pàg. 15.23

Antoni Llonch Roca

Sabadell, 1868-1936

Industrial tèxtil. Conseller de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, component del primer grup de l’Acadèmia de Belles Arts, president de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana, membre de la Junta d’Obra de la Parròquia de la Puríssima Concepció. Regidor en diverses ocasions

Descendent de família industrial. Els seus pares eren Francesc Llonch Font (fill de Rafael Llonch Matas) i Teresa Roca Joanico (filla d’Antoni Roca i Ancàs). Es casà amb Josepa Gambús Prats, amb la qual tingué dos fills: Pau i Romeu.

 va aconseguir el títol de teòric tèxtil de l’Escola Industrial. Abans dels vint anys ja exercia la seva professió a l’empresa ‘Turull’, fins que el 1893 amb el viatjant de dita firma, Aurelio Garzón, i Miquel Baygual Casanovas, fundà la raó social ‘Baygual, Garzón i Llonch’.

Poc després d’establir-se amb una petita secció de telers, adquirí la casa d’una important filatura d’estam, sistema anglès, amb el qual va donar un gran impuls a la fabricació. Anys després, aquesta secció de filatura va ser ampliada amb una altra molt més extensa, formada per sis modernes i perfeccionades selfactines, a més, de les seves corresponents sales de preparació, doblatge i torçat que tenia a la ciutat veïna de Terrassa i que seguia funcionant.

També va perfeccionar i amplià la secció de telers, adquirint nova i moderna maquinària, fent que l’empresa creixés ràpidament. Els locals on tenia les diferents seccions es van fer petits i es va haver de construir una gran fàbrica a Can Feu, al costat de la carretera de Barcelona a Terrassa amb la fatxada principal enfront la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. La construcció d’aquest edifici va començar el 1931, el va dirigir ell i els seus socis personalment. Llonch no va poder veure construïda la fàbrica ja que va morir el març de 1936. Poc després d’iniciar-se la Guerra Civil, la fàbrica va ser expropiada i s’hi van instal·lar els tallers de la SAF, s’hi construïen peces de l’avió rus conegut com a “Xato”[1].

Persona de arrels catòliques i va ser molt influent a la ciutat: Presidí la Conferència Sant Vicenç de Paul, va se conseller de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, component del primer grup de l’Acadèmia de Belles Arts[2], ocupà la presidència de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana, així com membre de la Junta d’Obra de la Parròquia de la Puríssima Concepció. Va construir diverses cases barates pels obrers i escrigué “Lo benestar de l’obrer” (1910)[3].

A nivell polític va ser diverses vegades regidor i tinent d’alcalde. L’any 1914 intentà que la en aquells moments Plaça Pi i Maragall (Plaça Sant Roc actual) tornés a dir-se Sant Roc, aquesta iniciativa va ser criticada per personalitats de la Lliga Regionalista, com Ferran Casablancas i Ramon Picart [4].

A la seva mort va ser substituït en la gerència pel seu fill major, Pau Maria Llonch Gambús, que havia començat a treballar a la casa paterna el 1917 com a teòric tèxtil.


Fons Ricard Simó i Bach (AHS)

[1] CASTELLS PEIG, Andreu. Informe de l’Oposició. O tot o res 1904-1918. Ed. Riutort, Sabadell. Pàg. 14.25

[2] CASTELLS PEIG, Andreu. L’art sabadellenc. Ed. Riutort, Sabadell. Pàgs. 445 i 446

[3]  CASTELLS PEIG, Andreu. Informe de l’Oposició. O tot o res 1904-1918. Ed. Riutort, Sabadell. Pàg. 14.25

[4] Op.cit. Pàg. 15.5

Exit mobile version
%%footer%%