Sabadell, 8 de maig de 1866- 31 de març de 1921[1]
De família industrial i terratinent. President de l’Acadèmia de Belles Arts i de la Societat de Propietaris del Teatre Principal; i caporal del Sometent.
Fill d’Antoni Oliver Buxó (1833-1904), un important terratinent; i de Teresa Turull Comadran (1844-1913), de la família dels industrials Turull; els quals van tenir deu fills, ell va ser el segon: Assumpció (1864), Antoni (1866), Pilar (1867), Josepa (1870), Joan (1872), Teresa (1874), Montserrat (1876), Maria Antonieta (1878), Enric (1881) i Rosario (1886 )[2].
El seu avi patern, era Pere Oliver Salt (1798-1869), terratinent i un dels homes més rics de la ciutat, alcalde de Sabadell entre 1852 i 1854, un dels primers fundadors i primer president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell (1859-1969). Per part materna, el seu avi era l’industrial, cacic local i batlle en diferents ocasions, Pere Turull Sallent (1796-1869).
Es va casar amb Dolors Sallarès Soler amb qui va tenir deu fills, només en van sobreviure quatre: Justa, Antoni, Enric i Joan. [3] Joan seria el reconegut poeta “Pere Quart” i Antoni obriria el primer establiment comercialitzador de vehicles Ford de la ciutat. [4]
Antoni Oliver i Turull va ser un important tenidor, president de l’Acadèmia de Belles Arts i de la Societat de Propietaris del Teatre Principal [5], caporal del Sometent. Prohom de les voltes de l’Oliver a la seva casa de la Rambla (feta construir pel seu avi patern Pere Oliver Salt), actual Casal Pere Quart [6]; una casa pairal a Castellar del Vallès, i el Marquet de les Roques a Sant Llorenç Savall (fet construir pel seu pare, Antoni Oliver Buxó). També tenia un magatzem de vins a la mateixa Rambla, núm. 77-78 amb carrer Lacy, núm 1.
Amadeu Aragay Daví, en aquells moments republicà radical, va aconseguir que la Societat de Propietaris del Teatre Principal (lloc de reunió de les elits sabadellenques) encapçalada per Oliver, li deixés llogar el teatre com a “Eden Salón” per celebrar-hi joc i espectacle “procaç”. Amb els diners obtinguts, Aragay va poder finançar la vaga general revolucionària de 1917. Ens diu l’historiador Andreu Castells: “Els escrúpols i les procacitats quan es tracta de bones rendes, queden postergats molt fàcilment i no hi va haver ni una oposició de cap membre de la societat de propietaris”[7].
Oliver va morir arruïnat, la família es va haver de vendre la casa Pairal de Castellar del Vallès per pagar els deutes, [8] segons Castells, es va suïcidar als 55 anys. [9] Així que el poeta Joan Oliver “Pere Quart”, es va quedar sense herència.
[1] Antoni OLIVER TURULL. Geneanet
[2] Antoni OLIVER TURULL. Geneanet
[3] Cesc Prat i Anna Cabeza “Joan Oliver i la seva petita pàtria, Sabadell”. Vallesos, 11, Primavera-estiu 2016, pàg. 105
[4] ‘Els Vila i la Ford’. Redacció. Diari de Sabadell, 15 de febrer de 2020
[5] CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res 1904-1918. Vol. III. Ed. Riutort. Sabadell, 1978. Pàg. 15.43
[6] CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res 1904-1918. Vol. III. Ed. Riutort. Sabadell, 1978. Pàg. 15.23
[7] CASTELLS, Andreu Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res 1904-1918. Vol. III. Ed. Riutort. Sabadell, 1978. Pàg. 15.43
[8] ‘Pere Quart i els automòbils’. Jaume Barberà. Sabadellejant, 19 de desembre de 2017
[9] CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res 1904-1918. Vol. III Ed. Riutort. Sabadell, 1978. Pàg. 15.23
