El «Círcol» va ser creat el 1887 però la seva seu no es va inaugurar oficialment fins el 24 de setembre de 1888, l’encarregat de la inauguració va ser Francesc Pi i Maragall, fundador del Partit Republicà Democràtic Federal del qual el «Círcol» en formava part. Era de tendència esquerrana i catalanista, hi convivien militants de diferents àmbits, des d’empresaris com Joan Balart Armengol, Jaume Ninet Vallhonrat, Salvador Ribé García, aquest últim seria el primer alcalde de la II República; a militants provinents del sindicalisme revolucionari (FLS-CNT) com Magí Marcé Segarra, el segon alcalde de la II República. Va ser pioner en acceptar les dones com a sòcies, la primera dona escollida com a regidora de la ciutat, Fidela Renom Soler, era del «Círcol». Fins el final de la Guerra Civil va ser un centre molt important per la política i cultura sabadellenca, en la seva màxima època d’esplendor (des de finals del segle XIX al 1936) es coneixia com la «Catedral Republicana del Vallès». A partir del 17 d’octubre de 1936 serà la Federació Local de Sindicats (FLS), que des de l’agost formava part de la la UGT, amb Josep Moix Regàs al capdavant, qui tindria l’hegemonia política a la ciutat en detriment del «Círcol».
La seu es va finançar amb les aportacions dels socis, va ser obra de l’arquitecte Miquel Pascual Tintorer (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1849 Barcelona, Barcelonès, 1916) amb la col·laboració inicial de Gabriel Borrell Cardona (Sabadell, 23 de novembre de 1862 – Barcelona, 6 d’octubre de 1944), es tracte d’un edifici d’estil eclèctic vuitcentista de caràcter monumental. Estava situat al carrer Jardí (anomenat carrer de Bèlgica entre 1918 i 1939), ara carrer Narcís Giralt, 40, actualment és la seu de l’Orquestra Simfònica del Vallès, aquesta aprofita l’antiga sala de ball de la primera planta per la seva bona acústica. L’exterior és de caràcter classicista, amb columnes i eixos simètrics amb l’objectiu de transmetre els valors de seriositat, ordre i solidesa de l’ideari republicà federal.
La façana principal està composta de grans finestrals i balconades des d’on els líders polítics podien adreçar-se a les multituds congregades al jardí que donava al carrer, al llarg dels anys, al construïr-se diversos edificis al seu voltant, l’entrada i el jardí han quedat a l’interior. En el jardí hi havia la casa del conserge que posteriorment seria utilitzada per les secretaries dels grups polítics antimonàrquics i un petit local com a museu gestionat pel grup excursionista juvenil «Brot Vallesenc». El cafè estava a la planta baixa i comptava amb una sala diàfana de 360 m2, era el principal punt de trobada i de socialització dels socis de l’entitat, tenia un gran sostre i amplis finestrals per afavorir la ventilació i aprofitar la llum de l’exterior.
A la primera planta, a més de la sala de ball, hi havia una gran biblioteca de caràcter laic, era la més important de la ciutat fins la creació de la biblioteca de la Caixa d’Estalvis de Sabadell (1928), amb l’entrada de les tropes feixistes va ser saquejada i els llibres destruïts. També disposava d’una sala de joc, una altra de descans, la sala de juntes i dues secretaries, una per assumptes polítics i l’altre per temes socials.
Autoria atribuïda a Albert Rifà (AHS)
Amb la victòria del bàndol nacional, la seu del «Círcol» va ser saquejada, la biblioteca destruïda i l’edifici confiscat pel «Frente de Juventudes», la seu del «Círcol» del barri de La Creu Alta també va ser saquejada, i posteriorment subhastada. La seu del «Círcol» durant el franquisme s’hi va instal·lar primer el «Frente de Juventudes» de la Falange i la «Jefatura del Movimiento«. Es va fer desaparèixer qualsevol simbologia i rastre republicà, com el bust de Pi i Maragall que hi havia al jardí. El 1942 l’Ajuntament hi va instal·lar l’Escola de Comerç, més endavant, l’any 1972, va passar a dependre de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) com a Facultat d’Empresarials. Actualment tot i ser utilitzat per l’Orquestra Simfònica del Vallès, continua pertanyent a la UAB que té un acord de cessió amb l’Ajuntament per fer-hi activitats culturals o educatives.
Des de setembre de 2023 s’ha constituït oficialment com un nou Espai de Memòria Democràtica de la ciutat.
CASTELLS PEIG, Andreu. Informe de l’Oposició, República i acció directa (1868-1904). Edicions Riutort, Sabadell, 1977
DD.AA. La República i la Guerra Civil. Sabadell 1931-1939. (pàg. 162) Ajuntament de Sabadell, 198