A de barca, Parc Catalunya. Ideada per Joan Brossa Cuervo i realitzada per Antoni Marquès, any 1996.
Escultura a l’Agent Comercial, carrer Sant Antoni Maria Claret, 19. Obra de Frederic Marés Deulovol, any 1920.
Escultures a la façana de l’antiga seu Caixa d’Estalvis de Sabadell, carrer de Gràcia, 17. A la dreta hi trobem «El Forjador» (còpia de l’original que hi ha a la Pl. Catalunya de Barcelona) i a l’esquerra una «Al·legoria a la Virtut». Ambdues son obra de Josep Llimona Bruguera.
Escultura als avis i àvies, Pl. de les Àvies i els Avis. Obra de Camil Fàbregas Dalmau, inaugurada l’any 1987.
Estàtua de Fèlix Sardà i Salvany a l’Església Vella de l’Escola Pia de Sabadell, Església de l’Immaculat Cor de Maria, coneguda popularment com església «de los padres», per les figures dels pares Salvany i Claret. Plaça Doctor Robert, 3. Obra de Camil Fàbregas Dalmau, col·locada el 1949 en commemoració al 50è aniversari de l’arribada dels claretians a Sabadell.
Estàtua del Pare Claret a a l’Església Vella de l’Escola Pia de Sabadell, Església de l’Immaculat Cor de Maria, coneguda popularment com església «de los padres», per les figures dels pares Salvany i Claret. Plaça Doctor Robert, 3. Obra de Camil Fàbregas Dalmau, col·locada el 1949 en commemoració al 50è aniversari de l’arribada dels claretians a Sabadell.
Josep Renalias. Treball propi, 10 de juny de 2009
Font de la Granota, Rambla 79-43. El peu de la font és obra de Josep Renom Costa, any 1919. L’escultura és una còpia de l’escultura original obra de Josep Campeny Santamaria a Barcelona.
Font del Càntir, carrer de Reina Elionor amb Riu-sec. El peu de la font és obra de Josep Renom Costa, any 1919. L’escultura és una còpia de l’escultura original obra de Josep Campeny Santamaria a Barcelona.
Font del Trinxeraire, Rambla, 127. El peu de la font és obra de Josep Renom Costa, any 1919. L’escultura és una còpia de l’escultura original obra de Josep Campeny Santamaria a Barcelona.
Gran Campana, Racó del Campanar. Obra d’Antoni Tàpies Puig, any 1994.
Monument a Joan Sallarès i Pla, Plaça del Doctor Robert. Obra de Josep Clarà Ayats, inaugurat el 21 de gener de 1917.
Monument i carrer a Zamenhof, illeta en la confluència de la Ronda de Zamenhof, el carrer del Pare Rodès i el carrer de Sant Vicenç. El 1912, amb motiu del 25è aniversari de l’esperanto, l’Ajuntament va decidir canviar el nom de la Ronda Nord pel de Ronda Zamenhof. Va ser inaugurat el 1989 per iniciativa del Centre Esperantista de Sabadell. Està format per quatre peces de diferents alçades, de forma semicircular, ubicades de manera que conformen una mena de cercle discontinu. La de més alçada té un estel de cinc puntes foradat a la superfície. Les quatre peces estan situades dins d’un triangle delimitat per llambordes i recobert de còdols. El disseny del monument anà a càrrec dels alumnes de l’Escola Illa i el projecte arquitectònic és de Rosa Martínez. El retrat en bronze de Zamenhof és d’Adolf Salanguera.
«Catalunya», a la seu del Banc Sabadell de la Plaça Catalunya. Obra de Josep Maria Subirachs Sitjar, any 1967-1968.
«La Família», Plaça de Llívia. Obra de Sebastià Badia Cerdà, any 1973.
«La Maternitat» a l’antic casal d’avis de la Plaça Vallès, 2. Obra de Camil Fàbregas Dalmau.
«La vaga cega». Primer va estar emplaçada al un mur extern de la Casa Duran, a la placeta del Pedregar. Després de patir diverses gamberrades es va guarda als magatzems municipals i l’any 2006 es va situar al pati del primer pis de la Casa Duran Obra de Camil Fàbregas Dalmau, any 1980.
Monument al sastre, Plaça del sastre. Obra d’Adolf Salanguera Abella any 1983
«Nu femení», carrer Marquès de Comillas, 99 (davant de la seu de la Creu Roja). Obra de Mar Hernández Plana, any 2002 (en commemoració del centenari de la Creu Roja, 1902-2002).
L’home de bronze, Parc de Catalunya. Obra d’Agustí Puig Pinyol, any 2011.
Monument a Anselm Clavé, Pl. d’Anselm Clavé. Obra de Camil Fàbregas Dalmau, de 1949.
Monument al General Espartero (desaparegut, enderrocat l’any 1939 amb la victòria franquista), a la Plaça Duc de la Victòria -actual Plaça del Gas-. Obra de l’escultor Bonaventura Llauradó, construït l’any 1879.
Quiosc Modernista (desaparegut). Es trobava als «Jardinets» o «Pla de l’Os», actual Plaça del Doctor Robert. Obra de Josep Renom Costa, inaugurat l’any 1911.
Monument a Joan Sallàrès i Pla, Pl. del Dr. Robert.
Monument a Joan Montllor i Pujal, Pl. dels Usatges.
Monument a Miquel Crusafont Pairó, Pl. Miquel Crusafont.
Monument i Creu als Caiguts (desapareguda, enderrocada l’any 1979). Racó del Campanar. Obra de Joaquim Manich Comerma, va ser inaugurada durant la Festa Major de Sabadell de 1943.
Monument al teler, entrant a Sabadell per la carretera BV-1414, la de Bellaterra, cruïlla amb el carrer de Bernat Metge. Es tracte d’un teler Desveus, de l’any 1945 amb el número de fabricació 3052.
Monument i carrer a Zamenhof a la Ronda Zamenhof. Obra dissenyada pels alumnes de l’Escola Illa i projecte arquitectònic de Rosa Martínez, inaugurat l’any 1989.
Monument a la Sardana a la Pl. de les Dones del Tèxtil. Obra de Pepita Brossa-Rovira i inaugurat l’any 2009. Anteriorment aquesta Plaça es deia Plaça Marcet i hi havia un monument (en un altre pun