[A]
Albareda i Masip, Ramon (Carbesí, Lleida, 20 de gener de 1885 – Sabadell, 11 de setembre de 1956). Provinent del carlisme, va ser alcalde franquista de Sabadell del 15 d’octubre de 1939 al 31 de maig de 1940.
Albí, Ricard. Boxejador professional actiu de 1933 a 1944. Debutà el 19 de juliol de 1933 contra Gregorio Aiguacel. Durant la Guerra Civil va combatre al Front d’Aragó amb la columna Macià-Companys.
Aragay i Daví, Amadeu -enllaç extern- (Sabadell, 6 de desembre de 1886 – Ciutat de Mèxic, 10 d’octubre de 1965). Republicà, rabassaire i empresari.
Argemí i Fontanet, Joan (Sabadell, 5 de febrer de 1917 – 17 de març de 2009), pediatre i polític. Va ser un dels promotors de la creació de la Clínica Nen Jesús juntament amb Ana Figueras i Creuheras, i director d’aquesta entre 1957 i 1986. Membre de l’Opus Dei i tinent d’alcalde de Cultura entre 1958 i 1964. Sota el seu mandat es construïren escoles als barris de Ca n’Oriac, Can Puiggener i els Merinals. Promotor de l’Associació Pro-subnormals, l’Associació de Sord-muts, el Cineclub Sabadell i l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. President del grup de teatre Palestra i de la Joventut de la Faràndula, vicepresident del Centre d’Esports Sabadell i membre de la Fundació Bosch i Cardellach.
Armengol i Altayó, Agnès (Sabadell, 1852 – 30 de gener de 1934). També coneguda com a Agnès Armengol de Badia. Escriptora, pianista i catalanista que animà a les dones a participar en aquest moviment.
Arnella i Bis, Miquel (Sabadell, 2 de desembre de 1919 – 16 de desembre de 2011). Militant carlista i regidor de l’Ajuntament franquista durant els anys 50 i 60.
Arnella i Gallego, Josep Maria (Barberà del Vallès, 4 d’octubre de 1918 – 13 de gener de 1945). Escriptor, periodista i polític.
[B]
Badia i Joval, Arcadi (Barberà del Vallès, 16 de febrer de 1893 – Sabadell, 30 d’abril de 1980. Republicà federal, afiliat a la Federació Local de Sindicats (FLS) i protector de sindicalistes. Tenia una botiga de comestibles i als anys 50 i va obrir una secció de pastisseria.
Balart i Armengol, Joan (Sabadell, 22 de novembre de 1882 – 17 de desembre de 1960). Empresari industrial metal·lúrgic, inventor i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Construí la primera màquina de pastar farina per a l’elaboració de pa que funcionava amb un sistema helicoïdal.
Ballús i Bertan, Marçal (Barcelona, 24 de juliol de 1871 – Sabadell, 25 de febrer de 1937). De professió odontòleg, introductor i pioner del cinema a Sabadell i Catalunya.
Barceló i Fau, Maria Antònia (Sabadell, 10 d’agost de 1919 – 19 d’octubre de 2012). Escriptora, professora i correctora de català. Poetessa de caire catòlic.
Bargalló i Ardèvol, Modest (Sabadell, 4 de gener de 1894 – Ciutat de Mèxic, 1981). Científic, historiador, pedagog i escriptor.
Bartomeu i Valls, Joan (Sabadell, 28 de març de 1907 – Angeac-Charente, Charente, 27 de juliol de 1944). Inicià la seva militància al Círcol República Federal (CRF) per posteriorment passà al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). Va morir a França lluitant contra l’exèrcit nazi.
Batllevell i Tort, Gabriel (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 – Sabadell, 19 d’agost de 1910). Mestre d’obres de l’Ajuntament, cap del cos dels bombers de Sabadell, perit judicial als districtes de Sabadell i Terrassa i director tècnic de la “Sociedad de Minas de Agua de Sabadell”.
Batllevell i Arús, Juli (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre de 1928). Arquitecte modernista, noucentista i eclèctic. Fill de Gabriel Batllevell i Tort, va seguir les passes del seu pare i el 1890 va obtenir el títol d’arquitecte. De 1895 a 1910 va ocupar el càrrec d’arquitecte municipal de Sabadell, construint alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat com el Cafè-Teatre Euterpe, l’Hotel Suís o el Despatx Lluch i diverses cases de particulars. També va ser arquitecte municipal de Badalona on sobretot va dissenyar diverses fàbriques. A Barcelona, on s’hi va traslladar el 1900 hi ha diverses cases particulars de la seva obra, i també a altres indrets de Catalunya.
Baygual i Bas, Francesc (Sabadell, 21 de març de 1899 – Granollers, 15 d’agost de 1936). Empresari de tendència carlista, milità al Círculo Tradicionalista. A l’esclatar la Guerra Civil fugí de la ciutat per por a represàlies però va ser interceptat per una Patrulla de Control a l’estació de Ripoll i executat a Granollers el 15 d’agost de 1936.
Bedós i Casals, Francesc (Sabadell, 9 de febrer de 1924 – 31 de gener de 2017). Metge, uròleg. Cap d’urologia de la Mútua Sabadellenca i de la Clínica del Nen Jesús de Sabadell. President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques del Vallès Occidental del 1974 al 1976.
Bedós i Casals, Margarida (Sabadell, 1922 – gener de 1981). Assistent social, pedagoga. Va importar de França el concepte de l’educació a través del joc.
Bedós i Garcia-Ciaño, Maria Teresa (Sabadell, 16 d’octubre de 1906 – Blanes, la Selva, 24 d’agost de 1988). Pintora, poetessa i dansaire.
Benito i Sanz, Joan (Sabadell, 1908 – Perpinyà, 22 d’abril de 1973). Militant republicà federal.
Bermejo Raposo, Andrés: (Madrid, 1903 – Ciudad Bolívar, Veneçuela, 1971). Militant de la CNT-FAI, oposat als trentistes. Conseller d’Indústries del govern municipal de març a maig de 1937.
Bertran i Oleart, Miquel (29 de juny de 1891, Sabadell – 17 d’agost de 1958, Tulacingo, Hidalgo -Mèxic-). Inicià la seva militància a la Confederació Nacional del Treball (CNT), es decantà a favor dels trentistes de la Federació Local de Sindicats (FLS) que durant la guerra es van passar a la Unió General del Treball (UGT), i finalment milità al Partit Socialista Unificat a Catalunya (PSUC).
Brutau i Estop, Bonaventura (Sabadell, 16 de juliol de 1817 – 16 de novembre de 1878). Industrial.
Burgès i Serra, Marian (Sabadell, l’1 d’agost de 1851 – Sabadell, 20 de novembre de 1932). Important ceramista, creador dels “Fayans catalans”. La seva primera militància fou a l’anarquisme, per posteriorment virà cap el catalanisme d’esquerres.
Burrull i Bonastre, Josep (Sabadell, 1922 – 23 de febrer de 2009), empresari paperer, falangista i penúltim alcalde franquista de Sabadell del 20 de gener de 1965 al març de 1976.
[C]
Calopa Cejuela, Ramon (Girona, 3 de novembre de 1910 – Barcelona, 27 de desembre de 1983). Professor i militant anarquista a Sants i a Sabadell. El 1933 fou professor de l’Escola del Sindicat de Transports (tramvies) de Barcelona. El 1936 exercí de secretari de la Delegació Comarcal del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU). A partir del 17 d’octubre de 1936 fou regidor a l’Ajuntament de Sabadell, representant la CNT. El 3 de març de 1937 fou escollit conseller d’Obres Públiques, càrrec que només va exercir fins el maig del 37.
Calonge i Panyella, Magdalena (Castellbell i el Vilar, 19 de març de 1872 – Sabadell, 5 d’agost de 1955). Lliurepensadora, Teòsofa.
Camps i Gorina, Salvador (Sabadell, 14 de novembre de 1872 – 21 d’octubre de 1936). Alcalde de Sabadell del 26 de gener de 1900 al 29 de març de 1901. De tendència conservadora i “turullista”, partidari del cacic proteccionista Pere Turull.
Camps i Illa, Jaume (Sabadell, 13 de març de 1910 – Ciutat de Mèxic, 15 de juny de 1984). Economista, sindicalista i polític comunista i socialista. Afiliat a la Federació Local de Sindicats (FLS), es va decantar a favor dels trentistes i durant la Guerra Civil continuà a la FLS ara adherida a la Unió General del Treball (UGT) i s’afilià al Partit Socialista Unificat a Catalunya (PSUC). Va ser regidor de finances de l’Ajuntament de Sabadell, vocal del Consell d’Economia i secretari personal de Josep Moix i Regàs quan aquest va ser nomenat pel govern de Juan Negrín com a Ministre de Treball. El 1940 després de ser expulsat del PSUC, va ser un dels fundadors del Moviment Socialista d’Emancipació Catalana, posteriorment Partit Socialista Català.
Capellas i Fages, Joan (Sabadell, 10 de juny de 1917 – Montpeller, 10 de gener de 1946). Militant de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i supervivent del camp d’extermini de Mauthausen.
Capmany i Borri, Antoni de Paula (Barcelona, 25 d’octubre de 1858 – 8 d’octubre de 1912). Catalanista conservador, empresari proteccionista i mecenes, fundador del diari “Lo catalanista”.
Carreras i Costajussà, Francesc (Sabadell, 23 d’octubre de 1913 – San Luís de Potosí, Mèxic, 20 d’agost de 1977). Compositor i pedagog, germà de Miquel Carreras.
Carreras i Costajussà, Miquel (5 de febrer de 1905 – 11 d’agost de 1938). Historiador, arxiver, filòsof, filòleg i educador.
Carreras i Mas, Lluís (Sabadell, 4 de maig de 1884 – Barcelona, 7 de març de 1955). Mossèn de tendència catalanista, però que durant la guerra va justificar el cop d’estat franquista i defensà el Bàndol Nacional.
Casals i Garcia, Lluís (Sabadell, 16 d’octubre de 1912 – 26 de juny de 1993). Advocat, polític i escriptor.
Casañas i Riera, Francesc (Sabadell, 31 de maig de 1880 – 6 de maig de 1969). Fotoperiodista local del primer terç del segle XX (fins la Guerra Civil). La seva família tenia una botiga de cordes i espardenyes. Afiliat a l’Associació de Premsa de Sabadell i membre de l’Acadèmia Catòlica.
Castañé i López, Isabel (Sabadell, 10 de febrer de 1946). Nedadora olímpica.
Castells i Candiri, Josep (Santa Perpètua de la Mogoda, 1896-1980). Sindicalista de la FLS, participava al periòdic “Vertical”, portaveu d’aquesta, de 1932 a 1934, com a autor de l’apartat “Xeringades” i escrivint la llegenda dels dibuixos corrosius de Gustau Vila i Berguedà “Grapa”. Va ser Director del “Vertical” quan va reaparèixer l’any 1937 sota les sigles de la FLS-UGT.
Castells i Peig, Andreu (Sabadell, 29 d’octubre de 1918 – Sabadell, 16 de gener de 1987). Historiador, arxiver, editor i impressor. Una de les seves principals aficions era la pintura.
Casulleras i Forteza, Tomàs (Barcelona, 27 d’agost de 1899 – Sabadell, novembre de 1936). Comercial i regidor de la Lliga Catalana, va ser assassinat a l’esclatar la Guerra Civil.
Cinca i Vilagener, Josep (Sant Vicenç de Castellet, 15 de novembre de 1899 – Salindres -Llenguadoc, Occitània-, 12 d’agost de 1963). Tipògraf i militant de la CNT-FAI. Després de l’escissió trentista, creà el Sindicat d’Oficis Varis de Sabadell de la CNT-FAI juntament amb Bru Lladó i Edgardo Ricetti, i fou un actiu opositor a la línia de Josep Moix i els trentistes de Sabadell que van passar-se a la UGT i al PSUC. Va ser membre del Comitè de Propaganda del Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-FAI de Sabadell, representà a la CNT a la Comissió d’Indústries de Guerra i a la Comissió Permanent de la Conselleria d’Obres Públiques, i va ser conseller d’Indústries de Guerra a partir de l’octubre del 1936.
Claramunt i Creus, Teresa (Sabadell, 4 de juny de 1862 – Barcelona, 11 d’abril de 1931). Pionera del feminisme obrer de caràcter anarquista.
Claramunt i Creus, Josep (Barbastro -Huesca-, 1864 – Sabadell, 1944). Anarquista, germà de Teresa Claramunt, va militar a la Federació Obrera de Sabadell (FOS).
Codina i Fatjó, Salvador (Sabadell. 16 d’abril de 1905 – 23 d’agost de 2002). Administrador al despatx de Can Corominas, fundador de Codina Administrador de Finques, membre de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, militant de la Lliga Catalana i col·laborador del diari local “La Ciutat”.
Colet i Mateu, Magí (Vila-rodona, 30 d’octubre de 1909 – Sabadell, 25 de desembre de 1978). Pedagog i independentista català. Militant de Nosaltres Sols i d’Estat Català , va ser un dels fundadors del Front Nacional de Catalunya i d’Òmnium Cultural.
Costa i Deu, Joan (Sabadell, 22 de maig de 1883 – Gènova, 23 de febrer de 1938). Periodista vinculat a la Lliga Regionalista, durant la Guerra Civil es va posicionar a favor del bàndol nacional.
Crespí i Vergés, Conrad (Sabadell, 4 d’agost de 1908 – 22 de març de 1982). Inicià la seva militància al Círcol Republicà Federal (CRF), va sobreviure als camps d’extermini nazis.
Crusafont i Pairó, Miquel (Sabadell, 3 d’octubre de 1910 – 15 d’agost de 1983). Paleontòleg reconegut mundialment, especialitzat en fòssils de mamífers.
Crusafont i Sabater, Miquel (Sabadell, 1945). Historiador, especialitzat en numismàtica. El seu pare era el paleontòleg Miquel Crusafont i Pairó.
[D]
Duran, Francesc Anarquista, militant de la CNT-FAI, íntim amic de Mateu Morral.
Duran i Folguera, Manuel (Sabadell, 2 de maig de 1867 – Barcelona, 6 de setembre de 1951). Polític catalanista conservador.
Duran i Nogués, Maria Teresa (Sabadell, 11 de novembre de 1909 – 19 de setembre de 1933). Periodista, escriptora i feminista. Fundadora del Front Únic Femení Esquerrista d’ERC, juntament amb les seves amigues, les escriptores Rosa Arquimbau i Anna Muria.
[E]
Enrich Valls, Francesc (Sabadell, 11 de febrer de 1910 – 11 de desembre de 2002). Regentava un negoci de compravenda de llanes, heretat del seu pare, amb els seus dos germans, Antoni i Enrich. Durant la guerra l’empresa va ser gestionada per un Comitè Obrer sota la seva direcció, però ell tenia els poders dels dos germans i va invertir els beneficis en l’obtenció d’obres d’art català. El setembre de 1938 va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà, però va desertar. Els tres germans van diversificar l’activitat econòmica constituïnt les empreses de plàstics Arrahona SA (1942) i Poliglàs (1950); propers a l’Opus Dei i vinculats a l’Associació Catòlica de Dirigents, estaven ben relacionats amb les altes esferes del règim i crearien un important “imperi” industrial: SAIDA (tèxtil), Camer Internacional (comerç internacional), Tubacex SA (metall), BASF Española SA i GBF Ibèrica SA (química) i Altamira Indústrias Gráficas SA (arts gràfiques). Francesc seria el més relacionat amb Sabadell, sent President de la Caixa de Sabadell i la Companyia d’Aigües.
Espinós Madí, Serafí (1906-1934). Membre de la CNT durant els anys trenta, va recolzar la postura trentista majoritària a Sabadell, milità a la Joventut Sindicalista Llibertària. Durant la vaga tèxtil es va enfrontar amb militants de la FAI de Terrassa. Va morir el 21 d’abril de 1934 durant una manifestació a la Rambla de Sabadell, en contra de la reacció, quan se li va disparar la pistola que portava.
Esteve i Aguiló, Josep (Barcelona, 8 d’agost de 1901 – Santiago de Xile, 10 de febrer de 1953). Tècnic tèxtil, catalanista i d’esquerres, afiliat a Acció Catalana Republicana (ACR) i posteriorment a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i Conseller-Regidor de Foment i Treball i de Defensa a l’ajuntament de Sabadell.
[F]
Fàbregas i Dalmau, Camil (Moià, 1906 – Sabadell, 2003) Escultor i pintor, moltes de les escultures i monuments que trobem a la ciutat son obra seva.
Farràs i Baró, Manuel (Tremp, Pallars-Jussà, 24 de gener de 1899 – Ciutat de Mèxic, 8 de juliol de 1974). Militant del Partit Socialista Unificat a Catalunya (PSUC), inicià la seva militància al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i la Unió General del Treball (UGT), des de la Unió Socialista de Catalunya (USC). El 17 d’octubre de 1936 fou elegit edil i s’encarregà de l’Assistència Ciutadana. Fou l’últim Secretari General del PSUC sabadellenc, substituí a Josep Moix a l’alcaldia l’agost del 1938 i hi restà fins el 21 de gener de 1939 per anar al front.
Farrés i Sabater, Antoni (Sabadell, 4 d’abril de 1945 – 13 de febrer de 2009). Primer alcalde de la ciutat de Sabadell després de la Transició. Exercí el càrrec durant 20 anys, del 1979 al 1999, primer com a militant del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) i més tard, d’ICV (Iniciativa per Catalunya Verds).
Figueras i Creheuras, Anna (Sabadell, 29 de juny de 1903 – 26 de gener de 1985). Dinamitzadora de la Fundació de la Clínica del Nen Jesús. Es va casar amb Josep Maria Marcet i Coll, alcalde franquista de Sabadell (13 desembre 1940 – 29 abril 1960).
Figueras i Sallarès, Moisès (Sabadell, 23 d’abril de 1898 – 24 d’agost de 1942). Comercial tèxtil, durant la Guerra Civil es va afiliar a Falange, d’on va ser-ne sergent i posteriorment ascendit a la Comissió de Serveis. Director del Sindicat Mercantil.
Formosa i Torres, Feliu (Sabadell, 10 de setembre de 1934). Traductor, dramaturg, poeta, professor d’art dramàtic i actor.
Fornells i Francesc, Ricard (Barcelona, 1895 – Barcelona, 4 d’abril de 1950). Pedagog, el 1932 arribà a Sabadell per encarregar-se de l’Institut Pedagògic de la trentista Federació Local de Sindicats (FLS). Va ser un dels signants del manifest trentista contra les tesis insurreccionals de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), el 1936 es passà a la Unió General del Treball (UGT), va ajudar a Ángel Pestaña a crear el Partit Sindicalista i va ser el líder d’aquest a Sabadell. Va intentar una col·laboració amb el règim franquista.
Forrellad i Miquel, Francesca (Sabadell, 17 de maig de 1927 – 2 de març de 2013). Escriptora, germana bessona de la també escriptora Lluïsa Forrellad i Miquel. L’any 1949 va escriure “L’esperat“, un text dramatúrgic en vers que tractava sobre el misteri de Nadal. Dos anys més tard, el 1951, el Quadre Escènic de la Puríssima va estrenar la seva segona obra de teatre, “Ponç Pilat“, una versió de la Passió. Com a escriptora, Forrellad no va tornar a publicar fins al 2009, als 81 anys, amb la seva primera novel·la, La vostra sang, basada en la vida de Guifré el Pilós.
Forrellad i Miquel, Lluïsa (Sabadell, 17 de maig de 1927 – Cerdanyola -Bellaterra- 4 d’agost de 2018). Escriptora, novel·lista. “Siempre en capilla”, (1953), guanyadora del premi Nadal, s’ha la classificat dins d’un romanticisme gòtic tardà. Les seves novel·les escrites després de 50 anys de la primera formen part del realisme social de postguerra.
Forrellad i Solà, Antoni (Sabadell, 18 de juliol de 1912 – 5 de desembre de 1983). Enginyer, industrial i empresari, fundador de dues de les principals empreses del metall de Sabadell Construcciones Eléctricas de Sabadell, SA (1945) que acabaria fusionant-se amb la sueca ASEA el 1967, i l’empresa de compressors hermètics per frigorífics Unitat Hermètica (1962), posteriorment anomenada Cubigel.
Freixas i Cruells, Narcisa (Sabadell, 13 de desembre de 1859- Barcelona, 20 de desembre de 1926) Compositora, sobretot de cançons infantils; professora de música i pedagoga.
[G]
Garcia-Planas i Cladellas, Josep (Sabadell, 8 d’agost de 1897 – 20 de març de 1969). Industrial Tèxtil, fundador i amo de la fàbrica Artèxtil S.A i creador de la urbanització de Sant Oleguer al barri de Nostra Llar, coneguda com “les cases del Garcia”, que donaven allotjament als seus treballadors.
Garriga i Barata, Francesc (Sabadell, 26 d’abril de 1932 – Sant Cugat del Vallès, 4 de febrer de 2015). Poeta i professor de batxillerat. Va dirigir la primera etapa de l’edició espanyola d’FMR i va col·laborar en programes culturals a la ràdio i a la televisió. Era fill de Joan Garriga i Manich, farmacèutic i membre de la Colla de Sabadell, i oncle de l’escriptor Francesc Prat Garriga (1958–1989).
Garriga i Manich, Joan (Sabadell, 20 de febrer de 1902 – Cerdanyola -Bellaterra-, 7 de maig de 1995). Farmacèutic, dibuixant, pintor i crític d’art, membre de la Colla de Sabadell.
Garrigós i Soler, Eduard (Benilloba -Alacant-, 10 de març de 1909 – Frontignan, Herault, França, 19 de gener de 1998). Militant de la Federació Local de Sindicats (FLS) de Sabadell adherida a la Unió General del Treball (UGT). Supervivent del camp de concentració de Mauthausen.
Gavarró i Castelltort, Maria Teresa (Igualada, 25 d’agost de 1915 – Sabadell, 16 de juliol de 1986). Va arribar a Sabadell l’any 1940, després d’aconseguir una plaça provisional de mestra a l’escola pública de la Creu Alta, posteriorment va ser professora a l’Escola Carme Tronchoni i al Col·legi Sallarès i Pla. Va participar activament en associacions relacionades amb la seva professió i en el teixit associatiu de la ciutat.
Germà i Homet, Josep (Castellar del Vallès, 15 d’octubre de 1873 – Sabadell, 17 d’agost de 1936). Industrial licorer, mecenes de la cultura i Alcalde després dels fets del 6 d’octubre de 1934, del 13 d’octubre de 1934 al 16 de febrer de 1936, quan va ser assassinat.
Girabau i Esteve, Jaume (Sabadell, 22 d’abril de 1914 – Madrid, 21 de gener de 1942). Inicià la seva militància a la Federació Local de Sindicats (FLS) adherida a la CNT, amb el trencament trentista es passà a la FLS-UGT i al PSUC. Afusellat pel règim franquista el 21 de gener de 1942.
Gispert i Coll, Maria (Sant Vicenç de Castellet, Bages, 12 d’octubre del 1904 – Caracas, Veneçuela, 23 de gener del 1976). Escriptora, socialista i catalanista. Militant del Bloc Obrer i Camperol (BOC), el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), el Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i del Centre Català de Caracas.
Gorina i Pujol, Josep (Sabadell, ? de juny de 1851 – 14 de gener de 1925). Industrial tèxtil. Conegut popularment com a “Josepet”. Hereu de l’empresa tèxtil del seu pare, Joan Gorina, una de les famílies més importants de la indústria tèxtil sabadellenca, juntament amb els Brutau, els Casanovas, els Corominas, els Llonch, els Turull, etc.
Grau i Gambús, Antoni (Sabadell, 1835 – 1899) Industrial tèxtil, fundador de Grau S.A (1868-1968), una de les més grans empreses d’aprestos i acabats de l’estat.
Grau i Puig, Joan (1866-1926). Fill d’Antoni Grau i Gambús. Empresari tèxtil cotoner i primer president del Centre d’Esports Sabadell.
Grau i Tarruell, Joan (Sabadell, 10 de febrer de 1934). Empresari tèxtil, continuà la saga familiar amb l’empresa Grau S.A Tintes y Acabados. Durant el franquisme va ser tinent d’alcalde de cultura en el consistori del batlle Josep Burrull, càrrec que exercí fins el 3 de febrer de 1974. En democràcia es presentà a les llistes de Convergència i Unió (CiU) tant a eleccions locals com a autonòmiques.
Graupera i Vergés, Marc Aureli (Sabadell, 28 de març de 1906 – Cambrai, França, 6 de febrer de 1940). Llibreter, vocal de la Comissió Política del Casal Català d’Esquerra (ERC), procedent d’Estat Català. Dipositari de l’Ajuntament de Sabadell del 29 de setembre de 1936 al 9 de maig de 1938
Gumbert, Jaume: (1890-1978) Militant anarquista de Sabadell, deixeble de José López Montenegro. Cap el 1909 era Secretari General de la Secció de Teixidors. Fou elegit com a delegat per entrevistar-se amb el coronel Benito Márquez, cap de la junta militar de defensa, i preguntar-li per la postura que adoptaria l’exèrcit en el moviment revolucionari que es gestava el juliol de 1917.
Gurri i Bergés, Antoni (Granollers, 1855/57 – 1923?). Teixidor i anarquista que milità a Sabadell. Exercí de delegat als congressos d’abans de 1882. Segons algunes fonts, a finals de 1883, amb López Montenegro, Teresa Claramunt i Josep Miquel Clapés, creà la Lliga Anticlerical Monti Tognetti i figurà com un dels dirigents de la vaga de les set setmanes del mateix any. Es casà civilment amb Teresa Claramunt al gener de 1884.
[I]
Izard i Bas, Francesc (Sabadell, 18 de febrer de 1872 – 24 de juliol de 1957). Enginyer industrial. Dissenyà el sistema per elevar les aigües del Ripoll al pla de Sabadell.
[J]
Jara Pérez, Jesús: Anarquista de la CNT-FAI, regidor de Sabadell del 1936 al 1937, any en què deixà el càrrec per anar al front on va morir al 1938.
Jové i Brufau, Ramon (Sabadell, 7 de juny de 1897 – Barcelona, 19 de juliol de 1936). Inicià la seva militància a la Federació Local de Sindicats (FLS) adherida a la CNT, amb el trencament trentista es passà a la UGT i al PSUC. També passà per Estat Català-Partit Proletari. Va morir el 19 de juliol de 1936 lluitant contra els militars insurrectes a Barcelona.
Júdez i Fageda, Joaquima (Sant Quirze de Besora, 1934). Psiquiatra i pediatra.
[L]
Lladó i Fuster, Magda -web oficial- (Sallent, 7 de juny de 1912 – Barcelona, 27 de setembre de 2014). Republicana, d’esquerres i feminista. Va ser militant del Círcol Republicà Federal (CRF), i fundadora de la Lliga Laica Femenina, l’any 1932, juntament amb Fidela Renom, Anna Alavedra i Trullàs, Aurora Farràs i Pagès, Auxilia Janer i Boix, Aurora Navarro i Maria Ausió. A partir dels anys 70 va començar a escriure les seves vivències personals durant la II República.
Lazcano Garriga, Joan (Barcelona, 14 de maig de 1899 – París, 4 de novembre de 1984). Sastre, militant de la UGT i el PSUC, regidor de l’Ajuntament de 1936 i posteriorment i milicià de la columna Alpina, fins el 1937 que amb la dissolució de les mílicies retornà a Sabadell.
Lladó i Roca, Bru (Sabadell, 1881 – Mèxic, Caravava?, 1946). Inicià la seva militància al republicanisme federal per ser posteriorment un important militant anarcosindicalista de la CNT-FAI local, oposat als trentistes liderats per Josep Moix.
Llonch i Cañomeras, Francesc Sabadell, 1878 – Santesteban -Navarra-, 1938). Industrial tèxtil, president del Gremi de Fabricants, conseller-director del Banc Sabadell i diputat a Corts de la Lliga Regionalista. Pare de Joan Llonch.
Llonch i Gambús, Antoni (Sabadell, 30 de setembre de 1914 – 19 de maig de 1974). Franquista de l’ala catòlica moderada. Alcalde entre el 29 d’abril de 1960 i el 20 de gener de 1965.
Llonch i Gambús, Josep Maria (Sabadell, 29 de setembre de 1901 – 1 de desembre de 1972). President de la dretana CEDA. Metge i germà de l’industrial tèxtil i alcalde sabadellenc Antoni Llonch i de Pau Maria Llonch.
Llonch i Gambús, Pau Maria. Cofundador de la CEDA, líder d’Acció Catòlica. Tinent d’alcalde de 1940 a 1955, s’ocupà de les àrees d’hisenda (1940-1949) i governació (1949-1955).
Llonch i Salas, Joan (Sabadell, 9 de febrer de 1902 – 14 de novembre de 1976). Director de Llonch S.A i amo del Vapor Llonch. Fill de Francesc Llonch. Mecenes de les arts, i polític de La Lliga Regionalista i de La Lliga Catalana. El gener de 1937, Francesc Cambó li va encarregar ser el Cap de l’Oficina de Propaganda i Premsa de París, des d’on es recolzava als militars colpistes i es prestava ajuda als desplaçats de la zona republicana. Va deixar la direcció al 1938 a causa d’algunes tensions que es van produir a l’Oficina.
López i Montenegro, José (Nascut cap el 1832 i mort a Barcelona el 1908). Inicià la seva militància política a Saragossa en el republicanisme federal. A Sabadell fou director de la publicació “Los Desheredados” entre 1884 i 1886, que li dóna una orientació clarament anarco-col·lectivista (el diari havia començat amb una tendència republicana federal).
Lorente Ortega, (José) Antonio (Santomera -Múrcia-, 3 de desembre de 1911 – Sabadell, 5 de juliol de 1969). Primer boxejador sabadellenc que va conquerir un campionat d’Espanya.
Lou i Ripollés, Joaquim (8 de març de 1906, Plou, Terol – 6 de novembre de 1941, Mauthausen, subcamp de Gusen). Militant del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), durant la Guerra Civil va lluitar al costat de l’exèrcit republicà. Va morir al camp de concentració de Mauthausen, al subcamp de Gusen.
[M]
Mampel i Martí, Enric (Sorita de Morella, Castelló, 1893 – Garges-le-Gonesse-París, França, 1979). Milità a la Federació Local de Sindicats (FLS) adherida a la CNT, va ser alcalde el 26 de gener de 1939 per la CNT-FAI, un dia abans de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat.
Marcè i Segarra, Magí (Vilanova i la Geltrú, 29 d’abril de 1880 – Sabadell, 3 de febrer de 1967). Militant republicà federal, provinent de la CNT, portava un local anomenat el cafè “El Diluvio”, on s’hi reunien els militants d’esquerres republicans de Sabadell. Va ser alcalde de Sabadell pel Círcol Republicà Federal (CRF) de l’1 de febrer de 1934 al 8 d’octubre de 1934 i del 7 de febrer de 1936 al 15 d’abril de 1936.
Marcet i Coll, Josep Maria (Sabadell, 26 de març del 1901- 4 d’abril del 1963). Falangista, alcalde de Sabadell el 13 de desembre de 1940 i del 21 de maig 1942 al 29 d’abril de 1960.
Marés i Claperols, Josep (Port de la Selva, 27 de febrer de 1912 – ?). Militant de la CNT-FAI de Sabadell. Regidor municipal en representació de la CNT-FAI a l’Ajuntament constituït el 17 d’octubre de 1936, ocupà la conselleria de Treball fins el febrer de 1937.
Marí Corominas, Joan. Advocat de la patronal sabadellenca. Batlle de Sabadell el 1930. Durant la Guerra Civil va treballar pels serveis de Falange a Burgos. Primer cap comarcal de FET-JONS. Enfrontat a l’alcalde Relat, aprofità un episodi provocat contra aquest per substituir-lo en el càrrec, ocupant l’alcaldia de 1940 a 1942, quan va ser nomenat diputat provincial fins el 1946.
Marquès Aracil, Emili (7 de juliol de 1908, Alcoi – 1 d’abril de 1942, Gusen). Forner i militant de la CNT. Mort al camp d’extermini nazi de Mauthausen.
Masip Piñol, Josep (Sabadell, 21 de gener de 1895 – 13 de febrer de 1961). Encarregat tèxtil a filatures de llana Valldaperas, represaliat pel règim franquista.
Massagué i Rodríguez, Jaume (Sabadell 5 de maig del 1912 – Tolosa de Llenguadoc, agost del 1945). Militant comunista, primer va estar afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), però abans de l’esclat de la Guerra Civil s’afilià al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). Jugador internacional de bàsquet, comissari, comandant i tinent coronel de l’exèrcit republicà.
Massagué i Vilarrúbias, Joan (Sabadell, 1833 – 28 d’abril de 1901). Va ocupar l’alcaldia durant diferents períodes de finals del segle XIX i principis del XX, últim període del 29 de març de 1901 al 28 d’abril de 1901.
Miquel i Clapés, Josep (Sabadell 1851- 19 de desembre de 1931). Teixidor i anarcosindicalista, participà en el moviment obrer internacionalista de 1869 a 1874 a Sabadell. Fou un dels organitzadors de la vaga de les set setmanes de 1882 a favor de les 8 hores, de l’Ateneu Obrer al 1883 i el setembre del mateix any va constituir la Lliga Anticlerical Monti Tognetti.
Miralles i Orrit, Joan (Sabadell, 15 d’octubre de 1903 – 2 de desembre de 1977). Manyà, membre del “Círcol” Republicà Federal (CRF) i alcalde de Sabadell del maig a l’octubre de 1936.
Miralles i Valls, Dolors (Sabadell, 15 de juliol de 1889 – 5 de gener de 1981). Pedagoga i lluitadora pels drets laborals i l’accés a la cultura de les dones. Fundadora de l’Acadèmia Miralles.
Moix i Devesa, Josep (Sabadell, 15 de juliol de 1910 – ). Sindicalista, comunista i regidor del PSUC.
Moix i Regàs, Josep (Sabadell, 28 d’octubre de 1898 – Praga, 3 de setembre de 1973). Alcalde de Sabadell pel Partit Socialista Unificat a Catalunya (PSUC) i circumstancialment per ERC, del 17 d’octubre de 1936 al 26 d’agost de 1938. Provinent de la FLS-CNT, fou el líder del trencament trentista i principal instigador de que a Sabadell la FLS fos expulsada de la CNT i s’adherís a la UGT als inicis de la Guerra Civil.
Molins i Ventura, Galileu (Sabadell, 1901 – Caracas -Veneçuela-, 1983). Militant de la Federació Comunista Catalano-Balear, Secretari de la societat esperantista “La Emancipación”, fundador i dirigent del Bloc Obrer i Camperol (BOC), i posteriorment del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), sorgit de la fusió del BOC i l’Esquerra Comunista. Va formar part del Cos d’Investigació de Patrulles de Control, posteriorment va ser regidor pel POUM durant la Guerra Civil.
Monllor i Belenguer, Rafael (Alcoi -Alacant-, 19 de febrer de 1906 – Castell de Hartheim -Àustria-, 22 de setembre de 1941). Va néixer a Alcoi, però l’any 1930 després de casar-se amb Maria Llorens Ferrer, es va traslladar a Sabadell, on hi va tenir un fill, Rafael, nascut el 17 de desembre de 1933. Va ser capturat pels alemanys i va passar per Mauthausen, morint assassinat al Castell de Hartheim.
Morral i Pelegrí, Joan (Sabadell, 7 d’abril de 1890 – 19 de desembre de 1991. Regidor de l’Ajuntament de Sabadell i militant republicà federal).
Morral i Roca, Mateu (Sabadell, 27 de novembre de 1879 – San Fernando de Henares -Madrid-, 2 de juny de 1906). Anarquista neomaltusià, autor de l’intent de regicidi contra Alfons XIII.
[N]
Nadal i Baqués, Isidre “Llum de la Selva” (Barcelona, 6 de gener de 1877 – La Galera, Montsià, 23 de desembre de 1983). Pacifista, naturista, ecologista, vegetarià, frugívor, eremita i anarcoindividualista tolstoià.
Nicolau d’Olzina i Ferret de Riusech, Josep (5 de març 1841 – 4 de gener de 1924). Noble, propietari del Castell de Can Feu i del bosc i la Masia de Sant Oleguer.
Ninet i Vallhonrat, Jaume (Sabadell, 8 de setembre de 1893 – Martorell, 25 d’agost de 1936). Empresari tèxtil i polític republicà, primer del Círcol Republicà Federal (CRF) i posteriorment del Partit Radical. Va proclamar la II República a Sabadell el 1931 i va ser un dels impulsors del camp d’aviació, actual aeroport de Sabadell, i del Soterrament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) fins el centre de la ciutat. Va ser assassinat per una patrulla de control a Martorell el 25 d’agost de 1936.
[O]
Obradors i Domènech, Carme (Sabadell, 15 de març de 1925- 15 de febrer de 1986). Assistent Social al barri de Campoamor.
Oliver i Sallarès, Joan “Pere Quart” -enllaç extern- (Sabadell, 29 de novembre de 1899 – Barcelona, 18 de juny de 1986). Narrador, dramaturg, traductor i periodista, feia servir el nom de “Pere Quart” com a poeta).
Òssul i Crusafont, Jaume (1896-1945). President del Centre Republicà Democràtic de Can Rull i de la Comissió Pro Escola de Can Rull i Vicesecretari local del Partit Republicà Democràtic Federal.
[P]
Pascual i Salichs, Pere (Sabadell, 1883 – Barcelona, 1965). Fou alcalde de Sabadell del 3 de desembre de 1918 a l’1 d’abril de 1922 i posteriorment regidor a Corts per la Lliga Regionalista i president d’aquesta a Sabadell. Amb la victòria franquista passà a la secretaria de l’ajuntament i a escriure llibres per la premsa de Falange.
Pi i Sanhlley, Balbina (Sant Boi de Llobregat, 20 de setembre de 1896 – Perpinyà, 24 de juliol de 1973). Militant anarcosindicalista, durant els anys del pistolerisme s’acostà als republicans federals, a Sabadell va ser una de les organitzadores de la vaga de subsistències de 1918, va participar com a oradora en nombrosos mítings confederals i per la llibertat de presos de la CNT i republicans. Durant la II República es va decantar amb el sector anarquista insurreccional, encapçalat en aquell moment per la FAI.
Pi i Soler, Teresa (Sabadell, 21 de setembre de 1909 – Banyuls de la Merenda, 15 d’abril de 1915). Coneguda pel seu nom artístic de “Teresa Rebull”. Filla dels sindicalistes, Balbina Pi i Gonçal Soler. Militant del POUM, cantautora anti-franquista i pintora.
Picart i Felip, Ramon (Sant Martí de Maldà, Urgell 1873 – Barcelona, 4 de setembre de 1951). Líder de La Lliga Regionalista de Sabadell.
Puig i Pujol, Joan (Sabadell, 11 de novembre de 1892 – 22 de gener de 1973). Escriptor, historiador i polític català. Des de 1924 participà als “dillunsos de Can Llonch”, on diversos artistes, escriptors, poetes, comptables de diferents tendències polítiques, es reunien cada dilluns a casa de l’empresari i lligaire Joan Llonch i Salas per xerrar sobre art, societat, política i religió. El 1934 fou elegit regidor de finances i proveïments pel Círcol Republicà Federal (CRF), d’on era militant del sector més moderat i catalanista. L’any 1936 fou nomenat conseller de finances municipals i delegat de banca a Sabadell per la Generalitat de Catalunya.
[R]
Relat i Corominas, Esteve Maria (Puig-reig, 13 de setembre de 1892 – Sabadell, 12 de desembre de 1972). Alcalde de Sabadell durant la dictadura de Primo de Rivera de l’1 d’octubre de 1923 al 7 de febrer de 1930, nomenat per addicte al directori.
Renom i Costa, Josep (Sabadell, 22 de novembre de 1880 – 11 de març de 1931). Arquitecte modernista. Autor de nombroses obres arquitectòniques que donen personalitat a Sabadell, com la Torre de l’Aigua o el Mercat Central.
Renom i Soler, Fidela (Sabadell, 18 de gener de 1891 – Barcelona, 11 de setembre de 1987). Republicana federal i feminista del Círcol Republicà Federal (CRF), primera dona escollida com a regidora de l’Ajuntament de Sabadell.
Ribé i Garcia, Salvador (Centelles, 14 de febrer de 1872 – Buenos Aires, 27 de febrer de 1944). Alcalde de Sabadell pel Círcol Republicà Federal (CRF) del 14 d’abril de 1931 al 1 de febrer de 1934.
Ribot i Serra, Manuel (Sabadell, 21 de març de 1859 – 21 de desembre de 1925). Bibliotecari, arxiver, historiador, dramaturg i poeta.
Ricetti i Scandella, Edgardo (La Plata, Argentina, 12 d’abril de 1901 – La Plata, 20 de novembre de 1984). Pedagog anarquista de la CNT-FAI.
Rosell i Llongueras, Albà (Sabadell, 18 de febrer de 1881 – Montevideo, Uruguai, 28 de maig de 1964). Precursor del naturalisme ibèric de caire anarquista.
Rosas i Vilaseca, Josep (Súria, 10 de setembre de 1891 – Santiago de Xile, 14 de juny de 1968). Durant la II República, va ser director del setmanari “Vertical”, òrgan de premsa de la Federació Local de Sindicats (FLS) i es va decantar al costat de Josep Moix a favor dels sindicats d’oposició, que a Sabadell va suposar que la majoria d’afiliats de la poderosa FLS passessin a la UGT, sota el control del PSUC. Fou conseller de Proveïments i president delegat de la Comissió Municipal d’Indústries de Guerra.
Royo i Soler, Ricardo (Sabadell 17 de novembre de 1923 – 6 de juliol de 2001) Últim alcalde franquista de la ciutat, exercint com a alcalde Accidental de març de 1976 a abril de 1979.
[S]
Sala i Serra, Antoni (Sabadell, 13 de novembre de 1920 – 5 de juliol de 2011) Va fer la guerra al bàndol republicà, amb l’anomenada “Lleva del Biberó. De tendència catalanista, europeista, catòlica i liberal. Empresari metal·lúrgic, President del Centre Metal·lúrgic de Sabadell.
Sala i Viñals, Miquel. Tinent d’alcalde de 1940 a 1952. Excatalanista reconvertit al nacionalisme espanyol franquista. Encarregat de les depuracions de funcionaris o de l’expropiació del barri antic del Pedregar per enderrocar-lo; durant l’alcadia de Marcet.
Sallarès i Castells, Joan (Sabadell, 4 d’abril de 1893 – 8 d’agost de 1971). Llibreter, escriptor i editor, Una de les figures intel·lectuals més actives de la ciutat durant el segle XX.
Sallarès i Llobet, Joaquim (1890-1978). Industrial tèxtil i Secretari Local de la Lliga, durant la Guerra Civil va romandre a la ciutat com a president de la Caixa de Sabadell.
Sallarès i Pla, Joan (Sabadell, 13 de novembre de 1845 – 20 de novembre de 1901). Empresari i polític conservador, líder de la burgesia local durant la segona meitat del segle XIX, promotor del proteccionisme.
Sallent i Prat, Joan (Sabadell, 11 de març de 1879 – 21 de març de 1936). Impressor, fundador de la Impremta Sallent.
Salvador i Nebot, Antonio (Barcelona, desembre de 1914 – Sabadell, 14 de novembre de 2007). Anarquista, militant de la CNT-FAI.
Sangres i Sararols, Joan (Sabadell, 22 de març de 1908 – Buenos Aires, 16 de febrer de 1979). Militant i regidor d’Acció Catalana Republicana (ACR). Regidor de sanitat i assistència social a l’Ajuntament constituït el 17 d’octubre de 1936, juntament amb el conseller d’aquesta àrea, Manuel Farràs i Baró, s’encarregaren del Comitè Comarcal d’Ajuda als Refugiats durant la Guerra Civil. També va participar en la direcció del “Full Oficial”, publicació gratuïta que s’encarregava de la propaganda política de les forces del Front Popular a la ciutat durant la Guerra Civil.
Sanmiquel i Planell, Josep Miquel (Sabadell, 9 de febrer de 1920 – 10 d’agost de 2010). Va militar al Frente de Juventudes des del 1939 i a Falange des del 1941, fou conseller local del “Movimiento” i Tinent d’Alcalde i delegat de Cultura entre 1946 i 1951. En l’àmbit empresarial, va ser un dels creadors de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt o l’Institut Sallarès i Pla per a formar joves empresaris tèxtils, que es va fundar el 1947.
Sardà i Salvany, Fèlix (Sabadell, 21 de maig de 1841 – 2 de gener de 1916). Capellà integrista catòlic, el seu llibre “El liberalismo es pecado” influencià als carlistes.
Sarrà i Serravinyals, Salvador (Sabadell, 1 d’abril de 1902 – Santiago de Xile, 25 d’abril de 1965). Polític, empresari i escriptor. S’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) el 1933 i exercí de regidor de Cultura durant la II República, entre 1933 i 1939.
Sarradell i Pascual, Enric (Sabadell, 4 de maig de 1893 – Manresa, 21 de febrer de 1963). Cap de Governació de la Corporació Municipal i del Negociat de Premsa de l’Ajuntament de Sabadell. Va destacar per exercir un ferm control durant el seu seu càrrec d’Inspector en Cap de Vigilància del 20 de desembre de 1924 fins el 2 de juliol de 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera. Anteriorment, durant la Vaga Revolucionària de 1917 i assessorat pel Tinent Coronel de la Guàrdia Civil Manuel Tejido, va reprimir durament els vaguistes. Als anys quaranta, els càrrecs franquistes el van acabar aïllant a causa del seu extremisme.
Silvestre i Franco, Antonio Militant de la CNT-FAI.
Simó i Bach, Ricard (Sabadell, 11 de maig de 1911 – 11 d’agost de 1991). Barber, agent comercial i biògraf.
Solé Quadrat, Antoni (Vilanova i la Geltrú, 1870 – Santiago de Xile, 10 de novembre de 1960). Mestre d’Obres i militant anarcosindicalista.
Soler Llongueras, Alfons (Sabadell, 25 d’abril de 1920 – 1 de setembre de 2020). Soldat de la lleva “del biberó”. Repressaliat pel règim franquista construint fortificacions al protectorat espanyol del Marroc.
Suñer Martínez, Josep (Sabadell, 1914 – 1977). Industrial. Amo de Suñer S.A, entre altres empreses
[T]
Taulé i Coll, Joaquim (Sabadell, 7 de gener de 1912-1998). Industrial tèxtil i polític. Va militar a les joventuts de la Lliga, va combatre amb el bàndol franquista i es va afiliar a la FET-JONS, cap local del “Servicio de Información e Investigación”. Tinent d’Alcalde al Departament d’Avituallaments i Transports (1940). Tinent d’Alcalde d’Assistència Social (1945-1954).
Tomàs i Urpí, Enric (Barcelona -Hostafrancs-, 7 de desembre de 1912 – Mauthausen, 7 de maig de 1945). De professió fonedor. Ell i la seva família es van traslladar a Sabadell a finals dels anys 20. Era membre de la Junta Directiva d’ERC i va ser milicià de la Columna Macià-Companys. A Mauthausen va col·laborar amb els nazis torturant i assassinant a companys seus.
Torrella i Jover, Jaume (Terrassa, 4 d’agost de 1880 – Monttrejeau -Alta Garona, França-, 25 de desembre de 1967). Maçó i republicà federal.
Trabal i Benessat, Francesc (Sabadell, 5 de maig de 1899 – Santiago de Xile, 8 de novembre de 1957). Escriptor, humorista proper al dadaisme, periodista i editor. Fundador i membre de “La Colla de Sabadell”.
Tramunt i Bussom, Josep (Barcelona, 4 de febrer de 1906 – Sabadell, 28 de març de 1996) Militant independentista de Nosaltres Sols i Estat Català. Represaliat per la dictadura franquista. Cofundador d’Òmnium Cultural i l’Assemblea de Catalunya a Sabadell.
Turull Comadran, Enric (Sabadell, 1858- “Villa Antonio” de Badalona, 7 de març de 1923). Industrial i economista, President del Banc Sabadell, Tresorer de la Caixa d’Estalvis de Sabadell i Diputat a Corts.
Turull i Comadran, Pau (Sabadell, 21 d’abril de 1837 – 7 de setembre de 1892). Empresari tèxtil, polític conservador, fill de Pere Turull i Sallent.
Turull i Sallent, Pere (Sabadell, 16 d’octubre de 1796 – 4 d’abril de 1869). Conegut a la ciutat com “el cacic de Sabadell”. Principal líder de la burgesia conservadora sabadellenca, conegut a Madrid com “El rico catalán”.
[V]
Vera i Vera, Sebastián (Lorca, 1897 – Narbona, França, 1948). El 1928 s’estableix a Sabadell. Sindicalista de la Federació Local de Sindicats (FLS) de Sabadell. Als anys 30 es va decantar a favor dels sindicats d’oposició, contraris a les tesis insurreccionals de la FAI dins la CNT.
Vidal i Bosch, Rossend Militant anarquista i anarcosindicalista.
Vidal i Campaneria, Josep (Terrassa, 27 de juny de 1829 – Sabadell, 19 de març de 1893). Alcalde de Sabadell durant la Primera República.
Vidal i Casulleras, Josep (Sabadell, 7 de novembre de 1905 – 3 d’abril de 1983). Alcalde accidental franquista del 7 de juny de 1940 al 22 de novembre del mateix any, substituint al també alcalde accidental Ramon Albareda Masip
Vila i Berguedà, Gustau (Sabadell, 18 de setembre de 1893 – Carabanchel, 16 de gener de 1955). Dibuixant i caricaturista, firmava amb el sobrenom de “Grapa”, membre de la Federació Local de Sindicats (FLS), de majoria trentista, adherida a la Unió General del Treball (UGT) a l’inici de la Guerra Civil.
Vila i Cinca, Joan (Sabadell, 29 de febrer de 1856 – Sant Sebastià de Montmajor, 2 de desembre de 1938). Pintor i professor de dibuix general i artístic. Va ser un dels fundadors de l’Acadèmia de les Belles Arts de Sabadell.
Vila i Dinarès,Pau (Sabadell, 29 de juny de 1881 – Barcelona, 16 d’agost de 1980). Pedagog i geògraf.
Viladoms i Valls, Jaume (Sabadell, 19 de juliol de 1913 – 16 d’octubre de 1976). Pedagog, esperantista i militant socialista. Durant la II República va militar al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i va ser secretari general de la Unió Socialista de Sabadell (USC), acabada la guerra va ser un dels fundadors del Moviment Socialista de Catalunya (MSC).
Viladot i Rovira, Tomàs (Sabadell, 17 o 23 de novembre de 1831 – 17 de febrer de 1903). Advocat, republicà federal, progressista i lliurepensador.
Vilarrubias i Busquets, Feliu (Sabadell, 12 d’octubre de 1812 – 1 de setembre de 1884). Alcalde de Sabadell de 1867 a 1868. Isabelí, provinent de família carlista.
Vinader i Sánchez, Xavier (Sabadell, 17 de febrer de 1947 – Barcelona, 9 d’abril de 2015). Periodista, especialitzat en extrema dreta icrim organitzat. Condemnat a 7 anys de presó i una multa milionària, finalment va complir 3 mesos, i després va ser indultat pel govern, per tres reportatges a la revista “Interviu” sobre els grups d’extrema dreta al País Basc, amb noms i cognoms dels seus membres. Dos dels individus que sortien al reportatge van ser assassinats per la organització terrorista ETA. Aquesta condemna va provocar que s’iniciés una campanya de suport a tot l’estat, amb manifestacions i actes a favor de la llibertat d’expressió. Així mateix, va escriure dos obres sobre la vaga del metall de 1976 a Sabadell, vaga que va cobrir personalment com a periodista.
Vinyes i Mayola, Maria (Banyoles, 21 de febrer de 1902 – Sabadell, 1 de novembre de 1989). Pedagoga. Destacada funcionària municipal durant la República. Professora de català i de l’Escola d’Infermeres de la Generalitat republicana. Secretària d’Orientació Professional de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell (1933-1939) i mestra del Laboratori Psicotècnic (1936-1939).
Viñas i Camps, Dolors (Sabadell, 11 de setembre de 1907 – 9 de juliol de 1991). Titulada en Magisteri (1957) i llicenciada en Filologia Hispànica (1975). De 1952 a 1974 va ser corresponsal de “La Vanguardia“. Gràcies a la seva experiència com a professora de mecanografia, va editar el llibre Mètode complet de mecanografia (1979), el primer d’aquestes característiques que s’editava en català, i el Tractat de taquigrafia en català : sistema Boada (1990).
[X]
Xercavins i Rius, Francesc de Paula (Sabadell, 18 de març de 1855 – Barcelona, 14 d’abril de 1937). Psiquiatre.