[A]
Abante Pous, Josep (Sabadell, 3 de març de 1899 – 8 d’octubre de 1964). Autodidacte, cooperativista i esperantista.
Agulló Soler, Patro (1909 – Sabadell, 10 de desembre de 1966). Assistent social al barri de Can Rull.
Alavedra Juliana, Francesc (Sabadell, 24 d’abril de 1918 – Huesca, 21 d’octubre de 1936). Soldat republicà mort al Front d’Aragó.
Albareda Masip, Ramon (Carbesí -Lleida-, 20 de gener de 1885 – Sabadell, 11 de setembre de 1956). Provinent del carlisme, va ser alcalde franquista de Sabadell del 15 d’octubre de 1939 al 31 de maig de 1940.
Albareda Vidal, Maria -enllaç extern- (Sabadell, 31 de març de 1919 – Santa Coloma de Queralt, 26 d’octubre de 2007) Filla de Ramon Albareda, escriptora, la majoria de la seva vida va romandre a Santa Maria de Queralt. Des de 1934, escrigué publicacions locals i comarcals. Va rebre diversos premis literaris, el més important, el Narcís Oller als Jocs Florals de Barcelona de 1973 pel llibre Les cosetes de la senyora Elvireta.
Albí, Ricard. Boxejador professional actiu de 1933 a 1944. Debutà el 19 de juliol de 1933 contra Gregorio Aiguacel. Durant la Guerra Civil va combatre al Front d’Aragó amb la columna Macià-Companys. Alguns dels seus combats destacats van ser: Els de Trofeu Tomás Cola que va tenir lloc al Saló Iris de Barcelona (c/València, 77) primer contra Salvador el 18 de maig de 1940, on va vèncer; i quatre dies després contra Sanmartí, amb qui va perdre; o el combat en el Gran Price del 16 de juny de 1943 contra Muntaner, on en un igualat combat, va vèncer en el setè assalt. (Informació extreta de l’Hemeroteca de “Mundo Deportivo”). Llistat de combats de Ricard Albí: BoxRec: Ricardo Albi.
Alemany Bayó, Pere. Industrial tèxtil, gerent de l’empresa Pere Alemany SA i president del Gremi de Fabricants de 1978 a 1985.
Alemany Vila, Pere (Sabadell, 10 de gener de 1902 – 21 de març de 1990). Industrial tèxtil i poeta, molt vinculat a l’Orfeó de Sabadell.
Alforja Andrés, Luís (Barcelona, 1890 – Camp de la Bota, Barcelona, 8 de març de 1939). Resident a Sabadel. Mecànic i sindicalista de la FLS-UGT, executat pel franquisme sota l’acusació de participar en Comitè de Confiscació.
Álvarez de Lara Campajo, Vicente (Sabadell, 1920 – Lleida,13 d’agost de 1941 Nascut a Sabadell i resident a Barcelona, executat pel règim franquista als 21 anys.
Aragay Daví, Amadeu -enllaç extern- (Sabadell, 6 de desembre de 1886 – Ciutat de Mèxic, 10 d’octubre de 1965). Republicà, rabassaire i empresari.
Argemí Fontanet, Joan -enllaç extern- (Sabadell, 5 de febrer de 1917 – 17 de març de 2009), pediatre i polític. Va ser un dels promotors de la creació de la Clínica Nen Jesús juntament amb Ana Figueras, i director d’aquesta entre 1957 i 1986. Membre de l’Opus Dei i tinent d’alcalde de Cultura entre 1958 i 1964. Sota el seu mandat es construïren escoles als barris de Ca n’Oriac, Can Puiggener i els Merinals. Promotor de l’Associació Pro-subnormals, l’Associació de Sord-muts, el Cineclub Sabadell i l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. President del grup de teatre Palestra i de la Joventut de la Faràndula, vicepresident del Centre d’Esports Sabadell i membre de la Fundació Bosch i Cardellach.
Arimon Marcé, Miquel. -enllaç extern- (Sabadell, 12 d’octubre de 1882 – Barcelona, 23 de novembre de 1936). Industrial tèxtil del ram de la corderia, regidor durant la dictadura primoriverista. Assassinat a la carretera de l’Arrabassada.
Armengol Altayó, Agnès (Sabadell, 1852 – 30 de gener de 1934). També coneguda com Agnès Armengol de Badia. Escriptora, pianista i catalanista que animà a les dones a participar en aquest moviment.
Arnella Bis, Miquel (Sabadell, 2 de desembre de 1919 – 16 de desembre de 2011). Militant carlí i regidor de l’Ajuntament franquista durant els anys 50 i 60.
Arnella Gallego, Josep Maria (Barberà del Vallès, 4 d’octubre de 1918 – 13 de gener de 1945). Escriptor, periodista i polític. Director del periòdic “Sabadell“, òrgan de FET-JONS a la ciutat de 1941 a 1945.
Artigas Setó, Gertrudis (Sabadell, 20 d’abril de 1890 – 1 d’abril de 1971). Teòrica de teixits. Directora de l’Escola de Sargidores de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell.
Avellaneda Manaut, Antoni de P. -enllaç extern- (Sabadell, 27 de maig de 1895 – 27 d’octubre de 1952). Teòric tèxtil i funcionari municipal.
[B]
Badia Joval, Arcadi (Barberà del Vallès, 16 de febrer de 1893 – Sabadell, 30 d’abril de 1980. Republicà federal, afiliat a la Federació Local de Sindicats (FLS) i protector de sindicalistes. Tenia una botiga de comestibles i als anys 50 va obrir-hi una secció de pastisseria.
Bagan Alegre, Fidel -enllaç extern- (Sabadell, 9 d’abril de 1940 – 16 de maig de 1996). Ciclista de la Penya Ciclista Palomillas d’on també en va ser president, impulsant la promoció d’aquest esport.
Balart Armengol, Joan (Sabadell, 22 de novembre de 1882 – 17 de desembre de 1960). Empresari industrial metal·lúrgic, inventor i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Construí la primera màquina de pastar farina per a l’elaboració de pa que funcionava amb un sistema helicoïdal.
Ballesté Huguet, Maria (Sabadell, 12 de desembre de 1947). Nedadora professional, campiona d’Espanya i Olímpica.
Ballús Bertan, Marçal (Barcelona, 24 de juliol de 1871 – Sabadell, 25 de febrer de 1937). De professió odontòleg, introductor i pioner del cinema a Sabadell i Catalunya.
Barceló Fau, Maria Antònia (Sabadell, 10 d’agost de 1919 – 19 d’octubre de 2012). Escriptora, professora i correctora de català. Poetessa de caire catòlic.
Barderi Palau, Montse -enllaç extern- (Sabadell, 1969). Escriptora.
Barnils Folguera, Ramon -enllaç extern- (Sabadell, 13 d’octubre de 1940 – Reus, 14 de març de 2001). Periodista i traductor.
Bargalló Ardèvol, Modest (Sabadell, 4 de gener de 1894 – Ciutat de Mèxic, 1981). Científic, historiador, pedagog i escriptor.
Barnils Folguera, Ramon -enllaç extern- (Sabadell, 13 d’octubre de 1940 – Reus, 14 de març de 2001). Periodista i traductor.
Bartomeu Valls, Joan (Sabadell, 28 de març de 1907 – Angeac-Charente, Charente, 27 de juliol de 1944). Inicià la seva militància al Círcol República Federal (CRF) per posteriorment passà al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). Va morir a França lluitant contra l’exèrcit nazi.
Batllevell Tort, Gabriel (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 – Sabadell, 19 d’agost de 1910). Mestre d’obres de l’Ajuntament, cap del cos dels bombers de Sabadell, perit judicial als districtes de Sabadell i Terrassa i director tècnic de la “Sociedad de Minas de Agua de Sabadell”.
Batllevell Arús, Juli (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre de 1928). Arquitecte modernista, noucentista i eclèctic. Fill de Gabriel Batllevell Tort, va seguir les passes del seu pare i el 1890 va obtenir el títol d’arquitecte. De 1895 a 1910 va ocupar el càrrec d’arquitecte municipal de Sabadell, construint alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat com el Cafè-Teatre Euterpe, l’Hotel Suís o el Despatx Lluch i diverses cases de particulars.
Batllevell Vila, Maria Assumpció (Sabadell, 12 de juliol de 1886 – Olot, 2 de juliol de 1972). Religiosa carmelita i pedagoga.
Baygual Bas, Francesc (Sabadell, 21 de març de 1899 – Granollers, 15 d’agost de 1936). Empresari de tendència carlista, milità al “Círculo Tradicionalista”. A l’esclatar la Guerra Civil fugí de la ciutat per por a represàlies però va ser interceptat per una Patrulla de Control a l’estació de Ripoll i executat a Granollers el 15 d’agost de 1936.
Bedós Casals, Francesc (Sabadell, 9 de febrer de 1924 – 31 de gener de 2017). Metge, uròleg. Cap d’urologia de la Mútua Sabadellenca i de la Clínica del Nen Jesús de Sabadell. President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques del Vallès Occidental del 1974 al 1976.
Bedós Casals, Margarida (Sabadell, 1922 – gener de 1981). Assistent social, pedagoga. Va importar de França el concepte de l’educació a través del joc.
Bedós Garcia-Ciaño, Maria Teresa (Sabadell, 16 d’octubre de 1906 – Blanes, la Selva, 24 d’agost de 1988). Pintora, poetessa i dansaire.
Bella Carreras, Ramon (Barcelona, 31 d’agost de 1884 – Sabadell, 27 d’abril de 1948). Comerciant.
Bellmunt Moreno, Francesc -enllaç extern- (Sabadell, 1 de febrer de 1947). Director de cinema, guionista, director i poeta.
Benach Bach, Joan (Sabadell, 24 de juny de 1910 – 2 de març de 1979). Pèrit mercantil i professor de taquigrafia.
Benito Sanz, Joan (Sabadell, 1908 – Perpinyà, 22 d’abril de 1973). Militant republicà federal.
Bermejo Raposo, Andrés: (Madrid, 1903 – Ciudad Bolívar, Veneçuela, 1971). Militant de la CNT-FAI, oposat als trentistes. Conseller d’Indústries del govern municipal de març a maig de 1937.
Bertran Oleart, Miquel (29 de juny de 1891, Sabadell – 17 d’agost de 1958, Tulancingo, Hidalgo -Mèxic-). Inicià la seva militància a la Confederació Nacional del Treball (CNT), es decantà a favor dels trentistes de la Federació Local de Sindicats (FLS) que durant la guerra es van passar a la UGT, i finalment milità al PSUC.
Boixaderas Trullàs, Jordi -enllaç extern- (Sabadell, 12 de juliol de 1959). Actor i doblador.
Boixareu Ginestà, Joan. Durant la República va ser professor de l’escola del Bosc de Can Rull. Va ser cridat per anar al front i es va incorporar a l’exèrcit republicà, però va acabar desertant i es va amagar a Sabadell fins el final de la Guerra Civil, tot i això va ser inhabilitat i traslladat a Vic durant dos anys. Va acabar afiliant-se a Falange i novament a Sabadell va ser assessor de “Formación y Cultura y Formación Nacional-Sindicalista” i el setembre de 1943 va ser nomenat cap de “Centros de Enseñanza”.
Borrell García, Miquel (Rubí, 30 de juny de 1909 – Barcelona, 10 d’agost de 1986). Professor d’escacs.
Bosser Badia, Miquel (Puig-reig, 1888 -Sabadell, 1962). Industrial tèxtil. Bosser es dedicava als teixits de llana per senyors, el 1926 l’empresa tenia disset telers mecànics i a principis dels cinquanta va instal·lar una filatura d’estam.
Bosser Albanell, Miquel. Fill de Miquel Bosser Badia, l’any 1960 va crear el grup M. Bosser, empresa de cicle complet (pentinament, filatura, tissatge, tints i acabats).
Brutau Estop, Bonaventura (Sabadell, 16 de juliol de 1817 – 16 de novembre de 1878). Industrial.
Burgès Serra, Marian (Sabadell, l’1 d’agost de 1851 – Sabadell, 20 de novembre de 1932). Important ceramista, creador dels “Fayans catalans”. La seva primera militància va ser a l’anarquisme, per posteriorment virà cap el catalanisme d’esquerres.
Burrull Bonastre, Josep (Sabadell, 1922 – 23 de febrer de 2009), empresari paperer, falangista i penúltim alcalde franquista de Sabadell del 20 de gener de 1965 al març de 1976.
Busqué Barceló, Montserrat -enllaç extern- (Sabadell, 30 de gener de 1943 – 25 d’agost de 2008). Música i mestra, una de les pioneres de la pedagogia musical en el que s’anomena escola activa.
[C]
Calopa Cejuela, Ramon (Girona, 3 de novembre de 1910 – Barcelona, 27 de desembre de 1983). Professor i militant anarquista a Sants i a Sabadell.
Calonge Panyella, Magdalena (Castellbell i el Vilar, 19 de març de 1872 – Sabadell, 5 d’agost de 1955). Lliurepensadora, Teòsofa.
Camps Gorina, Salvador (Sabadell, 14 de novembre de 1872 – 21 d’octubre de 1936). Alcalde de Sabadell del 26 de gener de 1900 al 29 de març de 1901. De tendència conservadora i “turullista”, partidari del cacic proteccionista Pere Turull.
Camps Illa, Jaume (Sabadell, 13 de març de 1910 – Ciutat de Mèxic, 15 de juny de 1984). Economista, sindicalista i polític comunista i socialista.
Capellas Fages, Joan (Sabadell, 10 de juny de 1917 – Montpeller, 10 de gener de 1946). Militant de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i supervivent del camp d’extermini de Mauthausen. Va suïcidar-se a l’estació de tren de Montpeller
Capmany Borri, Antoni de Paula (Barcelona, 25 d’octubre de 1858 – 8 d’octubre de 1912). Catalanista conservador, empresari proteccionista i mecenes, fundador del diari “Lo catalanista”.
Caldas Nogué, Josep (Barcelona, 1 de maig de 1920 – Sabadell, 31 de desembre de 1982). Pedagog, professor de l’Escola Industrial i director d’aquesta entre 1962 i 1966.
Capdevila Amat, Josepa (Sabadell, 1822 – 12 de juny de 1887). Fabricanta.
Caralt Roca, Carme (Sabadell, 20 de gener de 1893 – 10 de maig de 1987). Professora de brodats.
Carreras Costajussà, Francesc (Sabadell, 23 d’octubre de 1913 – San Luís de Potosí, Mèxic, 20 d’agost de 1977). Compositor i pedagog, germà de Miquel Carreras.
Carreras Costajussà, Miquel -enllaç extern- (Sabadell, 5 de febrer de 1905 – 11 d’agost de 1938). Historiador, arxiver, filòsof, filòleg i educador.
Carreras Mas, Lluís (Sabadell, 4 de maig de 1884 – Barcelona, 7 de març de 1955). Mossèn de tendència catalanista, però que durant la guerra va justificar el cop d’estat franquista i defensà el Bàndol Nacional.
Casablancas Domingo, Benet -enllaç extern- (Sabadell, 2 d’abril de 1956). Compositor.
Casablancas Ventura, Joan (Sabadell, 4 de juliol de 1916 – 27 de maig de 1977). Industrial tèxtil, l’any 1945 juntament amb Ricard Molins Romeu va fundar Molins i Casablancas S.A. Molt aficionat als esports, va ser escollit regidor d’Esports i Relacions Públiques en representació del terç corporatiu l’any 1963. També va ser president de la ‘Comissió del Centenari de Sabadell Ciutat (1877-1977)’.
Casals Couturier, Montserrat -enllaç extern- (Sabadell, 25 de setembre de 1952 – Barcelona, 17 de maig de 2015). Periodista i historiadora de la literatura catalana.
Casals Garcia, Lluís (Sabadell, 16 d’octubre de 1912 – 26 de juny de 1993). Advocat, polític i escriptor.
Casañas Riera, Francesc -enllaç extern- (Sabadell, 31 de maig de 1890 – 6 de maig de 1969). Fotoperiodista local del primer terç del segle XX (fins la Guerra Civil). La seva família tenia una botiga de cordes i espardenyes. Afiliat a l’Associació de Premsa de Sabadell i membre de l’Acadèmia Catòlica.
Casassas Simó, Enric -enllaç extern- (Sabadell, 1 de setembre de 1923 – Barcelona, 10 d’octubre de 2012). Químic.
Casassas Simó, Lluís -enllaç extern- (Sabadell, 2 d’abril de 1922 – Barcelona, 23 de juny de 1992). Geògraf.
Casassas Simó, Oriol -enllaç extern- (Sabadell, 1 de setembre de 1923 – Barcelona, 10 d’octubre de 2012). Metge especialitzat en pediatria.
Castañé Buxó, Pere (Sabadell, 14 d’abril de 1906 – 11 de gener de 1986). Mestre impressor.
Castañé López, Eulàlia (Sabadell, 1941 — 15 de març de 2024). Nedadora professional, subcampiona d’Espanya en 200 metres braça.
Castañé López, Isabel (Sabadell, 10 de febrer de 1946). Nedadora olímpica.
Castells Candiri, Josep (Santa Perpètua de la Mogoda, 1896-1980). Sindicalista de la FLS, participava al periòdic “Vertical”, portaveu d’aquesta, de 1932 a 1934, com a autor de l’apartat “Xeringades” i escrivint la llegenda dels dibuixos corrosius de Gustau Vila i Berguedà “Grapa”. Va ser Director del “Vertical” quan va reaparèixer l’any 1937 sota les sigles de la FLS-UGT.
Castells Peig, Andreu (Sabadell, 29 d’octubre de 1918 – Sabadell, 16 de gener de 1987). Historiador, arxiver, editor i impressor. Una de les seves principals aficions era la pintura.
Casullers Forteza, Santiago -enllaç extern- (Barcelona, 7 de juliol de 1901 – 2 de setembre de 1960). Arquitecte, autor de diversos edificis com l’Artèxtil o la casa Tamburini, entre altres.
Casulleras Forteza, Tomàs (Barcelona, 27 d’agost de 1899 – Sabadell, novembre de 1936). Comercial i regidor de la Lliga Catalana, va ser assassinat a l’esclatar la Guerra Civil.
Chamorro Melchor, Joan Baptista (Borriana, Plana Baixa, País Valencià, 29 d’abril de 1907 – Sabadell, 5 de juny de 1982). Serraller, forjador i esportista.
Chuecas García, Antoni “el Taronjaire” -enllaç extern- (Sabadell, 1916 – Camp de la Bota, Barcelona, 27 de juny de 1939). Cuiner i militant de la CNT a Caldes de Montbui, afusellat pel franquisme.
Cinca Vilagener, Josep (Sant Vicenç de Castellet, 15 de novembre de 1899 – Salindres -Llenguadoc, Occitània-, 12 d’agost de 1963). Tipògraf i militant de la CNT-FAI.
Clapés González, Ramon (Sabadell, 23 de gener de 1904 – Sant Cugat, 5 de desembre de 1963). Artista i pintor.
Claramunt Cervera, Emília (Alcoi, 1897 – Barcelona, 1950). Anarquista i militant de la CNT. Filla del germà de Teresa Claramunt, Josep Claramunt. Va participar a la Setmana Tràgica (1909) i a la vaga de Seydoux (1910) quan estava embarassada, així mateix va participar a la vaga general de les subsistències el 1918 amb altres dones anarcosindicalistes com Balbina Pi i Roser Dulcet.
Claramunt Creus, Teresa (Sabadell, 4 de juny de 1862 – Barcelona, 11 d’abril de 1931). Pionera del feminisme obrer de caràcter anarquista.
Claramunt Creus, Lídia. Membre del sector “faista” de la CNT, del Sindicat d’Oficis Varis. Germana de Josep Claramunt.
Claramunt Creus, Josep (Barbastro -Huesca-, 1864 – Sabadell, 1944). Anarquista, germà de Teresa Claramunt, va militar a la Federació Obrera de Sabadell (FOS).
Clausellas Aymerich, Gabriel -enllaç extern- (Sabadell, 15 de juny de 1883 – 17 de març de 1928). Arxiver i cronista de Sabadell.
Codina Duran, Josep (Sabadell, 30 d’abril de 1874 – 2 de novembre del 1946). Industrial tèxtil. Prohom del Gremi de Fabricants de Sabadell (1946). Fundador i primer president de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana (1921-1928). President de la Lliga Regionalista; regidor abans de la dictadura primoriverista, durant l’alcaldia de Joan Farreras Grané; i més tard amb l’alcaldia republicana de Salvador Ribé. Director de la Companyia d’Aigües de Sabadell.
Codina Fatjó, Domènec (Sabadell el 30 de juliol de 1907 – 23 de novembre de 1975). Professor de l’Escola Industrial. Fill de Josep Codina Duran.
Codina Fatjó, Salvador (Sabadell. 16 d’abril de 1905 – 23 d’agost de 2002). Administrador al despatx de Can Corominas, fundador de Codina Administrador de Finques, membre de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, militant de la Lliga Catalana i col·laborador del diari local “La Ciutat”. Fill de Josep Codina i Duran.
Colet Mateu, Magí (Vila-rodona, 30 d’octubre de 1909 – Sabadell, 25 de desembre de 1978). Pedagog i independentista català. Militant de Nosaltres Sols i d’Estat Català. Va ser un dels fundadors del Front Nacional de Catalunya i d’Òmnium Cultural.
Colomer Oliver, Pau -enllaç extern- (Sabadell, 9 d’octubre de 1851 – 7 de febrer de 1911). Hisendat, industrial tèxtil, comerciant, escriptor i promotor de la cultura catalana, sent president de l’Orfeó de Sabadell i un dels fundadors del Centre Català de la ciutat (1886).
Comadran Cisa, Josep (Sabadell, 8 d’agost de 1908 – Barcelona, 12 d’agost de 1976). Industrial tèxtil, continuador de Fabril Comadran S.A. que havia estat portada pel seu pare, Feliu Comadran. Va ser president del Gremi de Fabricants.
Cortés Gasulla, Miguel (Morella, Castelló de la Plana, País Valencià. 1888 – Camp de la Bota, Barcelona, 3 de juliol de 1940). Pagès afiliat a la CNT i resident a Sabadell, executat pel règim franquista.
Cosp Rovira, Joan (Sabadell, ? – Bilbao, 14 de gener de 1939). Soldat republicà capturat pels franquistes, va morir a l’Hospital Penitenciari de Bilbao.
Costa Deu, Joan (Sabadell, 22 de maig de 1883 – Gènova, 23 de febrer de 1938). Periodista vinculat a la Lliga Regionalista, durant la Guerra Civil es va mostrar partidari del bàndol nacional.
Crespí Cirera, Feliu (Sabadell, 16 de gener de 1834 – 1 de maig de 1900). Industrial filador i batlle republicà federal.
Crespí Vergés, Conrad (Sabadell, 4 d’agost de 1908 – 22 de març de 1982). Inicià la seva militància al Círcol Republicà Federal (CRF), va sobreviure als camps d’extermini nazis.
Crusafont Domènech, Isidre (Castellar del Vallès, 23 de juny de 1873 – Sabadell, 1967). Fuster en un taller i per compte propi. A les dècades de 1920-1930 membre del CRF. L’any 1921 escollit regidor per la minoria republicana a l’Ajuntament. Novament escollit regidor a les eleccions municipals de l’abril de 1931, sota l’alcaldia de Salvador Ribé, presidint les comissions de Foment i Sanitat.
Crusafont Pairó, Miquel (Sabadell, 3 d’octubre de 1910 – 15 d’agost de 1983). Paleontòleg reconegut mundialment, especialitzat en fòssils de mamífers.
Crusafont Sabater, Anna (Sabadell, 1937). Farmacèutica i escriptora. Filla del paleontòleg Miquel Crusafont.
Crusafont Sabater, Miquel (Sabadell, 1945). Historiador, especialitzat en numismàtica. Fill del paleontòleg Miquel Crusafont Pairó.
Cunillé Rovira, Teresa -enllaç extern- (Sabadell, 22 d’octubre de 1924). Actriu.
Cusidó Llobet, Jaume (Sabadell, 5 de desembre de 1904 – 7 de desembre de 1987). Promotor, directiu i president del Club Natació Sabadell.
Custodio Pascual, Francesc de Paula (Sabadell, 3 d’ abril de 1911 – Madrid, 9 de desembre de 2009). Impressor. Va ser militant d’Estat Català, després escrigué en el periòdic franquista local “Tribuna”.
[D]
Dalmases Pardo, Antoni -enllaç extern- (Sabadell, 17 de juliol de 1953). Professor de literatura, escriptor i articulista.
Dalmau Roca, Esteve (Sabadell, 1898 -Barcelona, 18 d’agost de 1936). Polític de la Unión Patriótica (partit de la dictadura de Primo de Rivera) i membre del Sometent, va ser assassinat un mes després de començar la Guerra Civil.
Desveus Duran, Maria dels Àngels (Sabadell, 26 de novembre de 1896 – 4 de setembre de 1987). Mestra, va prestar el seu títol per tal que l’Acadèmia Miralles pogués seguir oberta als anys de la postguerra.
Deu Amat, Josep (5 de juny de 1922 – ?). Articulista i poeta. Durant el franquisme va ser voluntari de la “División Azul”, director del diari “Sabadell”, delegat comarcal de Premsa i Propaganda, del Ministeri d’Educació Popular i del d’Informació i Turisme. Als anys 90 escriu articles al Diari de Sabadell.
Domènech Soteras, Jordi -enllaç extern- (Sabadell, 1 de juny de 1941 – 19 d’octubre de 2003). Poeta i traductor.
Dulcet, Encarnació. Dirigent de la FOS actuà amb Teresa Claramunt i Balbina Pi a la vaga de subsistències de 1918
Duran, Francesc Anarquista, militant de la CNT-FAI, íntim amic de Mateu Morral.
Duran Badia, Lincoln (Sabadell, 1876 – Mèxic, 1947). Professor de disseny i confecció de calçat.
Duran Folguera, Manuel (Sabadell, 2 de maig de 1867 – Barcelona, 6 de setembre de 1951). Polític catalanista conservador.
Duran Nogués, Maria Teresa (Sabadell, 11 de novembre de 1909 – 19 de setembre de 1933). Periodista, escriptora i feminista. Fundadora del Front Únic Femení Esquerrista d’ERC, juntament amb les seves amigues, les escriptores Rosa Arquimbau i Anna Muria.
[E]
Enrich Valls, Francesc (Sabadell, 11 de febrer de 1910 – 11 de desembre de 2002). Regentava un negoci de compravenda de llanes, heretat del seu pare, amb els seus dos germans, Antonio i Enrique. Durant la guerra l’empresa va ser gestionada per un Comitè Obrer. Francesc tenia els poders dels dos germans i va invertir els beneficis en l’obtenció d’obres d’art català. El setembre de 1938 va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà, però va desertar. Els tres germans van diversificar l’activitat econòmica constituint les empreses de plàstics Arrahona SA (1942) i Poliglàs (1950); propers a l’Opus Dei i vinculats a l’Asociación Catòlica de Dirigentes, estaven ben relacionats amb les altes esferes del règim i crearien un important “imperi” industrial: SAIDA (tèxtil), Camer Internacional (comerç internacional), Tubacex SA (metall), BASF Española SA i GBF Ibèrica SA (química) i Altamira Indústrias Gráficas SA (arts gràfiques). Francesc seria el més relacionat amb Sabadell, sent President de la Caixa de Sabadell i de la Companyia d’Aigües. Actualment l’empresa Arrahona SA és una immobiliaria propietat d’un Enrich.
Enrich Valls, Antoni (Sabadell, 26 de maig de 1914 – 28 de maig de 2006)). Important i influent empresari, amb els seus germans va diversificar el negoci tèxtil, obrint també empreses del sector plàstic i metal·lúrgic. S’establiria a Madrid on seria amo de l’impremta “Altamira” i editor de la revista “Reader Digest”. Germà de Francesc i Enrique.
Enrich Valls, Enric (Sabadell, 14 de juny de 1916 – Begur, Girona, 22 d’agost de 2009). Influent empresari juntament amb els seus germans. Seria president del Círculo Catalán de Madrid i l’any 1967 va ser guardonat amb la Gran Cruz de Hierro de la Orden del Mérito Civil.
Espinós Madí, Serafí (1906 – Sabadell, 21 d’abril de 1934). Membre de la CNT durant els anys trenta, va recolzar la postura trentista majoritària a Sabadell, milità a la Joventut Sindicalista Llibertària. Durant la vaga tèxtil es va enfrontar amb militants de la FAI de Terrassa. Va morir el 21 d’abril de 1934 durant una manifestació a la Rambla de Sabadell, en contra de la reacció, quan se li va disparar la pistola que portava.
Esteve Aguiló, Josep (Barcelona, 8 d’agost de 1901 – Santiago de Xile, 10 de febrer de 1953). Tècnic tèxtil, catalanista i d’esquerres, afiliat a Acció Catalana Republicana (ACR) i posteriorment a ERC, i Conseller-Regidor de Foment i Treball i de Defensa a l’Ajuntament de Sabadell.
Esteve Soley, Fina (Sabadell, 5 de gener de 1945 – 1 de gener de 1979). Llicenciada en Filologia Clàssica, mestre de català, anglès, llatí, grec i ciències socials. Secretària d’Òmnium Cultural de Sabadell (1977-1978).
Estruch Serraborgunyà, Antoni (Sabadell, 1 de gener de 1899 – 18 de novembre de 1950) Porter del C.E Sabadell de 1919 a 1928.
[F]
Fàbregas Dalmau, Camil (Moià, 1906 – Sabadell, 2003) Escultor i pintor, moltes de les escultures i monuments que trobem a la ciutat son obra seva.
Faiges (o Fages), Antoni. Anarquista del barri d’Hostafrancs, li deien el “Patam”. Va participar activament a la vaga general revolucionària de 1917. El 1939 fou detingut com a responsable de “fets no perdonats”.
Farràs Baró, Manuel (Tremp, Pallars-Jussà, 24 de gener de 1899 – Ciutat de Mèxic, 8 de juliol de 1974). Militant del PSUC, inicià la seva militància al PSOE i la UGT, des de la Unió Socialista de Catalunya (USC). El 17 d’octubre de 1936 fou elegit edil i s’encarregà de l’Assistència Ciutadana. Fou l’últim secretari general del PSUC sabadellenc, substituí a Josep Moix a l’alcaldia l’agost del 1938 i hi restà fins el 21 de gener de 1939 per anar al front.
Farrés Sabater, Antoni (Sabadell, 4 d’abril de 1945 – 13 de febrer de 2009). Primer alcalde de la ciutat de Sabadell després de la Transició. Exercí el càrrec durant 20 anys, del 1979 al 1999, primer com a militant del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) i més tard, d’ICV (Iniciativa per Catalunya Verds).
Fatjó Torras, Enric (Sabadell, 1862 – Reus, 21 d’abril de 1907). Va obtenir el títol d’arquitecte el 30 de març de 1886. Va ser arquitecte municipal de Badalona i de la Garriga. A Sabadell son obres seves: la Casa Nogués (1892), l’Hospital de la Mare de Déu de la Salut (1901), la casa Taulé (1902), la casa d’Enric Turull (1904).
Fernández Cabello, Lluís -enllaç extern- (Barcelona, 1 de desembre de 1883 – 23 de juny de 1940). Músic i compositor, sobretot de sardanes.
Fernández Cabello, Martí -enllaç extern- (Barcelona, 27 de setembre de 1882 – 22 de gener de 1960). Violinista i compositor.
Fernández Pérez, Ginés (Pliego, Múrcia, 1932). Metal·lúrgic i sindicalista. Va arribar a Sabadell l’any 1964 per treballar a l’empresa del metall Artos Baciana. Va ser un dels fundadors de CCOO a Sabadell.
Figueras Busuldú, Santiago -enllaç extern- (3 de juliol de 1912 – Barcelona, 12 de desembre de 1936). Comerciant de la “Comunión Tradicionalista” i Acció Popular catalana. Va passar per les txeques de Sant Elies, va ser assassinat amb el seu germà.
Figueras Creheuras, Anna (Sabadell, 29 de juny de 1903 – 28 de de desembre de 1936). Dinamitzadora de la Fundació de la Clínica del Nen Jesús. Es va casar amb Josep Maria Marcet i Coll, alcalde franquista de Sabadell (13 desembre 1940 – 29 abril 1960).
Figueras Sallarès, Moisès (Sabadell, 23 d’abril de 1898 – 24 d’agost de 1942). Comercial tèxtil, durant la Guerra Civil es va afiliar a Falange, d’on va ser-ne sergent i posteriorment ascendit a la Comissió de Serveis. Director del Sindicat Mercantil.
Flores Alabor, Pasqual (Carcaixent -Ribera Alta-, 17 de gener de 1907 – Sabadell, 9 de març de 1963). Industrial i mecenes.
Fontanet Casajoana, Joan (Sabadell, 23 d’agost de 1924 – Fraga -Osca-, 25 de febrer de 1982). Industrial metal·lúrgic i mecenes.
Formosa Torres, Feliu (Sabadell, 10 de setembre de 1934). Traductor, dramaturg, poeta, professor d’art dramàtic i actor.
Fornells Francesc, Ricard (Barcelona, 1895 – Barcelona, 4 d’abril de 1950). Pedagog, el 1932 arribà a Sabadell per encarregar-se de l’Institut Pedagògic de la trentista FLS. Va ser un dels signants del manifest trentista contra les tesis insurreccionals de la FAI, el 1936 es passà a la UGT, va ajudar a Ángel Pestaña a crear el Partit Sindicalista i va ser el líder d’aquest a Sabadell. Va intentar una col·laboració amb el règim franquista.
Forrellad Miquel, Francesca (Sabadell, 17 de maig de 1927 – 2 de març de 2013). Escriptora, germana bessona de la també escriptora Lluïsa Forrellad Miquel.
Forrellad Miquel, Lluïsa (Sabadell, 17 de maig de 1927 – Cerdanyola -Bellaterra- 4 d’agost de 2018). Escriptora, novel·lista.
Forrellad Solà, Antoni (Sabadell, 18 de juliol de 1912 – 5 de desembre de 1983). Enginyer, industrial i empresari.
Freixas Cruells, Narcisa (Sabadell, 13 de desembre de 1859- Barcelona, 20 de desembre de 1926) Compositora, sobretot de cançons infantils; professora de música i pedagoga.
[G]
Gallego Abellán, Raül -enllaç extern- (Sabadell, 1976). Periodista especialitzat en conflictes i guerres, l’any 2024 va guanyar un Emmy.
García Castillo, Benjamín (Tetuan, 1919 – Sabadell, 29 de març de 1984). Sindicalista i activista veïnal antifranquista.
Garcia-Planas Cladellas, Josep (Sabadell, 8 d’agost de 1897 – 20 de març de 1969). Industrial tèxtil, fundador i amo de la fàbrica Artèxtil S.A i creador de la urbanització de Sant Oleguer al barri de Nostra Llar, coneguda com “les cases del Garcia”, que donaven allotjament als seus treballadors.
Garolera Riera, Cèlia (Granollers, 7 de setembre de 1922 – Sabadell, 21 d’abril de 2022). Filla de Joan Garolera Comellas (Bigues i Riells, 1896) i de Margarida Riera Torelló (Granollers, 1902), tenia un germà més petit, Enric (Granollers, 1925). L’any 1928 la família va venir a viure a Sabadell des de Granollers. Amb catorze anys va col·laborar amb altres dones cosint roba per a l’exèrcit republicà i va poder estudiar a l’Institut Obrer M. B. de Cossío. El seu promès que va ser cridat a files i ferit al front, finalment va poder retornar a Sabadell. El seu pare va patir l’exili passant pel camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló, i al tornar empresonat a la Model de Barcelona. La Cèlia va haver de començar de zero aprenent l’ofici de modista de la mà de la seva amiga Josepa Renom. Va començar a escriure les seves memòries quan tenia 83 anys, arran d’una conversa que va tenir amb la seva neta. Les va escriure directament a l’ordinador, al llarg de cinc anys, i després de ser revisades i corregides de català pel seu fill Sebastià Ribes la família les va publicar en una autoedició, l’any 2009.
Garriga Casals, Eulàlia (Sabadell, 24 d’abril de 1890 – 19 de gener de 1939). Mestra a l’Escola Nocturna del Sagrat Cor, quan va morir va destinar els seus béns a un immoble per l’estudi i a la formació de dones obreres al carrer Salut núm. 42, posteriorment seu de Cáritas.
Garriga Barata, Francesc (Sabadell, 26 d’abril de 1932 – Sant Cugat del Vallès, 4 de febrer de 2015). Poeta i professor de batxillerat. Va dirigir la primera etapa de l’edició espanyola d’FMR i va col·laborar en programes culturals a la ràdio i a la televisió. Era fill de Joan Garriga i Manich, farmacèutic i membre de la Colla de Sabadell, i oncle de l’escriptor Francesc Prat Garriga (1958–1989).
Garriga Manich, Joan -enllaç extern- (Sabadell, 20 de febrer de 1902 – Cerdanyola -Bellaterra-, 7 de maig de 1995). Farmacèutic, dibuixant, pintor i crític d’art, membre de la Colla de Sabadell.
Garrigós Soler, Eduard (Benilloba -Alacant-, 10 de març de 1909 – Frontignan, Herault, França, 19 de gener de 1998). Militant de la FLS adherida a la UGT a l’esclatar la Guerra Civil. Supervivent del camp de concentració de Mauthausen.
Gatell Poch, Marina -enllaç extern- (Sabadell, 11 de juliol de 1979). Actriu de teatre i cinema i productora.
Gavarró Castelltort, Maria Teresa (Igualada, 25 d’agost de 1915 – Sabadell, 16 de juliol de 1986). Professora.
Geis Parragueras, Camil -enllaç extern- (Girona, 7 de febrer de 1902 – Sabadell, 16 de gener de 1986). Escriptor, compositor, poeta, músic i capellà.
Germà Homet, Josep (Castellar del Vallès, 15 d’octubre de 1873 – Sabadell, 17 d’agost de 1936). Industrial licorer, mecenes de la cultura i Alcalde després dels fets del 6 d’octubre de 1934, del 13 d’octubre de 1934 al 16 de febrer de 1936, quan va ser assassinat.
Girabau i Esteve, Jaume (Sabadell, 22 d’abril de 1914 – Madrid, 21 de gener de 1942). Inicià la seva militància a la FLS adherida a la CNT, amb el trencament trentista es passà a la FLS-UGT i al PSUC. Afusellat pel règim franquista el 21 de gener de 1942.
Girbau Vivé, Daniel (Sabadell, 21 de juliol de 1893 – 7 de gener de 1955. Membre destacat del Círcol Republicà Federal.
Gispert Coll, Maria (Sant Vicenç de Castellet, Bages, 12 d’octubre del 1904 – Caracas, Veneçuela, 23 de gener del 1976). Escriptora, socialista i catalanista.
Gorina Ramírez, Manuel. Industrial tèxtil. President del Gremi de Fabricants de 1939 a 1945.
Gorina Pujol, Josep (Sabadell, ? de juny de 1851 – 14 de gener de 1925). Industrial tèxtil.
Gorina Batista, Joan (Sabadell, 19 de juny de 1926 – 10 d’agost de 1985). Industrial tèxtil, nét de Josep Gorina Pujol.
Grau Gambús, Antoni (Sabadell, 1835 – 10 de juny de 1899) Industrial tèxtil, fundador de Grau S.A (1868-1968), una de les més grans empreses d’aprestos i acabats de l’estat.
Grau Puig, Joan (1866-1926). Industrial tèxtil, fill d’Antoni Grau Gambús.
Grau Molins, Andreu (Sabadell, 27 de gener de 1907 – 1 d’abril de 1983). Fill de Joan Grau Puig. Industrial tèxtil.
Grau Tarruell, Joan (Sabadell, 10 de febrer de 1934). Industrial tèxtil, fill d’Andreu Grau Molins.
Graupera Vergés, Marc Aureli (Sabadell, 28 de març de 1906 – Cambrai, França, 6 de febrer de 1940). Llibreter d’Estat Català. Va estar internat als camps de concentració de refugiats del Vernet (Arieja) i Sètfons i finalment a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Va morir a l’Hospital Militar complementari del Col·legi de Notre Dame de Cambrai a l’edat de 35 anys, probablement de tuberculosi. La seva llibreria va ser saquejada i se la quedà Àngela Garriga, vídua de Ferran Sotorra (metge de la Lliga Regionalista assassinat el 18 d’agost de 1936), un cop adquirit pel fabricant Pere Garriga Casals, convertida en la ‘Llibreria Sabadell. La viuda de Graupera i els fills, van passar una dura postguerra al quedar-se sense res.’
Gual Villalbí, Pere -enllaç extern- (Tarragona, 1885 – Barcelona, 1968). Economista. Nomenat assessor del Gremi de Fabricants de Sabadell (1916), durant la dictadura primoriverista va ser secretari de Foment del Treball (1924), i posteriorment ministre sense cartera del govern franquista (1957-1965).
Gubern Casas, Joan (Sabadell, 27 d’agost de 1923 – 10 de novmbre de 1986). Tècnic metal·lúrgic i dissenyador industrial. Fundador de M.E.I.N (Mecanització Industrial Sabadell, S.A) amb l’ajuda del tècnic Eliseu Sellés Burrull, a partir dels anys 60 aquesta empresa va crear nombrosos parcs infantils i articles similars, establint delegacions comercials arreu de l’estat.
Gumbert, Jaume: (1890-1978) Militant anarquista de Sabadell, deixeble de José López Montenegro. Cap el 1909 era Secretari General de la Secció de Teixidors. Fou elegit com a delegat per entrevistar-se amb el coronel Benito Márquez, cap de la junta militar de defensa, i preguntar-li per la postura que adoptaria l’exèrcit en el moviment revolucionari que es gestava el juliol de 1917.
Gurri Bergés, Antoni (Granollers, 1855/57 – 1923?). Teixidor i anarquista que milità a Sabadell. Exercí de delegat als congressos d’abans de 1882. Segons algunes fonts, a finals de 1883, amb López Montenegro, Teresa Claramunt i Josep Miquel Clapés, creà la Lliga Anticlerical Monti Tognetti i figurà com un dels dirigents de la vaga de les set setmanes del mateix any. Es casà civilment amb Teresa Claramunt al gener de 1884.
[I]
Iglesias Romeo, Vicente (Ayerbe -Huesca-, 27 d’octubre de 1917). Metal·lúrgic, militant llibertari antifranquista i reorganitzador de la CNT de Sabadell.
Izard Bas, Francesc (Sabadell, 18 de febrer de 1872 – 24 de juliol de 1957). Enginyer industrial. Dissenyà el sistema per elevar les aigües del Ripoll al pla de Sabadell.
Izard Llonch, Arnau (Sabadell, 7 de maig de 1897 – 28 de gener de 1993). Enginyer industrial, fill del també enginyer industrial Francesc Izard Bas.
[J]
Jara Pérez, Jesús: Anarquista de la CNT-FAI, regidor de Sabadell del 1936 a 1937, any en què deixà el càrrec per anar al front on va morir el 1938.
Jové Brufau, Ramon (Sabadell, 7 de juny de 1897 – Barcelona, 19 de juliol de 1936). Inicià la seva militància a la Federació Local de Sindicats (FLS) adherida a la CNT, amb el trencament trentista es passà a la UGT i al PSUC. També passà per Estat Català-Partit Proletari. Va morir el 19 de juliol de 1936 lluitant contra els militars insurrectes a Barcelona.
Júdez Fageda, Joaquima (Sant Quirze de Besora, 1934). Psiquiatra i pediatra.