Sabadell, 7 de juny de 1897 – Barcelona, 19 de juliol de 1936 (1)
De professió metal·lúrgic, milità primer al republicanisme federal, escrigué diversos articles a «El Federal» i com tants altres republicans federals, es passà a les tesis anarquistes i sindicalistes revolucionàries, a la Confederació Nacional del Treball (CNT). A partir del 1932 la Federació Local de Sindicats (FLS) de Sabadell, seria el principal sindicat trentista i acabaria sent expulsada de la CNT per no pagar les quotes d’afiliació com a protesta pel domini faista de la confederació. Fou membre del comitè de vaga dels metal·lúrgics del 1910, motiu pel qual va ser empresonat. Entre 1924 i 1926, en plena dictadura de Primo de Rivera, formà part del Comitè Nacional de la CNT. És autor del llibre «L’ideal obrer, la democràcia i l’anarquisme«. Publicacions La Fona, Sabadell, 1930 (2).
Va ser empresonat novament a causa de la seva participació a la vaga general de 1930. Milità i formà part de la direcció d’Estat Català-Partit Proletari (escissió d’Estat Català de caràcter marxista) de Jaume compte, però en va acabar sent expulsat l’any 1932. Posteriorment, va militar a la Unió Socialista de Catalunya (USC), on es va mostrar contrari a la unificació amb els comunistes i partidari d’una democràcia obrera. Era secretari general del sindicat metal·lúrgic de la FLS sabadellenca A començament de juliol de 1936 figurava com a redactor del setmanari «Justícia Octubre Social», portaveu dels partits que unes setmanes més tard constituirien el PSUC. Va morir a Barcelona el 19 de juliol, lluitant contra la insurrecció militar a la Plaça de Catalunya (3)
El 30 d’octubre de 1985 es posà el seu nom a un carrer del barri de Can Puiggener de Sabadell (1).
(1) Nomenclàtor. «Carrer de Ramon Jové». Ajuntament de Sabadell.
(2) Veu Obrera. Diccionari de Sindicats i Sindicalistes, biografies del Moviment Obrer de Catalunya. Lletres J-K-L-M
(3) Coord. Martínez de Sas, Maria Teresa i Pagès Blanch, Pelai. Autor de la biografia: Pagès Blanch, Pelai. Diccionari del moviment obrer als Països Catalans, Edicions UB i Abadia de Montserrat, 2000 (pàg. 749).
