Ubicació i estil
El Templet de les Aigües estava situat en un terreny elevat que donava als carrers de Vilarrúbias, Sant Miquel i Taulí. Actualment es trobaria en el Passatge Edgardo Ricetti amb el carrer Taulí, on el terreny també és elevat, si s’accedeix des del Passatge Edgardo Ricetti direcció al carrer Taulí cal pujar unes escales (com abans es feia per accedir al temple). Era propietat de la Sociedad de Amantes de la Agricultura e Indústria de la Villa de Sabadell (constituïda l’any 1843), formada per personalitats de la burgesia de la ciutat com Joan Salt, Antoni Oriach, Antoni Casanovas, i Pere Turull. Aquesta societat va encarregar el projecte del Templet de les Aigües al mestre d’obres Josep Lacueva Sant Feliu. L’edifici es podia enquadrar dins el corrent del romanticisme eclèctic català, combinava elements d’arquitectura clàssica amb relleus decoratius de terracota d’aspecte barroc.
Funció
A l’interior del Templet es trobaven diferents dipòsits comunicats entre si, mitjançant un circuit de canals. L’aigua arribava de la mina de Ribatallada (propietat també de la Sociedad de Amantes de la Agricultura e Industria de la Vila de Sabadell) i un cop havent complert el circuit, passant pels dipòsits clarificadors on eren eliminats els elements vegetals, la pols, la sorra, etc. era enviada a les fonts, safareigs i als abonats a la companyia. Es trobava en un terreny elevat i els dipòsits es trobaven per sobre el terreny, així la circulació de l’aigua en els canals i arribat als diferents dipòsits, es deia de forma natural, i també des d’un punt elevat es podia abastir la xarxa. Va romandre en funcionament fins l’any 1960, aproximadament.
Ornaments i escultures
L’edifici destacava pels seus ornaments de terracota, relacionats amb l’aigua i la Sociedad de Amantes de la Agricultura e Industria de la Villa de Sabadell. A l’entrada s’hi trobava un plafó de Neptú i en el peu de les escales d’entrada, les escultures al·legòriques de l’Agricultura i la Indústria. L’any 1978 quan l’edifici va ser enderrocat, es van conservar diversos d’aquests elements al Museu d’Art de Sabadell (MAS) i al Museu d’Història de Sabadell (MHS), així com a la Companya d’Aigües de Sabadell (CASSA). Els ornaments de terracota del Templet van ser obra de Josep Escaiola que tenia el seu obrador a l’actual via de Massagué a prop de la desapareguda Placeta de Manresa (enderrocada amb les obres de l’alcalde Joan Massagué, actualment estaria situada a la Plaça de l’Àngel, dites obren obriren l’accés a la carretera de Manresa, avui Passeig Manresa). Aquestes peces s’han anat restaurant gràcies a la col·laboració del Museu d’Història de Sabadell i l’Escola de Béns Culturals de Catalunya, l’any 2010 es varen restaurar les dues escultures principals, les al·legories de l’agricultura i de la indústria de l’aigua, que flanquejaven l’escala d’accés. Josep Escaiola col·laborava amb un artista de la Placeta Manresa, és possible que en aquest cas es combinessin peces del seu catàleg com els capitells, amb obres d’encàrrec com les dues figures al peu de les escales d’entrada al templet amb peces d’aquest artista de la Placeta Manresa i/o altres.
Més informació sobre el Templet de les Aigües, els seus ornaments, escultures i fotografies a l’opuscle El Templet de les Aigües. Textos de Roser Enrich Gregori/MMS. Fotografies d’Antoni Peñarroya/MMS, Arxiu Agustí Serra, Marc Castells, AHS. Disseny Gràfic i Producció de Magem Torrella Associacts. Ajuntament de Sabadell. Museus de Sabadell, 18 de maig de 2010: