Agnès Armengol i Altayó

Sabadell, 1852 – 30 de gener de 1934

Agnès Armegol i Altayó Font: Arxiu Històric de Sabadell (AHS)

També coneguda com a Agnès Armengol de Badia. Escriptora, pianista i catalanista que animà a les dones a participar en aquest moviment.

La seva família eren fabricants tèxtils de Sabadell, va estudiar les primeres lletres a les Escolàpies d’aquesta ciutat, i posteriorment continuà els estudis Barcelona i a l’internat la Pension Catalane de Castres (França).

De tornada a Catalunya, es va preocupar per salvaguardar la cultura popular catalana, així va fer copiar les cançons que li cantava la seva àvia perquè no es perdessin i més tard les va entregar a Pelai Briz, el seu mestre de poètica catalana, que les va incloure a les seves “Cançons de la Terra”.

Publicà diversos poemes i escrits en defensa de la llengua i cultura catalana a revistes com “Lo Catalanista”, “Revista de Sabadell” o “La Llumenera” de Nova York. Amb aquest esperit, va escriure el poemari “Cant a la senyera” per a l’Orfeó de Sabadell, el poema “Rosari antic“, un recull de la vida, els costums i les tradicions de Catalunya, i contribuí a ressuscitar les danses de Castellterçol. La primera poesia la va publicar a l’”Almanac de Barcelona” l’any 1874, animada per la poetessa Joaquima de Santamaria, 1854-1930, coneguda com “Agna de Valldaura”.

Pel que fa a la seva vessant musical, era reconeguda com una notable pianista, les seves peces composicions van quedar recollides a l’obra “Suspirs”, premiada en un concurs musical de Chicago (EUA).

Dona de conviccions cristianes, va realitzar diverses obres benèfiques i de caritat en ajut dels avis desemparats.

Va morir a l’edat de 82 anys i el seu enterrament va ser una mostra massiva de dol popular. Disposa d’un carrer amb el seu nom a Sabadell.

Poesies:

“Lays” (1879). Barcelona : Tip. Espanyola

“Ramell de semprevives” (1881).  Sabadell : Imprenta y Litografía de M. Torner, 1891.

“Redempció” (1912). Barcelona. Il·lustració Catalana. Col·lecció Feminals.

“Sabadellenques i altres poesies” (1925). Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 3.

“Redempció” (1925). Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 4.

“Els dies clars” (1926). Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 7.

“Rosari antic. Tradicions i records” (1926). Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 10.


Arxiu Històric de Sabadell (AHS): Fons Ricard Simó i Bach / Fons Francesc Casañas Riera

escritoras.com. Literatura escrita por mujeres. “AGNES ARMENGOL”<http://escritoras.com/escritoras/Agnes-Armengol>

nomenclàtor. “Agnès Armengol, carrer d’. Ajuntament de Sabadell <http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=18332&Itemid=118&search=armengol>

Autor: Arnau Berenguer

Llicenciat en Història per la UAB, 2014. Interessat en historia contemporània, història social, local i del moviment obrer, ideologies (liberalisme, conservadorisme, corrents socialistes,etc.) feixisme, comunisme, societats de postguerra i temes d'actualitat (política, sindicalisme, societat, comunicació i xarxes socials, geoestratègia internacional, postmodernisme, "magufisme"). També interessat en altres coses, com menjar bé, muntanyisme, mems i gats.

3 respostes a «Agnès Armengol i Altayó»

Leave a Reply Cancel reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Exit mobile version
%%footer%%