Francesca Forrellad i Miquel

Sabadell, 17 de maig de 1927 – 2 de març de 2013 (1)

Francesca Forrellad. AUTOR: Quim Puig. FONT: ‘Francesca Forrellad mor als 86 anys‘, elpuntavui.cat, 3 de març del 2013

 Escriptora, germana bessona de la també escriptora Lluïsa Forrellad i Miquel.

L’any 1949 va escriure L’esperat, un text dramatúrgic en vers que tractava sobre el misteri de Nadal. Dos anys més tard, el 1951, el Quadre Escènic de la Puríssima va estrenar la seva segona obra de teatre, Ponç Pilat, una versió de la Passió, que va tenir un gran èxit a Barcelona i a Sabadell (2), arribant-se a representar més de cinquanta vegades fins el 1956, una de les quals al Teatre Romea de Barcelona. Ambdues obres van poder-se representar en català a causa de la seva temàtica religiosa (1)

Com a escriptora, Forrellad no va tornar a publicar fins al 2009, als 81 anys, amb la seva primera novel·la, La vostra sang, basada en la vida de Guifré el Pilós i escrita després de vint anys d’investigacions sobre el personatge. Segons ella mateixa, “feia molt de temps que l’estava escrivint”, es va publicar gràcies als èxits de la seva germana i als ànims que aquesta li va donar. En l’obra, Francesca Forrellad retrata la Catalunya del segle IX (2)

Va morir per un aneurisma als 86 anys (3)


(1) ‘Francesca Forrellad i Miquel’, enciclopèdia.cat

(2) ‘Francesca Forrellad mor als 68 anys‘. elpuntavui.cat, Redacció. 3 de març del 2013

(3) ‘Mor l’escriptora Francesca Forrellad als 86 anys per una aneurisma‘, ccma.cat, Redacció. 4 de març del 2013

Lluïsa Forrellad i Miquel

Sabadell, 17 de maig de 1927 — Cerdanyola (Bellaterra), 4 d’agost de 2018 (1)

Lluïsa Forrellad, en una imatge d’arxiu. Instituto Cervantes

Escriptora

Va néixer en el si d’una família dedicada al tèxtil. Amb la seva germana bessona, Francesca Forrellad, començaren a estudiar infermeria, i l’any 1948, va fundar el grup de teatre Quadre Escènic de la Puríssima el 1948, del qual en va ser també actriu. Es va donar a conèixer al gran públic l’any 1953, amb només 26 anys, quan va guanyar el Premi Nadal amb Siempre en capilla (2) L’obra narra en primera persona i des d’un curiós punt de vista els tràngols de dos metges i d’un químic acabats de doctorar durant una epidèmia de diftèria al Londres de finals del segle XIX (3). Al guardó li va seguir l’èxit: els flaixos de les càmeres, les preguntes dels periodistes i el caos de trobar-se convidada a tot arreu al mateix temps. “Després de guanyar el Nadal, la van bombardejar, no la deixaven viure”, recorda el seu amic Francesc Ventura (2)

No va tornar a publicar fins el cap de 55 anys amb la novel·la d’intriga Foc Latent (2006). Segons paraules d’ella mateixa “al miedo que tiene el que ha conseguido una medalla de oro y teme obtener sólo la de plata. Era un temor que teníamos Carmen Laforet y yo, y también Ana María Matute. Mi mayor enemigo durante estos años he sido yo misma”. Foc Latent, tracta del retrat de la història de Catalunya de 1875 a mitjans de 1909, època convulsa que va de les pèrdues colonials a la setmana tràgica. Història explicada a través de l’ascens social de Pol Caselles (narrador), l’evolució del qual representa la transformació de la burgesia catalana, de formes de viva rurals a la societat industrialitzada i urbana, i les tensions i desigualtats socials que comporta aquest canvi (4).

Lluïsa Forrellad podria tenir una desena de novel·les inèdites en català per publicar. Segons el seu amic Francesc Ventura “La prova és que ha publicat mitja dotzena de novel·les aquests últims anys i, en canvi, en queden vuit o deu d’inèdites sense publicar a casa seva, perquè jo hi he estat. Sobre la relació amb la seva germana: “Hi havia molta compenetració entre les dues i es refiava molt de la crítica, molt dura, de la seva germana. Com que no tenia aquest suport, dubtava de si els retocs que feia per polir les novel·les, perquè era molt exigent amb ella mateixa, eren correctes. Crec que això ha fet que no hagi sortit cap més obra seva”. Els llibres de Lluïsa Forrellad estan publicats per l’editorial manresana Angle Editorial (5).


(1) ‘Lluïsa Forrellad i Miquel’. enciclopèdia.cat

(2) ‘Lluïsa Forrellad: sempre la medalla d’or‘. Redacció. Diari de Sabadell, 4 d’agost de 2018

(3) ‘Mor als 91 anys l’escriptora sabadellenca Lluïsa Forrellad’. Redacció. naciodigital.com, 5 d’agost de 2018

(4) ‘Fuego latente’ Ricardo Senabre. Letras, Libro de la semana. elcultural.com, 4 de gener de 2007

(5) ‘L’escriptora Lluïsa Forrellad podria tenir tenir una desena d’originals inèdits a casa seva’. Pere Gallifa. Ràdio Sabadell, 6 d’agost de 2018

Exit mobile version
%%footer%%