Sabadell, 3 de març de 1899 – 8 d’octubre de 1964
Autodidacte, cooperativista i esperantista
Fill de Francesc Abante i de Maria Pous, comerciants de carbó. El seu germà es deia Tomàs i era més gran que ell. Abante es casaria va amb Maria Brujats, amb qui tingué dos fills, Joaquima i Rossend.
Abante va fer els seus primers estudis a l’Escola Pia de Sabadell, i més endavant va ser alumne del Col·legi Mercantil, dirigit per Domènec Colillas Molizt (1872-1956). Va començar a treballar com aprenent de teixidor a la fàbrica ‘Llonch i Sala’, i posteriorment, a la de ‘Feliu Comadran’, ja com a teixidor.
Autodidacte, era assidu a la biblioteca del Círcol del carrer Jardí on es va formar culturalment. Era un gran seguidor del creador de l’esperanto Ludwik Lejzer Zamenhof (1859-1917).
Persona inquieta i progressista, va participar en diverses entitats socioculturals de la ciutat, com el Círcol Republicà Federal, El Centre d’Estudis Psicològics (del qual en va ser un dels fundadors), l’Aplec Esperanto Grup, el Bloc Obrer i Camperol, la Cooperativa La Sabadellenca, Federació Obrera de Sindicats (FOS) i el Centre Cultural Recreatiu. Al Centre d’Estudis Psicològics va conèixer entre d’altres, a la que seria la primera regidora dona, la republicana federal Fidela Renom. De 1933 a 1937 va ser president de la cooperativa La Sabadellenca, en aquesta entitat estrènyer llaços d’amistat que durarien fins la seva mort, amb el també republicà federal Josep Centella Vilamunt (1882-1957).
Desitjava i s’implicava en la formació dels treballadors i treballadores i una societat sense analfabet, amb una frase que deia sempre que creia necessari: “L’home culte no serà mai un esclau”.
Fons Ricard Simó i Bach (AHS)
‘Evocació. Josep Abante i Pous. Cooperativista i esperantista. Ricard Simó Bach. Diario de Sabadell, 21 de maig de 1988. Pàg. 26
