Josep Abante Pous

Sabadell, 3 de març de 1899 – 8 d’octubre de 1964

Autodidacte, cooperativista i esperantista

Fill de Francesc Abante i de Maria Pous, comerciants de carbó. El seu germà es deia Tomàs i era més gran que ell. Abante es casaria va  amb Maria Brujats, amb qui tingué dos fills, Joaquima i Rossend.

Abante va fer els seus primers estudis a l’Escola Pia de Sabadell, i més endavant va ser alumne del Col·legi Mercantil, dirigit per Domènec Colillas Molizt (1872-1956). Va començar a treballar com aprenent de teixidor a la fàbrica ‘Llonch i Sala’, i posteriorment, a la de ‘Feliu Comadran’, ja com a teixidor.

Autodidacte, era assidu a la biblioteca del Círcol del carrer Jardí on es va formar culturalment. Era un gran seguidor del creador de l’esperanto Ludwik Lejzer Zamenhof (1859-1917).

Persona inquieta i progressista, va participar en diverses entitats socioculturals de la ciutat, com el Círcol Republicà Federal, El Centre d’Estudis Psicològics (del qual en va ser un dels fundadors), l’Aplec Esperanto Grup, el Bloc Obrer i Camperol, la Cooperativa La Sabadellenca, Federació Obrera de Sindicats (FOS) i el Centre Cultural Recreatiu. Al Centre d’Estudis Psicològics va conèixer entre d’altres, a la que seria la primera regidora dona, la republicana federal Fidela Renom. De 1933 a 1937 va ser president de la cooperativa La Sabadellenca, en aquesta entitat estrènyer llaços d’amistat que durarien fins la seva mort, amb el també  republicà federal Josep Centella Vilamunt (1882-1957).

Desitjava i s’implicava en la formació dels treballadors i treballadores i una societat sense analfabet,  amb una frase que deia sempre que creia necessari: “L’home culte no serà mai un esclau”.


Fons Ricard Simó i Bach (AHS)

‘Evocació. Josep Abante i Pous. Cooperativista i esperantista. Ricard Simó Bach. Diario de Sabadell, 21 de maig de 1988. Pàg. 26

“La Cooperativa Sabadellense”

Edifici inaugurat el 15 de desembre de 1929

Arquitecte: Santiago Casulleras i Forteza

Situació: carrer de Victor Balaguer, actualment carrer del Sol, 99

L’any 1906 la Cooperativa La Sabadellense compra uns terrenys que son venuts a finals dels anys vint, amb els diners obtinguts va construir aquest edifici de 47 metres de façana d’estil neoclàssic, estucada i amb decoració de pedra. La portada és d’arc rodó i les golfes es troben De l’interior destaca l’escala de planta circular amb replans a cada pis.

La creació de la “Sociedad Cooperativa La Obrera Sabadellense” va tenir lloc als anys setanta del segle XIX. Anteriorment es reunien a l’edifici de la Federació Obrera de Sindicats (FOS) anomenat l’Obrera. L’edifici disposa de planta baixa, tres pisos i unes golfes. Tenia un 800 associats i el balanç anual arribava a 380.000 pessetes.

Disposava de seccions en règim cooperatiu de producció de teixits de llana, fusteria, teixits de cotó, rajoleria, de consum amb forn de pa, botiga de consum d’aliments i caixa d’invalidesa. Així com un ampli cafè-biblioteca a la primera planta amb mobles obra de Josep Centelles.

Els cafès eren molt importants pel moviment obrer, republicà, llibertari, socialista i lliurepensador perquè era on es reunien per compartir i també confrontar idees, un lloc de veritable debat, a diferència del que passa sovint a les “xarxes socials” actuals. Els primers llibres de la biblioteca els havia donat Joan Salas Antón (1854-1931), un important cooperativista sabadellenc que va ser un dels fundadors de dita cooperativa i vicepresident de les Societats Cooperatives de Catalunya. Es podien trobar llibres sobre cooperativisme, història, així com d’autors dels diferents moviments obrers i lliurepensadors com Pi i Maragall, Reclus, Salmerón, Ferrer i Guàrdia, etc. A diferència d’altres biblioteques com la del Círcol Republicà Federal, les tropes franquistes no la van cremar i el 23 d’abril de 1979 es va reinaugurar la biblioteca posant-li el seu nom. Actualment els llibres de la biblioteca, un ampli fons, es troben a l’Arxiu Històric de Sabadell. L’any 1986 el Teatre del Sol ocupa part de l’edifici i adapta els diferents espais, creant una sala de teatre i restaurant, dit teatre ha funcionat durant 33 anys. L’edifici es troba en desús.


Bibliografia i més informació:

Figueras, Gisela i Molinero, Josefina Josefina Molinero. Biblioteca de la Cooperativa La Sabadellenca. Arraona: revista d’història, AHS. Núm. 36, 2016. Pàgs. 196-203

Castells i Peig, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. O tot o res (1904-1918). Edicions Riutort, Sabadell, 1978.

‘Història de Sabadell. Joan Salas Anton (1854-1931), promotor del cooperativisme’. Antonio Santamaria. isabadell.cat, 6 de novembre de 2016

‘El Teatre del Sol tanca les portes tot i la profunda rehabilitació de l’edifici’. Marc Parayre. Diari de Sabadell, 27 de juliol de 2021

‘El passat i el futur de La Cooperativa la Sabadellenca’. Jordi Serrano Diari de Sabadell, 31 de juliol de 2021

‘Què fem amb la Cooperativa La Sabadellenca (I)’. Jordi Serrano Diari de Sabadell, 16 octubre de 2021

Exit mobile version
%%footer%%