Fills d’Enric Enrich Borrell i de Francesca Valls Vilaseca (1885-1962).
Francesc Enrich Valls (Sabadell, 11 de febrer de 1910 – 11 de desembre de 2002)[1]
Antoni Enrich Valls (Sabadell, 26 de maig de 1914 – 28 de maig de 2006)[2]
Enric Enrich Valls (Sabadell, 14 de juny de 1916 – Begur, Girona, 22 d’agost de 2009)[3]
Els tres germans regentaven un negoci tèxtil heretat del seu pare. Durant la guerra l’empresa va ser gestionada per un Comitè Obrer sota la direcció de Francesc Enrich. Va tenir una important activitat en el negoci de la compravenda de draps i borres. Francesc tenia els poders dels dos germans i va invertir els beneficis en l’obtenció d’obres d’art català[4]. Francesc va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà el setembre de 1938, però va desertar i al cap de poc temps va ser internat al camp de concentració d’El Burgo de Osma, a Sòria.[5] Antoni va marxar a França per no haver d’anar a la guerra, movent-se per Tolosa de Llenguadoc i Niça, també va fer algunes estades a Torí i Brussel·les, ciutat en la qual es va casar l’octubre de 1938 amb Mercè Izard Llonch, d’una família d’empresaris del metall de Sabadell. Antoni i Mercè van marxar des de Bèlgica a l’Argentina en viatge de noces i van restar a Buenos Aires quasi un any, fins a finals d’agost de 1939, dedicant-se als negocis relacionats amb la compra de llanes. Pel que fa al més petit, Enric, estava mobilitzat a Sanitat de l’exèrcit republicà a Barcelona, es va passar cap al final de la guerra a l’exèrcit franquista i fou destinat a Sanitat Militar 4 de la mateixa ciutat dos dies després de la caiguda de la ciutat a mans dels feixistes.[6]
Durant els anys 40 van mantenir l’activitat comercial que tenien a Sabadell i la van estendre a Madrid amb l’obtenció de llicències d’importació de drap, van diversificar l’activitat econòmica constituint les empreses de plàstics Arrahona SA (1942), situada a Sabadell, i Poliglàs (1950), situada a Barberà del Vallès. Els tres germans estaven ben relacionats amb les altes esferes del règim, vinculats a l’Opus Dei i a la Asociación Católica de Dirigentes. El grup industrial dels germans Enrich va estendre les seves inversions cap el mateix sector tèxtil amb SAIDA, però també cap a altres sectors, Camer Internacional (comerç internacional), Tubacex SA (metall), BASF Española SA i GBF Ibèrica SA (química) i Altamira Indústrias Gráficas SA (arts gràfiques).[7]
A la fàbrica Arrahona SA es va produir un greu incendi l’any 1987,en aquells moments hi tenia els seus manufacturats de plàstics, Nudesa, les pèrdues es van estimar en més de 150 milions de pessetes.[8] Actualment Arrahona SA és una immobiliària sota la presidència de Juan Antonio Enrich Muls.[9]
Francesc seria el més relacionat amb Sabadell, sent President de la Caixa de Sabadell i de la Companyia d’Aigües.
Antoni Enrich va formar part del consell d’administració de Bankunion, va ser l’amo de l’impremta madrilenya Altamira i va editar la revista Reader Digest. [10] L’any 1976 RTVE li va fer una entrevista:
Enric Enrich va ser president del Círculo Catalán de Madrid i l’any 1967 va ser condecorat amb la Gran Cruz de Hierro de la Orden del Mérito Civil.[11] El Sabadell del 20 de desembre de 1975 va reproduir l’escrit editorial del Círculo Catalán de Madrid del desembre del mateix any, on Enric s’expressava amb aquestes termes sobre la mort de Franco:[12]
“Por ley natural Franco se ha ido. Deja en nosotros el humano sentimiento por la pérdida de un ser querido. Es como el padre a quien poco a poco uno se hace la idea de perder. Ha luchado contra la muerte, ha resistido lo increíble, ha sido excepcional en todo. Él fue promesa, esperanza y realidad. La historia juzgará su obra. Poco importa analizar a aquí en este momento. Ahora solo está con nosotros su recuerdo y el ejemplo fecundo y generoso de su entrega. No es de extrañar, tras tantos años de habernos conducido y tutelado, que nos sintamos huérfanos. Pero la vida sigue. Y en estos momentos, dolor y tristeza aparte, debemos reflexionar. En estos momentos sometidos al dolor y la tristeza, debemos reflexionar serenamente ante un hecho tan natural y doloroso. En nuestras mentes, por lo menos en las de mi generación, desfilan las imágenes de toda una vida, con sus vicisitudes, emociones, sobresaltos, sinsabores y gozos. No se puede asimilar súbitamente el golpe que ello representa. La pérdida de quien entregó toda su vida por una causa, España, con dedicación total y absoluta, que ha estado con nosotros para lo bueno y para lo malo. Con quien hemos descansado del peso de las responsabilidades. Fue el gran hombre de la gran empresa que, queriendo mucho a su pueblo, no delego funciones decisorias. Pero llega el momento de la muerte y aquí estamos mayores de edad, con la fábrica en marcha, con sus implicaciones y complicaciones. La herencia es dura, pero hay que seguir adelante, serenamente, con el inventario del patrimonio, cuyo activo nos permite hacer frente al pasivo. No estamos en suspensión de pago ni hay posible quiebra. Debemos secar las lágrimas de los ojos, aunque el corazón siga llorando, porque la España heredera es la España soñada por todos”.
[1] ‘Paco Enrich’. Geneanet << https://gw.geneanet.org/quimclar?lang=es&n=enrich&oc=1&p=paco>>
[2] ‘Antonio Enrich Valls’. Geneanet << https://gw.geneanet.org/quimclar?n=enrich+valls&oc=&p=antonio&type=fiche>>
[3] ‘Enric Enrich Valls’. Geneanet << https://gw.geneanet.org/quimclar?n=enrich+valls&oc=&p=enric&type=fiche>>
[4] ‘Francesc Enrich Valls’. Repertori de Col·leccionistes i Col·leccions d’Art i Arqueologia de Catalunya (RCCAAC) << https://taller.iec.cat/rcic/fitxa_una.asp?id_fitxa=97>>
[5] DEU BAIGUAL, Esteve. Sabadell en la postguerra 1939-1945. Nou ordre i repressió. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2022. Pàg. 240
[6] DEU BAIGUAL, Esteve. Sabadell en la postguerra 1939-1945. Nou ordre i repressió. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2022. Pàg. 240
[7] DEU BAIGUAL, Esteve. Sabadell en la postguerra 1939-1945. Nou ordre i repressió. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2022. Pàg. 241
[8] ‘Arrahona, S.A., pasto de las llamas’. Diario de Sabadell, 30 d’abril de 1987
[9] ‘Enrich Muls Juan Antonio’. DatosCIF <<https://www.datoscif.es/directivo/enrich-muls-juan-antonio>>
[10] Ricos de corte y confección’. El Mundo, 30 de setembre de 2015 <<https://www.elmundo.es/blogs/elmundo/billonarios/2015/09/30/ricos-de-corte-y-confeccion.html>>
[11] DEU BAIGUAL, Esteve. Sabadell en la postguerra 1939-1945. Nou ordre i repressió. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2022. Pàg. 242
[12] ‘Enric Enrich: Franco con la fábrica en marcha’ Sabadell, 20 de desembre de 1975. Pàg. 15 (AHS)
