Joan Grau i Puig

1866-1926

Primer president del Centre d’Esports Sabadell

Joan Grau va ser president del Centre d’Esports Sabadell,  des de la fundació de l’entitat, l’any 1903, fins el 1910. Durant el seu mandat el club comprà uns terrenys a la Creu Alta, on es construí el que fou considerat un dels millors camps de futbol de Catalunya de l’època. També fou vicepresident primer de la Federació Catalana de Futbol (1906).

Empresari tèxtil, president de la patronal i regidor 

Va ser membre vocal-patró de la Junta de Reformes Socials des de la seva constitució l’any 1909 fins el 1923, òrgan mediador creat per la patronal on hi participaven tant empresaris com treballadors per tal d’ evitar la conflictivitat obrera. Serà president de la Secció d’Aprestos i Tints de la patronal Unió Industrial de Sabadell (UIS) de 1910 a 1911, també exercirà com a president de la UIS a partir de l’octubre de 1920. Regidor de 1914 a 1915, membre de la Comissió de Foment, tercer tinent d’alcalde, delegat municipal de la Junta d’Aigues i de la Junta d’Habitacions Barates, membre de la Comissió Especial de Subsistències de 1916 al 1917,membre fundador de la Mútua Sabadellenca d’Accidents, vicepresident del seu primer consell d’administració; i president de la Societat d’Auxiliars de la Industria Tèxtil, creada al 1920 com a entitat independent de la Unió Industrial. Fou un dels fundadors i principal animador de la Federació Patronal de Sabadell (FPS) i president del seu consell directiu, el 1921 fou vicepresident del Gremi de Fabricants i l’any següent president.

Els atemptats de 1920: El pistolerisme i la “Llei de Fugues”

L’11 de febrer de 1920 esclataren dues bombes a casa de l’empresari Antoni Cusidó i altres dues a casa de Jaume Brullet, poc després fou tirotejat el cotxe de Joan Grau Puig i el seu soci que en sortiren il·lesos, un any abans, el 10 de març de 1919 havia sigut assassinat Manuel Bordones, acusat d’haver exercit d’esquirol durant la vaga de la Canadenca i poc després el transportista Domènech Llobet Padró.

L’estat el 1920 aprovava la “Llei de Fugues”, pràctica consistent en simular la fugida d’un detingut i abatre’l a trets amb aquesta excusa, el militant de la CNT Gregori Daura Ràdua mort el 5 de desembre de 1920 se’n considera la primera víctima. Per la seva banda, membres del Sindicat Lliure de la patronal el 30 de novembre de 1920 van assassinar l’advocat laboralista i diputat republicà per Sabadell, Francesc Layret;  i el 2 de setembre de 1921 van tirotejar al carrer Bonavista al sindicalista i republicà federal Josep Artigas, que va morir el 14 d’octubre a causa de les ferides.

Castells, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República 1918-1936, Edicions Riutort, Sabadell, 1980.

Luque i Fernández, Rafael. La junta de reformes socials de Sabadell (i III) (1920-1923). Revista Arrahona. Sabadell, 2001

Santamaria, Antonio. Els anys del pistolerisme (1). isabadell.cat. 25 d’octubre del 2015 <http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-els-anys-del-pistorelisme-1/> [Consulta:21 de gener del 2016].