Category Archives: Alcaldes franquistes

Albareda Masip, Ramon

21 diumenge ag. 2016

Posted by in Alcaldes, Alcaldes franquistes, Bàndol nacional, Burgesia i clergat s.XIX-XX, Carlistes

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

Alcalde de Sabadell del 15 d’octubre de 1939 al 31 de maig de 1940, d’ofici jardiner, tradicionalista, cap local dels carlistes sabadellencs. Fou regidor durant la restauració i la “Dictablanda”. Participà a la sublevació de Sant Andreu del 18 de juiol però aconseguí escapà de ser afusellat en una cuneta. S’ocultà durant tota la guerra, ocupà interinament l’alcaldia amb la col·laboració de José Vidal Casulleras – comerciant molt vinculat a la Caixa d’Estalvis de Sabadell i empresonat per quintacolumnista- i Esteban Font Sabater-també excaptiu.

_________________________________________________________________

Marin, Martí: Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Política i administració municipal 1938-1979). Lleida. ed.Pagès. Col.lecció Seminari,12.
<https://ddd.uab.cat/pub/ppc/tiecri/tiecri_a1956n30.pdf>

Burrull i Bonastre, Josep

22 dimecres juny 2016

Posted by in Alcaldes, Alcaldes franquistes, Bàndol nacional, Burgesia i clergat s.XIX-XX, Cacics locals, Falange

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

ChnpcltXEAEOdxO

Sabadell, 1922 – 23 de febrer de 2009

Fou un comerciant paperer i polític. Va ser alcalde de la ciutat de Sabadell durant la dictadura franquista de 1965 a 1976, el penúltim alcalde franquista.

Va començar la seva militància a favor del franquisme en la seva primera adolescència, quan, encara durant la Guerra Civil, va fer pintades a favor de l’exèrcit nacional.

Un cop acabat el conflicte va fer-se militant del Frente de Juventudes. Ingressà després a la Falange Española. Fou un Falangista convençut i va crear a Sabadell el Club San Fernando, una plataforma de trobada de franquistes d’on sortirien posteriorment regidors sabadellencs que van formar part del consistori durant el seu mandat.

Empresari paperer a Burrull S.A, s’implicà en la política sabadellenca, gràcies a la seva vinculació amb el Movimiento nacional, entrant com a regidor de l’Alcalde Josep Maria Marcet. Posteriorment seguí com primer tinent d’alcalde amb l’arribada d’Antoni Llonch. Un cop l’alcalde Llonch dimití, Josep Burrull prengué el relleu a l’alcaldia el 1965 on restarà fins a l’any 1976. Fou diputat provincial pel partit judicial de Sabadell de l’any 1967 al 1976. El 1971 va ser vicepresident de la Diputació de Barcelona.

Durant la primera part del seu mandat el consistori va funcionar com un club de negocis on hi havien representats els diferents sectors empresarials de la ciutat: tèxtil, metall i construcció. Era l’època de l’anomenat “desarrollismo”, del turisme de masses, l’accés de la població a nous productes de consum, així com de l’especulació urbanística. Durant el mandat de Burrull es van construir grans infrestructures que donaven una imatge moderna de la ciutat, especialment en l’àmbit esportiu com l’estadi de futbol de la Nova Creu Alta, el pabelló d’esport de Sol i Padrís o les piscines municipals. Sabadell fou calificada pel règim com a “Ciudad piloto del deporte español”, gràcies a l’ajuda d’un altre franquista convençut el president de la Diputació de Barcelona, Joan Antoni Samaranch, el qual va nomenar Burrull com el seu vicepresident. Burrull, del 27 de maig de 1971 al gener de 1972 ocupà la presidència accidental del Club Natació Sabadell i posteriorment de 1985 a 1995 fou vicepresident de la Federació Catalana de Natació.

Va controlar la oposició amb mà fèrria, però al setembre de 1974 va perdre el control del carrer, després de realitzar-se  una reunió de la Comissió Permanent de l’Assemblea de Catalunya amb la detenció de 67 persones, i posteriorment l’any 1976 amb la vaga general que paralitzà la ciutat. En aquests anys l’oposició local guanyà el carrer i es revelà com a majoritària a la localitat, tot desbordant qualsevol pretensió de consens passiu que tinguessin les autoritats franquistes. El moviment veïnal que reclamava millores en els serveis dels barris, i el moviment obrer  es van convertir en moviments massius d’oposició el règim amb l’hegemonia del PSUC i CCOO. Mesos després de la vaga general dimití per oposició a l’evolució democràtica i després de que Francisco Franco morís i del cessament de Carlos Arias Navarro, li prengué el relleu per un breu període Ricardo Royo Solé, últim alcalde franquista de la ciutat. Els partidaris del franquisme havien perdut els carrers i l’hegemonia política.

Burrull va intentar aglutinar els defensors del franquisme participant en la fundació, juntament amb Juan Antonio Samaranch i Sanchez Terán, del partit Concòrdia Catalana, que va acabar amb fracàs.

Va morir el 23 de febrer de 2009 a Sabadell.

________________________________________________________________

L’Ajuntament de Sabadell en el període franquista: L’articulació política municipal, 1939-1979, Martí Marín Corbera. Arraona 9, III Època. Tardor 1991

L’Ajuntament de Sabadell en els any 70: de la plenitud a l’esclarosi, Martí Marín Corbera. Arraona 26, 4a època. 2002

75 anys de la caiguda de Sabadell: “Los alcaldes franquistas de Sabadell”, Antonio Santamaria

Llonch i Gambús, Antoni

08 dilluns juny 2015

Posted by in Alcaldes, Alcaldes franquistes, Bàndol nacional, Burgesia i clergat s.XIX-XX

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

Sabadell, 30 de setembre de 1914 – 19 de maig de 1974

Industrial tèxtil i alcalde sabadellenc, germà del doctor Josep M. Llonch. Féu la guerra al bàndol republicà al ser mobilitzat, motiu pel qual no serà ben vist pels falangistes, que li retreien no haver desertat. Durant la seva curta alcaldia (1960-1965), Antoni Llonch , “intentà  resoldre” les problemàtiques que tingueren els nouvinguts provinents del sud d’Espanya: habitatges d’autoconstrucció, falta d’escoles, atur,etc. Així doncs, es van crear diversos polígons, es construiren escoles (encara que en locals deficients i amb sobrepoblació) es va intentar augmentar la xarxa de clavagueram, les voreres i les pavimentacions. Les accions que portà a terme Llonch i el seu grup partien del treball de l’Associació Catòlica de Dirigents i les obres més importants que realitzaren tingueren a veure amb la construcció d’esglésies i habitatges als barris (com els de baixa qualitat del barri d’Arraona). Llonch impulsà la Joventut de la Faràndula, que va emprendre la construcció del teatre Faràndula i presidí la immobiliària social VISASA, que va començar la construcció del barri de les Termes i inicià els tràmits per soterrar el ferrocarril. També fou president de la patronal local, del Gremi de Fabricants, i del Centre d’Esports Sabadell, vicepresident de l’Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria i diputat provincial. El 1965 dimití al.legant motius de salut després d’haver patit la forta oposició dels excombatents i de la FET-JONS local.

Antoni Llonch i Gambús

Antoni Llonch i Gambús

La intervenció de l’Ajuntament de Llonch es va quedar curta, a causa de l’estret marge d’ajut estatal, la falta de liquidesa dels pressupostos municipals, i la limitació del “paternalisme” pel que fa a l’acció d’entitats i agrupacions locals en la construcció d’escoles, esglésies o habitatges o el seu propi paternalisme de caràcter social-catòlic. Apart, Llonch va haver de fer front als aiguats de 1962. No seria fins entrada la democràcia que no es realitzaria una intervenció de prou magnitud per arreglar els barris, amb l’alcalde Farrés i gràcies a la organització del moviment veïnal. Antoni Llonch va substituïr a l’alcaldia a Marcet, del qual era primer tinent d’alcalde. Llonch a diferència de Marcet no provenïa del falangisme, sinó del catolicisme conservador i paternalista. A Llonch, amb el seu aval, el substituirà Burrull, de la mateixa manera que Burrull, anteriorment, l’havia avalat com alcalde davant els falangistes que sospitaven d’ell per haver participat en l’exèrcit republicà. Així doncs, tot i que Burrull era un falangista intransigent i a Llonch se’l considerava un catòlic de caràcter afable, ambdós s’ajudarant per arribar a l’alcaldia. _________________________________________________________________

Larros i Padró, Manuel. Els barris d’autoconstrucció. Model de ciutat i política urbana. Arraona Revista d’Història Núm. 28.

Marin i Corbera, Martí. Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Política i administració municipal 1938-1979). Lleida. Pagès, Editors. Col.lecció Seminari,12. 512-513  pp <http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/203631/280416>

Marin i Corbera, Martí. L’Ajuntament de Sabadell en el període franquista. L’articulació política municipal 1939-1979. Arraona Revista d’Història. Núm.9

Marcet i Coll , Josep Maria

06 dissabte juny 2015

Posted by in Alcaldes, Alcaldes franquistes, Bàndol nacional, Burgesia i clergat s.XIX-XX, Cacics locals, Falange, Juventudes Mauristas, Lliga Catalana, Unión Patriótica

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

Sabadell, 26 de març del 1901- 4 d’abril del 1963.

Alcalde de Sabadell de 1942 al 29 d’abril de 1960.Fabricant vinculat a la indústria llanera, milità a les Joventuts Mauristes, i arribà a ser cap de la Unión Patriótica, el partit de la dictadura de Primo de Rivera i regidor durant el 1924-25. També va ser regidor durant la II República amb la conservadora i regionalista Lliga Catalana. En esclatar la Guerra Civil va refugiar-se a la zona franquista i s’afilià a les FET-JONS. Participà en la primera centuria de Falange i creà la segona centuria de la Falange catalana establerta a Burgos, va combatre al Front d’Aragó i estigué vinculat als serveis d’informació militar. Un cop el bàndol franquista guanyà la guerra, tornà a la ciutat, fou delegat local de la CNS, d’excombatents i de mílicies, primer tinent d’alcalde i alcalde accidental al 1940. El 27 de gener de 1942, Marcet organitzà una monumental visita de Franco a la ciutat, després d’aquesta,fou nomenat alcalde, en un consistori on tots els regidors tenien el carnet de la  FET-JONS. Fou l’alcalde franquista de Sabadell que estigué més temps en el càrrec, desde finals de 1940 com a alcalde accidental i de 1942 fins al 1960. El 21 de maig de 1947 organitzà una nova visita de Franco a la ciutat. Dirigí el consistori amb mà de ferro i vetllà pels interessos dels empresaris del tèxtil llaner, fent-se nomenar president del Gremi de Fabricants de 1951 a 1956, també fou president del Centre d’Esports Sabadell i de l’Aeroclub de Sabadell. Tornà a ser diputat provincial del Partit Judicial entre 1955-56.

El 1960, el governador civil de Barcelona Felipe Acedo Colunga, el va destituïr del càrrec, encara que ell sempre va presumir de tenir amistat personal amb Franco, ja que en algunes ocasions realitzava vols personals a Madrid per visitar-lo. Durant el seu mandat, Marcet va realitzar una profunda depuració de l’administració anterior republicana i inicià una dura repressió contra els antifranquistes vençuts. 61 funcionaris municipals (18,3%) van ser destituïts i 17 (5,1%) sancionats. Durant els primers anys del seu mandat no només es va desencadenar una forta repressió política sinó també es visqué una greu crisi econòmica, de 1940 a 1950 els salaris es van congelar al nivell de 1936 i els preus van experimentar una brutal inflació, fet que provocava que part de la població es veiés obligada a recórrer als preus abusius del mercat negre. Prova d’això fou l’expansió de la tuberculosi entre la classe treballadora. Pel que fa a la destrossa del bosc de Can Feu en contra de la opinió de l’exalcalde Esteve Maria Relat, fet que provoca la seva dimissió. Marcet afirmarà: “Mantener a las mismas puertas de la ciudad en incontenible y sostenida expansión, de un término municipal harto reducido, un grandioso bosque virgen, es un sueño imposible, so pena de ahogar el progreso. Esperar que un bosque de tales características pudiera salvarse era una verdadera utopia”(1) A les eleccions del 21 de novembre de 1954, Marcet intentà donar-li un toc més falangista a l’Ajuntament, fent entrar pel terç familiar a Pere Burrull Bonastre, qui portava la veu del Frente de Juventudes. A la renovació de 1957 va fer entrar amb força el catolicisme militant en tres versions: Academia Catòlica, Opus Dei i Comunió Tradicionalista. Així entrà, per terç familiar, el que seria el següent alcalde, Antoni Llonch i Gambús.

Marcet de blanc, fent la salutació feixista.

Marcet de blanc, fent la salutació feixista, davant el monument a los Caídos, que estava situat al Racó del Campanar

Marcet s’oposà a que els jesuïtes fossin substituïts per l’Opus Dei, ni que la preponderancia catòlica fos tan masiva, això, i les discussions amb Franco li van costar el càrrec. Marcet causava malestar al governador de Barcelona, ja que amb les entrevistes amb Franco i els seus vols personals a Madrid, passava per sobre d’ell,  Marcet anomenava despectivament a Acedo, “la Mula”, aquest finalment no s’aturà fins substituïr-lo per Antoni Llonch. Per Burrull, la caiguda de Marcet es degué a la qüestió del camp d’aviació i del mercat que li havien creat molts antagonismes. En el seu període es produïren diversos episodis de corrupció, la majoria d’ells quedaren tapats: -Robatori d’una màquina d’aixafar rocs. -Falsificació de tiquets de la bàscula municipal. -Dilapidació de diner rebut a compte d’accedir als habitatges del Patronat Municipal del carrer Brutau. -I el cas més greu, el Sumari 167 de 1956 sobre “malversación de caudales públicos” d’un “alcance de tres millones cien mil cuatrocientas setenta y nueve pesetas con cincuenta céntimos”. El governador va expedientar disciplinàriament al recaptador i quatre funcionaris que el degueren ajudar. El jutge instructor municipal, per la seva part va incorporar expedients contra l’interventor de fons i contra el dipositari. Al final de 1956, Marcet escrigué una carta a Franco, advertint-lo de la greu situació político-social de Catalunya, sobretot de Barcelona, que considerava desgovernada. Per Marcet l’oposició no es devia a la organització dels comunistes i opositors al règim, sinó al malestar de la gent per la greu situació econòmica, fent referència a la vaga de Tramvies. Publicà les seves memòries el 1963, Mi ciudad y yo.Veinte años en una Alcaldia, 1940-1960, reivindicant la seva labor i críticant a tort i a dret. Morí al cap de poc temps.

Monument a l'alcalde Marcet a la Plaça que porta el seu nom.

Monument en record a Josep Maria Marcet, creat per Camil Fàbregas i Dalmau. Fou inaugurat al 1974, any que també s’inagurà la plaça on es trobava que també porta el nom de l’alcalde franquista. El 12 de maig de 2017 l’Ajuntament de Sabadell va finalment retirar-lo.

Actualment, Sabadell té en record seu una plaça situada al final de la Via Massagué, i un institut al barri de Can Puiggener.

Més informació sobre la plaça Marcet i els carrers i places de la ciutat dedicats a franquistes:

“Carrers amb  història (I): Marcet; l’alcalde paternalista”. iSabadell.cat. Redacció. 30 de juliol del 2012. <http://www.isabadell.cat/barris/sector-centre/centre/carrers-amb-historia-i-marcet-lalcalde-paternalista/>

“El rastro del franquismo en Sabadell”. La Vanguardia, Sabadell-Vallès. Nomenclatòr. Hernández, Albert. 07/06/2016.<http://www.lavanguardia.com/local/sabadell/20160603/402245162186/rastro-franquismo-sabadell-plaza-alcalde-marcet.html>

“Monolits franquistes no retirats a Catalunya: de Tortosa a Sabadell”. El Crític. Pascual, Jordi. 11 d’octubre del 2016. <http://www.elcritic.cat/actualitat/monuments-franquistes-no-retirats-a-catalunya-de-tortosa-a-sabadell-11552>

_________________________________________________________________

(1) Castells , Andreu, Informe de la oposició. El franquisme i la oposició a Sabadellenca VI. Editorial Riu Tort, Sabadell, 1980.

Marín, Martí. Govern Municipal i actituds polítiques en el Sabadell del franquisme. Indústria i ciutat, Sabadell 1800-1980. Abadia de Montserrat, 1994.

Marín, Martí: Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Política i administració municipal 1938-1979). Pagès, Editors. Lleida, 2000. Col.lecció Seminari,12.