A finals del segle XIX, Sabadell era una ciutat industrial tèxtil, amb una alta taxa de fecunditat que absorbia la primera immigració provinent de les comarques veïnes. Una ciutat amb una burgesia forta, amb el gran cacic local Pau Turull i Comadran, únic candidat que es presenta a corts, gràcies el retorn democràtic canovista. O el líder proteccionista Joan Sallarès i Pla, tots ells engruixien les files del partit conservador i el liberal fusionista. L’únic perill pel sistema de la Restauració era la corrent internacionalista agrupada a Sabadell entorn al Periòdic “Los Desheredados”.

A més d’ enfrontar-se amb la burgesia local, el moviment obrer laic i lliure-pensador, també s’hagué d’enfrontar amb un fort moviment catòlic conservador, representat pel teòleg integrista local Fèlix Sardà i Salavany, que el 1870 fundà l’Acadèmia Catòlica amb el seu portaveu, el setmanari “La revista popular”. El 1883 tindria lloc la primera Vaga, que acabà amb la intervenció del sometent, la derrota obrera, i el tancament de la seu de la “Federación de Trabajadores de la Región Española” (FTRE) i un seguit de multes al periòdic “Los Desheredados” que dirigeix i orienta la Vaga per mediació de l’anarquista José López i Montenegro. En aquesta Vaga hi participà Teresa Claramunt i Creus, pionera del feminisme obrer de caire anarquista.

El tancament o les multes a les publicacions obreres serà una constant des de finals del segle XIX fins la II República. El diari anarquista “Ravachol“ i el seu successor “El Eco de Ravachol” també serien clausurats, així com el periòdic editat per la Federació Local de les Societats Obreres de Sabadell, “El Trabajo”. Aquest últim, a causa del conflicte de la Federació Local de les Societats Obreres de Sabadell, l’Obrera, amb la casa Seydoux.

El tancament de publicacions també va afectar al moviment catalanista, el 15 de maig de 1898 (núm. 653) el diari “Lo Catalanista” vinculat al Centre Català de Sabadell i posteriorment també a la conservadora Lliga Regionalista, es veu obligat a tancar provisionalment a causa de l’estat de guerra en que es troba el país, immers en dos guerres colonials i una greu crisi econòmica.

Les publicacions sabadellenques ens mostren els debats i l’evolució dels diferents moviments socials de Sabadell, com el republicanisme, el sindicalisme revolucionari o el catalanisme. En el moviment obrer, l’arribada en els cercles intel·lectuals liberals de les idees innovadores d’altres parts d’Europa, com els mètodes contraceptius i el neomaltusianisme o l’alternativa educativa, per exemple a la Revista racionalista de l’Escola Integral de Sabadell, “Cultura“. Les tensions dins el moviment obrer, especialment durant els anys 30, amb el manifest dels 30, crític amb la ingerència de la FAI i l’estratègia insurreccional d’aquesta. Els trentistes eren un sector minoritari però important a algunes zones com València, que més endavant sortirien de la CNT, formant els anomenats sindicats d’oposició. El sector trentista de la CNT Sabadell i les seves crítiques cap a la ingerència de la FAI, tindrien com a portaveu la publicació “Vertical”. A Sabadell els sindicats d’oposició foren majoritaris i a diferència de la majoria d’indrets de Catalunya i de l’ estat espanyol, no tornarien a la CNT sinó que la FLS passaria a la UGT. La CNT-FAI també tindria el seu òrgan de premsa, el diari “Superación”, que surt durant l’any 1937.

La victòria franquista va provocar la clausura i confiscació dels locals i la premsa obrera, així com la persecució dels militants oposats que no combregaven amb el nou règim, des de republicans liberals a anarquistes i comunistes.

Podeu consultar més publicacions de Sabadell a l’hemeroteca de l’Arxiu Històric de Sabadell: http://ca.sabadell.cat/Ahs/p/hemelocal_cat.asp

“Los Desheredados”

Maig de 1882-1886/1890

Periodicitat: Setmanal

Mides: 30 cm

4 pàg.

Idioma: Castellà

Arxiu Històric de Sabadell

Fou el primer setmanari obrer lliure-pensador, l’editava la Federació Local de Societats Obreres. Fins el número 19 portava com a subtítol: “Órgano de todos los que aman la verdad y el bien”. Després va tenir altres subtítols, a partir del número 119 (06-09-1883) “Periódico defensor de la Federación Española de Trabajadores” i des del número 131 (28-11-1884) “Periódico anárquico colectivista”. En la portada del núm. 1 manifestava: “venimos a reñir batalla con los enemigos de la emancipación del hombre, con los explotadores y con los malvados”. Va deixar de publicar-se l’ any 1886 i va reaparèixer el 26 d’ abril de 1890, en aquest últim any, només van sortir a la llum nou números. En total van sortir 225 números de “Los Desheredados”. Als seus inicis era un diari de tendència republicana federal dirigit per J. Hernández Ardieta, ex-sacerdot, ex-director de la “Institución” i persona molt culte; el substituirà com a director Marian Burguès i Serra, un ceramista republicà federal amb influències anarquistes. A partir del juny de 1884 la direcció del setmanari passa a les mans del mestre anarquista José López i Montenegro, esdevenint plenament una publicació anarquista, Montenegro en seria director de l’agost de 1884 fins al 1886. Cal dir que molts dels anarquistes i anarcosindicalistes, provenien de les files dels republicans federals.

L’ any 1882 va aparèixer juntament amb “Los Desheredados”, la primera escola laica de la ciutat, la Institución Libre de Enseñanza. Aquests dos fets provocaren una ofensiva dels sectors catòlics més integristes de la ciutat, amb l’Acadèmia Catòlica i Fèlix Sardà i Salvany al capdavant, que el 1884 realitzà una condemna del liberalisme.

Alguns dels redactors que podem trobar són: Fernando Laffont, Marian Burguès i Serra, Juan Guarro y Elías, Gabriel Peig o Baldomero Milá. Per evitar la possible censura o repressió sovint els redactors firmaven amb pseudònims com per exemple els següents: “Satán”, “Un Laico”, “Rayo”, “Canuto”. També hi trobarem pàgines de Kropotkin i hi col·laboraran Teresa Claramunt, Cusidó. Anselmo Lorenzo, Nakens, Oliver, Orfeo i Tochis.

Del núm. 1 al núm. 16 la redacció es troba al carrer Borriana,10 2ª. A partir del número 17, la redacció estarà situada al carrer de les Planes, baixos del cercle.

El temes principals de la publicació era el laïcisme i l’anticlericalisme, també altres temes com la crítica al patriotisme o la defensa del moviment obrer. Tenia algunes seccions fixes com la de “Historia Contemporánea” o “Anuncios” ambdues a la última pàgina. A la penúltima pàgina trobàvem la secció de “Crónica local”. A la segona pàgina la secció de “Remitido”, que es tractava de cartes que enviaven els lectors al diari, a partir del número 22 la secció de “Remitido” passarà a anomenar-se “Sección Libre”.

“El Proletariado”

“Órgano defensor de la clase obrera”

5 de juliol de 1884-30 de setembre de 1884

Periodicitat: Setmanal

Mida: 30 cm

4 pàg.

Idioma: Castellà

Arxiu Històric de Sabadell

Setmanari que es publicava tots els dissabtes, a la banda esquerra superior del títol i trobem la ciutat de publicació (Sabadell) i la data de publicació i a la dreta l’ any i el número. També a sobre del títol trobem tres paraules amb majúscula: “VERDAD” (a l’ esquerra), “MORAL” (al centre) “JUSTICIA” (a la dreta). A la capçalera, a banda dreta i esquerra del títol s’ hi podien llegir lemes com “Guerra a la explotación al ocio y a la injusticia”, “No mas derechos sin deberes”. “No mas deberes sin derechos”.

Únicament es van publicar 12 números. La redacció i administració del periòdic es trobava al carrer Sant Pau, 11, 2n pis; i el seu director era Ubaldo Romero Quiñones, iniciat en el republicanisme federal que es suma al projecte anarquista gràcies a l’amistat amb González Morago, havia format part del Consell local de la Federació madrilenya i va col·laborar en nombroses publicacions obreres i anarquistes , a més de ser l’ autor de nombroses obres, sobretot d’ assaig i novel·les. Ubaldo Romero Quiñones firma alguns dels articles de la portada, tot i que molt sovint són firmats com a “La redacción”, també alguns dels articles a la “Sección Literaria” estaven firmats per ell. Al periòdic tenia diverses seccions: “Sección doctrinal” (sobre política i per la formació dels obrers), “Sección Crítica”, “Sección Varia”, “Sección Útil”, “Sección Literaria”, “Sección Local y de noticias” (a la contraportada). Al número 4 apareix la “Sección Neutral”, en aquesta José Ortiz envia una carta des de Lleida datada al 15 de juliol de 1884 animant als redactors del periòdic a continuar la seva tasca de treure el periòdic defensor defensor de la classe obrera. La “Sección Neutral” més endavant passarà a anomenar-se “Remitido”, i també seran cartes dirigides a la redacció del periòdic.

Després de la “Sección Local y de noticias, al costat dret de la contraportada, acostumem a trobar un recull d’obres, amb el seu preu, del Doctor Gabarró i de “Canta Claro” (pseudònim d’Ubaldo Romero Quiñones), juntament amb anuncis d’obres de teatre o informació de balls del “Salón del Universo”.

A partir del núm 6 apareix la “Sección Varia” amb petits fragments del pensament de “Canta Claro”

Lo Catalanista

4 de setembre de 1887 – 16 de febrer de 1902 (Núm.704)

16 pàg. en format setmanari (amb alguna excepció de 8 pàg.) i 8 pàgines en format diari (amb alguna excepció de 4 o 24 pàg.)

Idioma: Català

Arxiu Històric de Sabadell (AHS)

Va començar a publicar-se setmanalment, cada diumenge. Deu anys més tard, el 1897, va passar a sortir diàriament. Era una publicació de tendència catalanista, els seus fundadors provenien del Centre Català de Sabadell, posteriorment vinculats a la Lliga i a la Unió Catalanista. El director era  Antoni de Paula Capmany i Borri, i els seus col·laboradors més destacats: Lluís Domènech i Montaner, Àngel Guimerà, Francesc Matheu, Apel·les Mestres, Josep Puig i Cadafalch, i Jacint Verdaguer. I escriptors sabadellencs com Pau Colomer, Manuel Folguera i Duran, i Pere Muntanyola i Carner.

El número 1 apareix el 4 de setembre de 1887, una època convulsa on més enllà de la problemàtica de les relacions entre Catalunya i Espanya, el catalanisme es troba en recomposició, volen obrir-se a la societat, és per això que es produeix la dissolució del Centre Català de Sabadell, la qual cosa obliga a construir un centre Català independent, Lo Catalanista anuncia que aquest lluitarà veritablement pels interessos dels catalans i sabadellencs. Valentí Almirall anuncia la desvinculació del diari amb el partit federalista de Pi i Margall i amb els carlins, ja que considera que ambdós són centralitzadors.

Lo Catalanista va tenir tres capçaleres. La primera, en majúscula i totes les lletres igual de grans en família tipogràfica garlada. Va ser la que titulà la publicació des del principi fins al número 269. En el número 270 es va estrenar capçalera, amb les lletres igual de grans (l’article “Lo” era lleugerament més reduït) i en majúscula, però molt carregades i al costat d’un escut. Finalment, a partir del número 338 es deixa la capçalera definitiva, amb les inicials amb majúscula però la resta del text en minúscula. Tot en negreta però més agraït pel lector. Precisament a partir d’aquest darrer canvi de capçalera s’inaugura la representació administrativa a Barcelona del diari a la Llibreria Àlvar Verdaguer de la Rambla del Mig, 5.

A la primera plana sempre s’hi trobava una esquela o un relat literari. De seccions n’hi havia dues de fixes, la de política i la dels anuncis, i d’altres de variables, com “Novas“, “Secció religiosa” o “Secció literària“, que aparegué amb el canvi de format de setmanari a diari. Trobem anuncis a les dues últimes pàgines, o la portada, sobretot en aquesta, els de caràcter cultural, amb llibres o calendaris destinats a finançar el Centre Català i del diari.

Els preus de subscripció van variar entre el setmanari i el diari. En setmanari: Sabadell, 2 rals al mes; Fora de Sabadell, 8 rals per trimestre; un número sol, 1 ral al trimestre. Amb el diari: 1 pesseta al mes per Sabadell i 3,50 al trimestre per fora de Sabadell.

Lo Catalanista tingué diverses adreces, totes a Sabadell. Primer, la Direcció, Redacció i Administració es trobaven a Travessera de la Rambla, 12, mentre que la impremta era la Imprenta y Litografía de Joan Comas Faura, al carrer de Capmany 18, (posteriorment, Imprenta y Encuadernaciones). En els anys posteriors, la Direcció, Redacció i Administració es traslladen al Carrer Tres Creus, 9, i Carrer de Capmany, 18. Així mateix, Direcció, Redacció i Administració i també la impremta marxen al Carrer de Madoz, 31 i 35, i Sol, 134, de Sabadell (1890). El 1888 ja disposen de telèfon. Després també canvien a Carrer Colomer, 24, Sabadell; Carrer de Les Valls, 23, i Calderón, 36, amb un canvi d’ impremta a la de Pere Tugas. També es pateix l’externalització de l’administració, que passa a la Plaça de Sant Roc, 11. Finalment, després de la suspensió i el retorn als orígens, torna a la primera adreça, al Carrer Travessera de la Rambla, 9, però amb la Impremta i Enquadernacions P. Tugas.

Ravachol

Periódico Anarquista

Núm 1: 22 octubre 1892- Núm 2: 2 de novembre de 1892

Periodicitat: Irregular

Mides: 30 cm

4 pàg.

Idioma: Castellà

Arxiu Històric de la CNT Sabadell (Font Original: IISG Amsterdam)

A un costat del títol hi posava la següent inscripció: “Este periódico saldrà cuando pueda” i a l’altre costat Administración Huerta Nueva, 79. Sota el subtítol de Periódico anarquista si podia llegir:  “Los que no puedan contribuir a su publicación manden lo que puedan y pidan los ejemplares que necesiten a Joaquin Pascual, Huerta Nueva, 70 1º. Quien no vea la cantidad anotada reclame a la administración”. Joaquím Pascual Soler, n’era l’administrador.

Ravachol era un diari de clara tendència àcrata, a la portada del primer número podem trobar un escrit titulat “Los partidos republicanos”, on es crítica com aquests enganyen els treballadors; com garanteixen la propietat als industrials, comercials i banquers i per últim acaba criticant aquells treballadors que coneixen l’ideal socialista modern i que tot i això segueixen als líders republicans: “El trabajador que conociendo el moderno ideal de socialismo se obtiene aun en ser político y que viendo las vilezas, (puesto que vileza es engañar al pueblo con promesas que aun no se pueden cumplir), de sus jefes, continúa aún en sus filas y no viene a enrosar las del campo anarquista, hace traición a sus hermanos y merece conmiseración, sinó desprecio, por estúpido o por infame”.

Només hi ha dues seccions que apareixen tant al número 1 com en el 2, la de “Noticias Varias i Pensamientos”. “Noticias Varias”, són petites reflexions sobre notícies d’actualitat, crítiques als articles sobre els anarquistes del Diari dels Republicans Federals; crítiques a un edil republicà anomenat Picoli, encarregat de la Plaça del mercat que només deixa estar al mercat els venedors de teles, marrans, els dissabtes de deu a dues; o la denúncia a la Fàbrica el “Vapor Gran” per robar minuts de treball als seus obrers. L’apartat de “Pensamientos”, són un recull de frases de diversos pensadors socialistes, com Marx, Proudhon, C. De Paepe; en el segon número només apareixeran les inicials.

A la portada del segon número titulada: “El 11 de Noviembre: Nuestros mártires”, es fa una crida a homenatjar els màrtirs obrers caiguts a Chicago, Ravachol, Jerez, Itàlia, Àustria, Alemanya, etc. no realitzant manifestacions que consideren processons organitzades, sinó lluitant per l’ emancipació de la humanitat. A la segona pàgina trobem un apartat anomenat “Revista Internacional” que ens informa de les notícies del moviment anarquista a Itàlia, Suïssa, França, Alemanya, Rússia i Amèrica; sobretot les notícies tracten de la persecució policial a què es veu sotmès aquest.

Només es van publicar aquests dos números, el del 22 d’octubre de 1892 i el del 2 de novembre de 1892, ja que fou perseguit i finalment prohibit, el seu successor va ser “El Eco de Ravachol”, que portava el mateix subtítol i les mateixes notes.

“El Eco de Ravachol”

“Periódico Anarquista”

Núm 3: Gener de 1893

Periodicitat: Desconeguda

Mides: 44cm

4 pàg.

Idioma:Castellà

Arxiu Històric de la CNT Sabadell (Font Original: IISG Amsterdam)

Publicació que pretenia substituir Ravachol, periòdic del que mantenia el subtítol “Periódico anarquista” i les notes de la capçalera “Suscripción voluntaria” i “Este periódico saldrá cuando pueda.”

A la portada podem trobar un article anomenat, “La fuerza se repela con la fuerza por eso se creó la dinamita”. En aquest, es fa una crida a acabar amb la burgesia per tots els mitjans possibles, sense confiar en cap partit polític. El segueix un altre escrit titulat “La Dinamita”, que tot i començar a parlar de la mort d’ uns obrers manipulant dinamita a Aldaya, li segueix un autèntic manual sobre com fabricar Nitroglicerina i dinamita.

A la pàgina tres es fa referència al greu accident en una mina de carbó, l’article s’anomena: “Los crímenes del capitalismo”, en aquest es culpa a la burgesia de la ser la causant d’aquestes morts ja que només es preocupa d’acumular riqueses i es fa una crida a que els obrers agafin els mitjans de producció, evitant també la nacionalització estatal de les mines. Per últim es rebutja la caritat cristiana burgesa i es realitza una crida a la rebel·lió i a l’ expropiació.

De “El Eco de Ravachol” només sortiria el núm.3, ja que va ser clausurat per les autoritats.

 

“El Trabajo”

“Períodico Obrero Bimensual”

Editor: Federación de Sociedades de resistencia

1897-21 de juny de 1913

Periodicitat: Quinzenal i setmanal a partir de 1912

Mides: 30 cm

8 pàg.

Idioma: Castellà

Arxiu Històric de Sabadell

CEDALL. Arxiu Històric “El Trabajo” de Sabadell 1898-1913

Periòdic quinzenal. A partir de l’ abril de 1912 es publicà setmanalment. Primer es subtitulà “Periódico Obrero” i a partir de l’ abril de 1913 “Órgano de los Sindicatos Obreros”. L’editava la Federació local de les Societats Obreres de Sabadell. La redacció del periòdic es trobava al carrer Estrella 110, a la mateixa seu de la Federació Local de Societats Obreres de Sabadell. Dirigit en una primera època per Carles Piazza. També se citen com a directors José Carbonell Llopis (1898- 1900), Juan Moliné Fau (1900-1907), Joan Moliné (1901-07), José Bernabeu (1907-08), Rossend Vidal i Bosch (1908-1909), Josep Maria Papasseit (1909-1910). Va patir diverses i llargues suspensions dictades per l’autoritat militar. En una d’aquestes suspensions va ser substituït per “La Picota” (juny – setembre de 1911).

Els temes que tractava aquest periòdic eren relacionats amb les problemàtiques obreres de l’època: el sindicalisme, l’educació obrera, l’antimilitarisme, la lluita contra l’alcoholisme, la crítica al patriotisme o la crítica del paper i el tracte que donava l’església a la dona. A la contraportada trobàvem les úniques dues seccions fixes, les notícies i els comentaris.

A la portada del núm. 223 del 30 de setembre de 1910, podem trobar un article titulat, “En Pleno “lou-kout” El conflicto Seydoux y sus consecuencias”, aquest fa referència a l’important conflicte de les treballadores de l’empresa tèxtil Seydoux amb aquesta. Les treballadores de Seydoux afiliades a la Federació Local de les Societats Obreres de Sabadell van declarar-se en Vaga al ser acomiadades tres treballadores de forma improcedent. Però el conflicte ja era anterior (el 1899 la Federació Local de les Societats Obreres de Sabadell ja havia declarat Vaga General pel conflicte amb la Seydoux) i es devia a que a la fàbrica de la Seydoux, els obrers treballaven a salari més prima de producció, quan a Sabadell es treballava a jornal, això causava més treball pels obrers, i més cansament, a canvi d’un salari una mica superior. L’article explica com com l’empresa va declarar el lockout a les seccions de tintoreria, premses i aprestes. A l’apartat “Información” del mateix article ens explica com l’amo de Seydoux, el burgès Casanovas, posà a treballar la seva filla per tal de boicotejar la Vaga i com les treballadores li demanen que l’acomiadi o les treballadores de la seva casa no treballarien més, al ser negada aquesta reclamació, el dia 15 tots els obrers abandonen el seu lloc de treball. Com a resposta, la patronal aplica el louk-out, sent acomiadats tots el treballadors de Sabadell del ram de la tintoreria, aprests i premses, un número que no baixaria dels 600 segons l’article. A l’empresa Lanés y Comadran les treballadores també van demanar l’acomiadament de la filla d’un esquirol, al no satisfer-se la demanda també abandonen el seu lloc de treball.

Al 6 d’agost aquest conflicte va derivar en Vaga General, arrel de que obrers d’altres fàbriques iniciessin el boicot a realitzar feines per a la Seydoux. Aquesta Vaga fou finalment esclafada per la policia, la Guàrdia Civil i l’exèrcit.

Gràcies als esforços de Joaquim Estruch, “El Trabajo”, va establir corresponsals a diversos municipis de l’alt Llobregat i el Bages. Estruch era membre d’una coneguda família protestant de Monistrol de Montserrat, que s’havia traslladat a Sabadell, havia abraçat l’anarquisme, i tenia nombrosos contactes a aquestes comarques. Concretament a Monistrol de Montserrat, Olesa de Montserrat, Balsareny, Sant Vicenç de Castellet, Súria, Esparreguera i Manresa. El diari sabadellenc va ser clau en la organització sindical dels obrers d’aquestes localitats, cal tenir en compte que en aquestes localitats existien colònies on difícilment arribaven les diferents lluites obreres, el dret a les parelles a unir-se i separar-se lliurament, o l’educació racional. El 1915, Estruch va fundar el setmanari anarquista “Reivindicación”, des d’ on es donarà suport a la revolució Mexicana, de fet, Estruch va mantenir correspondència amb el seu líder Ricardo Flores Magon; així com es tracten altres temàtiques com la defensa d’una postura neutral davant la I Guerra Mundial. Després del fracàs de l’expedició a Mèxic que va organitzar Estruch i de la falta de suport a la revolució mexicana, aquest es va desencantar amb l’anarquisme i va abraçar el cristianisme social, optant per una via únicament cultural i espiritual per tal de transformar la societat.

Sabadell Federal

Setmanari d’esquerra

Redacció i administració: c/Pedregar,17  i c/Jardí 7 i 9

27 de setembre de 1913-24 de març de 1917

8 pàg (Any I i II), 4 pàg (Any III, a partir del núm.69. 2 de gener del 1915)

Periodicitat: Setmanal

Contribuïdors: Partit Republicà Democràtic Federal

Idioma: Català

Per consultar tots els núm. de Sabadell Federal, Arxiu ARCA: https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/consulta/registro.do?id=2399

Sabadell Federal va sortir entre 1913 i 1917, els federals amb el “Círcol” Republicà Federal (CRF) amb la seu al c/Jardí serien la força  hegemònica de Sabadell durant el primer terç del s.XX, fins l’arribada del PSUC i Josep Moix a l’alcaldia, el 17 d’octubre del 1936. Amb alcaldes del CRF com Salvador Ribé o Magí Marcè i amb vincles amb el sindicalisme revolucionari de la CNT.

Germinal

Periódich dels dissaptes

2 de gener de 1904/1916-1925

Periodicitat: Setmanal

Mides: 42 cm

4 pàg.

Català al 1904

Idioma: Català i Castellà del 1916 al 1925

Arxiu Històric de Sabadell

Al costat dret del títol de Germinal, hi trobem el dia i lloc que es publicà, l’any, el número, els preus de subscripció i la següent frase: Aquest periódich publicará tots els originals que rebi en defensa dels ideals del progrés. A sota d’aquesta frase hi trobem l’adreça i redacció, situada al carrer Sant Joan, 39, del número 1 al 18; i al carrer Sant Llorens, 17, interior, a partir del número 18.

Setmanari que sortia cada dissabte. Germinal va ser el nom de molts periòdics obrers i anarquistes de l’època, a la ciutat veïna de Terrassa l’any 1905 s’edita un periòdic de caràcter quinzenal amb el mateix nom i grafia.

Al 1904 estava vinculat als ideals del Partit Federal, així en cada una de les publicacions de 1904 podem trobar un apartat escrit per Pi i Maragall, anomenat la Veu del Mestre, i sota d’aquest el títol de l’article en qüestió.

L’any 1916 va aparèixer novament com a portaveu de la Federació local de les Societats Obreres de la CNT, dirigit per Miquel Bertran. El segon suplement al núm. 10, sota el títol de “Campaña Nacional” i el subtítol de “La Federación de Sindicatos Obreros de Sabadell y su Comarca al pueblo en general”, es tracta d’una crida a la població de Sabadell a sumar-se a la Vaga General convocada pels sindicats obrers el 18 de desembre, i al gran míting que es celebrarà el dia 15 del mateix mes a les nou de la nit al Teatre Cervantes de la ciutat. Entre juny i l’ octubre de 1923 el va dirigir Joan Galobart. Alguns dels seus redactors van ser Castilla, Farré i Médico. L’any 1925 va canviar la capçalera per la de Fructidor, nom que adoptaren diverses publicacions de l’època.

 “Cultura”

“Revista mensual de pedagogía, ciencias, artes y literatura”.

Edita: Escola Integral de Sabadell

Gener-Juny del 1908

Periodicitat: Mensual

Mides: 21 cm

16 pàg.

Idioma: Castellà

Arxiu Històric de Sabadell

Revista racionalista i anarquista de l’Escola Integral de Sabadell (inaugurada al setembre de 1906) que surt per primera vegada el 30 de gener de 1908. El seu impulsor i director era el pedagog racionalista i naturista, Albà Rosell i Llongueras. La redacció i administració de la revista es trobava al carrer La Salut, 70. La revista sortia un cop al mes, i cada número continua la numeració de les pàgines del número anterior, arribant a un total de 80 pàgines (6 números en total). Els números 5 i 6 de maig juny de 1908 surten conjuntament i entre els dos tenen 16 pàgines.

Van col·laborar en els articles de la publicació, apart d’Albà Rosell (a vegades firmaria com a Germinal Alba), Esteve Guarro, Pilar Elias, Lorenzo Cabos o els professors de l’Escola Integral en general. Des de “Cultura”, Rosell es defensava dels atacs que rebia des del setmanari El Imparcial, dirigit per Fabià Palasí, director de la Institució Lliure d’ensenyament que pretenia tancar l’Escola Integral.

Els temes que tractava la revista eren: Les activitats que realitzava l’Escola Integral, la defensa de l’ensenyament racionalista, la crítica a l’educació autoritària, la higiene escolar. També a les pàgines de la 21 a la 24 del número 2, el Doctor Aube, realitza un homenatge al Dr. Solé i Forn que havia mort el 17 de febrer de 1908 a l’edat de 35 anys. El Dr. Solé i Forn, havia sigut un dels pioners de les millores terapèutiques físiques, amb el massatge d’estómac aplicat als sistemes operatoris durant el temps d’espiració o la tècnica del massatge d’obstrucció intestinal. Hi ha una apartat anomenat “Tinta que Circula”, que apareix per primera vegada a la pàgina 28 del número 2 on es repassen altres periòdics, revistes que han visitat i establert intercanvis amb la revista “Cultura”. A l’última pàgina hi ha un apartat anomenats “Notas”, que es tracta de breus notes dels professors i administradors de la revista, per exemple en el número 4 es demana els pares que s’interessin més per acompanyar els seus fills a les festes escolars.

Al llarg de les pàgines de la revista, també podem trobar petites frases curtes de professors sobre l’educació racionalista. Normalment s’acostuma a respectar la llengua dels seus autors: Maria Vila, August Forel, Celso Gomis, A. Prado, Ch. Letorneau (francès), Alba (català), G. Matarollo (Italià) i Diderot (francès).

Cultura, sempre tingué problemes econòmics, i només en van sortir sis números, l’últim com hem dit anteriorment era doble, maig-juny del 1908. A causa del fets de la “Setmana Tràgica”, l’Escola Integral va ser tancada i Rosell es va haver d’exiliar a França i d’allà a Sud Amèrica, a Buenos Aires primer i a Uruguai després, fins que el 1915 va retornar a l’estat espanyol.

“La Batalla Sindicalista“

Portaveu dels obrers sindicats

Editor: Federació de Sindicats Obrers de Sabadell i la seva comarca

10 gener 1915-13 març 1915

Idioma: Majoritàriament català i també castellà

Setmanari editat per la Federació de Sindicats Obrers de Sabadell i la seva comarca. Es subtitulà Porta-veu dels obrers sindicats. Escrit en català incloïa articles en castellà. En va ser director Bru Lladó i Roca, anarquista provinent de les files del Partit Federal de Pi i Maragall. A la capçalera s’hi llegeix “Aquest periòdic es reparteix de franc al públic”

“Vertical“

Setmanari bilingüe, òrgan de la Federació local de Sindicats de Sabadell-CNT

Editor: Federació Local de Sindicats de Sabadell-CNT (28 d’octubre de 1932-octubre de 1934)

Federació Local de Sindicats-UGT (11 de gener de 1937-12 de desembre de 1937)

28 d’octubre de 1932-1934/ gener, 1937

Mides: 50cm. Format “llençol”

4 pàg. (28 d’octubre de 1932 a octubre de 1934/ 11 gener de 1937-12 de desembre de 1937)

2 pàg. (18 de juliol de 1938-28 de desembre de 1938)

Idioma: Castellà i Català

Arxiu Històric de Sabadell (AHS)

Setmanari bilingüe editat inicialment per la Federació Local de Sindicats (FLS) de Sabadell, adherida a la CNT, ja a l’inici de la guerra per la mateixa federació però adherida a la UGT. El primer número es del 28 d’octubre de 1932 i sortia cada divendres. 

El setmanari i Vertical es pot dividir en tres etapes:

Primera Època: 28 d’octubre de 1932 – octubre de 1934: Durant aquesta primera etapa tenia quatre pàgines, dos terços de la publicació eren escrits en castellà i un terç en català. Les úniques seccions fixes que tenia eren la de Notes pregades i la de Vida Sindical. A la capçalera, juntament amb el logotip de Vertical, solien aparèixer a banda dreta i esquerra, dues frases filosòfiques o sobre la realitat del moment des del punt de vista obrer Vertical va arribar a tenir una tirada de 3.500 exemplars. A Cada portada podem trobar una caricatura satírica del dibuixant Gustau Vila i Berguedà “Grapa”, als primers números criticant la intromissió de la FAI als afers de la CNT i també d’altres temes com la hipocresia de l’església catòlica. De fet, als primer números el tema de la crítica de la intromissió de la FAI en els assumptes de la CNT serà molt recurrent. Al primer número ja trobem un article anomenat “Del atentado al compañero Moix”, i una nota de la Redacció i Administració de Vertical titulada “Bautismo de sangre”, on es fa referència a l’atemptat de Molina, àlies “Valencia” i membre de la FAI, sobre Josep Moix, director del diari Vertical i membre del sector trentista de la CNT. A l’última pàgina trobàvem els apartats de Xeringades amb petites opinions satíriques sobre l’actualitat, sobretot crítiques a l’església catòlica; un altre apartat que podem trobar a l’ última pagina és el de Caviar, un article satíric d’opinió també normalment contra l’església.

Els texts de Vertical eren molt densos, el text es presentava a sang i justificat. Les tipografies dels titulars variaven. En alguns números apareixen les primers infografies per entendre millor la informació econòmica.

Alguns dels seus redactors i col·laboradors van ser: Josep Castells, dirigent de la Federació Local de Sindicats (sovint firmarà com a Pep de la Rosa -amb aquest se’l coneixerà com a director de la publicació- i com a Joan de la Son); S. Vera; Gonzalo Soler; Juan López; E. Mira; Juan del Monte; Miquel Bertran; Ricard Mella; R. Bueso; R. Bellao; Sumer.

El periòdic va ser suspès a causa dels fets del 6 d’octubre de 1934. Va aparèixer novament com a diari, escrit en català, l’onze de gener de 1937, com a portaveu de la UGT.

Segona Època: 11 gener de 1937-12 de desembre de 1937. Canvia el subtítol per: Portaveu de la Federació Local del Sindicat d’UGT: diari del vespre. Això és a causa que els sindicats d’oposició (trentistes) a Sabadell, no van retornar a la CNT sinó que van anar a engruixir les files de la UGT. De fet Josep Moix, arribarà a ser Alcalde de Sabadell pel PSUC durant la Guerra Civil (17 d’octubre de 1936 al 26 d’agost de 1938) i de 1945 a 1965 Secretari General del PSUC.

En aquesta segona etapa, Vertical s’edita únicament en català. Els editorials acostumen a sortir a la primera pàgina. A cada número de Vertical s’observa una anotació, amb lletra pròpia d’un titular, que adverteix: Revisat com a manera d’indicar que els texts havien passat per censura. A partir del número 400, l’advertència serà més explícita: Revisat per la Censura. Apareixen diverses seccions noves: Noticiari Local, Última Hora, Informació Nacional, Esports, Cartellera d’Espectacles i De l’Ajuntament. També en forces números apareix publicitat, amb tres anuncis per paraules i distribuïts al llarg de cada número.

Tercera Època: 18 de juliol de 1938-28 de desembre de 1938, a causa dels problemes de finançament provocats per la Guerra Civil la seva paginació es veu reduïda, passant de quatre pàgines a només dues (un full escrit per les dues cares), i passarà a ser una publicació bisetmanal. La redacció del diari es trasllada al carrer Feliu Crespí, 6. Observem també que només apareix una frase al costat de la capçalera enlloc de dues, i a l’encapçalament trobem el segell de la Comissió de Propaganda de Sabadell de la UGT.

“Superación“

“Organo de CNT-FAI de Sabadell y su comarca”

Núm 1: 29 de gener de 1937 / Núm 87: 11 de novembre de 1937

Periodicitat: Fins el 2 d’agost setmanal, del 2 d’agost fins el 13 de novembre, diària.

Format “llençol”

7 pàgines, més contraportada (el Núm 87, només té quatre pàgines)

Castellà (majoritari) i Català

Arxiu Històric de Sabadell

Diari setmanal, òrgan de la CNT-FAI de Sabadell i la seva comarca. A la part inferior de la contraportada del primer número trobem un requadre amb els noms i cognoms de l’equip de redacció i els col·laboradors. La redacció i administració es trobava al carrer Indústria, 9 de Sabadell. L’equip redactor estava format per: Germán Pastor, Ramon Calopa, Edgardo Ricetti (professor de l’escola racionalista Cultura i Solidaritat) i José Queralt. I els col·laboradors eren: Vicente Roca, Manuel Buenacasa, Floreal Ocaña, Fraterno Alba, Severino Campos, Mariano Repiso, Antonio Vergel, José Aragay, “Uno” (pseudònim), Francisco Calopa, José Marcet, Germinal Fraterno, Juan Blasco, Palmira Luz, J. Pons, V. Marcet, Tomás Carbó. “La Enciclopedia histórica del anarquismo español. Tomo II”, Pàg 1668, ens indica diverses persones que no apareixen entre els redactors ni els col·laboradors. Segons aquesta, “Superación” estava dirigit per Alaiz, amb Josep Cinca com a redactor, i com a col·laboradors, Santana Calero i Balius. És molt provable que aquests utilitzessin noms falsos o pseudònims, ja que d’aquests n’apareixen uns quants com “Rubio”, “Berroqueño” o “Polakai”. Aquest/a tal “Polakai” va firmar la secció de Mirador Local del número 1 al 46, situada a la contraportada i que tractava temes com la situació de la població de Sabadell durant la guerra, la higiene a les fàbriques, la manca d’aliments, crítica política, les col·lectivitzacions o els companys que es trobaven al front. A partir de número 49 fins al 87 el “Mirador Local” és firmat amb el pseudònim de “Sucesor”.

A partir del 2 d’agost fins el 13 de novembre “Superación” sortirà amb el subtítol de “Diario de la Noche” i es publicarà cada dia, exceptuant els diumenges. A la contraportada de “Superación”, fins el número 20, trobàvem novament el títol de “Superación” a la part superior, a l’esquerra trobàvem un requadre amb el preu i la subscripció i a la dreta el carrer de la redacció i l’administració i el telèfon. A partir del número 24 al costat dret de les lletres de “Superación” de la contraportada trobarem una frase politico-filosòfica, i el preu i la redacció i administració es situaran a sota de les lletres “Superación”. A la versió nocturna diària de “Superación”, fins el número 34 (després també el núm. 37) el títol de la publicació situat a la portada i la contraportada apareixen en vermell.

Al principi, no tenia apartats fixes, els temes més corrents del periòdic eren: La defensa de l’ideal llibertari, les col·lectivitzacions, les milícies revolucionàries i contra la militarització, l’educació racionalista, l’emancipació de la dona, la crítica als nous rics que s’han aprofitat de la situació revolucionària, la crítica a la no intervenció de les democràcies europees i la crida a la revolució social, a favor de la unitat sindical entre la UGT i la CNT. A la versió nocturna i diària de partir del 2 d’agost, hi haurà apart de la secció de “Mirador Local” que hem anomenat anteriorment, les seccions fixes següents:

“Actividad Sindical”: Situada a la pàgina 2 i que com el seu nom indica informava de les activitats dels sindicats de la CNT.

“Información de España y el exterior”: Sempre es trobava a la pàgina 3 i era la secció més gran, sinó comptem l’editorial de la portada. Sobretot s’informava de la situació de la guerra i dels militants de la CNT en aquesta, i també de l’avenç del feixisme o de l’estat del moviment obrer a Europa.

“Deportes”: Situada a la pàgina 2 o 3, tractava de les activitats esportives dels obrers i militants de la CNT o explicava com funcionava un esport determinat.

“Notas locales”: Situada a la pàgina 2 o 3, eren breus notícies de caràcter local.

“Superación”, tractarà de forma recurrent la importància de la moral anarquista, a millorar com a persones, per vèncer la guerra i la revolució, com a mostra d’això podem trobar escrits contra l’alcoholisme, amb els següents fragments:

“Estudiemos y trabajemos para vencer!

…Colaborar a medida de nuestras posibilidades y de nuestra inteligencia, es decir como buenos humanos, aportar nuestro esfuerzo desinteresado y cordial en pro del bien común, y esforzarnos además que este desinterés llegue incluso a dejar al mayor margen los intereses del partido, siempre que una acción, un gesto, una aportación, sea en beneficio de la colectividad… “

Vicente Roca

29 de gener de 1937. Núm 1, pàg 6.

“La moral revolucionaria”

“…La moral libertaria y anarquista, está en un plano superior a las demás concepciones sociales de la vida. Por esta razón, propulsora de los ideales anarquistas, la medula creadora y portavoz de sus esencias, el hombre anarquista y la mujer ácrata, deben en cada momento ser el exponente ejemplar de las ideas que la sustentan”.

“La ética anarquista debe manifestarse en todo momento y convencer al pueblo de su gran valor revolucionario y constructivo”.

Francisco Calopa

12 de febrer de 1937. Núm 3, pàg 5.