Etiquetes
Sabadell, 28 de març de 1907 – Angeac-Charente, Charente, 27 de juliol de 1944.
Fill de pares treballadors, de Salvador Bartomeu i Farré i de Caterina Valls i Tiana. Va estudiar primària al Col·legi del pastor Antoni Estruch, posteriorment als Escolapis, i com a tècnic tèxtil a l’Escola Industrial de Sabadell. S’inicià al món del treball, a l’empresa Carol i Cia, més coneguda com a “Cal Jepó” al barri d’Hostafrancs de Sabadell, on arribà a ser contramestre de telers, posteriorment entrà a treballar realitzant la mateixa tasca a la fàbrica de Vicenç Planas.
Es formà com a orador al Centre d’Estudis Psicològics però l’abandonà al 1927 juntament amb altres afiliats al oposar-se a les teories esperitistes, durant la dictadura de Primo de Rivera es reunia al Centre Cultural Recreatiu i s’inicià en la militància política al Círcol Republicà Federal. Al 1930, va ser un dels fundadors del Bloc Obrer i Camperol (BOC) a Sabadell, fou candidat pel BOC al districte 4t a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 i col·laborà en diverses publicacions d’esquerres: La Humanitat, òrgan d’ERC; L’Hora, òrgan del BOC; La Batalla, diari del POUM, i L’Impuls. Va ser fundador i bibliotecari del Centre Cultural Recreatiu . En esclatar la guerra s’allistà com a voluntari al front d’Aragó, on comandaria una columna d’artilleria del POUM formada per divuit milicians. Al front, Bartomeu publicà un periòdic de campanya anomenat Artilleria roja, la redacció del qual anava a càrrec dels companys del POUM Camil Formosa, Evarist Ribell i Ricard Simó. Un cop acabats els Fets del Maig del 37, amb la fi de la ocupació de l’edifici de Telefònica per part dels milicians de la CNT i el POUM, els primers, però sobretot els membres del POUM, van ser durament perseguits, entre ells també Bartomeu que acabà detingut. Un cop acabada la guerra, s’exilià a França, on va ser internat en diversos camps de concentració. Els companys sabadellencs del POUM l’ajudaren a evadir-se del camp de Barcarès i l’acolliren a Montpeller.
Bartomeu, continuà la lluita antifeixista, allistant-se com a voluntari a la Resistència Francesa, però finalment va caure en combat contra l’exèrcit nazi el 27 de juliol de 1944. Va ser enterrat al cementiri de Chasseneuil. A Saint-Pierre d’Embarrach, prop d’on va morir, posteriorment s’hi va construïr un monòlit en homenatge seu. També desde 1985, un carrer de Sabadell porta el seu nom.
_________________________________________________________________
Martínez de Sas, Maria Teresa. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans, Abadía de Montserrat i Universitat de Barcelona, 2000 <https://books.google.es/books?id=vSiTVhCBM2UC&pg=PA186&lpg=PA186&dq=Joan+Bartomeu+i+Valls&source=bl&ots=yUVQaXK0GX&sig=mqG7xn0w0r3hMftUYpuPH2VUwLo&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjK0PTS28jQAhVCExoKHZ85AgcQ6AEIIzAB#v=onepage&q=Joan%20Bartomeu%20i%20Valls&f=false> [Consulta 27 de novembre del 2016].
Masjuan Bracons, Eduard. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939). L’altra aventura de la ciutat industrial. UAB, Servei de Publicacions. Bellaterra, 2006.
Nomenclàtor, carrer de Joan Bartomeu. Ajuntament de Sabadell. <http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=17777&Itemid=118&search=bartomeu> [Consulta 27 de novembre del 2016].
