Associacions, sindicats i partits

Associacions catalanistes

Centre Català

A Sabadell el Centre Català va ser inaugurat el març de 1887 com a sucursal del Centre Català de Barcelona. L’entitat estava formada per diversos membres de la burgesia de la ciutat, de tendència catalanista i conservadora. El conservadorisme de l’entitat sabadellenca va provocar l’enfrontament amb Valentí Almirall, partidari d’un catalanisme més progressista i laic i amb la desvinculació del Centre Català de Sabadell amb el de Barcelona l’agost de 1887. L’entitat treia el diari “Lo catalanista”. El militant més destacat del Centre Català de Sabadell va ser l’empresari llaner Manuel Folguera i Duran, fundador del centre, redactor de “Lo catalanista”, primer secretari de la Lliga de Catalunya i membre de la Unió Catalanista de la que arribà a ser president. Un altre membre destacat va ser Anton de Paula Campany La seu del Centre Català es trobava a la Rambla,75

centre català
Fotògraf: Fermí Abad Ribera – Arxiu: Unió Excursionista de Sabadell
Entrada a la seu del Centre Català de Sabadell situat al número 75 de la Rambla, els dies en què se celebrà el certamen d’aeronàutica i aviació l’agost de l’any 1910.
Actualment aquest lloc és ocupat per l’edifici dels sindicats UGT i CCOO, Rambla amb cantonada carrer de Lacy. La paret de l’edifici del fons de la fotografia pertany a l’actual edifici del Casal Pere Quart. FONT: Sabadell Aviació Història

Associacions de caràcter cristià

Acadèmia Catòlica

Entitat fundada el 1870 pel sacerdot Fèlix Sardà i Salvany, amb aquest predicava un catolicisme intransigent, aliant-se amb el cacic patronal Joan Sallarès i Pla defensor del proteccionisme econòmic i contrari a tota demanda de millora laboral. Durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va ser clausurada pel seu catalanisme i amb la II República pràctica un catolicisme tolerant de caràcter catalanista. Tot i no ser una organització política, l’Acadèmia sempre va estar molt vinculada a la Lliga, tant per influència del seu consiliari, el sacerdot Lluís Carreras i Mas, com pel fet que els seus càrrecs directius més destacats estaven ocupats per militants de la Lliga. El 1931 va formar part de la candidatura catalanista, el novembre de 1932 recomanava votar la llista de Ramon Picart i Felip (Concòrdia Ciutadana), i el 1933 i 1934 es pronuncià a favor del vot a la Lliga. Actualment, mantenint el seu caràcter catòlic (s’hi reuneixen diversos col·lectius catòlics), agrupa nombroses entitats de la ciutat com l’Agrupació Passebrista de Sabadell (cada any pels vols de Nadal es realitza una exposició de pessebres a la seva seu), l‘Associació Coral la Industrial, Càmara Club, l’Associació Guinea Bissau de Sabadell, l’esplai la Teranyina, etc. Treu una revista i disposa d’una biblioteca  És una de les entitats més antigues de la ciutat, fundada al 1870.

acadèmica catòlica
Seu de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell al carrer Sant Joan, 20. FONT: Viquipèdia

Web: https://academiacatolica.net/

Acció Cívica Femenina

Fundada al 1932, pretenia influir sobre les dones en la seva futura participació electoral. Tot i no formar part de la Lliga Regionalista estava molt vinculada a aquesta, i s’inspirava en la doctrina catòlica. A partir de les eleccions de novembre de 1933 va organitzar una oficina electoral recomanant el vot per la Lliga. La seva seu es trobava al carrer Dr. Puig, la seva presidenta era Assumpció Morral, i la secretària, Rosa Serra i Tira.

Cercle Tradicionalista

Amb presència a la ciutat des de finals del s.XIX, contraris a la República i partidaris d’una monarquia tradicional i un catolicisme de caràcter integrista. Bona part dels seus membres havien actuat amb el Sindicat Lliure. Va ser la única organització sabadellenca que va participar activament amb el cop d’estat del 18 de juliol. Entre els seus membres hi havia el que seria el primer alcalde franquista Ramon Alabareda Masip, Ignasi Estivill Cot, Josep Serracanta, Josep Moga Pascuet, Josep Antoni Saló Virgili, el fabricant Francesc Baygual i Bas que seria assassinat a l’inici de la Guerra Civil, i Llorenç Torrent i Albert. El seu local es trobava a la via Massagué,4, també sostenien el Patronat Social Catòlic, conegut com a “Teatre Esbarjo”.

Associació Puigdoure / Club Juvenil Raco de Sabadell

Centre educatiu d’activitats extraescolars (estudis, tallers, campaments, excursions, bicicletades,  equips de futbol i activitats familiars de caps de setmana) per a nens i nois de 8 a 18 anys. Cada soci té un “coach” que segons l’entitat “procura ajudar a desenvolupar els valors i virtuts que el portaran a millorar en l’escola, en la convivència amb els altres, en l’aprofitament del temps, i com a cristià”. Va ser fundat l’any 1969 per Josep Sanmiquel i Planell, Joan Argemí i Fontanet i Joan Gambús. Es tracta d’una entitat que imparteix una formació i valors catòlics, forma part de l’Opus Dei. El centre es troba al carrer Montserrat, número 39.

Web: https://www.clubjuvenilraco.org/

Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJC)

Els fejoscistes van començar la seva activitat a la ciutat durant la primavera de 1933, però fins l’abril de 1935 no van inaugurar un local propi al carrer Sardà i Salvany, 15. La FJC pretenia ser un moviment juvenil cristià però sense està vinculat a cap partit polític, i volien també integrar els joves treballadors.

El grup fejocista sabadellenc s’anomenava Treball 195 i el grup avantguardista Coratge 124, Antoni Brunet n’era el president.

Associacions Espiritistes

Centro Espiritista de Sabadell

Creat durant la I República i presidit per Joan Bernades Tort, va donar suport Junta de Armamento y  Defensa en la lluita contra els carlins, oferint el recolzament dels espiritiestes de la ciutat. Al juliol del 1881, el Centro Espiritista de Sabadell redactà un reglament de funcionament intern, que va ser aprovat pel Govern Civil el 17 de gener de 1882. A l’octubre del mateix any va comprar, per 7.000 pessetes, un casa situada al numero 89 del carrer de Gràcia. Entre els membres de l’entitat hi trobem: Joan Ausió; Josep Badia; Mateu Ballbé Gili, bracer; Josep Castells Ubach, jornaler;  els germans Josep i Tomàs Cusidó Juliana, jornaler; Josep Petxamé Font, jornaler; Damià Romeu Llonch, jornaler; Francesc Vila; Rull, carnisser; Vallribera;  Esteve Vilatobà, pare del fotògraf, el seu avi Josep Soler, mestre d’obres; i Josep Romeu Brujas, la primera persona a qui se li va permetre edificar un monument funerari al cementiri dels dissidents.

Sociedad Espiritista la Fraternidad

Creada a finals del 1877 per Miquel Sallarès, Pere Torra, Francesc Pera, Rosa Carner, Joan Chinchilla, Feliu Borgunyó, els germans Francesc i Vicenç Castells, Francesc Portabella, Esteve Vilatobà i el ceramista anarquista i després republicà federal Marian Burguès. La seu de la Sociedad la Fraternidad es trobava al carrer Mendizábal (actualment carrer de l’Espirall), cantonada amb carrer Les Planes.

El 19 d’octubre de 1882 creà el seu reglament intern, signat pel seu president, Josep Duran Carreras. L’entitat tenia com a objectiu “el estudio de las ciencias en todas sus manifestaciones de las leyes morales, físicas, históricas y psicológicas”. Per por a la censura no van inloure el nom d’espiritista fins el 1887, anomeant-se: Sociedad Espiritista la Fraternidad

L’Aurora

Grup espiritista presidit per August Vives, on hi militava la republicana federal Fidela Renom. Era un grup sobretot format per gent jove, els diumenges al matí recollien almoines per als pobres i a les tardes organitzaven les sessions d’estudi de literatura i ciència, també convidaven a reconeguts experts en matèries científiques a nivell nacional i internacional perquè realitzessin conferències. 

Centro de Estudios Psicológicos

Creada l’1 de setembre de 1911, a partir dels grups espiritistes de l’Aurora i La Fraternidad. Els seus estatuts van ser aprovats pel Govern Civil el 6 d’octubre del 1912, van llogar un primer local  al carrer Indústria, al Despatx Lluch.

Conferència al Centro de Estudios Psicológicos, 1915. Autor: Francesc Casañas i Riera. FONT: Arxiu Històric de Sabadell (AHS)
centrepsicologics
FONT: “Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939)”. Eduard Masjuan. UAB Servei de Publicacions, 2006

En aquells temps Sabadell es va acabar convertint en el principal centre de l’espiritisme de l’estat. El Centro de Estudios Psicológicos compartia la seva seu amb la Federación Espiritista Española, hi estava presidit pel sabadellenc Martí Font, Director també de la publicació quinzenal “Nueva Era”. El cap de redacció era també el sabadellenc Àngel Aguarod, professor de l’escola laica Institució Integral i Harmònica, lligada als republicans radicals, l’Administrador era Joan Torras Serrà, funcionari municipal i republicà federal.

El centre realitzava activitats relacionades amb l’espiritisme, com les sessions d’una de les mèdiums més famoses de la ciutat, Teresa Oliver Folch, però també activitats culturals de tot tipus no necessàriament vinculades a l’espiritisme com la Festa de la Primavera o certamens literaris.

A l’agost del 1923, el Centre d’Estudis Psicològics va comprar un local al carrer de Colom 52-54 per 5.000 pessetes, sufragats gràcies a activitats del centre i aportacions dels socis. També sol·licità un crèdit hipotecari de 25.000 pessetes a un 6 per cent anual d’interès, concedit per la Caixa d’Estalvis de Sabadell per poder construir un nou local. Aquest nou local va ser inaugurat al setembre de 1924.

Del Centro de Estudios Psicológicos sorgiria l’agrupació Joventut Artística Literària sota la direcció de Ramon Plans que va representar les principals obres teatrals de l’època. El 1932 van crear la secció infantil amb obrers d’autors membres de l’entitat com Josep Rocarol.

Rama Fides i Centre Cultural Recreatiu

A la dècada del 1920 el Centro de Estudios Psicológicos va patir dues escissions. La primera al setembre del 1923, quan un grup d’espirtistes fundà el que posteriorment es denominaria Rama Fides d’orientació teosòfica i espiritualista oriental. La teosofia és a la vegada una filosofia, una religió i una ciència; una síntesi de totes les religions. Els teòsofs tenen plena llibertat de pensament i cadascun es pot adherir a la tendència filosòfica i branca per la que senti més afinitat.

L’entitat la van formar la mèdium i presidenta, Magdalena Calonge, Esteve Vilatoba i Josep Gomà Guitart (Administrador), Josep Carbonell (Secretari), Josep Torres (Vocal), Emília Espau, Rosa Carné, Carme Guarro (Vocal), Josepa Gall (Bibliotecaria), Josep Bellavista, Àngela Ventanyol, Rosa Bellós, Engràcia Renom, Teresa Ventura i Assumpta Borrell. Els primers teòsofs  sabadellencs estaven influïts per l’hinduisme i eren defensors del pacifisme.

La primera seu del grup es trobava al carrer Corominas, 109, al local de l’entitat Amics de la Cultura i posteriorment es traslladarien a una casa de la Serra d’en Camaró. La Rama Fides realitzava conferències i cursos de formació teosòfica i d’ètica oriental. El portaveu teosòfic era el”El Loto Blanco” (1916-1932) i s’editava a l’impremta dels sabadellenc Joan Sallent.

Els teòsofs van desenvolupar diversos projectes socials d’ajuda mútua, sent presents a la Granja natura de Llum de la Selva o durant la Guerra Civil, l’Ateneu Cultural de Can Rull, que es va convertir en un referent contracultural de la ciutat, i el Refugi de la Serra d’En Camaró que acollí aquells teòsofs vells, sense recursos econòmics o malalts.

L’any 1927 tingué lloc una altra escissió del Centro de Estudios Psicológicos que trencaren amb l’entitat en desacord amb els seves teories espiritistes. Influïts per les ciències socials i naturals més racionals i positivistes, per les tesis materialistes, Josep Vall, Isidre Valls, Joan Bartomeu, Joan Solé i Joan Torras van fundar el Centre Cultural Recreatiual cafè Delícies, situat al carrer de la Salut, 42. Aquesta entitat rebutjava l’espiritsme i es dedicava a la difusió de la cultura, realitzant classes de gramàtica, lectura, matemàtiques i pedagogia. L’any 1928 restauraren el teatre del cafè Delícies, on representaren diverses obres, i organitzaren vetllades literàries, musicals, culturals, i excursions. El teatre continuà funcionant fins el maig del 1937, però des del 1934 ho feren a la seu que havia ocupat l’entitat esmentada Amics de la Cultura, al carrer Corominas 109.

El Centre Cultural Recreatiu va arribar a tenir un 60 socis, apart dels dissidents del Centre d’Estudis Psicològics, s’hi integraren membres de la Jove Atlàntida, una associació que tenia per objectiu eradicar l’analfabetisme de la ciutat. Entre els seus socis hi trobem l’anarcosindicalista Balbina Pi; Salvador Sarrà i Serravinyals, que seria regidor de Cultura de l’Ajuntament per ERC el 1936; Manuel Badia, Esteve Casas, Joan Comas, i Joan Coll.

Associacions feministes republicanes

Lliga Laica Femenina

Associació que unia a les dones feministes republicanes i sindicalistes, es va crear al 1932, sota el patronatge de La Emancipación, societat encarregada dels enterraments civils. La seva seu es trobava al local del Círcol Republicà Federal. La Lliga tenia com a objectius crear una consciència femenina lliure de prejudicis religiosos, conscienciar políticament a les dones i aconseguir que els serveis municipals fossin laics. La Lliga va crear un grup d’infermeres laiques per tal que les monges no tinguessin el monopoli de l’assistència hospitalària i a domicili. La presidenta de la Lliga va ser la republicana federal Fidela Renom, que seria la primera dona escollida com a regidora en el consistori, la secretària era Magda Lladó.

Associacions obreres revolucionàries

Ateneu Sindicalista Obrer de Divulgació Social

Centre on s’aplegaven els sindicalistes revolucionaris de la Federació Local de Sindicats (FLS). L’ Ateneu comptava amb una secció femenina i l’any 1933 va crear una nova secció, la Joventut Sindicalista Revoluciònaria, presidida per Jaume Girabau. L’Ateneu realitzava conferències amb els diferents representants del moviment obrer de Catalunya: Nin, Miravitlles. Vidiella, López, Pestaña, Robusté,etc. Era el grup obrer més nombrós i ideològic arrelat a la ciutat. La seva seu es trobava a la cerveseria Suïssa (Cal Mistos), al carrer Sant Pere,7-9.

Federació Anarquista Ibèrica (FAI)

Fundada al 1927 a València, durant la dictadura de Primo Rivera alguns anarquistes de la la Federació Local de Sindicats s’hi van adherir. Amb la II República la FAI va influïr a la CNT perquè exercís la pràctica insurreccional, fet que va provocar el Manifest Trentista contra la ingerència de la FAI dins la Confederació i la sortida dels sindicats partidaris d’aquest, anomenats Sindicats d’Oposició, de la CNT. A Sabadell la FLS adherida a la CNT es va mostrar majoritàriament contrària a la FAI, però a diferència de la majoria de localitats on amb la guerra els Sindicats d’Oposició van tornar a la CNT, a Sabadell la FLS es va adherir a la UGT. Els seus militants més destacats eren Bru Lladó i el pedagog argentí Edgardo Ricetti que presidia la Federació Local de Grups Anarquistes, format per les Joventuts Llibertàries, l’Agrupación de Mujeres Libres i l’Escuela de Militantes. En el seu si també acollia el Grup d’Afinitat Anarquista, grup que en la seva joventut hi havien militat els membres de la FLS i posteriorment del PSUC i la UGT, Josep Moix i Jaume Camps i Illa. La FAI sabadellenca estava en contacte amb altres grups anarquistes internacionals, sobretot amb la Uniao Anarquista Portuguesa, que va portar a Sabadell a Joan Augusto Das Neves, que acabaria a la FLS i al PSUC. Van anar augmentant de militància durant la república, el 1931 eren 348; el 1933, 454; el 1936, 640.

Associacions patronals 

Associació Tècnica de la Indústria Tèxtil de Sabadell i sa comarca

Fou fundada l’any 1930 a partir d’una escissió de la Cambra de Directors. Va crear la secció de Mutualitat (invalidesa i vellesa). El 1936 tenia 357 afiliats. El seu local es trobava a la Via Massagué, 55.

Cambra de Directors i Auxiliars de la Industria Tèxtil

Tenia una secció de mutualitat i vellesa. El seu local era l’edifici de “La Gremial” (voltes de l’Oliver) a la Rambla. El 1936 tenia 467 afiliats.

Gremi de Fabricants

Associació empresarial fundada el 1559, va ser la patronal més gran i que més va influir en la política i l’economia local del s.XIX i XX. Continua existint, i tot i que el sector tèxtil ha perdut molt de pes a la ciutat, encara és una entitat patronal de molta importància, lidera les tasques corporatives d’àmbit estatal del sector llaner, realitza tasques de formació i assessorament empresarial, a la seva seu situada al carrer Sant Quirze, 30, es firma el conveni estatal del sector tèxtil. 

Per més informació veure l’article: El Gremi de Fabricants

logo-gremi-de-fabricants-de-sabadell-web-300x123

Web: https://gremifab.org/ca/

Entitats recreatives o esportives

Centre d’Esports Sabadell

Fundat el 1903 pel primer President de l’entitat, Joan Grau Puig. Actualment juga a la Segona Divisió B. El seu camp és la Nova Creu Alta (amb una capacitat per 12.000 espectadors), on també s’hi ha jugat partits de la Copa Catalunya o es van jugar partits de futbol dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. El seu palmarès és la lliga de segona categoria del 1913, la Copa Catalunya el 1934, el subcampionat de la Copa d’Espanya (equivalent a la Copa del Rei actual) el 1935, la Copa Federació el 2000, i la Copa Catalunya del 2006. Ha militat 14 temporades a Primera Divisió i la seva millor posició en aquesta va ser a la temporada 1968-1969, quedant en quart lloc. La última presència del C.E Sabadell a Primera Divisió va ser a la temporada 1987-1988.

Web: http://www.cesabadell.cat

Club Natació Sabadell (CNS)

El 22 d’agost de 1915 la secció d’esports del Centre de Dependents de Sabadell va organitzar un festival de natació a la ciutat, a la bassa de Ca la Paula de la finca del molí de les Tres Creus, aquest esdeveniment es considera la primera pedra per la fundació del Club, que va tenir lloc finalment el 16 de gener de 1916, gràcies a Joan Valls i Vidal. La primera seu social era el bar Imperial de la Rambla de Sabadell.  El 1918 s’inaugura la primera piscina de l’estat espanyol (25×12 m) al pati del Vapor Codina, obra de  l’arquitecte sabadellenc Josep Renom. El 1959 va inaugurar la piscina coberta que actualment encara està en funcionament a la seu del carrer Montcada.  Actualment el Club Natació Sabadell és l’entitat amb més socis de la ciutat, 27.000, i la tercera entitat esportiva amb més socis de Catalunya per darrere del Barça i el RACC. El 2001 el Club va inaugurar les noves instal·lacions de Can Llong, mantenint en funcionament també la seu històrica del carrer Montcada. Té un llarg palmarès de títols i d’ell han sortit nombrosos esportistes olímpics.

240915-cns
Logo del centenari del Club Natació Sabadell (CNS). FONT: iSabadell.cat

Web: https://www.nataciosabadell.com/

Societat Coral i Recreativa “El Ciervo”

Entitat del barri de Gràcia de Sabadell fundada el 1922, el seu nom prové d’un Cor Clavé patrocinat per Anís el Ciervo.

elcervol
Obres de teatre durant l’any 1937 a la Societat Coral Recreativa “El Cervol”FONT: “Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939)”. Eduard Masjuan. UAB Servei de Publicacions, 2006

És una entitat dedicada al teatre, el cant coral (forma part dels Cors Clavé), l’esport (el més destacat el Tennis Taula) i altres activitats lúdiques com el famós “Quinto” de Nadal, excursions, concerts, campionats de billar o certamens de la Societat Ocellaire Sabadellenca. Es tracta d’una entitat apolítica i laica.

Web: http://elciervo.info/

Unió Excursionista de Sabadell (UES)

Es va crear l’any 1970 amb la unió del Centre Excursionista del Vallès (primera entitat excursionista de tot el Vallès, fundada el 1908), el Centre Excursionista Sabadell (fundat el 1919) i l’Agrupació Excursionista Terra i Mar (fundada el 1926). La UES continua existint, el 2008 va realitzar un seguit d’actes per celebrar el centenari de l’excursionisme sabadellenc. Té com a objectiu fomentar la pràctica de l’excursionisme i de la resta d’esports que es practiquen a la muntanya a través de sortides divulgatives, xerrades, conferències, cursos de formació,etc. i de fomentar la cultura catalana. El seu local es troba al carrer la Salut, 14- 16. 

ues

Web: https://ues.cat/

Organitzacions sindicals

Confederació Nacional del Treball (CNT)

Després de l’expulsió de la trentista Federació Local de Sindicats (FLS), la CNT-FAI de Sabadell va quedar amb uns 900 afiliats, la majoria d’ells provenien del sindicat de minaires de la FLS. Entre els seus militants més destacats hi trobem: Bru LLadó, Josep Claramunt, Josep Miquel, Josep Cinca, Josep Marés, Enric Mampel, i el pedagog Edgardo Ricetti, que després de ser expulsat de la Institució Pedagògica  Cultura, en formà una altra a prop de l’anterior, als carrers Taulí i Vilarrubias, compartint local amb el sindicat. Posteriorment la CNT-FAI passà al carrer de la Salut, entre el Raval de Fora i el carrer Convent i, finalment al carrer de Gràcia, aleshores de Francesc Macià, cantonada al carrer Escola Pia. Durant la Guerra Civil va augmentar els seus afiliats, arribant el 1939 a ser-ne 4.220.

“L’Obrera”Federació Obrera de Sabadell (FOS)/Federació Local de Sindicats (FLS) 

La Federació Obrera de Sabadell era la principal organització dels obrers de la ciutat creada a l’últim terç del s.XIX, va dur a terme importants Vagues: el 1883 per les 59 hores en comptes de les 65, el 1910 contra l’empresa tèxtil Seydoux per l’acomiadament improcedent de tres treballadores, o la Vaga revolucionària de 1917. D’ella en sorgiria la pionera del moviment obrer anarquista i feminista Teresa Claramunt. La FOS estava adherida a la Federación de Trabajadores de la Región Española (FTRE) i el 1910 participà i s’adherí a la CNT.

cropped-obrera_13.jpg
Local de l’Obrera, situat a l’actual carrer Estrella, 110

A principis dels anys 30 la Federació Local de Sabadell (FLS), successora de la FOS, tenia 14.000 afiliats, d’una població treballadora d’unes 20.000 persones. El 1934 la FLS que fins llavors estava adherida a la CNT, va ser expulsada d’aquesta per la seva postura contrària als plantejaments insurreccionalistes de la FAI, fins a 1936 va ser la Federació més gran dels anomenats Sindicats d’Oposició (contraris a la FAI), però a diferència d’aquests que amb la Guerra Civil van tornar a la CNT, la FLS es va adherir a la UGT, Josep Moix en seria el seu principal dirigent i pel sector faista seria Bru Lladó.

Per més informació veure l’article: “l’Obrera”: Local de Federació Obrera de Sabadell 

Sindicat d’Empleats i Tècnics

Fundat el 1932, hereu del Sindicat de Dependents. El seu president era Jaume Camps Illa i es trobava integrat a la Federació d’Empleats i Tècnics. Tenia vora un centenar d’afiliats, i es va radicalitzar respecte l’anterior Sindicat de Dependents, influenciat pel Bloc Obrer i Camperol (BOC) a través de Joan Vila i Jaume Santandreu.

Unió General de Treballadors (UGT)

Unió de Rabassaires

Sindicat de petits propietaris pagesos, es movia a l’entorn de la Secció Agrícola del Círcol Republicà Federal (CRF) de la Creu Alta i del Sindicat Agrícola Cooperatiu del Carrer Horta Novella. Els seus membres més destacats eren Josep Picañol i Ripoll i Amadeu Aragay que era diputat d’ERC a les Corts espanyoles.

Partits polítics

Acció Catalana Republicana (ACR):

Partit conegut també com a Partit Catalanista Republicà (PRC), va sorgir de la unió d’Acció Catalana i d’Acció Republicana de Catalunya, el 1931. A Sabadell l’entitat adherida a ACR era el Centre Català, però el suport a la Lliga del Centre i el suport a ERC de la part més esquerranista d’aquest, van deixar a ACR a amb poca base social a la ciutat. A les eleccions del novembre de 1933 va ser la tercera força al consistori. Era un partit més nacionalista que ERC i d’esquerra moderada, agrupava a professionals liberals, sectors de la burgesia i classes mitjanes. El seu local es trobava a la Rambla cantonada amb carrer Lacy.

Acció Popular Catalana 

A Sabadell es va formar després dels fets d’octubre de 1934, era part de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), de Gil Robles. Els seus militants provenien dels sectors més benestants de la ciutat, partidaris d’una dreta més dura que la Lliga i allunyada de postulats catalanistes. Van tenir el seu primer local  el carrer de Víctor Balaguer i finalment es traslladaren a la Plaça de Pi i Maragall (Sant Roc). El metge Josep Maria Llonch i Gambús formava part d’aquest partit.

Bloc Obrer i Camperol (BOC)/Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM)

Círcol Republicà Federal (CRF):

Era la principal força política de la ciutat durant la II República (fins la Guerra Civil), al 1931 tenia uns 1500 afiliats, amb connexions amb el moviment obrer, sobretot amb l’anarcosindicalisme però també aplegava una base menestral i petit burgesa i alguns industrials. Durant la Guerra Civil el Círcol va integrar-se a ERC. El local del Círcol es trobava al carrer Jardí.

magí marcè
Salvador Ribé i Magí Marcè. Primer i segon alcalde de la Segona República l’1 de febrer de 1934 durant el relleu a l’alcaldia. La foto és al jardí del Círcol Republicà Federal, el monument del seu darrere és a Pi i Maragall. Arxiu Agustí Serra. FONT: “La República i la Guerra Civil a Sabadell 1931-1939” VVAA. Ajuntament de Sabadell, 1986.

Entesa per Sabadell (ES)

Partit polític creat abans de les eleccions de 1999, el van formar Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), exmilitants del PSUC i independents provinents de moviments socials i veïnals.  La cap de llista de les eleccions de 1999 va ser  Dolors Calvet, que va obtenir 10 regidors quedant-se a només 99 vots de la llista més votada, el PSC. El PSC va aconseguir un pacte de govern amb CiU, ERC i ICV, esdevenint alcalde Manuel Bustos, pacte que va durar fins el 2003. A les eleccions municipals de 2003 Entesa per Sabadell només va obtenir dos regidors: Isidre Soler i Nieves Garcia, segurament a causa la sortida de la coalició el mateix any d’ICV i EUiA. A les eleccions municipals del 2007 va tornar a obtenir dos regidors: Isidre Soler i Virgínia Domínguez. El 2009, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) va sortir de la coalició. A les eleccions del 2011 Entesa va treure novament 2 regidors: Isidre Soler i Virgínia Domínguez, la CUP no va obtenir representació. A les eleccions de 2015, Entesa,  la CUP i el Moviment Popular de Sabadell (MPS) es van presentar com a Crida per Sabadell, obtenint quatre regidors i formant govern amb Podem/ICV-EUiA (4 regidors), ERC (4 regidors) i Guanyem (2 regidors). Al 2017 va ser investit com a Alcalde Maties Serracant de la Crida per Sabadell, substituïnt el republicà Juli Fernández.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) – Casal Català d’Esquerres

El Casal Català d’Esquerres era l’entitat sabadellenca adherida a aquest partit fundat el setembre de 1931, de la unió del Casal Català Republicà i del Centre Radical Català. El Casal estava situat a la Via Massagué, a “l’Americana”, davant l’antic edifici de Correus. De Gener de 1933 a març de 1934 va treure el seu òrgan d’expressió, el diari “El Poble”

ERC era un partit d’ideologia catalanista, reformista, i a Sabadell com la resta d’esquerres de la ciutat també tenia un to marcadament anticlerical. Els seus afiliats procedien de professions liberals però també tenien presència en sectors obrers. Els dirigents més importants van ser : Joan Balart Armengol, Sebastià Arderius Colomer, Josep Esteve Aguiló, Salvador Sarrà Serravinyals i Joan Andrés Raig.

El 1999 ERC obté per primera vegada representació al consistori desde el restabliment de la democràcia, amb Josep Maria Civis. CiU, ERC i ICV pacten un govern que fa alcalde al socialista Manuel Bustos, totes els partits acaben trencant el pacte acusant l’Alcalde d’actuar amb autoritarisme i després de les càrregues policials al Bar Bemba “Cas Bemba”, ERC ho farà després de CiU al 2003, en les eleccions d’aquest any ERC treu un regidor més, Carme Forcadell. El 2007 Magí Rovira és escollit únic regidor d’ERC i al 2011 no obté representació al consistori, el 2015 recupera la representació obtenint 4 regidors, els seus millors resultats desde la fi del franquisme. Del 2015 al 2019 ERC va governar amb Podemos/ICV, La Crida (CUP i Entesa) i Guanyem, el republicà Juli Fernández va ocupar l’alcaldia els dos primers anys de la legislatura.

Estat Català (EC)

A Sabadell estava format per uns pocs membres del Centre Radical Català que no van ingressar a ERC. Hi destacaren els germans Josep i Francesc Custodio i el llibreter Marc Graupera.

Extrema Esquerra Federal (Ateneu Republicà Federal)

Partit sorgit d’una escissió del Partit Democràtic Republicà Federal espanyol, en no acceptar la coalició republicano-socialista i la col·laboració amb la dreta, el 1931. A Catalunya van intentar atreure sense èxit militància anarquista. El seu local es trobava al carrer de la Salut, 21. Va arribar a tenir 50 afiliats, però el 1933 en tenia la meitat, 25.

Falange Española Tradicionalista de las Juntas Obreras Nacional-Sindicalistas (FET-JONS)

Lliga Regionalista/Lliga Catalana

A partir del 1933 la Lliga Regionalista passa a anomenar-se Lliga Catalana. Era el partit de dretes més important de la ciutat. Els seus òrgan d’expressió era el diari “La Ciutat” (1932-1934) i el “Diari de Sabadell” a partir de 1934.

Estava format per la burgesia industrial i de sectors de les classes mitjanes. Bona part dels seus afiliats i dirigents també estaven vinculats a l’Acadèmia Catòlica. Les personalitats més destacades de la Lliga a Sabadell foren els empresaris Joan Llonch i Salas i Ramon Picart. La seva seu social estava situada a la Rambla amb carrer Lacy (seu on hi havia també el Centre Català).

Partit Comunista de Catalunya (PCC)

Es va crear el 1932, formava part del Partit Comunista d’Espanya (PCE), a Sabadell els seus militants igual que els republicans federals i el Bloc Obrer i Camperol (BOC) es reunien el cafè “El Diluvio”que portava el republicà federal Magí Marcè. Entre els seus dirigents trobem Emili Alàs i Borguñó, Ramon Riera, i a les seves joventus, Unió de Joves Comunistes de Catalunya (UJCC) a Wenceslau Colomer i Jaume Girabau.

Partit Republicà d’Esquerra (PRE)

Partit Republicà Radical (PRR)

Els republicans radicals sabadellencs provenien d’una escissió del Círcol Republicà Federal (CRF), a causa de la formació de la Solidaritat Catalana al 1907. Els republicans federals havien abandonat els posicionaments d’esquerres per passar a posicions de dretes, tot i mantenir encara cert anticlericalisme. Es tractava d’un partit de dretes, el seu dirigent Lerroux destacava pels seus discursos demagògics, primer contra l’Església i després sobretot contra el catalanisme. Les posicions cada vegada més dretanes dels radicals van provocar la sortida del partit d’Esteve Gené i Arcadi Badia Joval però en canvi, van aconseguir la incorporació destacada del federal Jaume Ninet i Vallhornat que havia proclamat la República al balcó de l’Ajuntament. Als inicis de la República tenia 481 afiliats i el seu local es trobava a la Rambla, sobre l’Antic Cafè “cal Jan”.

Partit Republicà Radical Socialista (PRRS)

Partit Sindicalista (PS)

Format el 1934 pel que havia estat un destacat dirigent de la CNT, Ángel Pestaña, pretenia atreure el vot cenetista amb un programa que proposa el sindicat com a base de la organització de la futura societat. A Sabadell van ingressar-hi uns pocs afiliats de la Federació Local de Sindicats (FLS), el més destacat de tots ells va ser el mestre Ricard Fornells, responsable de la Institució Pedagògica de Cultura.

Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)

Tot i ser un grup poc nombrós, va tenir una llarga trajectòria a la ciutat. La Federació Socialista de Sabadell va ser fundada el 1908 per un grup d’obrers que sovintejava el cafè de la “Cooperativa la Sabadellenca”. Durant la II República compartia local amb la UGT al carrer la Salut, al “cafè les Delícies”. El dirigent més destacat era  el paleta Manuel Farràs i Baró.

Partit Socialista Unificat a Catalunya (PSUC)/Joventuts Socialistes Unificades

Fundat el 23 de juliol de 1935 després d’unir-se el Partit Català Proletari, el Partit Comunista de Catalunya, la Federació Catalana del PSOE i la Unió Socialista de Catalunya. A Sabadell només existien els tres últims partits, però es va nutrir de molts membres de la FLS que havia trencat amb la CNT i s’havia passat a la UGT i dels membres de l’Ateneu Sindicalista Obrer de Divulgació Social. Entre els seus militants destaca Josep Moix i Regàs, alcalde de Sabadell durant la Guerra Civil (1936-1938), Ministre de Treball (1938) i Secretari General del PSUC (1949-1956).

Unió Democràtica de Catalunya (UDC)

Era un partit demòcrata-cristià i catalanista, menys escurat a la dreta que la Lliga. Va fundar-se a Sabadell el 1932 per iniciativa de Miquel Civil i Jansana, que n’era també el president local. La seva seu es trobava a sobre el “Cafè Musical”, a l’arc de Sant Cristòfor. 

Unión Patriótica (UP)

Únic partit permès durant la dictadura de Primo de Rivera, a Sabadell va ser creat el 23 de setembre de 1924 a casa de Plàcid Marcet. La UP treia el diari “La Tribuna del Vallés”, finançat per l’Ajuntament, el primer exemplar va sortir l’1 de febrer de 1926, la Tribuna destacava pel seu discurs anticatalanista, i les lloances a Mussolini i al règim feixista italià.  El 1927 la UP tenia uns 1800 afiliats provinents dels antics partits monàrquics, però també per exmilitants de la Lliga Regionalista, regionalistes i lerrouxistes (republicans radicals), industrials, comerciants i botiguers. La seva primera seu eren les mateixes dependències de l’Ajuntament, fins a l’abril de 1926 que es van traslladar a Rambla on hi havia el cafè de “Cal Jan” que van renombrar com a Casino de la Unión Patriótica.

Unió Socialista de Catalunya (USC)

A Sabadell va ser fundada el 1931, just després de la proclamació de la República. Era un partit socialdemòcrata i catalanista, aliat d’ERC fins l’octubre de 1934, entre juliol de 1933 i gener de 1934 es va fusionar breument amb la Federació Catalana del PSOE.  Posteriorment es va radicalitzar i va ser uns dels partits claus en la formació del PSUC, el 1936. A inicis de 1936 tenia entre 60 i 70 afiliats. El seu local es trobava al carrer de Victor Balaguer.

Anuncis