Associacions, entitats i organitzacions

*S’anirà actualitzant i renovant

Associacions polítiques i religioses

Acadèmia Catòlica

Entitat fundada el 1870 pel sacerdot Fèlix Sardà i Salvany, amb aquest predicava un catolicisme intransigent, aliant-se amb el cacic patronal Joan Sallarès i Pla defensor del proteccionisme econòmic i contrari a tota demanda de millora laboral. Durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va ser clausurada pel seu catalanisme i amb la II República pràctica un catolicisme tolerant de caràcter catalanista. Tot i no ser una organització política, l’Acadèmia sempre va estar molt vinculada a la Lliga, tant per influència del seu consiliari, el sacerdot Lluís Carreras i Mas, com pel fet que els seus càrrecs directius més destacats estaven ocupats per militants de la Lliga. El 1931 va formar part de la candidatura catalanista, el novembre de 1932 recomanava votar la llista de Ramon Picart i Felip (Concòrdia Ciutadana), i el 1933 i 1934 es pronunciavà a favor del vot a la Lliga. Actualment, mantenint el seu caràcter catòlic (s’i reuneixen diversos col·lectius catòlics), agrupa nombroses entitats de la ciutat com l’Agrupació Passabrista de Sabadell (cada any pels volts de Nadal es realitza una exposició de pessebres a la seva seu), l’Associació Coral la Industrial, Càmara Club, l’Associació Guinea Bissau de Sabadell, l’esplai la Teranyina,etc. Treu una revista i disposa d’una biblioteca  És una de les entitats més antigues de la ciutat, la seva seu es troba al carrer Sant Joan, 20.

Web:https://academiacatolica.net/

Acció Cívica Femenina

Fundada al 1932, pretenia influïr sobre les dones en la seva futura participació electoral. Tot i no formar part de la Lliga Regionalista estava molt vinculada a aquesta, i s’inspirava en la doctrina catòlica. A partir de les eleccions de novembre de 1933 va organitzar una oficina electoral recomanant el vot per la Lliga. La seva seu es trobava al carrer Dr. Puig, la seva presidenta era Assumpció Morral, i la secretària, Rosa Serra i Tira.

Ateneu Sindicalista Obrer de Divulgació Social

Centre on s’aplegaven els sindicalistes revolucionaris de la Federació Local de Sindicats (FLS). L’Ateneu comptava amb una secció femenina i l’any 1933 va crear una nova secció, la Joventut Sindicalista Revoluciònaria, presidida per Jaume Girabau. L’Ateneu realitzava conferències amb els diferents representants del moviment obrer de Catalunya: Nin, Miravitlles. Vidiella, López, Pestaña, Robusté,etc. Era el grup obrer més nombrós i ideològic arrelat a la ciutat. La seva seu es trobava a la cervesseria Suïssa (Cal Mistos), al carrer Sant Pere,7-9.

Centre Català

A Sabadell el Centre Català va ser inaugurat el març de 1887 com a sucursal del Centre Català de Barcelona. L’entitat estava formada per diversos membres de la burgesia de la ciutat, de tendència catalanista i conservadora. El conservadorisme de l’entitat sabadellenca va provocar l’enfrontament amb Valentí Almirall, partidari d’un catalanisme més progresista i laic i amb la desvinculació del Centre Català de Sabadell amb el de Barcelona l’agost de 1887. L’entitat treia el diari “Lo catalanista”. El militant més destacat del Centre Català de Sabadell va ser l’empresari llaner Manuel Folguera i Duran, fundador del centre, redactor de “Lo catalanista”primer secretari de la Lliga de Catalunya i membre de la Unió Catalanista de la que arribà a ser president. Un altre membre destacat va ser Anton de Paula Campany La seu del Centre Català es trobava a la Rambla,75

Cercle Tradicionalista

Amb presència a la ciutat desde a finals del s.XIX, contraris a la República i partidaris d’una monarquia tradicional i un catolicisme de caràcter integrista. Bona part dels seus membres havien actuat amb el Sindicat Lliure. Va ser la única organització sabadellenca que va participar activament amb el cop d’estat del 18 de juliol. Entre els seus membres hi havia el que seria el primer alcalde franquista Ramon Alabareda Masip, Ignasi Estivill Cot, Josep Serracanta, Josep Moga Pascuet, Josep Antoni Saló Virgili, el fabricant Francesc Baygual i Bas que seria assassinat a l’inici de la Guerra Civil, i Llorenç Torrent i Albert. El seu local es trobava a la via Massagué,4, també sostenien el Patronat Social Catòlic, conegut com a “Teatre Esbarjo”.

Federació Anarquista Ibèrica (FAI)

Fundada al 1927 a València, durant la dictadura de Primo Rivera alguns anarquistes de la la Federació Local de Sindicats s’hi van adherir. Amb la II República la FAI va influïr a la CNT perquè exercís la pràctica insurreccional, fet que va provocar el Manifest Trentista contra la ingerència de la FAI dins la Confederació i la sortida dels sindicats partidaris d’aquest, anomenats Sindicats d’Oposició, de la CNT. A Sabadell la FLS adherida a la CNT es va mostra majoritàriament contrària a la FAI, però a diferència de la majoria de localitats on amb la guerra els Sindicats d’Oposició van tornar a la CNT, a Sabadell la FLS es va adherir a la UGT. Els seus militants més destacatas eren Bru Lladó i el pedagog argentí Edgardo Ricetti.

Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJC)

Els fejoscistes van començar la seva activitat a la ciutat durant la primavera de 1933, però fins l’abril de 1935 no van inaugurar un local propi al Carrer Sàrdà i Salvany, 15. La FJC pretenia ser un moviment juvenil cristià però sense està vinculat a cap partit polític, i volien també integrar els joves treballadors.

El grup fejocista sabadellenc s’anomenava Treball 195 i el grup avantguardista Coratge 124, Antoni Brunet n’era el president.

Lliga Laica Femenina

Associació que unia a les dones feministes republicanes i sindicalistes, es va crear al 1932, sota el patronatge de La Emancipación, societat encarregada dels enterraments civils. La seva seu es trobava al local del Círcol Republicà Federal. La Lliga tenia com a objectius crear una consciència femenina lliure de prejudicis religiosos, consciènciar políticament a les dones i aconseguir que els serveis municipals fossin laics. La Lliga va crear un grup d’infermeres laiques per tal que les monges no tinguessin el monolopi de l’assistència hospitalària i a domicili. La presidenta de la Lliga va ser la republicana federal Fidela Renom, que seria la primera dona escollida com a regidora en el consistori, la secretària era Magda Lladó.

Entitats esportives

Club Natació Sabadell (CNS)

El 22 d’agost de 1915 la secció d’esports del Centre de Dependents de Sabadell va organitzar un festival de natació a la ciutat, a la bassa de Ca la Paula de la finca del molí de les Tres Creus, aquest esdeveniment es considera la primera pedra per la fundació del Club, que va tenir lloc finalment el 16 de gener de 1916, gràcies a Joan Valls i Vidal. La primera seu social era el bar Imperial de la Rambla de Sabadell.  El 1918 s’inaugura la primera piscina de l’Estat espanyol (25×12 m) al pati del Vapor Codina, obra de  l’arquitecte sabadellenc Josep Renom. El 1959 va inaugurar la piscina coberta que actualment encara està en funcionament a la seu del carrer Montcada.  Actualment el Club Natació Sabadell és l’entiat amb més socis de la ciutat, 27.000, i la tercera entitat esportiva amb més socis de Catalunya per darrere del Barça i el RACC. El 2001 el Club va inagurar les noves instal·lacions de Can Llong, mantenint en funcionament també la seu històrica del carrer Montcada. Té un llarg palmarès de títols i d’ell han sortit nombrosos esportistes olímpics.

Web: https://www.nataciosabadell.com/

Unió Excursionista de Sabadell (UES)

Es va crear l’any 1970 amb la unió del Centre Excursionista del Vallès (primera entitat excursionista de tot el Vallès, fundada el 1908), el Centre Excursionista Sabadell (fundat el 1919) i l’Agrupació Excursionista Terra i Mar (fundada el 1926). La UES continua existint, el 2008 va realitzar un seguit d’actes per celebrar el centenari de l’excursionisme sabadellenc. Té com a objectiu fomentar la pràctica de l’excursionisme i de la resta d’esports que es practiquen a la muntanya a través de sortides divulgatives, xerrades, conferències, cursos de formació,etc. i de fomentar la cultura catalana. El seu local es troba al carrer la Salut, 14- 16. 

Web: https://ues.cat/

Associacions patronals 

Associació Tècnica de la Indústria Tèxtil de Sabadell i sa comarca

Fou fundada l’any 1930 a partir d’una escissió de la Cambra de Directors. Va crear la secció de Mutualitat (invalidesa i vellesa). El 1936 tenia 357 afiliats. El seu local es trobava a la Via Massagué, 55.

Cambra de Directors i Auxiliars de la Industria Tèxtil

Tenia una secció de mutualitat i vellesa. El seu local era l’edifici de “La Gremial” (voltes de l’Oliver) a la Rambla. El 1936 tenia 467 afiliats.

Gremi de Fabricants

Associació empresarial fundada el 1559, va ser la patronal més gran i que més va influïr en la política i economia local del s.XIX i XX. Continua existint, i tot i que el sector tèxtil ha perdut molt de pes a la ciutat, encara és una entitat patronal de molta importància, lidera les tasques corporatives d’àmbit estatal del sector llaner, realitza tasques de formació i assessorament empresarial, a la seva seu situada al carrer Sant Quirze, 30, es firma el conveni estatal del sector tèxtil. 

Per més informació veure l’article: El Gremi de Fabricants

Web: https://gremifab.org/ca/

Organitzacions sindicals

Confederació Nacional del Treball

“L’Obrera”Federació Obrera de Sabadell (FOS)/Federació Local de Sindicats (FLS) 

Principal organització dels obrers de la ciutat creada a l’últim terç del s.XIX, com a Federació Obrera de Sabadell va dur a terme importants Vagues: el 1883 per les 59 hores en comptes de les 65, el 1910 contra l’empresa tèxtil Seydoux per l’acomiadament improcedent de tres treballadores, o la Vaga revolucionària de 1917. D’ella en sorgiria la pionera del moviment obrer anarquista i feminista Teresa Claramunt. 

A principis dels anys 30 la Federació Local de Sabadell (FLS), successora de la FOS, tenia 14.000 afiliats, d’una població treballadora d’unes 20.000 persones. El 1934 la FLS que fins llavors estava adherida a la CNT, va ser expulsada d’aquesta per la seva postura contrària als plantejaments insurreccionalistes de la FAI, fins a 1936 va ser la Federació més gran dels anomenats Sindicats d’Oposició (contraris a la FAI), però a diferència d’aquests que amb la Guerra Civil van tornar a la CNT, la FLS es va adherir a la UGT, Josep Moix en seria el seu principal dirigent i pel sector faísta seria Bru Lladó.

Per més informació veure l’article: “l’Obrera”: Local de Federació Obrera de Sabadell 

Sindicat d’Empleats i Tècnics

Fundat el 1932, hereu del Sindicat de Dependents. El seu president era Jaume Camps Illa i es trobava integrat a la Federació d’Empleats i Tècnics. Tenia vora un centenar d’afiliats, i es va radicalitzar respecte l’anterior Sindicat de Dependents, influenciat pel Bloc Obrer i Camperol a través de Joan Vila i Jaume Santandreu.

Unió de Rabassaires

Sindicat de petits propietaris pagesos, es movia a l’entorn de la Secció Agrícola del Círcol Republicà Federal de la Creu Alta i del Sindicat Agrícola Cooperatiu del Carrer Horta Novella. Els seus membres més destacats eren Josep Picañol i Ripoll i Amadeu Aragay que era diputat d’ERC a les Corts espanyoles.

Partits polítics

Acció Catalana Republicana (ACR):

Partit conegut també com a Partit Catalanista Republicà (PRC), va sorgir de la unió d’Acció Catalana i d’Acció Republicana de Catalunya, el 1931. A Sabadell l’entitat adherida a ACR era el Centre Català, però el suport a la Lliga del Centre i el suport a ERC de la part més esquerranista d’aquest, van deixar a ACR a amb poca base social a la ciutat. A les eleccions del novembre de 1933 va ser la tercera força al consistori. Era un partit més nacionalista que ERC i d’esquerra moderada, agrupava a professionals liberals, sectors de la burgesia i classes mitjanes. El seu local es trobava a la Rambla cantonada amb carrer Lacy.

Acció Popular Catalana 

A Sabadell es va formar després dels fets d’octubre de 1934, era part de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), de Gil Robles. Els seus miliatns provenïen dels sectors més benestants de la ciutat, partidaris d’una dreta més dura que la Lliga i allunyada de postulats nacionalistes. Van tenir el seu primer local  el carrer de Víctor Balaguer i finalment es traslldaren a la Plaça de Pi i Maragall (Sant Roc). El metge Josep Maria Llonch i Gambús formava part d’aquest partit.

Bloc Obrer i Camperol (BOC)/Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM)

Círcol Republicà Federal (CRF):

Era la principal força política de la ciutat durant la II República (fins la Guerra Civil), al 1931 tenía uns 1500 afiliats, amb connexions amb el moviment obrer, sobretot amb l’anarcosindicalisme però també aplagaven una base menestral i petit burgesa i alguns industrials. Durant la Guerra Civil el Círcol va integrar-se a ERC. El local del Círcol es trobava al carrer Jardí.

Entesa per Sabadell (ES)

Partit polític creat abans de les eleccions de 1999, el van formar Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), exmilitants del PSUC i independents provinents de moviments socials i veïnals.  La cap de llista de les eleccions de 1999 va ser  Dolors Calvet, que va obtenir 10 regidors quedant-se a només 99 vots de la llista més votada, el PSC. El PSC va aconseguir un pacte de govern amb CiU, ERC i ICV, esdevenint alcalde Manuel Bustos, pacte que va durar fins el 2003. A les eleccions municipals de 2003 Entesa per Sabadell només va obtenir dos regidors: Isidre Soler i Nieves Garcia, provablement per la sortida de la coalició el mateix any d’ICV i EUiA. A les eleccions municipals del 2007 va tornar a obtenir dos regidors: Isidre Soler i Virgínia Domínguez. El 2009, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) va sortir de la coalició. A les eleccions del 2011 Entesa va treure novament 2 regidors: Isidre Soler i Virgínia Domínguez, la CUP no va obtenir representació. A les eleccions de 2015, Entesa,  la CUP i el Moviment Popular de Sabadell (MPS) es van presentar com a Crida per Sabadell, obtenint quatre regidors i formant govern amb Podem/ICV-EUiA (4 regidors), ERC (4 regidors) i Guanyem (2 regidors). Al 2017 va ser investit com a alcalde Maties Serracant de la Crida per Sabadell, substituïnt el republicà Juli Fernández

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) – Casal Català d’Esquerres

El Casal Català d’Esquerres era l’entitat sabadellenca adherida a aquest partit fundat el setembre de 1931, de la unió del Casal Català Republicà i del Centre Radical Català. El Casal estava situat a la Via Massagué, a “l’Americana”, davant l’antic edifici de Correus. De Gener de 1933 a març de 1934 va treure el seu òrgan d’expressió, el diari “El Poble”

ERC era un partit d’ideologia catalanista, reformista, i a Sabadell com la resta d’esquerres de la ciutat també tenia un to marcadament anticlerical. Els seus afiliats procedien de professions liberals però també tenien presència en sectors obrers. Els dirigents més importants van ser : Joan Balart Armengol, Sebastià Arderius Colomer, Josep Esteve Aguiló, Salvador Sarrà Serravinyals i Joan Andrés Raig.

El 1999 ERC obté per primera vegada representació al consistori desde el restabliment de la democràcia, amb Josep Maria Civis. CiU, ERC i ICV pacten un govern que fa alcalde al socialista Manuel Bustos, totes els partits acaben trencant el pacte acusant l’alcalde d’actuar amb autoritarisme i despés de les càrregues policials al Bar Bemba “Cas Bemba”, ERC ho farà després de CiU al 2003, en les eleccions d’aquest any ERC treu un regidor més, Carme Forcadell. El 2007 Magí Rovira és escollit únic regidor d’ERC i al 2011 no obté representació al consistori, el 2015 recupera la representació obtenint 4 regidors, els seus millors resultats desde la fi del franquisme. Desde el 2015 ERC governa amb Podemos/ICV, La Crida (CUP i Entesa) i Guanyem i el republicà Juli Fernández va ocupar l’alcaldia els dos primers anys de la legislatura.

Estat Català (EC)

A Sabadell estava format per uns pocs membres del Centre Radical Català que no van ingressar a ERC. Hi destacaren els germans Josep i Francesc Custodio i el llibreter Marc Graupera.

Extrema Esquerra Federal (Ateneu Republicà Federal)

Partit sorgit d’una escissió del Partit Democràtic Republicà Federal espanyol, en no acceptar la coalició republicano-socialista i la col·laboració amb la dreta, el 1931. A Catalunya van intentar atreure sense èxit militància anarquista.

Falange Española Tradicionalista de las Juntas Obreras Nacional-Sindicalistas (FET-JONS)

Lliga Regionalista/Lliga Catalana

A partir del 1933 la Lliga Regionalista passa a anomenar-se Lliga Catalana. Era el partit de dretes més important de la ciutat. Els seus òrgan d’expressió era el diari “La Ciutat” (1932-1934) i el “Diari de Sabadell” a partir de 1934.

Estava format per la burgesia industrial i de sectors de les classes mitjanes. Bona part dels seus afiliats i dirigents també estaven vinculats a l’Acadèmia Catòlica. Les personalitats més destacades de la Lliga a Sabadell foren els empresaris Joan Llonch i Salas i Ramon Picart. La seva seu social estava situada a la Rambla (a l’actual Casal Pere Quart).

Partit Comunista de Catalunya (PCC)

Es va crear el 1932, formava part del Partit Comunista d’Espanya (PCE), a Sabadell els seus militants igual que els republicans federals i el Bloc Obrer i Camperol (BOC) es reunien el cafè “El Diluvio”que portava el republicà federal Magí Marcè. Entre els seus dirigents trobem Emili Alàs i Borguñó, Ramon Riera, i a les seves joventus, Unió de Joves Comunistes de Catalunya (UJCC) a Wenceslau Colomer i Jaume Girabau.

Partit Republicà d’Esquerra (PRE)

Partit Republicà Radical (PRR)

Els republicans radicals sabadellencs provenïen d’una escíssió del Círcol Republicà Federal, a causa de la formació de la Solidaritat Catalana al 1907. Els republicans federals havien abandonat els posicionaments d’esquerres per passar a posicions de dretes, tot i mantenir encara cert anticlericalisme. Es tractava d’un partit de dretes, el seu dirigent Lerroux destacava pels seus discursos demagògics, primer contra l’església i després sobretot contra el catalanisme. Les posicions cada vegada més dretanes dels radicals van provocar la sortida del partit d’Esteve Gené i Arcadi Badia Joval però en canvi, van aconseguir la incorporació destacada del federal Jaume Ninet i Vallhornat que havia proclamat la República al balcó de l’Ajuntament. Als inicis de la República tenia 481 afiliats i el seu local es trobava a la Rambla, sobre l’Antic Cafè “cal Jan”.

Partit Republicà Radical Socialista (PRRS)

Partit Sindicalista (PS)

Format el 1934 pel que havia estat un destacat dirigent de la CNT, Ángel Pestaña, pretenia atreure el vot cenetista amb un programa que proposa el sindicat com a base de la organització de la futura societat. A Sabadell van ingressar-hi uns pocs afiliats de la Federació Local de Sindicats (FLS), el més destacat de tots ells va ser el mestre Ricard Fornells, responsable de la Institució Pedagògica de Cultura.

Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)

Tot i ser un grup poc nombrós, va tenir una llarga trajectòria a la ciutat. La Federació Socialista de Sabadell va ser fundada el 1908 per un grup d’obrers que sovintejava el cafè de la “Cooperativa la Sabadellenca”. Durant la II República compartia local amb la UGT al carrer la Salut, al “cafè les Delícies”. El dirigent més destacat era  el paleta Manuel Farràs i Baró.

Partit Socialista d’Unificat a Catalunya (PSUC)/Joventuts Socialistes Unificades

Fundat el 23 de juliol de 1935 després d’unir-se el Partit Català Proletari, el Partit Comunista de Catalunya, la Federació Catalana del PSOE i la Unió Socialista de Catalunya. A Sabadell només existien els tres últims partits, però es va nutrir de molts membres de la FLS que havia trencat amb la CNT i s’havia passat a la UGT i dels membres de l’Ateneu Sindicalista Obrer de Divulgació Social. Entre els seus militants destaca Josep Moix i Regàs, alcalde de Sabadell durant la Guerra Civil (1936-1938), Ministre de Treball (1938) i Secretari General del PSUC (1949-1956).

Unió Democràtica de Catalunya (UDC)

Era un partit demòcrata-cristià i catalanista, menys escurat a la dreta que la Lliga. Va fundar-se a Sabadell el 1932 per iniciativa de Miquel Civil i Jansana, que n’era també el president local. La seva seu es trobava a sobre el “cafè Musical”, a l’arc de Sant Cristòfor. 

Unión Patriótica (UP)

Únic partit permès durant la dictadura de Primo de Rivera, a Sabadell va ser creat el 23 de setembre de 1924 a casa de Plàcid Marcet. La UP treia el diari “La Tribuna del Vallés”, finançat per l’Ajuntament, el primer exemplar va sortir l’1 de febrer de 1926, la Tribuna destacava pel seu discurs anticatalanista, i les lloances a Mussolini i al règim feixista italià.  El 1927 la UP tenia uns 1800 afiliats provinents dels antics partits monarquics, però també per exmilitants de la Lliga Regionalista, regionalistes i lerrouxistes (republicans radicals), industrials, comerciants i botiguers. La seva primera seu eren les mateixes dependències de l’Ajuntament, fins a l’abril de 1926 que es van traslladar a Rambla on hi havia el cafè de Cal Jan que van renombrar com a Casino de la Unión Patriótica.

Unió Socialista de Catalunya (USC)

A Sabadell va ser fundada el 1931, just després de la proclamació de la República. Era un partit socialdemòcrata i catalanista, aliat d’ERC fins l’octubre de 1934, entre juliol de 1933 i gener de 1934 es va fusionar breument amb la Federació Catalana del PSOE.  Posteriorment es va radicalitzar i va ser uns dels partits claus en la formació del PSUC, el 1936. A inicis de 1936 tenia entre 60 i 70 afiliats. El seu local es trobava al carrer de Victor Balaguer.

 

Anuncis