Entitats

Un repàs històric per les principals entitats de Sabadell.

Encara no hi son totes, s’anirà ampliant*

Associacions catalanistes

Centre Català

A Sabadell el Centre Català va ser inaugurat el març de 1887 com a sucursal del Centre Català de Barcelona. L’entitat estava formada per diversos membres de la burgesia de la ciutat, de tendència catalanista i conservadora. El conservadorisme de l’entitat sabadellenca va provocar l’enfrontament amb Valentí Almirall, partidari d’un catalanisme més progressista i laic i amb la desvinculació del Centre Català de Sabadell amb el de Barcelona, l’agost de 1887. L’entitat treia el diari “Lo catalanista”. El militant més destacat del Centre Català de Sabadell, va ser l’empresari llaner Manuel Folguera i Duran, fundador del centre, redactor de “Lo catalanista”, primer secretari de la Lliga de Catalunya i membre de la Unió Catalanista de la que arribà a ser president. Un altre membre destacat va ser Antoni de Paula Campany. La seu del Centre Català es trobava a la Rambla, 75.

centre català
Fotògraf: Fermí Abad Ribera – Arxiu: Unió Excursionista de Sabadell
Entrada a la seu del Centre Català de Sabadell situat al número 75 de la Rambla, els dies en què se celebrà el certamen d’aeronàutica i aviació l’agost de l’any 1910.
Actualment aquest lloc és ocupat per l’edifici dels sindicats UGT i CCOO, Rambla amb cantonada carrer de Lacy. La paret de l’edifici del fons de la fotografia pertany a l’actual edifici del Casal Pere Quart. FONT: Sabadell Aviació Història

Associacions de caràcter cristià

Acadèmia Catòlica

Entitat fundada el 26 de setembre de 1870 pel sacerdot Fèlix Sardà i Salvany, inicialment anomenada Joventut Catòlica, Salvany predicava un catolicisme intransigent, aliant-se amb el cacic patronal Joan Sallarès i Pla defensor del proteccionisme econòmic i contrari a tota demanda de millora laboral. L’1 de gener de 1871, Salvany va crear el setmanari Revista Popular, que es convertiria en el portaveu de la ideologia de l’Acadèmia, distribuint-se a arreu de l’estat i per Europa. La Revista Popular restaria activa fins a 1916, convivint amb el “Butlletí” que es dedicaria més aviat a transmetre noticies sobre les activitats de l’Acadèmia. Al 1873, amb la proclamació de la Primera República, l’Acadèmia es veu obligada a suspendre les seves activitats que es reprendran al 1876. Al 1889 es construeix al carrer Sant Joan l’edifici actual, seu de l’entitat.  Durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va ser clausurada pel seu catalanisme i amb la II República practicava un catolicisme tolerant de caràcter catalanista. Tot i no ser una organització política, l’Acadèmia sempre va estar molt vinculada als interessos de la patronal i a la Lliga, tant per influència del seu consiliari, el sacerdot Lluís Carreras i Mas, com pel fet que els seus càrrecs directius més destacats estaven ocupats per militants de la Lliga. El 1931 va formar part de la candidatura catalanista, el novembre de 1932 recomanava votar la llista de Ramon Picart i Felip (Concòrdia Ciutadana), i el 1933 i 1934 es pronuncià a favor del vot a la Lliga. Actualment, mantenint el seu caràcter catòlic (s’hi reuneixen diversos col·lectius catòlics), agrupa nombroses entitats de la ciutat com l’Agrupació Passebrista de Sabadell (cada any pels vols de Nadal es realitza una exposició de pessebres a la seva seu), l‘Associació Coral la Industrial, Càmera Club, l’Associació Guinea Bissau de Sabadell, l’esplai la Teranyina, etc. Treu una revista i disposa d’una biblioteca.  És una de les entitats més antigues de la ciutat, fundada al 1870. El dia 2 de gener de 1916 moriria Fèlix Sardà i Salvany i el succeeix com a consiliari de l’Acadèmia el seu deixeble, Lluís Carreras i Mas. Carreras era un home més partidari dels postulats socials de l’església i de tarannà més regionalista (catalanista moderat). Aquest mateix any funda la revista Joventut que substituïa la Revista Popular i que tan sols dos anys més tard, esdevindria Joventut Catòlica. Aquesta, al 1921, és el portaveu oficial de l’Acadèmia Catòlica, la Joventut Catòlica i la Congregació Mariana de Sabadell. Aproximadament aquest mateix any, es crea a Sabadell el grup de Pomells de Joventut a imatge de l’organització catalanista i catòlica creada a l’octubre de 1920 per Josep Maria Folch i Torras. Els Pomells van ser dissolts per la dictadura de Primo de Rivera al setembre de 1923. El 21 de novembre d’aquest 1923, l’A.C. és clausurada per la dictadura i així restarà fins el 21 de desembre. Es pretenia, des del poder militar espanyol, acabar amb la penetració del catalanisme en el sí de l’església. Però el 15 de setembre de 1924, l’A.C. és clausurada de nou. Lluís Carreras marxa del país tot disfressant la seva sortida com un viatge d’estudis. I seria ja el 2 de maig de 1930 quan va ser oberta de nou. A mitjans 1949, l’A.C. s’activa novament després del parèntesi de la guerra. Lluís Carreras és el seu consiliari. Moriria al març de 1955.

acadèmica catòlica
Seu de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell al carrer Sant Joan, 20. Viquipèdia
Exposició Rosariana a l’Acadèmia Catòlica, organitzada per la secció d’art i Arqueologia, Sabadell 1932.
Francesc Casañas i Riera (AHS)

Web: https://academiacatolica.net/

Acció Cívica Femenina

Fundada al 1932, pretenia influir sobre les dones en la seva futura participació electoral. Tot i no formar part de la Lliga Regionalista estava molt vinculada a aquesta, i s’inspirava en la doctrina catòlica. A partir de les eleccions de novembre de 1933 va organitzar una oficina electoral recomanant el vot per la Lliga. La seva seu es trobava al carrer Dr. Puig, la seva presidenta era Assumpció Morral, i la secretària, Rosa Serra i Tira.

Cercle Tradicionalista

Amb presència a la ciutat des de finals del s. XIX, contraris a la República i partidaris d’una monarquia tradicional i un catolicisme de caràcter integrista. Bona part dels seus membres havien actuat amb el Sindicat Lliure. Va ser la única organització sabadellenca que va participar activament amb el cop d’estat del 18 de juliol de 1936. Entre els seus membres hi havia el que seria el segon alcalde franquista Ramon Alabareda i Masip, Ignasi Estivill i Cot, Josep Serracanta, Josep Moga i Pascuet, Josep Antoni Saló i Virgili, el fabricant Francesc Baygual i Bas que seria assassinat a l’inici de la Guerra Civil, i Llorenç Torrent i Albert. El seu local es trobava a la via Massagué, 4, també sostenien el Patronat Social Catòlic, conegut com a “Teatre Esbarjo”.

Associació Puigdoure / Club Juvenil Raco de Sabadell

Centre educatiu d’activitats extraescolars (estudis, tallers, campaments, excursions, ciclisme,  equips de futbol i activitats familiars de caps de setmana) per a nens i nois de 8 a 18 anys. Cada soci té un “coach” que segons l’entitat “procura ajudar a desenvolupar els valors i virtuts que el portaran a millorar en l’escola, en la convivència amb els altres, en l’aprofitament del temps, i com a cristià”. Va ser fundat l’any 1969 per Josep Sanmiquel i Planell, Joan Argemí i Fontanet i Joan Gambús. Es tracta d’una entitat que imparteix una formació i valors catòlics, forma part de l’Opus Dei. El centre es troba al carrer Montserrat, número 39.

Web: https://entitats.cat/associacio-puigdoure-de-sabadell

Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJC)

Els fejoscistes van començar la seva activitat a la ciutat durant la primavera de 1933, però fins l’abril de 1935 no van inaugurar un local propi al carrer Sardà i Salvany, 15. La FJC pretenia ser un moviment juvenil cristià però sense està vinculat a cap partit polític, i volien també integrar els joves treballadors.

El grup fejocista sabadellenc s’anomenava Treball 195 i el grup avantguardista Coratge 124, Antoni Brunet n’era el president.

Associacions Espiritistes

Centro Espiritista de Sabadell

Creat durant la I República i presidit per Joan Bernades Tort, va donar suport Junta de Armamento y  Defensa en la lluita contra els carlins, oferint el recolzament dels espiritistes de la ciutat. El juliol del 1881, el Centro Espiritista de Sabadell redactà un reglament de funcionament intern, que va ser aprovat pel Govern Civil el 17 de gener de 1882. A l’octubre del mateix any va comprar, per 7.000 pessetes, un casa situada al numero 89 del carrer de Gràcia. Entre els membres de l’entitat hi trobem: Joan Ausió; Josep Badia; Mateu Ballbé i Gili, bracer; Josep Castells i Ubach, jornaler;  els germans Josep i Tomàs Cusidó i Juliana, jornalers; Josep Petxamé i Font, jornaler; Damià Romeu i Llonch, jornaler; Francesc Vila; Rull, carnisser; Vallribera;  Esteve Vilatobà, pare del fotògraf, el seu avi Josep Soler, mestre d’obres; i Josep Romeu i Brujas, la primera persona a qui se li va permetre edificar un monument funerari al cementiri dels dissidents.

Sociedad Espiritista la Fraternidad

Creada a finals del 1877 per Miquel Sallarès, Pere Torra, Francesc Pera, Rosa Carner, Joan Chinchilla, Feliu Borgunyó, els germans Francesc i Vicenç Castells, Francesc Portabella, Esteve Vilatobà i el ceramista anarquista i després republicà federal Marian Burguès. La seu de la Sociedad la Fraternidad es trobava al carrer Mendizábal (actualment carrer de l’Espirall), cantonada amb carrer Les Planes.

El 19 d’octubre de 1882 creà el seu reglament intern, signat pel seu president, Josep Duran Carreras. L’entitat tenia com a objectiu “el estudio de las ciencias en todas sus manifestaciones de las leyes morales, físicas, históricas y psicológicas”. Per por a la censura no van incloure el nom d’espiritista fins el 1887, anomenant-se: Sociedad Espiritista la Fraternidad

L’Aurora

Grup espiritista presidit per August Vives, on hi militava la republicana federal Fidela Renom. Era un grup sobretot format per gent jove, els diumenges al matí recollien almoines per als pobres i a les tardes organitzaven les sessions d’estudi de literatura i ciència, també convidaven a reconeguts experts en matèries científiques a nivell nacional i internacional perquè realitzessin conferències. 

Centro de Estudios Psicológicos

Segell del Centro de Estudios Psicológicos, gener 1928. Amb simbologia maçònica: el compàs (espiritualitat i creació) l’escaire (equitat, justícia i mesura de rectitud), el nivell (equitat), l’estrella de cinc puntes amb els raigs (l’home i la vida), el globus terraqui (símbol del món).
Imatge (AHS), informació (MHS)

Creada l’1 de setembre de 1911, a partir dels grups espiritistes de l’Aurora i La Fraternidad. Els seus estatuts van ser aprovats pel Govern Civil el 6 d’octubre del 1912, van llogar un primer local  al carrer Indústria, 10, al Despatx Lluch.

En aquells temps Sabadell es va acabar convertint en el principal centre de l’espiritisme de l’estat. El Centro de Estudios Psicológicos compartia la seva seu amb la Federación Espiritista Española, i estava presidit pel sabadellenc Martí Font, Director també de la publicació quinzenal “Nueva Era”. El cap de redacció era també el sabadellenc Àngel Aguarod, professor de l’escola laica Institució Integral i Harmònica, lligada als republicans radicals, l’administrador era Joan Torras Serrà, funcionari municipal i republicà federal.

El centre realitzava activitats relacionades amb l’espiritisme, com les sessions d’una de les mèdiums més famoses de la ciutat, Teresa Oliver i Folch, però també activitats culturals de tot tipus, no necessàriament vinculades a l’espiritisme, com la Festa de la Primavera o certamens literaris.

A l’agost del 1923, el Centre d’Estudis Psicològics va comprar un local al carrer de Colom 52-54 per 5.000 pessetes, sufragats gràcies a activitats del centre i aportacions dels socis. També sol·licità un crèdit hipotecari de 25.000 pessetes a un 6 per cent anual d’interès, concedit per la Caixa d’Estalvis de Sabadell per poder construir un nou local. Aquest nou local va ser inaugurat al setembre de 1924.

Boletin del Centro de Estudios Psicológicos. Biblioteca Nacional de España (BNE)

Del Centro de Estudios Psicológicos sorgiria l’agrupació Joventut Artística Literària sota la direcció de Ramon Plans que va representar les principals obres teatrals de l’època. El 1932 van crear la secció infantil amb obres d’autors membres de l’entitat com Josep Rocarol.

Rama Fides i Centre Cultural Recreatiu

A la dècada del 1920 el Centro de Estudios Psicológicos va patir dues escissions. La primera al setembre del 1923, quan un grup d’espiritistes fundà el que posteriorment es denominaria Rama Fides, d’orientació teosòfica i espiritualista oriental. La teosofia és a la vegada una filosofia, una religió i una ciència; una síntesi de totes les religions. Els teòsofs tenen plena llibertat de pensament i cadascun es pot adherir a la tendència filosòfica i branca per la que senti més afinitat.

L’entitat la van formar la mèdium i presidenta, Magdalena Calonge, Esteve Vilatoba i Josep Gomà Guitart (Administrador), Josep Carbonell (Secretari), Josep Torres (Vocal), Emília Espau, Rosa Carné, Carme Guarro (Vocal), Josepa Gall (Bibliotecària), Josep Bellavista, Àngela Ventanyol, Rosa Bellós, Engràcia Renom, Teresa Ventura i Assumpta Borrell. Els primers teòsofs  sabadellencs estaven influïts per l’hinduisme i eren defensors del pacifisme.

La primera seu del grup es trobava al carrer Corominas, 109, al local de l’entitat Amics de la Cultura i posteriorment es traslladarien a una casa de la Serra d’en Camaró. La Rama Fides realitzava conferències i cursos de formació teosòfica i d’ètica oriental. El portaveu teosòfic era el”El Loto Blanco” (1916-1932) i s’editava a l’impremta dels sabadellenc Joan Sallent.

“Cifuentes el nostre barri “Can Rull i la Serra d’en camaró “Creixement/s”, pàg. 33

Els teòsofs van desenvolupar diversos projectes socials d’ajuda mútua, sent presents a la Granja natura de Llum de la Selva o durant la Guerra Civil, l’Ateneu Cultural de Can Rull, que es va convertir en un referent contracultural de la ciutat, i el Refugi de la Serra d’en Camaró que acollí aquells teòsofs vells, sense recursos econòmics o malalts.

L’any 1927 tingué lloc una altra escissió del Centro de Estudios Psicológicos que trencaren amb l’entitat en desacord amb els seves teories espiritistes. Influïts per les ciències socials i naturals més racionals i positivistes, per les tesis materialistes, Josep Vall, Isidre Valls, Joan Bartomeu, Joan Solé i Joan Torras van fundar el Centre Cultural Recreatiu al Cafè Delícies, situat al carrer de la Salut, 42. Aquesta entitat rebutjava l’espiritisme i es dedicava a la difusió de la cultura, realitzant classes de gramàtica, lectura, matemàtiques i pedagogia. L’any 1928 restauraren el teatre del cafè Delícies, on representaren diverses obres, i organitzaren vetllades literàries, musicals, culturals, i excursions. El teatre continuà funcionant fins el maig del 1937, però des del 1934 ho feren a la seu que havia ocupat l’entitat esmentada Amics de la Cultura, al carrer Corominas 109.

El Centre Cultural Recreatiu va arribar a tenir un 60 socis, apart dels dissidents del Centre d’Estudis Psicològics, s’hi integraren membres de la Jove Atlàntida, una associació que tenia per objectiu eradicar l’analfabetisme de la ciutat. Entre els seus socis hi trobem la republicana federal i posteriorment anarcosindicalista Balbina Pi; Salvador Sarrà i Serravinyals, que seria regidor de Cultura de l’ajuntament per ERC el 1936; Manuel Badia, Esteve Casas, Joan Comas, i Joan Coll.


Masjuan, Eduard. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939). L’altra aventura de la ciutat industrial. Publicacions UAB, 2007.

Associacions feministes republicanes

Lliga Laica Femenina

Segell de la Lliga Laica Femenina, maig de 1934. Amb simbologia maçònica: El delta radiant, el compàs, l’escaire i les fulles d’acàcia. Els tres vèrtexs del delta-triangle representen l’espai, el temps i l’energia; el tres és el nombre perfecte, representa l’equilibri. L’ acàcia és un arbre que no mort mai i sempre rebrota.
Imatge (AHS), informació (MHS)

Associació que unia a les dones feministes republicanes i sindicalistes, es va crear al 1932, sota el patronatge de La Emancipación, societat encarregada dels enterraments civils. La seva seu es trobava al local del “Círcol” Republicà Federal. La Lliga tenia com a objectius crear una consciència femenina lliure de prejudicis religiosos, conscienciar políticament a les dones i aconseguir que els serveis municipals fossin laics. La Lliga va crear un grup d’infermeres laiques per tal que les monges no tinguessin el monopoli de l’assistència hospitalària i a domicili. La presidenta de la Lliga va ser la republicana federal Fidela Renom, que seria la primera dona escollida com a regidora en el consistori, la secretària era Magda Lladó.

Associacions obreres revolucionàries

Ateneu Sindicalista Obrer de Divulgació Social

Centre on s’aplegaven els sindicalistes revolucionaris de la Federació Local de Sindicats (FLS). L’Ateneu comptava amb una secció femenina i l’any 1933 va crear una nova secció, la Joventut Sindicalista Revolucionària, presidida per Jaume Girabau. L’Ateneu realitzava conferències amb els diferents representants del moviment obrer de Catalunya: Nin, Miravitlles. Vidiella, López, Pestaña, Robusté, etc. Era el grup obrer més nombrós i ideològic arrelat a la ciutat. La seva seu es trobava a la cerveseria Suïssa (Cal Mistos), al carrer Sant Pere,7-9.

Federació Anarquista Ibèrica (FAI)

Fundada el 1927 a València, durant la dictadura de Primo Rivera, alguns anarquistes de la la Federació Local de Sindicats s’hi van adherir. Amb la II República la FAI va influir a la CNT perquè exercís la pràctica insurreccional, fet que va provocar el Manifest Trentista contra la ingerència de la FAI dins la Confederació i la sortida dels sindicats partidaris d’aquest, anomenats Sindicats d’Oposició, de la CNT. A Sabadell la FLS adherida a la CNT es va mostrar majoritàriament contrària a la FAI, però a diferència de la majoria de localitats on amb la guerra els Sindicats d’Oposició van tornar a la CNT, a Sabadell la FLS es va adherir a la UGT. Els militants més destacats de la FAI sabadellenca, eren Bru Lladó i el pedagog argentí Edgardo Ricetti que presidia la Federació Local de Grups Anarquistes, formada per les Joventuts Llibertàries, l’Agrupación de Mujeres Libres i l’Escuela de Militantes. En el seu si, també acollia el Grup d’Afinitat Anarquista, grup que en la seva joventut hi havien militat els membres de la FLS i posteriorment del PSUC i la UGT, Josep Moix i Jaume Camps. La FAI sabadellenca estava en contacte amb altres grups anarquistes internacionals, sobretot amb la Uniao Anarquista Portuguesa, que va portar a Sabadell a Joan Augusto Das i Neves, que acabaria a la FLS i al PSUC. Van anar augmentant de militància durant la república, el 1931 eren 348; el 1933, 454; i el 1936, 640.

Associacions patronals 

Associació Tècnica de la Indústria Tèxtil de Sabadell i sa comarca

Fou fundada l’any 1930 a partir d’una escissió de la Cambra de Directors. Va crear la secció de Mutualitat (invalidesa i vellesa). El 1936 tenia 357 afiliats.

El seu local es trobava a la Via Massagué, 55.

Cambra de Directors i Auxiliars de la Industria Tèxtil

Tenia una secció de mutualitat i vellesa.

El seu local era l’edifici de “La Gremial” (voltes de l’Oliver) a la Rambla. El 1936 tenia 467 afiliats.

Gremi de Fabricants

logo-gremi-de-fabricants-de-sabadell-web-300x123

Associació empresarial fundada el 1559, va ser la patronal més gran i que més va influir en la política i l’economia local dels segles XIX i XX. Continua existint, i tot i que el sector tèxtil ha perdut molt de pes a la ciutat, encara és una entitat patronal de molta importància, lidera les tasques corporatives d’àmbit estatal del sector llaner, realitza tasques de formació i assessorament empresarial.

La seva seu està situada al carrer Sant Quirze, 30, es firma el conveni estatal del sector tèxtil. 

Per més informació veure l’article: El Gremi de Fabricants

Web: https://gremifab.org/ca/

Entitats recreatives o esportives

Centre d’Esports Sabadell

Fundat el 1903 pel primer President de l’entitat, Joan Grau i Puig. Actualment juga a la Segona Divisió B. El seu camp és la Nova Creu Alta (amb una capacitat per 12.000 espectadors), on també s’hi ha jugat partits de la Copa Catalunya o es van jugar partits de futbol dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. El seu palmarès és la lliga de segona categoria del 1913, la Copa Catalunya el 1934, el subcampionat de la Copa d’Espanya (equivalent a la Copa del Rei actual) el 1935, la Copa Federació el 2000, i la Copa Catalunya del 2006. Ha militat 14 temporades a Primera Divisió i la seva millor posició en aquesta va ser a la temporada 1968-1969, quedant en quart lloc. La última presència del C.E Sabadell a Primera Divisió va ser a la temporada 1987-1988.

Web: http://www.cesabadell.cat

Club Natació Sabadell (CNS)

El 22 d’agost de 1915 la secció d’esports del Centre de Dependents de Sabadell va organitzar un festival de natació a la ciutat, a la bassa de Ca la Paula de la finca del molí de les Tres Creus, aquest esdeveniment es considera la primera pedra per la fundació del Club, que va tenir lloc finalment el 16 de gener de 1916, gràcies a Joan Valls i Vidal. La primera seu social era el bar Imperial de la Rambla de Sabadell.  El 1918 s’inaugura la primera piscina de l’estat espanyol (25×12 m) al pati del Vapor Codina, obra de  l’arquitecte sabadellenc Josep Renom. El 1959 va inaugurar la piscina coberta que actualment encara està en funcionament a la seu del carrer Montcada.  Actualment el Club Natació Sabadell és l’entitat amb més socis de la ciutat, 27.000, i la tercera entitat esportiva amb més socis de Catalunya per darrere del Barça i el RACC. El 2001 el Club va inaugurar les noves instal·lacions de Can Llong, mantenint en funcionament també la seu històrica del carrer Montcada. Té un llarg palmarès de títols i d’ell han sortit nombrosos esportistes olímpics.

240915-cns
Logo del centenari del Club Natació Sabadell (CNS). FONT: isabadell.cat

Web: https://www.nataciosabadell.com/

Societat Coral i Recreativa “El Ciervo”

Entitat dedicada al teatre, el cant coral (forma part dels Cors Clavé), l’esport (el més destacat el Tennis Taula) i altres activitats lúdiques com el famós “Quinto” de Nadal, excursions, concerts, campionats de billar o certàmens de la Societat Ocellaire Sabadellenca. Es tracta d’una entitat apolítica i laica. La seva seu sempre ha estat al barri de Gràcia de Sabadell. Va ser fundada el 1922, el seu nom prové d’un Cor Clavé patrocinat per Anís el Ciervo, anís que es produïa a la nostra ciutat. L’arquitecte Josep Renom va ser l’encarregat de fer els plànols de la seu social que estava formada per tres cases angleses unides, al carrer Viladomat cantonada amb Roger de Flor. L’any 1964 es ven l’edifici de l’entitat per fer-ne un bloc de pisos, fent una permuta , i quedant-se “El Ciervo” en propietat la planta baixa i el soterrani.  Es deixen d’oferir els espectacles de cabaret i només es fan obres de teatre.

Durant les primeres dècades de vida de l’entitat es feien espectacles de teatre i cabaret (on es van veure els primers biquinis) amb coristes portades de grans teatres de Barcelona. També es feien excursions pels socis, festes i activitats adreçades a la gent més jove i amb el nom de “Joventud dinámica” es va muntar un Scalextric gegant al pati de l’entitat.

L’any 1964 es ven l’edifici de l’entitat, ja que es trobava en molt mal estat, i en el seu lloc es construeix un bloc de pisos, quedant-se en propietat la planta baixa i el soterrani.  Es deixen d’oferir els espectacles de cabaret i només es fan obres de teatre, tant del grup de l’entitat com d’altres grups, organitzant així les primeres mostres. Es comencen a organitzar les sessions de Quinto en època nadalenca, que s’han fet conegudes fins a l’actualitat.

Més endavant es creen noves seccions: els escacs; la colla de sardanes “Festeig”; un grup d’havaneres, del qual en sorgir “Tela Marinera” que avui en dia és professional; un equip de futbol sala; el grup d’excursions “Banyetes”; una nova coral; i l’equip de Billar.

Va ser l’única entitat laica que va sobreviure a la repressió franquista i que continua a dia d’avui. Aquest 2022 en motiu del seu centenari, del 17 de març al 24 d’abril va fer una exposició dedicada a l’entitat al Museu d’Història de Sabadell (MHS): http://museus.sabadell.cat/mhs/exposicions-temporals-museu-historia/actuals/1503-exposicio-el-ciervo-cent-anys-d-historia

http://elciervo.info/

Unió Excursionista de Sabadell (UES)

Es va crear l’any 1970 amb la unió del Centre Excursionista del Vallès (primera entitat excursionista de tot el Vallès, fundada el 1908), el Centre Excursionista Sabadell (fundat el 1919) i l’Agrupació Excursionista Terra i Mar (fundada el 1926). La UES continua existint, el 2008 va realitzar un seguit d’actes per celebrar el centenari de l’excursionisme sabadellenc. Té com a objectiu fomentar la pràctica de l’excursionisme i de la resta d’esports que es practiquen a la muntanya a través de sortides divulgades, xerrades, conferències, cursos de formació, etc. i de fomentar la cultura catalana. El seu local es troba al carrer la Salut, 14- 16. 

ues

https://ues.cat/

Fundacions

Fundació Bosch i Cardellach

Fundació formada a finals de 1942, enmig de la postguerra, per un grup de sabadellencs que pretenien crear una “Institució” dedicada als estudis locals i comarcals, sota la tutela de l’Ajuntament. El nucli inicial d’aquest grup estava format per Ramon Arquer Costajussà, Miquel Crusafont Pairó i Joan Montllor Pujal, als quals s’afegí Joan Farell Domingo. El mes de novembre de 1945 es va constituir com a fundació i adoptà el nom del metge, arxiver municipal i historiador local Antoni Bosch i Cardellach (1758-1829). 

La constitució com a Fundació va permetre dotar-se d’un Patronat presidit i format per l’Alcaldia, la Caixa d’Estalvis de Sabadell i el Gremi de Fabricants. Amb el pas dels anys, la Fundació es va anar consolidant com a “Centre d’Estudis d’àmbit històric, social i cultural, preferentment relacionats amb Sabadell i la seva comarca”, i el seu Patronat s’ampliava amb les incorporacions del Banc de Sabadell, de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell, de la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA), de la Corporació Sanitària Parc Taulí, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la Fundació Gas Natural Fenosa i de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859.

Actualment la fundació està formada internament per un primer nucli de membres numeraris, no més de 50, i un nombre de membres il·limitat que formen el plenari. Està dirigida per una Junta Directiva, encapçalada per un director.

Web de la Fundació Bosch i Cardellach: https://fbc.cat/ca/

ONG’s

Creu Roja

La Creu Roja va ser fundada el 1863 per l’empresari suís Jean Henri i Dunant, per protegir la vida humana i la salut, per garantir el respecte a tots els éssers humans i per prevenir i alleujar el patiment humà, sense cap mena de discriminació basada en la nacionalitat, raça, gènere, creences religioses, classe social o opinions polítiques. Té una llarga trajectòria a Sabadell, la primera notícia de la seva presència a la ciutat va ser a l’any 1898, quan va recaptar 910 pessetes per construir un sanatori a Barcelona. La Secció Local es va constituir el 16 de març de 1902 sota la presidència de Joan Saus i Fainé. Actualment la seva seu es troba al carrer Marquès de Comillas.

Membres de la Creu Roja fent pràctiques de cures i trasllat de ferits. Festa Major de Sabadell, 1924. Francesc Casañas i Riera (AHS)

Organitzacions sindicals

Confederació Nacional del Treball (CNT)

Després de l’expulsió de la trentista Federació Local de Sindicats (FLS), la CNT-FAI de Sabadell va quedar amb uns 900 afiliats, la majoria d’ells provenien del sindicat de minaires de la FLS. Entre els seus militants més destacats hi trobem: Bru LLadó, Josep Claramunt, Josep Miquel, Josep Cinca, Josep Marés, Enric Mampel, i el pedagog Edgardo Ricetti, que després de ser expulsat de la Institució Pedagògica  Cultura, en formà una altra a prop de l’anterior, als carrers Taulí i Vilarrubias, compartint local amb el sindicat. Posteriorment la CNT-FAI passà al carrer de la Salut, entre el Raval de Fora i el carrer Convent i, finalment al carrer de Gràcia, aleshores de Francesc Macià, cantonada al carrer Escola Pia. Durant la Guerra Civil va augmentar els seus afiliats, arribant el 1939 a ser-ne 4.220.

Els locals de la CNT, actualment es troben al carrer Edgardo Ricetti, 16 i Taulí, 16. El local del carrer Taulí de principis dels anys 30 (trencament trentista) fins 1939, l’ocupava l’escola del pedagog Edgardo Ricetti.

“L’Obrera” Federació Obrera de Sabadell (FOS) / Federació Local de Sindicats (FLS)

Adherida a la FTRE (1881), Solidaridad Obrera (1907) I A la CNT de 1910 FINS EL 1934. AdhERIDA A LA UGT DE 1936 A 1939

La Federació Obrera de Sabadell era la principal organització dels obrers de la ciutat creada a l’últim terç del segle XIX, va dur a terme importants Vagues: el 1883 per les 59 hores en comptes de les 65, el 1910 contra l’empresa tèxtil Seydoux per l’acomiadament improcedent de tres treballadores, o la Vaga revolucionària de 1917. D’ella en sorgiria la pionera del moviment obrer anarquista i feminista Teresa Claramunt. La FOS estava adherida a la Federación de Trabajadores de la Región Española (FTRE) i el 1910 participà i s’adherí a la CNT.

cropped-obrera_13.jpg
Local de l’Obrera, situat a l’actual carrer Estrella, 110

A principis dels anys 30 la Federació Local de Sabadell (FLS), successora de la FOS, tenia 14.000 afiliats, d’una població treballadora d’unes 20.000 persones. El 1934 la FLS que fins llavors estava adherida a la CNT, va ser expulsada d’aquesta per la seva postura contrària als plantejaments insurreccionals de la FAI, fins a 1936 va ser la Federació més gran dels anomenats Sindicats d’Oposició (contraris a la FAI), però a diferència d’aquests que amb la Guerra Civil van tornar a la CNT, la FLS es va adherir a la UGT, Josep Moix en seria el seu principal dirigent i pel sector faista seria Bru Lladó. Va tornar a aparèixer amb certa força durant la transició, però va quedar molt tocada a causa de les diferències generacionals, el cas Scala i les escissions. A partir de l’any 2010 ha experimentat certa recuperació, tot i ser un sindicat encara minoritari.

Per més informació veure l’article: “l’Obrera”: Local de Federació Obrera de Sabadell 

Sindicat d’Empleats i Tècnics

Fundat el 1932, hereu del Sindicat de Dependents. El seu president era Jaume Camps i Illa i es trobava integrat a la Federació d’Empleats i Tècnics. Tenia vora un centenar d’afiliats, i es va radicalitzar respecte l’anterior Sindicat de Dependents, influenciat pel Bloc Obrer i Camperol (BOC) a través de Joan Vila i Jaume Santandreu.

Unió de Rabassaires

Sindicat de petits propietaris pagesos, es movia a l’entorn de la Secció Agrícola del “Círcol” Republicà Federal (CRF) de la Creu Alta i del Sindicat Agrícola Cooperatiu del Carrer Horta Novella. Els seus membres més destacats eren Josep Picañol i Amadeu Aragay que era diputat d’ERC a les Corts espanyoles.

Comissions Obreres (CCOO)

A la dècada de 1950 es van organitzar els comitès de vaga de la mineria asturiana que es van estendre arreu de l’estat sobretot a les empreses metal·lúrgiques a finals dels 50 i principis dels 60. A Barcelona, CC.OO es constitueix el 20 de novembre de 1964 a l’església de Sant Medir del barri de Sants, a on hi van assistir 200 representants d’empreses, la majoria d’elles metal·lúrgiques, però també tèxtils, de la construcció, química i arts gràfiques. La fundació de CC.OO a Sabadell va tenir lloc abans de les eleccions sindicals convocades el 17 de novembre de 1966 al 12 de gener de 1967. La fundació va tenir lloc el 23 d’octubre de 1966 a la Font de Can Deu, on hi van assistir militants de l’esquerra antifranquista (comunistes, socialistes, anarquistes i catòlics progressistes), del moviment obrer, veïnal, del PSUC, FOC, JOC, HOAC i la Força Socialista Federal. El grup més nombrós van ser els obrers metal·lúrgics d’ODAG, Unitat Hermètica, ASEA/CES i Roca. En aquesta assembla fundacional es va decidir presentar-se a les eleccions sindicals de 1966-1967.

Els representants de l’oposició democràtica van vèncer en la majoria d’empreses on es va presentar, la participació va ser molt alta, d’un 85%, i només un 15% dels antics enllaços sindicals van tornar a ser escollits, tot i que en el sector tèxtil és on van conservar més la seva influència. Així doncs, CCOO es va convertir en el primer sindicat actiu d’oposició al franquisme mitjançant l’estratègia “entrista” en les eleccions sindicals del règim. En democràcia reapareixerien les centrals històriques, la CNT i la UGT, però CCOO tingué l’avantatge de tenir quadres de treballadors preparats per l’acció sindical.


Balfour, Sebastian. La dictadura, los trabajadores y la ciudad. El movimiento obrero en el Área Metropolitana de Barcelona (1939-1988). Edicions Alfons El Magnànim, València, 1994.

Domènech Sampere, Xavier. Quan el carrer va deixar de ser seu. Moviment obrer, societat civil i canvi polític. Sabadell (1966-1976), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002.

Partits polítics

Acció Catalana Republicana (ACR):

Partit conegut també com a Partit Catalanista Republicà (PRC), va sorgir de la unió d’Acció Catalana i d’Acció Republicana de Catalunya, el 1931. A Sabadell l’entitat adherida a ACR era el Centre Català, però el suport a la Lliga del Centre i el suport a ERC de la part més esquerrana d’aquest, van deixar a ACR a amb poca base social a la ciutat. A les eleccions del novembre de 1933 va ser la tercera força al consistori. Era un partit més nacionalista que ERC i d’esquerra moderada, agrupava a professionals liberals, sectors de la burgesia i classes mitjanes. El seu local es trobava a la Rambla cantonada amb carrer Lacy.

A Sabadell es va formar després dels fets d’octubre de 1934, era part de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) de Gil Robles. Els seus militants provenien dels sectors més benestants de la ciutat, partidaris d’una dreta més dura que la Lliga i allunyada de postulats catalanistes. Van tenir el seu primer local  el carrer de Víctor Balaguer i finalment es traslladaren a la Plaça de Pi i Maragall (Sant Roc). El metge Josep Maria Llonch i Gambús formava part d’aquest partit.

Círcol” Republicà Federal (CRF):

Era la principal força política de la ciutat durant la II República (fins la Guerra Civil), al 1931 tenia uns 1500 afiliats, amb connexions amb el moviment obrer, sobretot amb l’anarcosindicalisme però també aplegava una base menestral i petit burgesa i alguns industrials. Durant la Guerra Civil el “Círcol” va integrar-se a ERC. El local del “Círcol” es trobava al carrer Jardí.

magí marcè
Salvador Ribé (esquerra) i Magí Marcé (dreta), primer i segon alcalde de la Segona República, durant el relleu a l’alcaldia, 1 de febrer de 1934. La foto és al jardí del “Círcol” Republicà Federal, el monument del seu darrere és a Pi i Maragall. Arxiu Agustí Serra. FONT: “La República i la Guerra Civil a Sabadell 1931-1939” VVAA. Ajuntament de Sabadell, 1986.

Entesa per Sabadell (ES)

Partit polític creat abans de les eleccions de 1999, el van formar Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), ex-militants del PSUC i independents provinents de moviments socials i veïnals.  La cap de llista de les eleccions de 1999 va ser  Dolors Calvet, que va obtenir 10 regidors quedant-se a només 99 vots de la llista més votada, el PSC. El PSC va aconseguir un pacte de govern amb CiU, ERC i ICV, esdevenint alcalde Manuel Bustos, pacte que va durar fins el 2003. A les eleccions municipals de 2003 Entesa per Sabadell només va obtenir dos regidors: Isidre Soler i Nieves Garcia, segurament a causa la sortida de la coalició el mateix any d’ICV i EUiA. A les eleccions municipals del 2007 va tornar a obtenir dos regidors: Isidre Soler i Virginia Domínguez. El 2009, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) va sortir de la coalició. A les eleccions del 2011 Entesa va treure novament 2 regidors: Isidre Soler i Virginia Domínguez, la CUP no va obtenir representació. A les eleccions de 2015, Entesa,  la CUP i el Moviment Popular de Sabadell (MPS) es van presentar com a Crida per Sabadell, obtenint quatre regidors i formant govern amb Podem/ICV-EUiA (4 regidors), ERC (4 regidors) i Guanyem (2 regidors). Al 2017 va ser investit com a Alcalde Maties Serracant de la Crida per Sabadell, substituint el republicà Juli Fernández.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) – Casal Català d’Esquerres

El Casal Català d’Esquerres era l’entitat sabadellenca adherida a aquest partit fundat el setembre de 1931, de la unió del Casal Català Republicà i del Centre Radical Català. El Casal estava situat a la Via Massagué, a “l’Americana”, davant l’antic edifici de Correus. De Gener de 1933 a març de 1934 va treure el seu òrgan d’expressió, el diari “El Poble”. 

ERC era un partit d’ideologia catalanista, reformista, i a Sabadell com la resta d’esquerres de la ciutat també tenia un to clarament anticlerical. Els seus afiliats procedien de professions liberals però també tenien presència en sectors obrers. Els dirigents més importants van ser: Joan Balart Armengol, Sebastià Arderius i Colomer, Josep Esteve i Aguiló, Salvador Sarrà i Serravinyals i Joan Andrés i Raig.

El 1999 ERC obté per primera vegada representació al consistori des del restabliment de la democràcia, amb Josep Maria Civis. CiU, ERC i ICV pacten un govern que fa alcalde al socialista Manuel Bustos, totes els partits acaben trencant el pacte acusant l’alcalde d’actuar amb autoritarisme i després de les càrregues policials al Bar Bemba “Cas Bemba”, ERC ho farà després de CiU al 2003, en les eleccions d’aquest any, ERC treu un regidor més, Carme Forcadell. El 2007, Magí Rovira és escollit únic regidor d’ERC i el 2011 no obté representació al consistori, el 2015 recupera la representació obtenint 4 regidors, els seus millors resultats des de la fi del franquisme. Del 2015 al 2019 ERC va governar amb Podemos/ICV, La Crida (CUP i Entesa) i Guanyem, el republicà Juli Fernández va ocupar l’alcaldia els dos primers anys de la legislatura.

La seu actual d’ERC es troba al carrer Latorre, 132.

Estat Català (EC)

A Sabadell estava format per uns pocs membres del Centre Radical Català que no van ingressar a ERC. Hi destacaren els germans Josep i Francesc Custodio i el llibreter Marc Graupera.

Extrema Esquerra Federal (Ateneu Republicà Federal)

Partit sorgit d’una escissió del Partit Democràtic Republicà Federal espanyol, en no acceptar la coalició republicana-socialista i la col·laboració amb la dreta, el 1931. A Catalunya van intentar atreure sense èxit militància anarquista. El seu local es trobava al carrer de la Salut, 21. Va arribar a tenir 50 afiliats, però el 1933 en tenia la meitat, 25.

Lliga Regionalista/Lliga Catalana

A partir del 1933 la Lliga Regionalista passa a anomenar-se Lliga Catalana. Era el partit de dretes més important de la ciutat. Els seus òrgan d’expressió era el diari “La Ciutat” (1932-1934) i el “Diari de Sabadell” a partir de 1934.

Estava format per la burgesia industrial i de sectors de les classes mitjanes. Bona part dels seus afiliats i dirigents també estaven vinculats a l’Acadèmia Catòlica. Les personalitats més destacades de la Lliga a Sabadell foren els empresaris Joan Llonch i Salas i Ramon Picart.

Antic despatx dels germans Buxeda, seu de la Lliga Regionalista. A continuació una finca que ocupava de lloguer l’Acadèmia de Belles Arts i al costat el Casal dels Oliver -amb les voltes- (1862) fet construir per Pere Oliver.

Partit Comunista de Catalunya (PCC)

Es va crear el 1932, formava part del Partit Comunista d’Espanya (PCE), a Sabadell els seus militants igual que els republicans federals i el Bloc Obrer i Camperol (BOC) es reunien el cafè “El Diluvio”que portava el republicà federal Magí Marcé. Entre els seus dirigents trobem Emili Alàs i Borguñó, Ramon Riera, i a les seves joventuts, Unió de Joves Comunistes de Catalunya (UJCC) a Wenceslau Colomer i Jaume Girabau.

Partit Republicà Radical (PRR)

Els republicans radicals sabadellencs provenien d’una escissió del Círcol Republicà Federal (CRF), a causa de la formació de la Solidaritat Catalana al 1907. Els republicans federals havien abandonat els posicionaments d’esquerres per passar a posicions de dretes, tot i mantenir encara cert anticlericalisme. Es tractava d’un partit de dretes, el seu dirigent Lerroux destacava pels seus discursos demagògics, primer contra l’església i després sobretot contra el catalanisme. Les posicions cada vegada més dretanes dels radicals van provocar la sortida del partit d’Esteve Gené i Arcadi Badia i Joval però en canvi, van aconseguir la incorporació destacada del federal Jaume Ninet i Vallhornat que havia proclamat la República al balcó de l’Ajuntament. Als inicis de la República tenia 481 afiliats

El seu local es trobava a la Rambla, sobre l’Antic Cafè “Cal Jan”.

Partit Sindicalista (PS)

Format el 1934 pel que havia estat un destacat dirigent de la CNT, Ángel Pestaña, pretenia atreure el vot cenetista amb un programa que proposa el sindicat com a base de la organització de la futura societat. A Sabadell van ingressar-hi uns pocs afiliats de la Federació Local de Sindicats (FLS), el més destacat de tots ells va ser el mestre Ricard Fornells, responsable de la Institució Pedagògica de Cultura.

Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)

Tot i ser un grup poc nombrós, va tenir una llarga trajectòria a la ciutat. La Federació Socialista de Sabadell va ser fundada el 1908 per un grup d’obrers que sovintejava el cafè de la “Cooperativa la Sabadellenca”. Durant la II República compartia local amb la UGT al carrer la Salut, al “Cafè les Delícies”. El dirigent més destacat era  el paleta Manuel Farràs i Baró.

Actualment la seu del PSC es troba al carrer Latorre, 81.

Partit Socialista Unificat a Catalunya (PSUC)/Joventuts Socialistes Unificades

Fundat el 23 de juliol de 1936 després d’unir-se el Partit Català Proletari, el Partit Comunista de Catalunya, la Federació Catalana del PSOE i la Unió Socialista de Catalunya. A Sabadell només existien els tres últims partits, però es va nodrir de molts membres de la FLS que havia trencat amb la CNT i s’havia passat a la UGT i dels membres de l’Ateneu Sindicalista Obrer de Divulgació Social. Entre els seus militants destaca Josep Moix i Regàs, alcalde de Sabadell durant la Guerra Civil (1936-1938), Ministre de Treball (1938) i Secretari General del PSUC (1949-1956).

En democràcia el PSUC va tornar a l’alcaldia, l’any 1979 de la mà d’Antoni Farrés, carismàtic alcalde que molta gent votava més per la seva personalitat i accions que es van fer als barris que per adscripció ideològica. Primer va ser alcalde pel PSUC i després per ICV fins el 1999.

Unió Democràtica de Catalunya (UDC)

Era un partit demòcrata-cristià i catalanista, menys escurat a la dreta que la Lliga. Va fundar-se a Sabadell el 1932 per iniciativa de Miquel Civil i Jansana, que n’era també el president local. La seva seu es trobava a sobre el “Cafè Musical”, a l’arc de Sant Cristòfor. 

Unión Patriótica (UP)

Únic partit permès durant la dictadura de Primo de Rivera, a Sabadell va ser creat el 23 de setembre de 1924 a casa de Plàcid Marcet, pare del que seria alcalde franquista Josep Maria Marcet.

Persones que formaven part en càrrecs directius de la UP de Sabadell. “Monarquia y Directorio. Revista commemorativa” Núm. II Any III. Novembre de 1929. Barcelona. Fons Argemí Relat

La UP treia el diari “La Tribuna del Vallés”, finançat per l’ajuntament, el primer exemplar va sortir l’1 de febrer de 1926, la Tribuna destacava pel seu discurs anticatalanista, i les lloances a Mussolini i al règim feixista italià.  El 1927 la UP tenia uns 1.800 afiliats provinents dels antics partits monàrquics, però també per exmilitants de la Lliga Regionalista, regionalistes i lerrouxistes (republicans radicals), industrials, comerciants i botiguers. La seva primera seu eren les mateixes dependències de l’ajuntament, fins a l’abril de 1926 que es van traslladar a Rambla on hi havia el cafè de “Cal Jan” el van anomenar Casino de la Unión Patriótica.

Unió Socialista de Catalunya (USC)

A Sabadell va ser fundada el 1931, just després de la proclamació de la República. Era un partit socialdemòcrata i catalanista, aliat d’ERC fins l’octubre de 1934, entre juliol de 1933 i gener de 1934 es va fusionar breument amb la Federació Catalana del PSOE.  Posteriorment es va radicalitzar i va ser uns dels partits claus en la formació del PSUC, el 1936. A inicis de 1936 tenia entre 60 i 70 afiliats. El seu local es trobava al carrer de Victor Balaguer.


Balfour, Sebastian. La dictadura, los trabajadores y la ciudad. El movimiento obrero en el Área Metropolitana de Barcelona (1939-1988). Edicions Alfons El Magnànim, València, 1994

Benaul, Josep Maria; Calvet, Jordi; Casals, Lluís; Domingo, Arturo; Pozo, José Antonio. La República i la guerra civil, Sabadell 1931-1939. Ed. Ajuntament de Sabadell, 1986

Castells i Peig, Andreu; Informe de l’Oposició: Del Terror a la Segona República. 1918-1936. Edicions Riutort. Sabadell, 1980

Castells i Peig, Andreu; Informe de l’OposicióGuerra i revolució. 1936-1939. Edicions Riutort, Sabadell,1983.

Castells i Peig, Andreu; Calvet i Puig, Jordi. Informe de l’Oposició: El franquisme i l’oposició sabadellenca. 1939-1976. Edicions Riutort. Sabadell, 1989.

Domènech Sampere, Xavier. Quan el carrer va deixar de ser seu. Moviment obrer, societat civil i canvi polític. Sabadell (1966-1976), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002

Masjuan, Eduard. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939). L’altra aventura de la ciutat industrial. Publicacions UAB, 2007

%d bloggers like this: