Joan Llonch i Salas

Sabadell, 9 de febrer de 1902 – 14 de novembre de 1976¹

Empresari, mecenes de les arts i polític de la Lliga Regionalista i de la Lliga Catalana. Cap de l’Oficina de Propaganda i Premsa del bàndol franquista a París (1937-1938). Forma part de la Junta del Banc de Sabadell (1946-1976), del qual n’és nomenat president el 1976

Era besnét de Feliu Llonch i Matas, l’iniciador de la nissaga tèxtil dels Llonch. Fill de Francesc Llonch, director de Llonch SA i amo del Vapor Llonch. Era parent llunyà de Francesc Pi i Margall. El 1919 es va afiliar a la Lliga Regionalista, de la qual el gener de 1930 va ser membre de la Junta Directiva a Sabadell i el 1932 Secretari de la Junta. El febrer de 1933 formà part de la Junta directiva de la Lliga Catalana i formava part de diverses comissions per intentar solucionar problemes laborals. Va exercir de mecenes i de president de l’Acadèmia de Belles Arts. Entre 1925 i 1925 va participar en l’elaboració dels “Almanacs de les Arts” que segons Llonch, Josep Sanllehí en va ser el principal impulsor.

A partir del juliol de 1924, va organitzar tertúlies a casa seva conegudes com “els dillunsos de Can Llonch”, on s’aplegaven intel·lectuals sabadellencs de diferents ideologies com: Miquel Carreras, Josep Maria Costa (Joventut Nacionalista, Lliga Catalana i durant la Guerra Civil va estar a l’Oficina de Propaganda i Premsa a París amb Llonch), Joan Matas (empleat municipal, publicista. crític d’art, militant de la Lliga) Joan Sallarès (d’ofici impressor, després llibreter, poeta i publicista, entès en art i literatura. republicà i socialista, no adscrit a cap partit), Antoni Oliver (de família burgesa en decadència, pintor i aficionat a l’esport), Ricard Marlet (artista polifacètic, pintor, dibuixant, gravador, escultor, cultivat en les arts i les lletres. Era del Centre Català), Josep Sanllehí (dibuixant i caricaturista, republicà i d’esquerres), Joan Puig, Joan Arús, (poeta i polemista, del Centre Català i de la Lliga) Josep Vives i Bracons (fill d’una família d’hotelers, pintor amateur, promès amb Mariana Vila i Arrufat), Josep Miseracs (comptable i perit mercantil, procedent de família humil), Bartomeu Solé, que sempre que podia passar-se per la seva ciutat natal, portava les primícies d’alguna obra de teatre o novel·la. I de manera més esporàdica els pintors Joan Vila i Puig i Antoni Vila i Arrufat. També hi passaren Joan Estelrich, el comte de Keyserling, Josep Carner, Paulina Pi de la Serra, Joan Oliver “Pere Quart”, Francesc Trabal. Així com el mossèn Lluís Carreras, Josep Cardona, Màrius Vilatobà, etc.³.

Va dirigir el diari “La Ciutat” (1932-1934) amb Ramon Arquer, Manuel de Montoliu i Jaume Calvó. Amb l’esclat de la guerra, es trobava a l’Hotel Ritz, domicili dels seus pares en aquells moments, i que va ser ocupat per les forces republicanes. Va aconseguir amagar-se al soterrani de l’edifici i abandonar-lo a la tarda, ja que va tenir notícies que un camió amb comunistes armats provinent de Sabadell l’estava buscant. El 26 de juliol va creuar la frontera andorrana i després la francesa. El gener de 1937, Francesc Cambó li va encarregar ser el Cap de l’Oficina de Propaganda i Premsa de París, des d’on es recolzava als militars colpistes i es prestava ajuda als desplaçats de la zona republicana. Va deixar la direcció el 1938 a causa d’algunes tensions que es van produir a l’Oficina. Assabentat de la malaltia del seu pare, va decidir tornar a Espanya, establint-se a Doneztebe -Santesteban- (Navarra), on el 21 de setembre de 1938 -pocs dies després de la mort del seu pare-, ell i el seu pare foren acusats de catalanistes i se’ls hi va retirar els salvoconductes⁴. Des de llavors es va dedicar a l’activitat empresarial i quan va acabar la guerra va tornar a Sabadell, dedicant-se a la direcció de l’empresa. Va formar part del consell d’administració del Banc de Sabadell durant 30 anys (1946-1976) nomenat president d’aquest el 1976. President de la Mútua Sabadellenca d’Accidents del Treball (1939-1957), de l’Acadèmia de Belles Arts i del Patronat de l’Escola Industrial. Els darrers anys de la seva vida va col·laborar, tot i que rebutjant qualsevol càrrec en el projecte del nou Partit Liberal Català⁵, que no va acabar de fructificar.

1 ‘Llonch i Salas, Plaça de. Joan Llonch i Salas’. nomenclàtor

2 Àngels Casanovas i Romeu. Miquel Carreras Costajussà (1905-1938): passió i compromís (pàg. 92 i 94). Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Biblioteca Serra d’or, 2011

3 ‘RECORDANT… [“in memoriamm dels que foren i del que fou]‘. Joan Llonch i Salas.  Arraona: revista d’història, [en línia], 1976, Núm. 2, p. 49-59

4 ‘El destí dels membres de Lliga Catalana de Sabadell des de 1936 fins als primers anys del franquisme’. Josep Lluís Martín i Berbois. Pàg 164-185. (pàg. 168-173). Arraona: Revista d’Història. Núm 28. Sabadell, 2004

5 ‘OUARANTA-DOS ANYS DE DIARIS SABADELLENCS EN CATALA [1897-1938]‘ Castells, Andreu. «Quaranta-dos anys de diaris sabadellencs en català: 1897-1938 [4]». Arraona: revista d’història, [en línia], 1979, Núm. 8, p. 25-59 (p. 45)