Imatges (1891-1994)

13 obrers sabadellencs acusats de voler atemptar amb “petardos” el 1891.
Formaven part del “Círculo Libre Obrero”, una societat mutualista obrera amb seu a la Rambla, coneguda com “La Torradora”. Van ser detinguts l’1 d’abril de 1891 acusats de col·laborar en la fabricació d’explosius per atemptar contra personalitats de Barcelona. Van ser absolts, i el 24 de maig van arribar en tren a l’Apeadero de la Rambla on els esperaven 2.000 persones per donar-los la benvinguda. Arxiu Històric de Sabadell (AHS)
Primer enllumenat públic, 1894. Autor desconegut. Arxiu Grau/ “Cent anys de vida sabadellenca”
Cinema Cervantes, 1895. Isidre Barrera (Arxiu Grau)
Visita a Sabadell del President Antonio Maura (sortint del vagó) i del Rei Alfons XIII “el cametes” (tenia 18 anys), 16 d’abril de 1904, aquell mateix dia va visitar Terrassa i Badalona. A Sabadell Alfons XIII va visitar la fàbrica de Joan Grau i Puig, la filatura d’estam de can Quadras i la de tissatge de Mateu Brujas.

Carrer travesser de l’església, vist des de l’Alt Pedregar, Sabadell, c.a 1905. Placeta de la Font i abeurador del Pedregar i església de Sant Fèlix. Fons Joan Vila Cinca (AHS)
Alumnes de l’Instituto Libre de Enseñanza. A dalt a l’esquerra el Director Fabià Palasí Martín, c.a 1905. Autor Desconegut (AHS)
Carrer industria acabava a l’estació nord, ocupat principalment per despatxos i serveis; a l’esquerra, el col·legi sagrada família i a la dreta el despatx Lluch construït el 1908. c.a 1920 J. Figueroa. Arxiu Renom- Llonch
Plaça Espartero (on es va proclamar la I República), posteriorment Plaça del Gas, 1909
Sardanes al Bosc de Can Feu, 1909. Francesc Cañameras (AHS)
  • Estació dels Ferrocarrils del Nord, obra de Gabriel Batllevell i Tort el 1889, amb un tren de Vapor aturat. Any 1910. Joaquim Mumbrú. Fons Esteve Deu Baigual
Arribada per la via del tren de la nova caldera que s’havia d’instal·lar a les noves naus de la fàbrica “Prat, Carol i Cª”, coneguda com a Cal Jepó Nou, acabades d’instal·lar al barri d’Hostafrancs. La caldera havia d’alimentar els 213 telers de la factoria del Camp de la Sang -zona del Mercat Central actual-, conegut com a Cal Jepó Vell o Vapor de l’Infern. Antoni Grau (AHS)
Font i creu antiga de la Creu Alta, 1914. Va ser retirada suposadament per un grup d’anarquistes entre el 1933-34, i actualment es conserva en el museu d’història de la ciutat (AHS)
  • Barberia comunal de la FOS dos setmanes després de ser saquejada i bombardejada per les tropes del regiment de Vergara entre el 13 i el 15 d’agost de 1917, durant la Vaga General. FONT: Arxiu Històric de Sabadell (AHS)
  • Plaça del Doctor Robert, 1920. FONT: Arxiu Històric de Sabadell (AHS)
  • Pont de la Salut amb la Torre de l’aigua i la Caserna de la Guàrdia Civil al fons, 1920 Autor: Francesc Casañas Riera. FONT: Arxiu Històric de Sabadell (AHS)
  • Cafè Trink Hall, popularment conegut com el Trincall, estava situat a la plaça de l’Àngel , núm. 25. Any 1920 (AHS)
  • La passada de Sant Antoni Abat, 1920. Francesc Casañas i Riera, AHS
Edició postal de Lucien Roisin de la dècada de 1920 del Cafè-Teatre Euterpe. Rambla, núm 1-3. Obra de Juli Batllevell. Disposava del millor escenari de la ciutat i va funcionar de 1893 fins l’octubre de 1997. Primer com a teatre i després com a cinema. El 18 de juny del 2005 va ser ocupat per membres de l’Assemblea Okupa de Sabadell, creant el Centre Social Alliberat L’Euterpe, que fou inaugurat el 30 de juliol del 2005 i desallotjat el 27 de gener del 2006, any que va ser enderrocat.
Homes torejant un brau a la caserna de la Guàrdia Civil, c.a 1920. Francesc Esteve. Fons Francesc Esteve Solé
Carrer Major de la Creu Alta, antic carrer de Manresa, seguia el traçat del
camí ral de Barcelona a Manresa, 1924. Francesc Casañas i Riera, AHS
Cursa de motos durant la Festa Major de 1924 al pas per la cruïlla entre el carrer Sant Cugat, popularment carrer Fondo, la carretera de Rubí i la Carretera de Terrassa. Si veu l’escola nacional del carrer fondo i el bar Millón. Francesc Casañas i Riera (AHS)
La plaça del Doctor Robert, 1925. Edició postal
Negoci obert l’any 1926 el carrer de l’Església, núm. 21 per Pere Forns i Montserrat, dedicat a la venda de bosses, paraigües i bijuteria. 6 anys després amb motiu d’unes reformes a l’església de Sant Fèlix, l’edifici va ser enderrocat. La botiga es va traslladar al núm. 13 del mateix carrer A partir de 1940, per tal de no haver de canviar el seu nom en castellà, va continuar, però amb el cognom del propietari, Forns. Va ampliar el negoci amb una secció de marroquineria, fins que el 1998 va tancar. Actualment estaria situada al carrer de l’Església amb el carrer del Racó del Campanar, on hi han passat diferents negocis com el Karen o el 100 Montaditos. Autor desconegut.
Treballadores de l’Acadèmia Municipal de Corte Sabadell, 1930. Francesc Casañas Riera (AHS)
Vapor Badia al carrer Tres Creus. Al fons la casa Arimon i la Torre de l’Aigua, anys 1930. Francesc Casañas Riera (AHS)
Panoràmica de Sabadell des de la Riereta. En primer terme la fàbrica de tints Estruch, al fons la desapareguda Torre Marinel·lo, construïda l’any 1910. c.a 1930. Francesc Casañas Riera (MHS)
Caricatura satírica del diari “El Federal” del 19 d’abril de 1930, sobre l’alcade de la dictadura de Primo de Rivera, Esteve Maria Relat. Informe de l’oposició”, Andreu Castells. Editorial Riutort, 1980
Festa Major de Sabadell, diumenge 3 d’agost de 1930. Autor Francesc Casañas Riera (AHS)
Caricatura de Joan Farreras Grané, fabricant de sabons i últim Alcalde de la monarquia, “El Federal”, núm. 46. 28 de març de 1931

Manifestació d’alegria per l’alliberament de presos locals. Posteriorment anomenada diada de l’alliberament, 16 d’abril de 1931. Autor desconegut (FBC)
Anunci del míting electoral de la candidatura d’esquerres, “El Federal” núm. 39, 27 de juny de 1931. Entre altres, hi trobem com a oradors a Magí Marcé, segon alcalde de Sabadell durant la II República i a Lluís Companys, segon president de la Generalitat de la mateixa època.
El president de la Generalitat Francesc Macià passejant per la Rambla acompanyat per l’alcalde Salvador Ribé i autoritats locals. 28 maig 1932 a la tarda. Francesc Casañas (MHS)
“El Radical”, Òrgan del Partit Republicà Radical de Sabadell (Lerrouxistes), 12 de desembre de 1931
Via Crucis de la Parròquia de Sant Feliu el divendres Sant al seu pas pel carrer Sant Quirze. 1920-1935. Autor desconegut (AHS)
Alumnes del curs 1931-1932 de l’Escola Creu Alta, reconeguda com a Escola de la Font o Escola del “Círcol” (per trobar-se a la seu del”Círcol” Republicà Federal La Creu Alta), confluència del carrer Dinarès i el carrer Major. “Diari Creu Alta”, maig de 1995
La Joventut republicana federal, any 1932. Autor desconegut (AAS)
Francesc Macià visitant el Centre Català, maig de 1932. Visita a la ciutat amb motiu de l’homenatge al pintor sabadellenc Vila Cinca, on apart de l’acte protocolari a l’ajuntament, visita diverses entitats. Autor desconegut
Secció Femenina del Partit Republicà Radical (Lerrouxistes). “El Radical” núm. 52. 1 d’octubre de 1932. FONT: “La República i la Guerra Civil a Sabadell 1931-1939”. Josep M. Benaul, Jordi Calvet, Lluís Casals, Artur Domingo, José Antonio Pozo. Ajuntament de Sabadell, 1986
Republicans esperantistes amb el cartell “vivu SAT” que en esperanto significa -visca l’Associació Mundial Anacional-. Autor desconegut (AAS)
Carrer de la Borriana, any 1932. A la dreta, podem veure un cartell anunciant la conferència d’Ángel Pestaña “El cooperativisme en la lluita social” pel divendres 22 d’abril a la Cooperativa “la Sabadellense”
Curs de conferències organitzades per la Comissió de Cultura de la CNT, febrer de 1933
Caricatura satírica del dibuixant Gustau Vila “Grapa” contra els carlistes, el clergat, la FAI i el feixisme. Al “Vertical” del 17 de novembre de 1933, publicació sota el control dels trentistes de la Federació Local de Sindicats (FLS), molt crítics amb les postures insurreccionalistes de la FAI dins de la CNT. La FLS seria expulsada de la CNT i durant la guerra s’adheriria a la UGT. Alguns dels seus militants més destacats eren: Miquel Bertran Oleart, Josep Moix i Regàs, Josep Rosas i Vilaseca
Vista parcial de Sabadell, 1933. Autor desconegut (FBC)
Plaça Creu Alta, 1933. Autor desconegut (AHS)
Enterrament del sindicalista Serafí Espinós de la Federació Local de Sindicats (FLS), 28 d’abril de 1934. Va morir quan se li va disparar fortuïtament la pistola que portava durant una manifestació obrera davant el Cafè Euterpe. Autor desconegut, Arxiu Renom-
Llonch
Sabadell, 5 d’agost de 1934. Visita del Conseller de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat per a inaugurar l’exposició de puericultura al Consultori de Puericultura i Maternologia. D’esquerra a dreta, la regidora Fidela Renom, el conseller Josep Dencàs, l’alcalde Magí Marcé el regidor Salvador Sarrà i el Secretari del Conseller, Josep Torres Picart. Merletti (Archivo General de la Administración)
Local de Fraternidad Republicana Radical (Lerrouxistes) al Cafè de Cal Jan situat a la dreta de la Rambla. Els Radicals havien abandonat les posicions d’esquerres, tot i que mantenien encara cert anticlericalisme i eren anti-catalanistes. A l’abril de 1933, a sobre del seu local es va inaugurar Ràdio Sabadell EAJ-20 i també s’hi trobava l’Associació Tècnica de la Indústria Tèxtil de Sabadell i sa Comarca. “La República i la Guerra Civil a Sabadell 1931-1939”. Josep M. Benaul, Jordi Calvet, Lluís Casals, Artur Domingo, José Antonio Pozo. Ajuntament de Sabadell, 1986
Foto aèria de l’any 1935. Al fons podem observar el Castell de Can Feu i l’extensió del bosc. Durant la Guerra Civil la població va tallar arbres per fer foc i protegir-se del fred, però encara quedava bona part de bosc, amb l’alcalde franquista Josep Maria Marcet,
el que quedava del bosc va ser tallat i es va construir el barri de Can Feu. “Protegim els nostres camps i boscos”. Francesc Macià (ADENC) i Ricard Estrada (UP)
Membres de Socors Roig Internacional al Bosc de Can Feu, recollint ajuda pel poble abissini (Etiopia) en guerra contra la Itàlia feixista del maig de 1935 a octubre de 1936.
“Informe de l’oposició (IV)”, Andreu Castells. Editorial Riutort, 1980
Dones de les JSU Celebren el 1r de maig a la Salut, 1936 (AHS)
Banda de la CNT a la Plaça Major, 1936. Autor desconegut (AHS)
Segells d’organitzacions d’esquerres durant la II República. “La República i la Guerra Civil 1931-1939”, Josep M. Benaul, Jordi Calvet, Lluís Casals, Artur Domingo, José Antonio Pozo. Ajuntament de Sabadell, 1986.

“Full Oficial” del 21 de juliol de 1936, portaveu de les organitzacions del Front Popular a Sabadell (AHS)
L’església de la Puríssima Concepció en flames, 26 de juliol de 1936 (AHS)
Interior de l’església de la Puríssima Concepció després de ser cremada el 26 juliol de 1936 (AHS)
Grup de joves amb el puny tancat enlaire, sota un cartell anti-eclesiàstic i antifeixista del dibuixant de la FLS, Gustau Vila Berguedà “Grapa”, penjat a la façana tapiada de l’església de Sant Fèlix, octubre de 1936. Autor desconegut (AHS)
Dibuix d’Antoni Climent. “Full Oficial”, núm. 62. 28 de setembre de 1936
Febrer de 1937. Campanya de recaptació de llibres per als hospitals de sang a càrrec dels comitès del CENU i de l Associació d’Alumnes i Exalumnes de l’Escola Industrial (AAEEI) a la Plaça Major. (AHS, Arxiu Agustí Serra)
Portada del “Vertical” del 17 de març de 1937
UGT i CNT, constituïts en comitès de control de la indústria tèxtil (empesadors) determinen la compensació per hora de feina en diferents tasques, 1 de maig de 1937
Treball voluntari pel Front, 1 de maig de 1937. Autor desconegut (AAS)
Manifestacions de la colònia naturista de la CNT Sabadell a la Comissió de responsabilitats de la Generalitat. On a causa del Decret de Col·lectivitzacions, el sindicat fa constar els béns de la colònia i el seu ús, per tal que la Generalitat declari aquests a favor seu, 27 de novembre de 1937. La CNT va expropiar els terrenys al monàrquic Josep Batlle que els abandonà durant l’aixecament nacional.
“Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939). L’altra aventura de la ciutat industrial”.  Eduard Masjuan UAB, 2007.
Acta de constitució del consell d’empresa de la fàbrica Humet Garriga, on es designa el nou director i el consell permanent, 19 de setembre de 1938 (AHS, Fons Garriga Hnos.)
Muntatge d’avions als tallers SAF-16 (antiga fàbrica Baygual i Llonch). FONT: “La República i la Guerra Civil a Sabadell 1931-1939” (Pàg. 113). Josep M. Benaul, Jordi Calvet, Lluís Casals, Artur Domingo, José Antonio Pozo. Ajuntament de Sabadell, 1986
Campanes de l’església de Sant Fèlix a la Plaça Sant Roc, després que el Comitè de Defensa Local ordenés baixar totes les campanes de les esglésies per fer-ne munició, octubre de 1936. Antoni Martí i Basté (Fundació Bosch i Cardellach)
Església de Gracia el 1939. Va ser inaugurada el 29 de març de 1936 i destruïda el 20 de juliol del mateix any. En el terra s’hi va fer un hort. Autor desconegut (AHS)
Fàbrica d’Emili Sallarès cremada per les tropes de Líster en retirada. “La República i la Guerra Civil a Sabadell 1931-1939” (Pàg. 113). Josep M. Benaul, Jordi Calvet, Lluís Casals, Artur Domingo, José Antonio Pozo. Ajuntament de Sabadell, 1986
Missa del capellà Ernest Mateu que va entrar a Sabadell amb les tropes franquistes, a la Rambla, 29 de gener del 1939 (AHS)
Soldats de la Legió Condor davant el quiosc modernista de la Plaça Dr. Robert, febrer de 1939 Autor desconegut (AHS)
Missa davant l’Ajuntament en commemoració de la caiguda de Madrid, març de 1939. Antoni Martí i Basté (FBC)
Seu de la F.E.T y de las JONS a l’antic local de la Lliga Catalana de la Rambla, febrer de 1939. Antoni Martí Basté (Fundació Bosch i Cardellach)
“BOLETIN de Información Local de las F.E.T y de las J.O.N.S”, 18 de juliol de 1940

L’alcalde de Sabadell Josep Maria Marcet a l’esquerra, passejant per Sabadell amb el cap del partit nazi a Espanya, Hans Thomsen i amb el Governador Civil de
Barcelona, Antonio Correa Véglisson, 20 d’abril de 1941. (AHS)
Hans Thomsen, , acompanyat del Governador Civil de Barcelona, Antonio de Correa y Veglison, sortint de la seu de Falange del carrer Jardí (antiga seu del Círcol Republicà Federal), 20 d’abril de 1941. Autor desconegut (AHS)
22 d’agost de 1941: El cap nacional de les Joventuts Hitlerianes a Espanya, Detlev Ehlers, en representació del cap del Partit Nacional-Socialista Alemany (NSDAP), fa obsequi a la Corporació Municipal d’un retrat del Führer. A la dreta, l’Alcalde interí, Josep Maria Marcet. Autor desconegut (AHS)
Visita de Francisco Franco a la Fàbrica M. Gorina, darrere de Franco i el propietari , hi ha l’alcalde Josep Maria Marcet, 27 de gener de 1942. Carlos Pérez de Rozas (AHS)
Inauguració del Nou Local de l’Institut Nacional de Provisió a Sabadell a l’edifici de l’Ateneu, 14 de maig del 1942. Carlos Pérez de Rozas, Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Visita de Pilar Primo de Rivera a Sabadell. Des del balcó de l’Ajuntament presencia els exercicis d’Educació Física realitzats per la Secció Femenina. 7 de maig 1944 (AHS)
Barri de Gràcia, al fons el Castell de Can Feu
Actualment carrer de la Rosa
Francisco Franco acompanyat de l’alcalde Josep Maria Marcet, surt de la visita a la fàbrica Marcet S.A. Sabadell, 21 de maig de 1947. Carlos Pérez de Rosas (AHS)
Visita de Franco el 21 de maig de 1947. Formava part d’un periple que l’havia portat a visitar ciutats com València, Mallorca i Barcelona. (AHS)
Edifici de “la Caixa”, abans de l’ampliació de 1948. Entre el seu edifici i l’església de “los Padres” hi podem veure el tendal de la confiteria i pastisseria “La Victòria” regentada per la família Rota, després de la cloenda dels Fonolleda. Amb el desmantellament de la pastisseria, es va ampliar l’edifici de “La Caixa” fins l’església de “los Padres” i s’hi van aixecar dos pisos més. L’obra va ser enllestida per un grup escultòric de Frederic Marès. Autor desconegut (AHS)
Final de l’enderroc del les cases antigues de l’Alt Pedregar al Passeig del General Primo de Rivera, 1948. A partir del 30 de maig de 1979, passaria a anomenar-se Passeig de la Plaça Major
Inauguració de la piscina de la fàbrica Marcet, S.A. 25 de maig de 1953. Autor: Duran (AHS)
Institut Ferran Casablancas i Avinguda Concòrdia, Any 1957
Blocs dels pisos Montecarlo al barri de la Creu Alta entre els carrers Francesc Layret, Carretera de Prats i Castellar Sabadell, 1958 (AHS)
Plaça del Pi-Pi amb carrer les Valls i carrer de Gràcia, 1959. AHS
Els Merinals, 1961. Francisco Sarabia Ignacio (AHS)
Destrosses de les riuades, 1962. Autor desconegut (AHS)
Franco s’adreça des del balcó de l’Ajuntament durant la visita que va fer el 1962, després de les riuades. Carlos Pérez de Rosas. Fons família Llonch Soler
Pisos inaugurats al Passeig Espronceda, barri de Campoamor, durant la visita de Franco a Sabadell, 19 de juny de 1963 (AHS)
Barri d’Arraona Merinals, postal del Mercurio, any 1963
Instal·lacions del Club Natació Sabadell. Encara amb les vies del tren al davant, 1963 (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
Passeig de Can Feu en primer terme, la fàbrica Mikalor, la Casa dels Pins i els Merinals al fons, 1964. (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
Foto de l’article: “Els canviïs d’auto en la postguerra” al Diari de Sabadell. Es veuen els integrants de l’Arraona, vencedors de la Copa del Rei de 1965, en un autocar de tornada d’Oviedo, on van jugar la final contra el Club Patí Voltregà
Inauguració de la piscina de Sant Oleguer, 2 de setembre de 1966. “Sabadell al segle XX”. Esteve Deu, Jordi Calvet, Martí Marín Joaquim Sala-Sanahuja.
Autobús d’autotransportes Martí al pas a nivell de la Rambla c.a 1966. En aquest pas a nivell hi passa la Gran Via. Josep Molina i Solé (AHS)
L’alcade Josep Burrull, Porcioles, Muller, signant la compra-venta dels terrenys de la Universitat Autònoma, 27 de febrer 1969
“Oerlikon Electrica, S.A”, aneriorment “La Electricidad”. Actualment és l’edifici municipal de “La Fira de Sabadell”
El pont de la Rambleta, principis de 1970. Autor desconegut, Col·lecció (Casas)
Quiosc de l’apaiadero de la Rambla, l’any 1970. Durant un temps, abans del soterrament, va estar al costat de les vies del tren. A. Sallent (AHS)
Carrer Tres Creus i Gran Via,fàbrica de “Oerikon Electricidad, SA” . A la part inferior dreta es pot veure la presó cel·lular que seria enderrocada el 1971. Donava al carrer Alfons Sala (Gran Via) i Covadonga. La foto ha de ser de finals dels 60 o com a molt de l’any 1971 abans que s’enderroqués.
Masia de Can Borgonyó, antigament anomenada Mas Ferrer i, al segle XVI, Mas Paratja quan era propietat d’aquesta família. El 1607 passà als Borgonyó, en casar-se la pubilla Maria Paratja amb Rafael Borgonyó, de Barcelona. A la fotografia es poden observar com els blocs de pisos del nou barri de la Concòrdia van envoltant la masia, fins que va ser enderrocada a finals dels anys 70. Antoni Carbonell. c.a 1970
Ramat de cabres l’any 1973 a les portes del barri de Can Deu encara en construcció FONT: “La construcción del barrio de Can Deu (1973)”, Antonio Santamaria. isabadell, 6 de maig del 2018
Anunci de mort la mort de Franco a l’Ajuntament Sabadell, la nit del 20 de novembre de 1975. En primer pla llegint, José Burgos Gutiérrez, professor de FEN de Sabadell, darrere seu l’alcalde Burrull. Pere Farran (AHS)
Rambla de les Glòries i la Riereta, 1976. En democràcia l’alcalde Farrés hi faria l’Eix Macià. Pere Farran
Manifestació del 1r de maig a la dècada de 1970 al barri de la Creu Alta. Autor desconegut (AHS)
El carrer de l’esquerra és el Sant Pau i el de la dreta el carrer Advocat Cirera
Plaça Creu Alta, 30 de maig de 1978
Festa Major de la Creu Alta, 25 de maig de 1980. Andreu Segura (AHS)
Concert de “La Trinca” al Parc Catalunya durant la Festa Major de Sabadell del 1980. Pere Farran (AHS)
Gran Via nevada, 1985 FONT: http://sabadellhemeroteca.blogspot.com/
Carrer Sol i Padrís, any 1985. FONT: http://sabadellhemeroteca.blogspot.com/
  • “Nostra Llar: Història d’una escola”. Text de Marisol Roig i Garay i fotografies d’Imma Mas i Codina, corregit per Carme Forcadell