Cafè-Teatre i posteriorment Cinema «L’Euterpe» (abandonat l’any 1997 i enderrocat l’any 2006). Obra de Juli Batllevell Arús, inaugurat l’any 1893.
Cafè «El Diluvio», cruïlla de carretera de Barcelona amb carretera de Molins de Rei (enderrocat al gener de 2024).
Cafè Condal (desaparegut, enderrocat als anys 70). Després del Cafè Condal va ser el Cafè Restaurant Catalunya, més conegut com a «Cal Jan», estava situat al principi de la Rambla, on actualment hi ha el Zara. Propietat de Baldomer Giralt, era conegut com a “Cal Jan”, Giralt va fer reformar l’edifici a l’arquitecte sabadellenc Juli Batllevell Arús. Aquest va reformar sobretot la planta baixa, amb obertures en forma d’arcada i fusteria estilitzada, de disseny modernista sinuós i vitralls florals, panys entre arc i arc i llums amb un globus. La façana posterior al carrer del sol, era semblant a l’estil neoclàssic del segle XIX, amb un pati, i vidrieres que donaven a les sales de joc, situades a l’entresol. A l’entrada principal unes arcades formaven una porxada.
Teatre La Faràndula, carrer de la República, 33. Obra de Guillem Arís i Josep Vila Juanico, any 1956. . La Joventut de la Faràndula va ser fundada el 18 de desembre de 1947 de la fusió entre la Congregació Mariana i La Faràndula, aquest últim creat el 19 de març de 1939. La Faràndula no tenia local, a Sabadell actuava en un local del carrer Colom que va acabar confiscat per la Falange, al teatre Euterpe o al Teatre Alcázar que es trobava al carrer Les Planes. El 13 de gener de 1956 es va constituir la Immobiliària Cultural Sabadell S.A amb l’objectiu de construir un teatre per la Joventut de la Faràndula, entre els socis i simpatitzants van recaptar un total de 750.000 ptes. per l’edificació. El nou teatre «La Faràndula» es va inaugurar el 30 de desembre de 1956.
Teatre Principal, carrer de Sant Pau, 6. Obra de Francesc Daniel Molina Casamajó, inaugurat l’any 1866. El 1839 la Junta Governativa del Teatre Públic va adquirir un terreny del Gremi de Paraires (el que posteriorment seria el Gremi de Fabricants) per construir-hi un teatre destinat a la burgesia de la ciutat, aquest va ser anomenat Teatro de la Vila, constava de dos pisos, platea i un petit escenari, però la poca estabilitat arquitectònica, el seu petit tamany i les construccions veïnes van fer que no agafés gaire prestigi, així que es va ordenar construir-ne un de nou, més luxós i prestigiós per la burgesia de la ciutat, formant-se una societat entre els propietaris i els nous socis, el nou teatre va tenir un cost de 145.500 ptes i es va inaugurar el 13 d’octubre de 1886. El teatre consta de platea, dos pisos de llotgetes i un tercer pis destinat al galliner. El seu interior compta amb una estètica sumptuosa i barroca decorada en tons vermells i daurats, presidida per una gran llàntia d’aranya central. Les pintures i els acabats artístics originals van ser obra dels guts pintors i escenògrafs barcelonins Marià Carreras Vila i Joan Ballester Aiguals de Izco amb dues muses de guix pintat, una de Talia, per la Comèdia, i l’altra de Melpòmene per la Tragèdia, també hi havia un ric cortinatge de seda, gerros, exornats i el teló, tot obra dels pintors anomenats anteriorment. L’escenari va anar a càrrec de Joaquim Mansó, en el seu frontís hi havia l’escut de Sabadell. Pel que fa a la coberta hi trobem una galeria amb quatre arcs petits i quatre grans. Després de l’arribada del cinema i amb la inauguració de diferents sales d’aquest a la ciutat, el Principal també es va convertir en cinema, amb la baixada d’espectadors de cinema i el tancament de sales, El Principal també va tancar les seves portes. Amb la rehabilitació del teatre La Faràndula, va acollir la programació d’aquesta, el 2003 va ser rehabilitat per els arquitectes Lluís Dilmé i Xavier Fabré.