Patrimoni

‘Arqueologia a l’entorn de la Plaça Major de Sabadell’ Calpena, Daria; Florensa, Francesc; Piera, Joan; Rio, Montse. Arraona: revista d’història, [en línia], 2016, Núm. 36, p. 98-113. Article on es parla de les diferents intervencions arqueològiques a l’entorn de la Plaça Major i de l’antic barri del Pedregar, enderrocat entre el 1948 i el 1950.

Aeroport de Sabadell

Aeroport de Sabadell

Ribé i Monge, Genís. ‘El refugi antiaeri i polvorí de l’aeroport de Sabadell: recuperat de l’oblit‘. Arraona: revista d’història, [en línia], 2006, Núm. 30, p. 264-70

Barris

Campoamor, ‘La formación del barrio de campoamor (1951)’. Antonio Santamaria. isabadell.cat, 25 de febrer de 2018

Can Deu, ‘La construcción del barrio de Can Deu (1973)’. Antonio Santamaria. isabadell.cat, 6 de maig de 2018

Can Feu

Ca n’Oriac

Can Puiggener, ‘Un barri que respira la brisa del Ripoll’. Marta Ordoñez. Diari de Sabadell, 17 de novembre de 2019

La Concòrdia

Covadonga

La Creu Alta, Associació de Veïns de la Creu Alta

Espronceda

Hostafrancs

Gràcia, ‘Els orígens del barri de Gràcia’. Antoni Santamaria. isabadell, cat, 10 de setembre de 2017

Els Merinals

Les Termes

Torreguitart, ‘La construcció del barri de Torreguitart (1980-1995)’. Antonio Santamaria. isabadell.cat, 25 d’octubre de 2020

Torre Romeu, ‘El nacimiento de un barrio: Torre-Romeu’ Història i memòries d’immigració. Tesis: ‘De Pedro Martínez a Sabadell: l’emigració una realitat no exclusivament econòmica’. 1920-1976, Angelina Puig i Valls (UAB)

Cases

Casa Arimon, Carrer d’Arimon, 24

Casa Barata (enderrocada el 1976)

Casa Barata. FONT: AHS

Casa Bracons, carrer l’Estrella, 3-9

Casa Bru o Casa Miralles, carrer de Gràcia, 131

Casa Guasch o Casa Despatx Sampere, carrer de la indústria, 16

Casa Duran, carrer del Pedregar, 7

Casa Ponsà, carrer de la indústria, 32 (actual Arxiu Històric de Sabadell)

Casa Prats, carrer d’en Font, 32

Casa Romeu, carrer Vila Cinca, 2 amb Avda. Onze de Setembre, 130-132

Casa Taulé, carrer Sant Joan, 35

Casa Turull, carrer Doctor Puig, 16

Cases Baygual, carrer Quevedo, 2-4

Cases de Joan Llenas, carrer del Sol, 62-66

Cases Manent, carrer de l’Escola Industrial, 12-18

Hotel Espanya, Rambla, 24

Hotel Urpí, Carrer de Sant Maties, 5 i Avinguda 11 de setembre, 40

Hotel Suís, carrer de la Indústria, 59

Torre i Despatx Gorina, Rambla, 245-247

Torre Turull, carrer Quevedo, 80-82

Ceràmica

Cartells de ceràmica als carrers de Sant Antoni. i de la Rosa

Cinema

Les sales de cinema a Sabadell al llarg del segle XX

Cinema Imperial, inaugurat l’any 1911. Va ser el primer cinema de Sabadell (primer edifici que s’utilitzava únicament per projectar pel·lícules). El 29 d’octubre de 1989 va tancar i l’edifici quedà abandonat un llarg temps, fins que s’hi va construir-hi pisos i es va instal·lar un cinema multi-sales anomenats “Imperial”, en homenatge a l’antic cinema

Edificis

Ajuntament, Plaça Sant Roc, 1

Ateneu, Plaça de Sant Roc, 11

El Cafè-Teatre i posteriorment Cinema “L’Euterpe(Enderrocat l’any 2006)

Edició postal de Lucien Roisin de la dècada de 1920 del Cafè-Teatre Euterpe. Rambla, núm 1-3. Obra de Juli Batllevell

L’edifici de la Federació Local de Sindicats (FLS): L’Obrera, carrer Estrella, 110 (enderrocat l’any 1992. Actualment, en homenatge seu, existeix un centre social amb el mateix nom situat a l’Avinguda de Barberà, 142)

El Cafè “El Diluvio”, cruïlla de carretera de Barcelona amb carretera de Molins de Rei

La Caixa d’Estalvis de Sabadell, carrer de Gràcia, 17-27: ‘L’edifici Modernista de la Caixa d’Estalvis’. Antonio Santamaria. isabadell.cat. Història de Sabadell, 1 de desembre de 2019

La Caserna de la Guàrdia Civil, carrer de Batllevell, 31 (abandonada)

Castell de Can Feu o Torre d’en Feu

Correus i Telègrafs, via Massagué, 38

El Despatx Lluch, carrer de la Indústria, 10

El Gremi de Fabricants de Sabadell, carrer de Sant Quirze,30 

El Teatre Principal, carrer de Sant Pau, 6

La Torre de l’Aigua, Plaça de la Torrer de l’Aigua, 1

La seu del “Círcol” Republicà Federal

Façana del “Círcol” Republicà Federal. Finals del s. XIX. Postal de Marçal Ballús

La seu del “Círcol” Republicà Federal al barri de la Creu Alta, carrer Fernando (després Dinarès i actualment Major). Durant els primers anys de la postguerra va ser utilitzat pel Centre Parroquial i després es va vendre i s’hi va ubicar el cinema “Fernando”, després el “Lux” i posteriorment l’ “Euterpe-77”.

Membres del Círcol Republicà Federal de la Creu Alta, fotografiant-se a la seu amb la seva bandera, 1931. Família Graells-Girbau. Autor desconegut

Edificis religiosos

Capella de Sant Nicolau

Ermita de Sant Vicenç de Sarriera o de Verders

Ermita de Togores

L’Església de Sant Fèlix (oficialment Església de Sant Feliu)carrer Església, 2

L’Església de La Puríssima Concepció, via Massagué, 21

Església de Sant Julià d’Altura

Església de Sant Vicenç de Jonqueres

El Santuari de la Mare de Déu de la Salut i el Parc de la Salut

Església de l’Immaculat Cor de Maria, Plaça del Dr. Robert, 3

Estàtues

Estàtua de Fèlix Sardà i Salvany a l’Església Vella de l’Escola Pia de Sabadell, Església de l’Immaculat Cor de Maria, coneguda popularment com església “de los padres”, per les figures dels pares Salvany i Claret. Plaça Doctor Robert, 3.

Escultures

L’ a de barca

L’ arbre de ferro

Escultura al jardí

Escultura a Joan Sallarès i Pla, Plaça del Doctor Robert

Font de la Granota

Font del Trinxeraire

L’home de bronze

Monument al sastre, Plaça del sastre

Fàbriques

Artèxtil

Cal Balsach, carretera Prats de Lluçanès, 42 (centre cívic de La Creu Alta)

La Electricidad, ABB, carrer Tres Creus, 202 (actual Fira de Sabadell)

Fàbrica Arrahona S.A, carretera de Barcelona, 444 (Hotel Arrahona)

Cal Grau o Grau S.A

La Llanera, crta. Prats de Lluçanès 0,5 km

Cal Marcet, carrer de Riu Sec, 23-61 (actualment ocupa la seu de la Policia Municipal i el Poliesportiu Can Marcet, i una part està enderrocada)

Masies

Can Borgonyó (enderrocada a finals dels anys 70).

Can Deu, carrer del bosc, s/n

Can Gambús, Parc de Can Gambús, 1

Can Jonqueres, Carretera Prats de Lluçanès, km, 2

Ca’n Oriac, carrer de la Mola, 12

Can Roqueta

Can Rull, Avda. Lluís Companys, 69

Granja del Pas, carrer de Leonardo da Vinci, 2

Masia de Sant Pau, camí de la Granja de Sant Pau de Riu-Sec, 1

Masia de Sant Oleguer, carrer d’Osaka, 9

Mercats

Mercat Central, Plaça del Mercat. Anteriorment, el solar on es va construir el Mercat Central (1927-1930), s’anomenava Camp de la Sang perquè el 1855 hi van afusellar vuit matiners (carlins). Acusats després de la segona carlinada, de formar part d’escamots de trabucaires que vivien del pillatge. Com explica Marian Burguès, en traslladar els cadàvers amb baiards fins al cementiri del Taulí anaven deixant un rastre de sang, i és per això que es va rebatejar amb el nom de Camp de la Sang.

Mercat de Sant Joan, Plaça de Sant Joan

Molins

Molí d’en Fontanet

Molí de Sant Oleguer

Monolits

Monòlit al beat Àngel Rodamilans a l’esquerra de l’entrada de l’Església de la Puríssima Concepció

Monòlit a Mossèn Gaietà Clausellas Ballvé  a la carretera de Matadepera (Sant Julià) Km.3 

Monuments

Monument a Joan Sallàrès i Pla, Plaça del Dr. Robert.

Monument i Creu als Caiguts, Racó del Campanar. Obra de Joaquim Manich, va ser inaugurada durant la Festa Major de Sabadell de 1943 i enderrocada l’any 1979.

Creu i Monument als caiguts, 1948. A la dreta hi son senyalades les cases que pertanyien al Casc Antic de l’Alt Pedregar i que van ser enderrocades entre 1948 i 1950

Monument al General Espartero a la Plaça Duc de la Victòria -actual Plaça del Gas-. Construït l’any 1879, obra de l’escultor Bonaventura Llauradó. (Enderrocat el 1939 amb la victòria franquista).

Monument i carrer a Zamenhof

El Quiosc Modernista, als “Jardinets” o “Pla de l’Os” (Plaça del Doctor Robert).

Pont de la Salut i riu Ripoll

El pont de Salut Construït entre el 1862 i el 1863. Els anys 70 del segle XX era conegut pels veïns del barri com el pont dels suïcides. El riu Ripoll que travessa portava nombrosos residus, sobretot de les indústries tèxtils dels seu voltant. El poeta sabadellenc Feliu Formosa en fa referència en el llibre de prosa poètica Raval (1975) a “Barri“, així com de l’estat en què es trobava la zona del riu a les acaballes del franquisme: “Moltes eren coses intuïdes damunt el turó de fang roig, sota el qual hi havia un refugi antiaeri, amb un accés assegurat per una escala de maons. Era ple de llaunes rovellades, excrements i fulls de diari. Tota conflagració deixa rastres. Hi ha cartells enganxats en parets i soques de plàtans, castigats per la intempèrie fins a tornar-se indesxifrables; edificis enderrocats i solars buits, i una església potser a mig construir o a mig reconstruir. Els infants d’un temps de pedaços i crostes dipositaven una rata morta damunt una pila de cendres fumejants. I la gent havia après a parlar en veu baixa. Era el temps dels furóncols persistents i els ungüents espesos que pudien a brea; de l’esvoranc al cap, que deixarà una cicatriu vora l’ull esquerre. Tornàvem del santuari i queia la nit damunt la ciutat enllà del pont dels suïcides. A les cunetes hi havia escòries i residus de productes químics. Els xiscles dels ocells i dels infants assolien una tristor infinita i el cel era com una volta ressonant. Passàvem per davant de la caserna amb garites a les cantonades. Era evident el triomf del descampat per un temps imprevisible. Els arbres es cobrien de cendra“.

L’ajuntament no va realitzar actuacions per dignificar la zona fins a a finals dels 90 i principis del 2000. Actualment, gràcies a la instal·lació de depuradores, baixada de l’activitat industrial, l’esforç de voluntaris i les mesures de protecció ecològica, es pot observar la gran millora que ha experimentat el riu i el seu entorn. Tot i que es continuen produint accions incíviques, sobretot per abocaments i persones que hi tiren deixalles al seu voltant.

Vista del Ripoll, pujant a Can Puiggener. Autoria pròpia, 20 de maig de 2019

Presons

La Presó Cel·lular , al carrer Alfons Sala (antic carrer Topete) a prop de la intersecció entre el carrer covadonga i Tres Creus.  Inaugurada l’any 1898, obra de l’arquitecte sabadellenc Juli Batllevell i Arús. (Enderrocada l’any 1971).

Rellotges solars

Llista de rellotges de sol del Vallès Occidental

Rellotge solar que estava situat a la cantonada del carrer Zamenhof amb Monterols. Obra del pintor Jordi Roca. Anys 90

Vapors i xemeneies

Vapor Badia, carrer Tres Creus, 127-129

Vapor Buxeda Nou

Vapor Buxeda Vell, carrer de Sant Pau, 117

Vapor de Cal Pissit

Vapor Can Cuadras

Vapor Codina, carrer Blasco de Garay, 19

Vapor de Ca la Daniela,carrer de Ca la Daniela, 7.

Vapor Llonch, carretera de Barcelona, 208 Bis

Vapor Sampere

Vapor Turull, la part del complex que queda dempeus es troba al carrer creueta.

Xemeneies: Sabadell a causa del seu passat tèxtil, disposa d’un total de 45 xemeneies, 13 del darrer terç del segle XIX, 7 de 1900 a 1920 i 6 per determinar. La xemeneia més alta que es conserva és la de Cal Grau S.A a la riba del riu Ripoll, que fa 52,47 m; i la més baixa, la de Camps Germans 2, de 12,27 m. La xemeneia més antiga que es conserva és la del Vapor Codina, de l’any 1880.

Itinerari. Xemeneies de Sabadell. Un recorregut històric‘. Genís Ribé Garcia. Museu d’Història de Sabadell, Ajuntament de Sabadell, juliol 2010


Arxiu Històric de Sabadell <http://ca.sabadell.cat/ahs/p/portada_cat.asp>

Castells Peig, Andreu. Informe de la oposició. Edicions Riutort. Sabadell, 1975-1989. (VI Volums, VIè volum acabat per l’historiador Jordi Calvet Puig el 1989).

Descobreix Sabadell, Ajuntament de Sabadell. <http://ca.sabadell.cat/Turisme/p/portada_cat.asp>

Senyalització del patrimoni històric de Sabadell. 23 edificis per descobrir. Ajuntament de Sabadell, desembre de 2010. <http://ca.sabadell.cat/Oficinadelpatrimoni/d/Senyalitzacio.pdf>