Monuments i edificis històrics

(en construcció)

Monuments

Estàtues

Estàtua de Fèlix Sardà i Salvany a l’església vella de l’Escola Pia de Sabadell, l’església de l’Immaculat Cor de Maria. Plaça Doctor Robert, 3.

Escultures

Escultura a Joan Sallarès i Pla, Plaça del Doctor Robert.

Monolits

Monolit al beat Àngel Rodamilans a l’Església de la Puríssima Concepció.

Edificis

El Cafè “El Diluvio”

Antic Edifici de La Lliga Regionalista, 1928, després fou l’Impremta Miralles i actualment al seu lloc hi ha la seu de CCOO i UGT de la Rambla de Sabadell.

10252059_10203733663408830_2015311160_n

La casa Ponsà (actual Arxiu Històric)

La casa Turull (actual Museu d’Art), carrer Doctor Puig, 16.

345_Casa_Turull,_c._Dr._Puig_16_(Sabadell)

Es tracta d’una casa-fàbrica, on l’espai per treballar i per viure formen part d’un mateix edifici. Es va començar a construïr el 1812 per iniciativa de Pau Turull Font, i es va finalitzar el 1819.

A partir del s.XIX els Turull van aconseguir una gran fortuna, augmentant exponencialment el seu patrimoni inmobiliari.
La casa està dividida en dues parts: una d’elles pertanyia a la residència de la familia Turull i consta d’un edifici de tres cossos amb tres pisos i golfes. L’altra és un edifici annex que era destinat a la fàbrica tèxtil. 

 

L’any 1865 Pere Turull, que havia heretat la casa pairal, va ampliar l’habitatge familiar afegint un segon pis i modificant la façana exterior, que prengué l’aspecte que avui encara conserva. S’encarregà l’obra a l’arquitecte Josep Lacueva, també autor del casal veí, situat al carrer del Doctor Puig, 18. El sistema constructiu és el típic de principis del segle XIX, amb murs de càrrega, amb sostres de revoltons i amb bigues i encavallades de fusta. La façana és molt senzilla, el contrari de l’interior que és molt luxós a causa de les reformes que es van realitzar el 1860 amb motiu de la visita d’Isabel II.

La casa va ser habitada per Pau Turull Comadran, hereu de Pere, fins que va morir l’any 1892. Posteriorment la seva propietat va quedar en el seu germà Joan i finalment al fill d’aquest, Pau Maria Turull Fournolls, que l’habitaria de forma esporàdica fins que va morir el 1972. Després de la Guerra Civil l’edifici va quedar tancat, fins que va ser adquirit per l’Ajuntament el 1964. La restauració es va iniciar als anys 70, adequant les naus de la fàbrica com a sales d’exposicions i rehabilitant els espais més emblemàtics de la casa.

La caserna de la Guàrdia Civil, carrer de Batllevell, 31

L’església de Sant Fèlix (oficialment església de Sant Feliu)carrer Església, 2.

L’Obrera, carrer Estrella, 110 (actualment, en homenatge seu, existeix un centre social amb el mateix nom situat a l’Avinguda de Barberà, 142).

La Puríssima

La Salut

La fàbrica Artèxtil

El Vapor Badia

El Vapor de Ca la Daniela. Camí de Ca la Daniela, 7:

Vapor_de_Ca_la_Daniela_-_Vista_sur

Edifici situat al marge dret del Riu Ripoll, molt aprop del pont de la Salut. Va ser construït a l’anomenat sot d’en Crous l’any 1856 pels germans Montllor, que es dedicaven al rentatge, a la preparació i a la filatura d’estampat. 

L’orígen del nom és desconegut, tot i que s’apunta a que podría deures al nom d’una antiga masia que ocupava els terrenys de l’empresa. Tot i que els propietaris no la van “batejar” com a Ca la Daniela se’l conegué i coneix amb aquest nom.

El 1881 el Vapor es va ampliar amb la quadra de planta i un pis visible a l’extrem oest. El 1897 es va construir una sala de calderes exempta, al nivell inferior, actualment fora de la propietat. Al llarg del segle XX l’edifici es va anar ampliant fins a omplir tota la parcel·la. 

Un episodi rellevant relacionada amb el Vapor Ca la Daniela, va ser l’assassinat del seu copropietari Theodor Jenny Hartman, el qual va ser trobat mort a casa seva el 21 de febrer de 1920. Els obrers afiliats a la CNT Victor Sabaté i Martí Colomé van ser acusats de la seva mort tot i la insuficiència de proves, i condemnats a pena de mort.

L’empresa ha anat canviant d’amos i raó social al llarg dels anys: Manuel Montllor i Companyia; Enric Turull i Companyia; Jenny Turull, SA; Daniela, Fábrica de Hilados, i Fil Gènesi, SA.

El Vapor Llonch

El Vapor Turull, la part del complex que queda dempeus es troba al carrer creueta.

Edificis enderrocats

La presó cel·lular, estava situada a l’altura de la Plaça Antoni Llonch, a la intersacció entre l’estació d’autobusos i la Gran Via.

______________________________________________________

Arxiu Històric de Sabadell <http://ca.sabadell.cat/ahs/p/portada_cat.asp>

Arxiu Històric de la CNT Sabadell.

Castells Peig, Andreu. Informe de la oposició. Edicions Riutort. Sabadell, 1975-1989. (VI Volums, VIè volum acabat per l’historiador Jordi Calvet Puig el 1989).

Descobreix Sabadell, Ajuntament de Sabadell. <http://ca.sabadell.cat/Turisme/p/portada_cat.asp>

Senyalització del patrimoni històric de Sabadell. 23 edificis per descobrir. Ajuntament de Sabadell, desembre de 2010. <http://ca.sabadell.cat/Oficinadelpatrimoni/d/Senyalitzacio.pdf>

Santamaria, Antonio. Articles ‘Història de Sabadell’ al diari digital Isabadell.cat <http://www.isabadell.cat/author/antonio-santamaria/>

 

 

 

Anuncis