‘Arqueologia a l’entorn de la Plaça Major de Sabadell’ Calpena, Daria; Florensa, Francesc; Piera, Joan; Rio, Montse. Arraona: revista d’història, [en línia], 2016, Núm. 36, p. 98-113. Article on es parla de les diferents intervencions arqueològiques a l’entorn de la Plaça Major i de l’antic barri del Pedregar, enderrocat entre el 1948 i el 1950.
Aeroport de Sabadell
Ribé i Monge, Genís. ‘El refugi antiaeri i polvorí de l’aeroport de Sabadell: recuperat de l’oblit‘. Arraona: revista d’història, [en línia], 2006, Núm. 30, p. 264-70
Barris
Campoamor, ‘La formación del barrio de campoamor (1951)’. Antonio Santamaria. isabadell.cat, 25 de febrer de 2018
Can Deu, ‘La construcción del barrio de Can Deu (1973)’. Antonio Santamaria. isabadell.cat, 6 de maig de 2018
Can Feu
Ca n’Oriac
Can Puiggener, ‘Un barri que respira la brisa del Ripoll’. Marta Ordoñez. Diari de Sabadell, 17 de novembre de 2019
La Concòrdia
Covadonga
La Creu Alta, Associació de Veïns de la Creu Alta
Espronceda
Hostafrancs
Gràcia, ‘Els orígens del barri de Gràcia’. Antoni Santamaria. isabadell, cat, 10 de setembre de 2017.
Els Merinals
Les Termes
Torreguitart, ‘La construcció del barri de Torreguitart (1980-1995)’. Antonio Santamaria. isabadell.cat, 25 d’octubre de 2020.
Torre Romeu, ‘El nacimiento de un barrio: Torre-Romeu’ Història i memòries d’immigració. Tesis: ‘De Pedro Martínez a Sabadell: l’emigració una realitat no exclusivament econòmica’. 1920-1976, Angelina Puig i Valls (UAB).
Cases
Ca l’Enredus: (enderrocat l’any 1973). Antic casalot situat a l’actual plaça dels Usatges del barri de la Creu Alta, dedicat a la venda de llet, aviram, conills i altres queviures. A mitjans del segle passat la família veient que l’hereu s’anava fent gran i amb la por que es quedés solter, l’animaren a trobar muller. A Barcelona va trobar una dona murciana de nom Maria que era molt xafardera. El veïnat anava a comprar i a parlar amb la Maria, i com que aquesta de tot se n’assabentava i ho acabava enredant tot, el veïnat li va posar de nom al casalot Ca l’Enredus.
Casa Arimon, Carrer d’Arimon, 24
Casa Barata (enderrocada el 1976)
Casa Bracons, carrer l’Estrella, 3-9
Casa Bru o Casa Miralles, carrer de Gràcia, 131
Casa de la Caritat o Casa de Beneficència (anteriorment hi havia el Convent dels Caputxins -cremat-, i estava situada a l’actual Plaça de les Dones del Tèxtil, abans anomenada Plaça Marcet). Es va inaugurar el 25 de març de 1854 i va ser enderrocada el 1969.
Casa Guasch o Casa Despatx Sampere, carrer de la indústria, 16
Casa Duran, carrer del Pedregar, 7
Casa Marcet Font – Casa Grau, carrer de Joan Maragall, 7 i Plaça del Gas
Casa Ponsà, carrer de la indústria, 32 (actual Arxiu Històric de Sabadell)
Casa Prats, carrer d’en Font, 32
Casa Romeu, carrer Vila Cinca, 2 amb Avda. Onze de Setembre, 130-132
Casa i magatzem Selvas,, carrer de l’Illa, 41 i carrer de Narcisa Freixas, 39
Casa Taulé, carrer Sant Joan, 35
Casa Turull, carrer Doctor Puig, 16
Cases Baygual, carrer Quevedo, 2-4
Cases de Joan Llenas, carrer del Sol, 62-66
Cases Manent, carrer de l’Escola Industrial, 12-18
Hotel Urpí (anteriorment “Can Sacs”), Carrer de Sant Maties, 5 i Avinguda 11 de setembre, 40
Hotel Suís, carrer de la Indústria, 59
Torre i Despatx Gorina, Rambla, 245-247
Torre Turull, carrer Quevedo, 80-82
Ceràmica
Cartells de ceràmica als carrers de Sant Antoni i de la Rosa i al Passeig de la Revolució
Cinema
Les sales de cinema a Sabadell al llarg del segle XX
Despatxos
Antic despatx tèxtil, carrer de l’estació, 20
Despatx Genís i Pont, carrer Sant Josep, 27-29
El Despatx Lluch, carrer de la Indústria, 10
Edificis
El Cafè-Teatre i posteriorment Cinema “L’Euterpe” (enderrocat l’any 2006)
L’edifici de la Federació Obrera de Sabadell (FOS): L’Obrera, carrer Estrella, 110 (enderrocat l’any 1992). Seu del moviment obrer sabadellenc.
El Cafè Condal i més tard, Cafè Restaurante Cataluña, més conegut com a “Cal Jan”, estava situat al principi de la Rambla, on actualment hi ha el Zara. Propietat de Baldomer Giralt, era conegut com a “Cal Jan”, Giralt va fer reformar l’edifici a l’arquitecte sabadellenc Juli Batllevell. Aquest va reformar sobretot la planta baixa, amb obertures en forma d’arcada i fusteria estilitzada, de disseny modernista sinuós i vitralls florals, panys entre arc i arc i llums amb un globus. La façana posterior al carrer del sol, era semblant a l’estil neoclàssic del segle XIX, amb un pati, i vidrieres que donaven a les sales de joc, situades a l’entresol. A l’entrada principal unes arcades formaven una porxada.
A la planta principal de l’edifici hi va tenir la seva seu, la Lliga Regionalista i la Unión Patriótica (partit de la dictadura de Primo de Rivera). L’edifici de “Cal Jan” va ser enderrocat als anys 70.
El Cafè “El Diluvio”, cruïlla de carretera de Barcelona amb carretera de Molins de Rei
La Caixa d’Estalvis de Sabadell, carrer de Gràcia, 17-27: ‘L’edifici Modernista de la Caixa d’Estalvis’. Antonio Santamaria. isabadell.cat. Història de Sabadell, 1 de desembre de 2019
La Caserna de la Guàrdia Civil, carrer de Batllevell, 31 (abandonada)
Castell de Can Feu o Torre d’en Feu
Correus i Telègrafs, via Massagué, 38
El Gremi de Fabricants de Sabadell, carrer de Sant Quirze,30
El Teatre Principal, carrer de Sant Pau, 6
La Torre de l’Aigua, Plaça de la Torre de l’Aigua, 1
La seu del “Círcol” Republicà Federal
La seu del “Círcol” Republicà Federal al barri de la Creu Alta, carrer Fernando (després Dinarès i actualment Major). El “Círcol” Republicà Federal de la Creu Alta funciona des del 1873, els estatuts oficials del Govern Civil son del 1895. L’edifici de la seva seu social es va construir entre els anys 1900 i 1903, a càrrec de l’arquitecte Juli Batllevell. Durant els primers anys de la postguerra va ser utilitzat pel Centre Parroquial i després es va vendre i s’hi va ubicar el cinema “Fernando”, després el “Lux” i posteriorment l’ “Euterpe-77”.
Edificis religiosos
Ermita de Sant Vicenç de Sarriera o de Verders
L’Església de Sant Fèlix (oficialment Església de Sant Feliu), carrer Església, 2
L’Església de La Puríssima Concepció, via Massagué, 21
Església de Sant Julià d’Altura
Església de Sant Vicenç de Jonqueres
El Santuari de la Mare de Déu de la Salut i el Parc de la Salut
Església de l’Immaculat Cor de Maria, Plaça del Dr. Robert, 3
Estàtues
Estàtua de Fèlix Sardà i Salvany a l’Església Vella de l’Escola Pia de Sabadell, Església de l’Immaculat Cor de Maria, coneguda popularment com església “de los padres”, per les figures dels pares Salvany i Claret. Plaça Doctor Robert, 3.
Escultures
L’ arbre de ferro
Escultura al jardí
Monument a Joan Sallarès i Pla, Plaça del Doctor Robert
Monument al sastre, Plaça del sastre
Fàbriques
Cal Balsach, carretera Prats de Lluçanès, 42 (centre cívic de La Creu Alta)
La Electricidad, ABB, carrer Tres Creus, 202 (actual Fira de Sabadell)
Fàbrica Arrahona S.A, carretera de Barcelona, 444 (Hotel Arrahona)
La Llanera, crta. Prats de Lluçanès 0,5 km
Cal Marcet, carrer de Riu Sec, 23-61 (actualment ocupa la seu de la Policia Municipal i el Poliesportiu Can Marcet, i una part està enderrocada)
Fàbrica Sallarés Deu, S.A, carrer de Cellers, 69 i Jacint Verdaguer, 49-53
Masies
Can Borgonyó (enderrocada a finals dels anys 70)
Can Gambús, Parc de Can Gambús, 1
Can Jonqueres, Carretera Prats de Lluçanès, km, 2
Ca’n Oriac, carrer de la Mola, 12
Els Masos del Ripoll (Can Deu, Can Puiggener, Can Català, Can Roqueta, Sant Oleguer, Pagès Nou, Can Garriga i Can Salvi): Canyameres Ramoneda, Esteve. «Els masos del Ripoll». Arraona: revista d’història, [en línia], 2003, Núm. 27, p. 26-57, https://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/203327
Can Rull, Avda. Lluís Companys, 69
Masia de Can Viloca, carrer de París, 73
Masia de Can Viloca. Sabadell, juny del 1984. Antoni Carbonell Busoms (AHS)
Granja del Pas, carrer de Leonardo da Vinci, 2
Masia de Sant Pau, camí de la Granja de Sant Pau de Riu-Sec, 1
Mercats
Mercat Central, Plaça del Mercat. Anteriorment, el solar on es va construir el Mercat Central (1927-1930), s’anomenava Camp de la Sang perquè el 1855 hi van afusellar vuit matiners (carlins). Acusats després de la segona carlinada, de formar part d’escamots de trabucaires que vivien del pillatge. Com explica Marian Burguès, en traslladar els cadàvers amb baiards fins al cementiri del Taulí anaven deixant un rastre de sang, i és per això que es va rebatejar amb el nom de Camp de la Sang.
Mercat de Sant Joan, Plaça de Sant Joan
Molins
Monolits
Monòlit al beat Àngel Rodamilans a l’esquerra de l’entrada de l’Església de la Puríssima Concepció
Monòlit a Mossèn Gaietà Clausellas Ballvé a la carretera de Matadepera (Sant Julià) Km.3
Monuments
Monument a Joan Sallàrès i Pla, Plaça del Dr. Robert
Monument i Creu als Caiguts, Racó del Campanar. Obra de Joaquim Manich, va ser inaugurada durant la Festa Major de Sabadell de 1943 i enderrocada l’any 1979
Monument al General Espartero a la Plaça Duc de la Victòria -actual Plaça del Gas-. Construït l’any 1879, obra de l’escultor Bonaventura Llauradó. (Enderrocat el 1939 amb la victòria franquista).
El Quiosc Modernista, als “Jardinets” o “Pla de l’Os” (Plaça del Doctor Robert).
Pont de la Salut i riu Ripoll
El pont de Salut Construït entre el 1862 i el 1863. Els anys 70 del segle XX era conegut pels veïns del barri com el pont dels suïcides. El riu Ripoll que travessa portava nombrosos residus, sobretot de les indústries tèxtils dels seu voltant.
L’Ajuntament no va realitzar actuacions per dignificar la zona fins a a finals dels 90 i principis del 2000. Actualment, gràcies a la instal·lació de depuradores, baixada de l’activitat industrial, l’esforç de voluntaris i les mesures de protecció ecològica, es pot observar la gran millora que ha experimentat el riu i el seu entorn. Tot i que es continuen produint accions incíviques, sobretot per abocaments i persones que hi tiren deixalles al seu voltant.
Presons
La Presó Cel·lular, al carrer Alfons Sala (antic carrer Topete) a prop de la intersecció entre el carrer Covadonga i Tres Creus. Inaugurada l’any 1898, obra de l’arquitecte sabadellenc Juli Batllevell i Arús (enderrocada l’any 1971)
Rellotges solars
Llista de rellotges de sol del Vallès Occidental
Safareigs
Safareig de la Creu Alta, carrer de Papa Pius XI, 162 (obra de Josep Renom i Costa de 1913, actualment és la Biblioteca de la Creu Alta)
Safareig de la Font Nova, carrer de la Font Nova, 36 (obra de Miquel Pascual i Tintorer de 1833)
Safareig de Gràcia, carrer de la Reina Elionor, 110 (obra de Josep Renom i Costa entre 1930 i 1931, actualment és la oficina de Benestar Social i Família)
Vapors i xemeneies
Vapor Badia, carrer Tres Creus, 127-129
Vapor Buxeda Vell, carrer de Sant Pau, 117
Vapor Can Cuadras, camí de Can Quadres, 41
Vapor Codina, carrer Blasco de Garay, 19
Vapor de Ca la Daniela,carrer de Ca la Daniela, 7.
Vapor Llonch, carretera de Barcelona, 208 Bis
Vapor Turull, la part del complex que queda dempeus es troba al carrer creueta.
Xemeneies: Sabadell a causa del seu passat tèxtil, disposa d’un total de 45 xemeneies, 13 del darrer terç del segle XIX, 7 de 1900 a 1920 i 6 per determinar. La xemeneia més alta que es conserva és la de Cal Grau S.A a la riba del riu Ripoll, que fa 52,47 m; i la més baixa, la de Camps Germans 2, de 12,27 m. La xemeneia més antiga que es conserva és la del Vapor Codina, de l’any 1880.
‘Itinerari. Xemeneies de Sabadell. Un recorregut històric‘. Genís Ribé Garcia. Museu d’Història de Sabadell, Ajuntament de Sabadell, juliol 2010
Arxiu Històric de Sabadell <https://web.sabadell.cat/arxiu-historic>
Castells Peig, Andreu. Informe de la oposició. Edicions Riutort. Sabadell, 1975-1989. (VI Volums, VIè volum acabat per l’historiador Jordi Calvet Puig el 1989).
Descobreix Sabadell, Ajuntament de Sabadell. <http://ca.sabadell.cat/Turisme/p/portada_cat.asp>
Senyalització del patrimoni històric de Sabadell. 23 edificis per descobrir. Ajuntament de Sabadell, desembre de 2010. <http://ca.sabadell.cat/Oficinadelpatrimoni/d/Senyalitzacio.pdf>