Monuments
Estàtues
Estàtua de Fèlix Sardà i Salvany a l’església vella de l’Escola Pia de Sabadell, l’església de l’Immaculat Cor de Maria. Plaça Doctor Robert, 3.
Escultures
Escultura a Joan Sallarès i Pla a la Plaça del Doctor Robert
Monolits
Monolit al beat Àngel Rodamilans a l’esquerra de l’entrada de l’Església de la Puríssima Concepció
Monolit a Mossèn Gaietà Clausellas Ballvé a la carretera de Matadepera (Sant Julià) Km.3
Edificis
El Cafè “El Diluvio”, cruïlla de carretera de Barcelona amb carretera de Molins de Rei
El Gremi de Fabricants de Sabadell,carrer de Sant Quirze,30
El Santuari de la Mare de Déu de la Salut i el Parc de la Salut
Al Parc de la Salut hi podem trobar dos monuments:
El Monument commemoratiu al capellà Fèlix Sardà i Salvany, obra de Camil Fàbregas (1948). Ideat pel capellà guarda del monestir de la Salut Ernest Mateu, després de la coronació canònica de la Verge de la Salut l’octubre de 1947.
Monument als sabadellencs morts als camps d’extermini nazis, realitzat per Rosa Martínez el 1989 per encàrrec de l’Associació Amical Mathausen i l’Ajuntament de Sabadell
La Caserna de la Guàrdia Civil, carrer de Batllevell, 31
L’església de Sant Fèlix (oficialment església de Sant Feliu, carrer Església, 2
L’edifici de la Federació Local de Sindicats (FLS): L’Obrera, carrer Estrella, 110 (actualment, en homenatge seu, existeix un centre social amb el mateix nom situat a l’Avinguda de Barberà, 142).
El Vapor Turull, la part del complex que queda dempeus es troba al carrer creueta.
La Presó Cel·lular estava situada a l’altura de la Plaça Antoni Llonch, a la intersacció entre l’estació d’autobusos i la Gran Via.
La casa Ponsà (actual Arxiu Històric)
Antic Edifici de La Lliga Regionalista, 1928, després fou l’Impremta Miralles i actualment al seu lloc hi ha la seu de CCOO i UGT de la Rambla de Sabadell.
La casa Turull (actual Museu d’Art), carrer Doctor Puig, 16.
Es tracta d’una casa-fàbrica, on l’espai per treballar i per viure formen part d’un mateix edifici. Es va començar a construïr el 1812 per iniciativa de Pau Turull Font, i es va finalitzar el 1819.
A partir del s.XIX els Turull van aconseguir una gran fortuna, augmentant exponencialment el seu patrimoni inmobiliari.
La casa està dividida en dues parts: una d’elles pertanyia a la residència de la familia Turull i consta d’un edifici de tres cossos amb tres pisos i golfes. L’altra és un edifici annex que era destinat a la fàbrica tèxtil.
L’any 1865 Pere Turull, que havia heretat la casa pairal, va ampliar l’habitatge familiar afegint un segon pis i modificant la façana exterior, que prengué l’aspecte que avui encara conserva. S’encarregà l’obra a l’arquitecte Josep Lacueva, també autor del casal veí, situat al carrer del Doctor Puig, 18. El sistema constructiu és el típic de principis del segle XIX, amb murs de càrrega, amb sostres de revoltons i amb bigues i encavallades de fusta. La façana és molt senzilla, el contrari de l’interior que és molt luxós a causa de les reformes que es van realitzar el 1860 amb motiu de la visita d’Isabel II.
La casa va ser habitada per Pau Turull Comadran, hereu de Pere, fins que va morir l’any 1892. Posteriorment la seva propietat va quedar en el seu germà Joan i finalment al fill d’aquest, Pau Maria Turull Fournolls, que l’habitaria de forma esporàdica fins que va morir el 1972. Després de la Guerra Civil l’edifici va quedar tancat, fins que va ser adquirit per l’Ajuntament el 1964. La restauració es va iniciar als anys 70, adequant les naus de la fàbrica com a sales d’exposicions i rehabilitant els espais més emblemàtics de la casa.
La Puríssima
La fàbrica Artèxtil
El Vapor Badia
El Vapor de Ca la Daniela. Camí de Ca la Daniela, 7:
Edifici situat al marge dret del Riu Ripoll, molt aprop del pont de la Salut. Va ser construït a l’anomenat sot d’en Crous l’any 1856 pels germans Montllor, que es dedicaven al rentatge, a la preparació i a la filatura d’estampat.
L’orígen del nom és desconegut, tot i que s’apunta a que podría deures al nom d’una antiga masia que ocupava els terrenys de l’empresa. Tot i que els propietaris no la van “batejar” com a Ca la Daniela se’l conegué i coneix amb aquest nom.
El 1881 el Vapor es va ampliar amb la quadra de planta i un pis visible a l’extrem oest. El 1897 es va construir una sala de calderes exempta, al nivell inferior, actualment fora de la propietat. Al llarg del segle XX l’edifici es va anar ampliant fins a omplir tota la parcel·la.
Un episodi rellevant relacionada amb el Vapor Ca la Daniela, va ser l’assassinat del seu copropietari Theodor Jenny Hartman, el qual va ser trobat mort a casa seva el 21 de febrer de 1920. Els obrers afiliats a la CNT Victor Sabaté i Martí Colomé van ser acusats del seu assassinat tot i la insuficiència de proves, i condemnats a pena de mort.
L’empresa ha anat canviant d’amos i raó social al llarg dels anys: Manuel Montllor i Companyia; Enric Turull i Companyia; Jenny Turull, SA; Daniela, Fábrica de Hilados, i Fil Gènesi, SA.
El Vapor Llonch
______________________________________________________
Arxiu Històric de Sabadell <http://ca.sabadell.cat/ahs/p/portada_cat.asp>
Castells Peig, Andreu. Informe de la oposició. Edicions Riutort. Sabadell, 1975-1989. (VI Volums, VIè volum acabat per l’historiador Jordi Calvet Puig el 1989).
Descobreix Sabadell, Ajuntament de Sabadell. <http://ca.sabadell.cat/Turisme/p/portada_cat.asp>
Senyalització del patrimoni històric de Sabadell. 23 edificis per descobrir. Ajuntament de Sabadell, desembre de 2010. <http://ca.sabadell.cat/Oficinadelpatrimoni/d/Senyalitzacio.pdf>
Santamaria, Antonio. Articles ‘Història de Sabadell’ al diari digital Isabadell.cat <http://www.isabadell.cat/author/antonio-santamaria/>
