Espais de memòria, mapa dels espais de memòria de Sabadell.
Llista de monuments de Sabadell.
Patrimoni, Ajuntament de Sabadell.
Sabadell Centre històric. Arquitectura, Art i elements històrics. Pobles de Catalunya.
‘Arqueologia a l’entorn de la Plaça Major de Sabadell’ Calpena, Daria; Florensa, Francesc; Piera, Joan; Rio, Montse. Arraona: revista d’història, [en línia], 2016, Núm. 36, p. 98-113. Article on es parla de les diferents intervencions arqueològiques a l’entorn de la Plaça Major i de l’antic barri del Pedregar, enderrocat entre el 1948 i el 1950.
Aeroport de Sabadell
Ribé Monge, Genís. ‘El refugi antiaeri i polvorí de l’aeroport de Sabadell: recuperat de l’oblit‘. Arraona: revista d’història, [en línia], 2006, Núm. 30, p. 264-70
Ateneus i seus d’associacions laiques
Cooperativa la Sabadellenca, carrer del sol, 199. Obra de Santiago Casulleras Forteza, inaugurat el 15 de desembre de 1929. Després de la Guerra Civil seria expropiat. Més endavant seria el Teatre del Sol.
Círcol Republicà Federal, actual carrer Narcís Giralt, 40. Expropiat i saquejat per les tropes franquistes. Actualment és la seu de l’Orquestra Simfònica del Vallès.
Círcol Republicà Federal de la Creu Alta. Desaparegut, carrer Fernando (després Dinarès i actualment Major). El «Círcol» Republicà Federal de la Creu Alta funcionava des del 1873, els estatuts oficials del Govern Civil son del 1895. L’edifici de la seva seu social es va construir entre els anys 1900 i 1903, a càrrec de l’arquitecte Juli Batllevell Arús. Durant els primers anys de la postguerra va ser utilitzat pel Centre Parroquial, utilitzat com a Teatre, passà al «Frente de Juventudes» i després es va vendre i s’hi va ubicar el cinema «Fernando”, el “Lux” i per últim «L’Euterpe-77”. Amb la crisi de les sales de cinema, «L’Euterpe 77» també va haver de tancar i va passar a ser utilitzat pels Testimonis de Jehovà fins l’any 1997. Després l’edifici va ser enderrocat i el solar va quedar abandonat, fins que la Coordinadora Jove de la Creu Alta «Llamps i Trons» el va utilitzar com a hort fins l’any 2017.
Federació Obrera de Sabadell (FOS): «L’Obrera», carrer Estrella, 110. Expropiada i saquejada, enderrocada l’any 1992. Seu del moviment obrer sabadellenc. Construït pels propis obrers.
Bancs i caixes
Caixa d’Estalvis de Sabadell, carrer de Gràcia, 17-27: ‘L’edifici Modernista de la Caixa d’Estalvis’. Antonio Santamaria. isabadell.cat. Història de Sabadell, 1 de desembre de 2019. Obra de Jeroni Martorell Terrats, inaugurada l’any 1917. Anteriorment la seu es trobava a la casa propietat del fabricant Antoni Casanovas al carrer Sant Antoni, 13, on actualment hi ha el Museu d’Història.
Banc de Bilbao, carrer de la República, 25. Obra d’Eugenio Pedro Cendoya Oscoz, construït l’any 1954.
Banc de Sabadell, Pl. de Sant Roc, 20-21. Obra de Lluís Bonet Garí, construït l’any 1954.
Barris
Sector 1:
Centre.
Covadonga.
Hostafrancs.
Avinguda l’Eixample.
Nostra Llar.
Sol i Padrís.
Sector 2:
La Creu Alta. Associació de Veïns de la Creu Alta.
Sector 3:
Ca n’Oriac. ‘El barri i l’església de Ca n’Oriac (1964-1976)’. Espais de Memòria.
Torreguitart. ‘La construcció del barri de Torreguitart (1980-1995)’. Antonio Santamaria. isabadell.cat, 25 d’octubre de 2020.
El Torrent del Capellà.
Sant Julià.
La Plana del Pintor.
La Roureda.
Can Deu. ‘La construcción del barrio de Can Deu (1973)’. Antonio Santamaria. isabadell.cat, 6 de maig de 2018.
Sector 4:
Can Rull.
Can Llong.
Castellarnau.
Cifuentes.
La Concòrdia.
Sector 5:
Gràcia, ‘Els orígens del barri de Gràcia’. Antonio Santamaria. isabadell.cat, 10 de setembre de 2017.
Can Feu
Els Merinals, ‘La génesis de Arrahona els Merinals (1955)’. Antonio Santamaria. isabadell.cat, 4 de febrer de 2018.
Can Gambús
Sector 6:
Sector 7:
Raval d’Amàlia.
Torre-romeu. ‘El nacimiento de un barrio: Torre-Romeu’ Història i memòries d’immigració. Tesis: ‘De Pedro Martínez a Sabadell: l’emigració una realitat no exclusivament econòmica’. 1920-1976, Angelina Puig i Valls (UAB).
Busts
Bust a Miquel Carreras als Jardinets de la Fundació Antiga Caixa de Sabadell.
Bust a Narcís Giralt, actualment es troba conservat al fons del Museu d’Art de Sabadell.
Bust a Josep Maria Marcet (retirat). Obra de Camil Fàbregas Dalmau, 1974.
Bust a Pere Turull a l’interior de l’antic edifici de la Caixa d’Estalvis de Sabadell al carrer de Gràcia, 17.
Bust a Pi i Maragall (desaparegut). Abans de l’entrada de les tropes franquistes es trobava al pati del Círcol República Federal, on actualment hi ha l’Orquestra Simfònica del Vallès, al carrer Narcís Giralt, 40).
Cafès, cinemes i teatres
Cafè-Teatre i posteriorment Cinema «L’Euterpe» (abandonat l’any 1997 i enderrocat l’any 2006). Obra de Juli Batllevell Arús, inaugurat l’any 1893.
Cafè «El Diluvio», cruïlla de carretera de Barcelona amb carretera de Molins de Rei (enderrocat al gener de 2024).
Cafè Condal (desaparegut, enderrocat als anys 70). Després del Cafè Condal va ser el Cafè Restaurant Catalunya, més conegut com a «Cal Jan», estava situat al principi de la Rambla, on actualment hi ha el Zara. Propietat de Baldomer Giralt, era conegut com a “Cal Jan”, Giralt va fer reformar l’edifici a l’arquitecte sabadellenc Juli Batllevell Arús. Aquest va reformar sobretot la planta baixa, amb obertures en forma d’arcada i fusteria estilitzada, de disseny modernista sinuós i vitralls florals, panys entre arc i arc i llums amb un globus. La façana posterior al carrer del sol, era semblant a l’estil neoclàssic del segle XIX, amb un pati, i vidrieres que donaven a les sales de joc, situades a l’entresol. A l’entrada principal unes arcades formaven una porxada.
A la planta principal de l’edifici hi va tenir la seva seu la Lliga Regionalista i la Unión Patriótica (partit de la dictadura de Primo de Rivera). L’edifici de “Cal Jan” va ser enderrocat als anys 70.
Cinema: Les sales de cinema a Sabadell al llarg del segle XX.
Teatre La Faràndula, carrer de la República, 33. Obra de Guillem Arís i Josep Vila Juanico, any 1956. . La Joventut de la Faràndula va ser fundada el 18 de desembre de 1947 de la fusió entre la Congregació Mariana i La Faràndula, aquest últim creat el 19 de març de 1939. La Faràndula no tenia local, a Sabadell actuava en un local del carrer Colom que va acabar confiscat per la Falange, al teatre Euterpe o al Teatre Alcázar que es trobava al carrer Les Planes. El 13 de gener de 1956 es va constituir la Immobiliària Cultural Sabadell S.A amb l’objectiu de construir un teatre per la Joventut de la Faràndula, entre els socis i simpatitzants van recaptar un total de 750.000 ptes. per l’edificació. El nou teatre «La Faràndula» es va inaugurar el 30 de desembre de 1956.
Teatre Principal, carrer de Sant Pau, 6. Obra de Francesc Daniel Molina Casamajó, inaugurat l’any 1866.
Ceràmica
Cartells de ceràmica als carrers de Sant Antoni i de la Rosa i al Passeig de la Revolució.
Ceràmica mural de la Mare de Déu de la Salut, carrer de la salut, 115.
Ceràmiques murals de la Mare de Déu de la Salut i de la Mare de Déu de Montserrat, carrer de la Rosa, 19 (entrada a la rectoria de l’església de Sant Fèlix).
Mosaic ceràmic de la Puríssima Concepció, via Massagué, 21 (església de la Puríssima Concepció). Obra de Marià Brunet Pujol, any 1959.
Ceràmica mural de Sant Cristòfol, carrer Sant Cristòfol amb carrer de la indústria a l’antiga seu de RENFE on es venien els bitllets dels trens regionals, Sant Cristòfol és el patró dels viatgers.
Plafó ceràmic a la Plaça Llonch i Salas. Obra de Benet Ferrer Bolunya, any 1971.
Col·legis i escoles
Cal Tatché o Colegio Mercantil, carrer Migdia.
Col·legi de la Sagrada Família, carrer indústria, 9. Obra de Gabriel Borrell Borrell Cardona, construït l’any 1890.
Antiga Escola Industrial, carrer d’en Font, 1 (actualment Espai Cultura Fundació Sabadell 1859). Obra de Jeroni Martorell Terrats, construïda l’any 1911.
Escola de Josep de Calassanç / Col·legi de les Mares Escolàpies, carrer de Sant Josep, 21. Construïda a mitjans del s.XIX.
Escola del Carme, carrer Garcilaso, 36-38. Obra de Bernat Pejoan Sanmartí, construïda l’any 1905.
Escola Enric Casassas, carrer Llobet, 77. Obra de Juli Batllevell Arús, construïda l’any 1897, la ceràmica de la façana és obra de Marian Burguès Serra,
Escola Pia, carrer de l’Escola Pia, 92. Obra de Miquel Pascual Tintorer, any 1885.
Escola Santa Gemma, Pl. Vallès. Obra de Gabriel Bracons Singla, construïda l’any 1956.
Despatxos
Antic despatx tèxtil, carrer de l’estació, 20. Obra de Joaquim Manich Comerma, construït l’any 1920.
Departament de Sanitat, Pl. del Gas, 2. Construït a finals del s.XIX.
Despatx Camps Germans, crta. Molins de Rei, 2-4. Construït a inicis del s.XX.
Despatx Cascon, Rambla amb carrer Bosch i Cardellach. Construït entre 1930 i 1940.
Despatx Coromines, carrer Sant Feliu, 10-14. Obra de Fèlix de Azúa Gruart, construït l’any 1959.
Despatx Genís i Pont, carrer Sant Josep, 27-29. Obra d’Eduard Maria Balcells Buigas, construït l’any 1915.
Despatx Gorina, Rambla, 245. Obra de Francesc Guàrdia Vial, construït l’any 1933.
Despatx Lluch, carrer de la Indústria, 10. Obra de Juli Batllevell Arús, projectat l’any 1908.
Despatx Solé, carrer de l’Estació, 40. Obra de Jeroni Martorell Terrats, construït l’any 1881.
Despatx Tèxtil Buxeda Hermanos, Rambla, 65 (al costat del Casal Pere Quart). Obra de Rafael Gustavino Moreno per encàrrec de Domènec Buxeda Crehuet, any 1868.
Edificis institucionals i patronals
Ajuntament, Plaça Sant Roc, 1.
Antic ateneu de Sabadell, Plaça Sant Roc, 14. Actualment funciona com a departaments de Cultura i Esports de l’Ajuntament Obra de Joaquim Codina Matalí.
Caserna de la Guàrdia Civil, carrer de Batllevell, 31. Abandonada i en estat ruinós. Obra de Juli Batllevell Arús, inaugurada l’any 1913.
Correus i Telègrafs, via Massagué, 38. Abandonat. Obra de Roberto Oms Gracia, inaugurat l’any 1948.
Gremi de Fabricants de Sabadell, carrer de Sant Quirze,30 . Obra de Narcís Nonell Sala i Gabriel Bracons Singla, inaugurat l’any 1883.
Mútua Sabadellenca, carrer creueta, 90-92. Obra d’Eduard Maria Balcells i Buïgas, construït a inici del s.XX.
Telefònica, Rambla, 21-25 amb carrer de la República. Obra de Luís Clavero Margati, construït l’any 1931.
Escultures, estàtues i monuments
A de barca, Parc Catalunya. Ideada per Joan Brossa Cuervo i realitzada per Antoni Marquès, any 1996.
Escultura a l’Agent Comercial, carrer Sant Antoni Maria Claret, 19. Obra de Frederic Marés Deulovol, any 1920.
Escultures a la façana de l’antiga seu Caixa d’Estalvis de Sabadell, carrer de Gràcia, 17. A la dreta hi trobem «El Forjador» (còpia de l’original que hi ha a la Pl. Catalunya de Barcelona) i a l’esquerra una «Al·legoria a la Virtut». Ambdues son obra de Josep Llimona Bruguera.
Escultura als avis i àvies, Pl. de les Àvies i els Avis. Obra de Camil Fàbregas Dalmau, inaugurada l’any 1987.
Estàtua de Fèlix Sardà i Salvany a l’Església Vella de l’Escola Pia de Sabadell, Església de l’Immaculat Cor de Maria, coneguda popularment com església «de los padres», per les figures dels pares Salvany i Claret. Plaça Doctor Robert, 3. Obra de Camil Fàbregas Dalmau, col·locada el 1949 en commemoració al 50è aniversari de l’arribada dels claretians a Sabadell.
Estàtua del pare Claret a a l’Església Vella de l’Escola Pia de Sabadell, Església de l’Immaculat Cor de Maria, coneguda popularment com església «de los padres», per les figures dels pares Salvany i Claret. Plaça Doctor Robert, 3. Obra de Camil Fàbregas, col·locada el 1949 en commemoració al 50è aniversari de l’arribada dels claretians a Sabadell.
Josep Renalias. Treball propi, 10 de juny de 2009
Font de la Granota, Rambla 79-43. El peu de la font és obra de Josep Renom Costa, any 1919. L’escultura és una còpia de l’escultura original obra de Josep Campeny Santamaria a Barcelona.
Font del Càntir, carrer de Reina Elionor amb Riu-sec. El peu de la font és obra de Josep Renom Costa, any 1919. L’escultura és una còpia de l’escultura original obra de Josep Campeny Santamaria a Barcelona.
Font del Trinxeraire, Rambla, 127. El peu de la font és obra de Josep Renom Costa, any 1919. L’escultura és una còpia de l’escultura original obra de Josep Campeny Santamaria a Barcelona.
Gran Campana, Racó del Campanar. Obra d’Antoni Tàpies Puig, any 1994.
Monument a Joan Sallarès i Pla, Plaça del Doctor Robert. Obra de Josep Clarà Ayats, inaugurat el 21 de gener de 1917.
Monument i carrer a Zamenhof, illeta en la confluència de la Ronda de Zamenhof, el carrer del Pare Rodès i el carrer de Sant Vicenç. El 1912, amb motiu del 25è aniversari de l’esperanto, l’Ajuntament va decidir canviar el nom de la Ronda Nord pel de Ronda Zamenhof. Va ser inaugurat el 1989 per iniciativa del Centre Esperantista de Sabadell. Està format per quatre peces de diferents alçades, de forma semicircular, ubicades de manera que conformen una mena de cercle discontinu. La de més alçada té un estel de cinc puntes foradat a la superfície. Les quatre peces estan situades dins d’un triangle delimitat per llambordes i recobert de còdols. El disseny del monument anà a càrrec dels alumnes de l’Escola Illa i el projecte arquitectònic és de Rosa Martínez. El retrat en bronze de Zamenhof és d’Adolf Salanguera.
«Catalunya», a la seu del Banc Sabadell de la Plaça Catalunya. Obra de Josep Maria Subirachs Sitjar, any 1967-1968.
«La Família», Plaça de Llívia. Obra de Sebastià Badia Cerdà, any 1973.
«La Maternitat» a l’antic casal d’avis de la Plaça Vallès, 2. Obra de Camil Fàbregas Dalmau.
«La vaga cega». Primer va estar emplaçada al un mur extern de la Casa Duran, a la placeta del Pedregar. Després de patir diverses gamberrades es va guarda als magatzems municipals i l’any 2006 es va situar al pati del primer pis de la Casa Duran Obra de Camil Fàbregas Dalmau, any 1980.
Monument al sastre, Plaça del sastre. Obra d’Adolf Salanguera Abella any 1983
«Nu femení», carrer Marquès de Comillas, 99 (davant de la seu de la Creu Roja). Obra de Mar Hernández Plana, any 2002 (en commemoració del centenari de la Creu Roja, 1902-2002).
L’home de bronze, Parc de Catalunya. Obra d’Agustí Puig Pinyol, any 2011.
Monument a Anselm Clavé, Pl. d’Anselm Clavé. Obra de Camil Fàbregas Dalmau, de 1949.
Monument al General Espartero (desaparegut, enderrocat l’any 1939 amb la victòria franquista), a la Plaça Duc de la Victòria -actual Plaça del Gas-. Obra de l’escultor Bonaventura Llauradó, construït l’any 1879.
Quiosc Modernista Desaparegut. Es trobava als «Jardinets» o «Pla de l’Os», actual Plaça del Doctor Robert. Obra de Josep Renom Costa, inaugurat l’any 1911.
Monument a Joan Sallàrès i Pla, Pl. del Dr. Robert.
Monument a Joan Montllor i Pujal, Pl. dels Usatges.
Monument a Miquel Crusafont Pairó, Pl. Miquel Crusafont.
Monument i Creu als Caiguts. Enderrocada l’any 1979. Racó del Campanar. Obra de Joaquim Manich Comerma, va ser inaugurada durant la Festa Major de Sabadell de 1943.
Monument al teler, entrant a Sabadell per la carretera BV-1414, la de Bellaterra, cruïlla amb el carrer de Bernat Metge. Es tracte d’un teler Desveus, de l’any 1945 amb el número de fabricació 3052.
Antiga llimadora, al jardí d’entrada de l’Institut Escola Industrial, carrer Calderón, 56. Utilitzada per a la mecanització de peces de metall mitjançant un moviment rectilini. Inventada per l’enginyer escocès James Nasmyth l’any 1836.
Monument i carrer a Zamenhof a la Ronda Zamenhof. Obra dissenyada pels alumnes de l’Escola Illa i projecte arquitectònic de Rosa Martínez, inaugurat l’any 1989.
Monument a la Sardana a la Pl. de les Dones del Tèxtil. Obra de Pepita Brossa-Rovira i inaugurat l’any 2009. Anteriorment aquesta Plaça es deia Plaça Marcet i hi havia un monument (en un altre punt) a l’alcalde franquista Josep Maria Marcet Coll.
Esglésies i edificis de congregacions religioses
Capella de Sant Nicolau, camí de Sant Nicolau, 101.
Casa de la Caritat o Casa de Beneficència. Desapareguda, enderrocada l’any 1969. Inaugurada el 25 de març de 1854. Anteriorment hi havia el Convent dels Caputxins -cremat-, estava situada a l’actual Plaça de les Dones del Tèxtil, abans anomenada Plaça Marcet.
Ermita de Sant Vicenç de Sarriera o de Verders.
Ermita de Togores, Cami Torre Canonge i Can Vilar, 128.
Església de Sant Fèlix (oficialment Església de Sant Feliu), carrer Església, 2.
Església de La Puríssima Concepció, via Massagué, 21.
Església de Sant Julià d’Altura, disseminat, Masia de Can Deu, 98.
Església de Sant Vicenç de Jonqueres, carretera Prats de Lluçanès, km. 2 aprox.
Església de l’Immaculat Cor de Maria, Pl. del Dr. Robert, 3.
Santuari de la Mare de Déu de la Salut i el Parc de la Salut.
Estacions
Antiga Estació de FGC de Sabadell-Rambla, carrer de la República amb Rambla. Inaugurada l’any 1925.
Antiga Estació de RENFE o Estació del Nord. Actualment Estació d’autobusos al costat d’Estació de RENFE de Sabadell centre. Plaça de Clara Campoamor. Construïda l’any 1889.
Fàbriques
Fàbrica Arrahona S.A, carretera de Barcelona, 444 (Hotel Arrahona). Obra d’Antoni Forrellad Solà, any 1941.
Fàbrica Artèxtil. Actualment queda la zona d’oficines. Obra de Santiago Casulleras Forteza, any 1941.
Fàbrica Sallarés Deu, S.A, carrer de Cellers, 69 i Jacint Verdaguer, 49-53. Obra de Lluís Muncunill i Parellada, any 1920.
Fàbrica Tort, carrer Turull, 29-39 / carrer Riego, 91-93. Obra de Joan Bolivar, entre 1901 i 1903, i reformada per Pere Salas l’any 1904 i per Josep Renom Costa el 1919.
Cal Balsach, carretera Prats de Lluçanès, 42. Actualment funciona com a centre cívic de la Creu Alta. Obra de Gabriel Bracons Singla, any 1942.
Cal Castelló (actualment E. Cima).
Cal Marcet, carrer de Riu Sec, 23-61. Actualment ocupa la seu de la Policia Municipal i el Poliesportiu Can Marcet, i una part està enderrocada. L’antiga fàbrica Marcet és obra de Juli Batllevell Arús i la piscina de Cal Marcet de Jaume Esteve Esparcia.
Cal Sec o Cal Grau o Grau S.A. Abandonada des de les riuades de 1962).
Despatx i Fàbrica Sallarès Deu, carrer de la Concepció, 20 amb carrer Indústria (actualment és l’edifici de la Companyia d’Aigües de Sabadell -CASSA-). Obra d’ Eduard M. Balcells Buigas, anys 1911-1914 i reformada per Josep Salvador entre 1946 i 1948.
Fills de Miquel Cases. L’entrada de Fills de Miquel Sala SA es troba al carrer Blasco de Garay, 93-95. La nau arriba fins el carrer Marquès de Comillas, on el núm. 61 bis hi trobem la casa de l’amo. En ceràmica s’hi pot llegir, «fundada en 1882». Fotografies d’autoria pròpia, 2 de novembre de 2023.
La Electricidad, ABB, carrer Tres Creus, 202 (actualment Fira de Sabadell).
La Llanera, crta. Prats de Lluçanès 0,5 km.
Fornícules religioses
Fornícula de Sant Jaume, Pl.Sant Jaume.
Fornícula de Sant Antoni, carrer Sant Antoni, 13.
Fornícula de la Mare de Déu del Pilar, carrer Horta Novella, 46.
Fornícula de la Verge de Gràcia, carrer de Gràcia, 39-41.
Fonts, mines i edificis relacionats amb els subministrament d’aigua
Font de la Granota / Font del Càntir / Font del Trinxeraire (vistes anteriorment a l’apartat d’Escultures). Totes obra de Josep Renom Costa de l’any 1919.
Font de Can Puiggener. Desapareguda.
Llista de fonts i mines de Sabadell.
Templet de les Aigües. Desaparegut, enderrocat l’any 1978. Estava entre els carrers Taulí, Sant Miquel i Vilarrúbias, al que és actualment el Passatge Edgardo Ricetti.
Torre de l’Aigua. Plaça Torre de l’Aigua, 1. Obra de Francesc Izard Bas i Lluís Homs Moncusí, construïda l’any 1918.
Habitatges
Ca l’Enredus. Enderrocada l’any 1973. Antic casalot situat a l’actual plaça dels Usatges del barri de la Creu Alta, dedicat a la venda de llet, aviram, conills i altres queviures. A mitjans del segle passat la família veient que l’hereu s’anava fent gran i amb la por que es quedés solter, l’animaren a trobar muller. A Barcelona va trobar una dona murciana de nom Maria que era molt xafardera. El veïnat anava a comprar i a parlar amb la Maria, i com que aquesta de tot se n’assabentava i ho acabava enredant tot, el veïnat li va posar de nom al casalot Ca l’Enredus.
Casa Arimon, carrer d’Arimon, 24. Obra de Josep Oriol Bernadet, construïda l’any 1858. Reformada i redissenyada en estil modernista per Josep Renom Costa, als anys 1911 i 1929. Parcialment modificada en estil postnoucentista per Santiago Casulleras Forteza el 1941. A la reforma del 1911 hi van treballar els millors tallers de l’època, hi destaquen els vitralls, influïts pels del Palau de la Música Catalana i provablement per l’obra del taller Rigalt i Granell. Els esgrafiats exteriors i interiors són obra del taller Butsems i Fradera, i el ferro forjat del taller Ballarín.
Casa Armengol, Rambla, 30. Obra de Joaquim Manich Comerma, construïda l’any 1917. Edifici entre mitgeres compost per una planta baixa i quatre pisos que allotgen quatre habitatges. De l’edifici sobresurt una gran tribuna amb pilastres i a sobre seu hi ha una balconada. La façana és d’estuc i les obertures i l’orla al coronament de pedra. El segon i tercer pis tenen un balcó cadascun i el quart pis hi ha dos balcons per les dues obertures. Els dos últims pisos van ser afegits posteriorment en una reforma, la planta baixa també va ser modificada, suprimint dos dels quatre arcs per fer un aparador.
Casa Balcell, Av. 11 de Setembre, 111-115. Enderrocada. Obra de Josep Vila Juanico, construïda l’any 1942.
Casa Barata, carrer Sant Josep, 22. Desapareguda, enderrocada el 1976. Obra de Gabriel Batllevell Tort, construïda l’any 1865.
Casa Bracons, carrer l’Estrella, 3-9. Eclecticisme. Obra de Santiago Casulleras Forteza, construïda l’any 1927. Edifici entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. La façana és simètrica, la planta baixa té dues portes d’accés als extrems i dues portes centrals, totes rectangulars. Al primer pis hi ha un balcó central d’arc ogival, dues finestres rectangulars als costats i dues finestres d’arc conopial als extrems. El segon pis és obert, amb cinc arcades de mig punt. Els dos cossos laterals son iguals, amb una porta d’entrada a la planta baixa i una finestra bífora a la planta pis coberta amb un arc conopial amb una fletxa molt accentuada en els laterals. En cada una de les obertures, exceptuant les cinc arcades de la planta segona, hi ha columnetes d’estil corinti. Era l’Escola Nostra Llar i actualment s’hi troba l’Escola Trama.
Casa Bru o Casa Miralles, carrer de Gràcia, 131. Obra de Juli Batllevell Arús, construïda l’any 1893. habitatge unifamiliar emplaçat a la cantonada del carrer de Gràcia, amb els carrer de les Escoles Pies, a Sabadell. Es troba distribuït en planta baixa, pis i golfes. El cantó de l’edifici està culminat per una torratxa de planta quadrada fent xamfrà. Sota aquesta es situa una balconada semicircular on els balcons marquen òpticament l’eix de simetria de l’edifici. El parament dels murs presenta una organització de gust modernista, estructurant els elements a partir de la utilització de l’estuc. L’acabament de la façana marca un ràfec sortint, sota el qual s’han disposat una filera de petites obertures que responen a la zona de les golfes, i que estan emmarcades amb uns arcs de ferradura molt estilitzats. Aquest seguit d’obertures actua sobre el mur com un fris que decora la part superior de la façana jugant amb el clarobscur de les obertures i que li proporciona un joc policrom. L’any 1985 es va restaurar la façana.
Casa Buxó, carrer de l’Illa, 10. Obra de finals del segle XIX, ampliat per Josep Renom Costa l’any 1913. Casal de doble cos constituït per una planta baixa i dos pisos amb un pati posterior. Fou bastit al darrer quart del segle XIX. La façana principal és molt senzilla, a la manera de les construccions senzilles i ordenades dels mestres d’obres. L’any 1913 tingué lloc una reforma que comportà a l’ampliació de l’edifici per la seva part posterior i que consistí en l’addició d’un cos de dues plantes amb terrassa i d’una torre quadrada de tres pisos, coberta amb teulada de ceràmica. Aquesta façana és molt menys rígida on hi domina la corba i l’ornamentació (ceràmiques, reixes, etc.)
Casa al carrer de la Rosa, 14-24. Obra popular, construïda a mitjan del segle XIX. Immoble d’habitatges entre mitgeres, de planta baixa i tres pisos. La façana principal, composta segons cànons clàssics (breu distinció de basament, reducció d’obertures i volades de lloses de balcó en alçada i eixos verticals de composició cars), compta amb un únic eix vertical centrat a la façana. Al basament s’hi troba el portal d’arc recte, balconeres amb lloses de balcó a la planta primera i segona i obertura tipus finestra a la planta tercera, amb l’emmarcament enganxat a la cornisa superior amb llinda.
Casa al carrer Horta Novella, 27. Construïda a inici del s.XX.
Casa Cirera, Rambla, 143-151. Obra de Joan Caballé Fàbregas, construïda l’any 1861.
Casa Guasch o Casa Despatx Sampere, carrer de la indústria, 16. Obra de Santiago Casulleras Forteza, construïda l’any 1931.
Casa Darder, carrer Sant Pau, 20. Eclecticisme. Obra de Gabriel Batllevell Tort, construïda l’any 1888. Habitatge de planta baixa, pis i golfes. Els murs tenen una decoració amb estuc en forma de grans carreus de pedra. L’eix de simetria ve donat per la porta d’entrada. La porta les i finestres estan decorades amb motllures en estuc que segueixen el brancal i la llinda. El balcó es sosté amb mènsules, consta de dos nivells, el central és el que més surt. Les golfes donen a tres petites finestres de la façana, a sobre seu hi ha el ràfec de la teulada decorat amb motllures. Actualment a la casa hi ha l’Escola del Sol de 2n Cicle de Primària.
Casa Duran, carrer del Pedregar, 7. Arquitectura del renaixement, arquitectura popular. Construïda l’any 1578. Ha estat remodelada diverses vegades, les remodelacions més rellevants van ser en el segle XVIII. Edifici de planta baixa, planta pis o noble i golfes, amb dos patis, l’un a la planta baixa i l’altre elevat al nivell de la planta noble. A la planta baixa, destinada a les funcions productives, tant agrícoles com industrials, s’hi troba el celler (on es conserva una premsa, un cub i un gran espai per emmagatzemar el vi que conserva les botes), el graner, la gruta subterrània, la fàbrica de sabó (apareix citada en la documentació de la casa en el s.XVII). A la a planta noble hi residia la família Duran, es distribueix al voltant d’una gran sala, en què destaquen les pintures murals i l’enteixinat del sostre (s.XVIII) La resta d’habitacions d’aquesta planta també conserven decoració pictòrica en parets i sostres (s. XVIII i XIX). Les golfes s’utilitzaven com a espais complementaris de les activitats de la casa.
Les primeres referències que tenim de la família Duran a Sabadell són de l’any 1443, quan s’estableix a la vila en Bernat Duran, d’ofici ferrer. Feliu Duran, descendent, procurador reial i jurat del Consell de la Vila va ser qui va fer construir la casa. Durant els segles XVII i XVIII la majoria de caps de la família Duran van exercir càrrecs en l’administració de la vila.
Casa d’Enric Turull, Rambla, 74-82. Historicisme. Obra d’Enric Fatjó Torras, construïda l’any 1896. El casal cantoner es va construir l’any 1896, amb un soterrani, planta baixa i dos pisos. L’edifici on hi ha una botiga de roba consta del mateix nombre de plantes edificat, però es va construir més tard, té un cos que serveix de ròtula compositiva de les dues parts. Disposa d’una acurada cornisa, obertures amb elements neogòtics i un finestral de grans dimensions amb una acurada reixa de ferro forjat.
Casa Forrellat, carrer Horta Novella, 27. Modernisme. Construïda a inicis del segle XX. Habitatge unifamiliar de dos cossos que presenta una decoració de tipus modernista. La façana segueix una distribució asimètrica on la decoració es centra a les parts altes d’aquesta, la qual cosa contrasta amb la major austeritat ornamental de la planta i el pis. Predomina el joc de suaus línies ondulants, típicament modernistes, que es situen en la llinda de les finestres de la planta i en l’acabament de la façana, ressaltades a manera de cornisa. La ornamentació es complementa amb uns timpans, que segueixen utilitzant la línia corba que emmarca un trencadís policrom de ceràmica irregular situat també a les llindes de les finestres de la planta. Destaquen també les garlandes vegetals col·locades sobre finestres i balcons.
Casa Francesc Llonch, carrer Cervantes, 43. Eclecticisme. Obra d’Eduard Maria Balcells Buigas, construïda l’any 1897. Propietat de l’industrial Francesc Llonch. Casal entre mitgeres, consta de planta baixa, dos pisos i un ampli pati posterior. El segon pis es va agregar l’any 1917. A la planta baixa hi ha dues finestres i l’entrada presenta el típic cancell amb porta de fusta treballada. Al primer pis hi ha tres balcons amb barana de ferro forjat i al segon tres finestres, la central triple amb mainells de pedra. La composició de la façana és simètrica i està estucada i ornada amb elements de pedra.
De 1924 a 1936 s’hi reunien intel·lectuals i artistes de la ciutat en el que anomenaven els «dillunsos de cal Llonch». Durant la Guerra Civil s’hi va instal·lar el Departament Municipal de Cultura de l’Ajuntament; i el Laboratori Psicotècnic per preparar als infants per entrar al treball i a la vida, estava format pel psicòleg Francesc del Olmo, el metge Joan Mallofré i la mestra Maria Vinyes.
Casa Guillermo, Plaça de l’Angel, 17 amb Via Massagué. Eclecticisme. Obra d’Eduard Maria Balcells Buigas, construïda l’any 1931. Edifici d’habitatges cantoner i format per planta baixa i tres pisos. Presenta una façana eclèctica amb arcades a la planta baixa i grans finestres al xamfrà. Al coronament hi ha frontons amb tríglifs i mètopes, i una balustrada que recorre tot l’edifici. El material emprat és la pedra amb la qual es fan dibuixos i sanefes.
Casa Isard Llonch, carrer Riego, 59-61. Eclecticisme. Obra de Juli Batllevell Arús, construïda l’any 1875. Casal de planta baixa i pis amb cos lateral. També té dues plantes destinades a cotxera i habitatge, al qual el 1.908 s’hi va afegir la galeria lateral amb terrat superior que continua per la façana posterior i l’arranjament del jardí. Destaca la façana que dona al jardí (balustrada de pedra artificial), el pavelló cobert en forma de cúpula amb escames ceràmiques i la reixa de ferro forjat que dona al carrer Riego. Així mateix, cal destacar diferents peces de la planta baixa, tota ella força acurada, comptant amb pintures i d’altres motius ornamentals d’interès (vidrieres, arrimadors de fusta treballada, motllures de guix, etc).
Casa Isidre Fochs, Rambla 155-157. Eclecticisme. Obra d’Eduard Maria Balcells Buïgas, construïda l’any 1917. Conjunt format inicialment per dos habitatges unifamiliars, entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i pati posterior. La composició de la façana és simètrica, presenta estucat i està decorada amb elements de pedra. Les obertures són de punt rodó i en els dos pisos donen a balcó amb barana de ferro forjat. Només es conserva la façana original, i a l’interior l’arrambador ceràmic i la barana del primer replà de l’escala, la resta s’ha construït de nova planta.
Casa Jaume Brutau o Casal Bonaventura Brutau, carrer Sant Oleguer, 75. Eclecticisme. Obra de Gabriel Borrell Cardona, construïda l’any 1883. Habitatge unifamiliar propietat del fabricant sabadellenc Bonaventura Brutau, l’edifici va passar a propietat municipal i l’any 1986 s’hi va instal·lar l’Escola Municipal de Música. Casa que dona a dos carrers, formada per planta baixa, dos pisos i golfes. La seva estructura respon al tipus emprat habitualment pels mestres d’obres. La façana principal presenta una distribució simètrica, marcant l’eix la porta d’entrada i la balconada central del pis. El treball de ferro forjat de les reixes segueix la sobrietat de l’edifici presentant una senzilla ornamentació geomètrica. Una petita cornisa tradueix a la façana l’alçada de les plantes. La teulada presenta un petit ràfec amb motllures, sota aquest hi ha unes obertures rectangulars que indiquen la zona de les golfes.
Casa Joan Baptista Ponsà, Casanovas i Bosch, 1. Noucentisme. Obra d’Eduard Maria Balcells Buigas, construïda l’any 1912.Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana mostra una organització simètrica amb una decoració sòbria. Destaca l’acabament de la façana en el que s’han disposat un nombre de cinc cossos rectangulars a manera de merlets seguint una disposició piramidal marcada per la teulada de dues vessants. Aquests merlets estan coronats per una petita cornisa que es repeteix a la llinda de les finestres i al nivell del balcó lateral. Destaca també l’ornamentació de les reixes de ferro forjat on es fan servir elements geomètrics amb formes d’espiral.
Casa Marcet Font – Casa Grau, carrer de Joan Maragall, 7 i Plaça del Gas. Modernisme. Obra de Josep Renom Costa, construïda a mitjans del segle XIX i reformada per Juli Batllevell Arús el 1903. Casal de planta baixa i dos pisos amb jardí, emplaçat en el recinte de la vila del segle XVIII. És notable la sobrietat del seu tractament (estuc i pedra per emmarcar les obertures). Posteriorment a la construcció del casal, s’afegí un cos longitudinal al jardí, de gust modernista (maó vist, exornats de terracota amb motius florals…), així com la tanca, una petita però acurada reixa de ferro forjat.
Casa Marcos Manich, carrer Blasco de Garay, 58. Modernisme, noucentisme. Obra de Joaquim Manich Comerma pel seu pare Marcos, construïda l’any 1912 (en total eren un rengle de quatre habitatges, però ara només en queda una). Edifici entre mitgeres, format per planta baixa, pis i terrat superior. A la planta baixa hi ha la porta d’accés a la banda esquerra i una finestra a la dreta. Al primer pis hi ha un balcó de dues obertures i, al coronament, una barana esglaonada de terrat. Cal destacar, del conjunt, la seva senzillesa compositiva, amb elements decoratius de maó vist (al damunt de les obertures i al coronament de l’edifici), ferro (barana del balcó i de la finestra) i esgrafiat
Casa Masover, carrer Sant Quirze, 22. Obra popular, construïda el s.XVII. Habitatge unifamiliar agrícola entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i golfes, situat dins el casc de la vila del segle XVII. És una de les últimes construccions d’aquest tipus de la vila pre-industrial que resten avui a la ciutat. La planta baixa era utilitzada per guardar els estris del camp i les golfes per assecar el gra, mentre que les dues restants eren destinades a habitatge.
Casa Mateu Brujas, carrer Creueta, 97. Modernisme. Obra de Miquel Pascual i Tintorer (1888), ampliació de Juli Batllevell Arús (1896) i reforma de Gabriel Borrell i Cardona (1912). Casal situat en una parcel·la cantonera i consta de planta baixa, pis i golfes. Presenta un espaiós jardí lateral. Té dues façanes importants, si bé una no dona al carrer sí que és visible des d’aquest. La façana principal és de composició simètrica i està ornamentada amb elements neoclassicistes, trencaaigües i pilastres embegudes que emmarquen les obertures. L’altra façana té el mateix nivell de tractament i un terrat, a l’alçada de la primera planta, que s’aboca al jardí protegit per una balustrada de pedra. La casa formava part de la fàbrica Mateu Brujas SA, coneguda popularment com a ca la Patoia. Durant la Guerra Civil va ser utilitzada com a pavelló d’intervencions mèdiques, seria coneguda per ser la casa i consulta del Dr. Joan Argemí Fontanet.
Casa Mató, Rambla, 153 amb carrer Bosch i Cardellach, 2. Construïda per Joan Baptista Serra de Martínez.
Casa Menna Claramunt, carrer Latorre, 65-67. Enderrocada. Obra de Josep Renom Costa, principis del s.XX.
Casa Miquel Baygual, carrer del Mestre Rius, 12-14 amb carrer Sant Joan, 34-36. Obra de Francesc de Paula Nebot Torrens, construïda l’any 1922.
Casa Molins, carrer Arimon, 35-39. Eclecticisme. Obra de Gabriel Borrell Cardona, construïda el 1880 i reformada el 1920. Casal de grans dimensions compost pel cos habitual i per un lateral, de planta baixa, dos pisos i per un cos amb galeria al pis. Es troba situat a la zona de creixement suburbà de la Salut-Tres Creus. La composició es asimètrica amb estucat i pedra a les arestes i emmarcat a les obertures. Consta d’una àmplia tribuna envidriada orientada al jardí. La construcció està coronada per una balustrada.
Casa Montlló, carrer Turull, 5. Eclecticisme. Obra de Joquim Manich Comerma, construïda l’any 1922. Casal amb soterrani, planta baixa, pis i coberta plana, emplaçat al pre-Eixample de la Rambla. Destaca per l’equilibrada composició de les façanes amb elements decoratius de pedra als dentells de les obertures i balustrada en el coronament de tota la construcció. També té un ampli jardí amb cotxera.
Casa Nogués o Sagalés, carrer de Gràcia, 133 amb Escola Pia, 38-40. Modernisme. Obra d’Enric Fatjó Torras, construïda l’any 1892. Habitatge unifamiliar cantoner de doble cos. Consta de planta baixa, dos pisos i torratxa quadrada al cantó que determina la composició de les dues façanes.
Casa pairal de Rosa Gorina, esposa de Josep Maragall (pares del poeta Joan Maragall), carrer Joan Maragall. Destaquen els forjats de les dues finestres. Construïda l’any 1848.
Casa Plans, Casa Manau o Cal Notari Güell, carrer Sant Pau, 34. Noucentisme. Obra de Josep Renom Costa, construïda l’any 1913. Edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos, promogut per Josep Manau Artigas. El projecte original preveia només planta baixa i un pis. Entre 1908 i 1932 era el el despatx del notari Rossend Güell Mané i el 1945 va passar a mans de Jaume Plans; i finalment a l’Ajuntament.
Casa Ponsà, carrer de la indústria, 32. Eclecticisme. Obra de Gabriel Borrell Cardona, construïda l’any 1891 per ordre del fabricant i comerciant Francesc de Paula Ponsà Cantí. Es tracta d’un Casal cantoner amb soterrani, planta baixa, pis i golfes. Està format per un cos central i dos cossos laterals acabats en torres quadrades. Es va construir al costat d’un espaiós jardí en forma de L que ja no existeix. La façana és estucada i amb aplacat de pedra a les arestes, està ornada amb elements neogòtics i presidida per una balconada. A les cambres s’hi troben enteixinats al·lusius a les virtuts, la casa original tenia unes pintures d’Antoni Estruch que van desaparèixer.
L’any 1901 quan Ponsà va morir, la família es va traslladar a Sarrià i el va utilitzar com a casa d’estiueig i com a seu de la Banca Ponsà i Valls, fins que es va declarar en fallida el 1920. Durant la Guerra Civil l’Ajuntament la va confiscar i es va utilitzar primer com a Escola de Formació de la Llar, el desembre de 1937 com a Hospital Militar, i finalment, com a jutjat i presó militar. Acabada la Guerra Civil va tornar a ser propietat de la família Monràs que la va llogar per hostatjar-hi les seves empreses, cal Casas i cal Monràs. L’any 1980 l’Ajuntament va comprar-la per allotjar-li l’arxiu municipal, actualment és l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS).
Casa Prats o Casa Torrent, carrer d’en Font, 32. Modernisme. Obra de Juli Batllevell Arús, construïda l’any 1910. Casa amb planta baixa, pis i golfes. El sòcol és de pedra, la planta baixa i llindes de ceràmica de plaquetes que imita el maó vist, el pis i les golfes son estucats, la cornisa i el coronament és de maó vist i ceràmica. Destaquen baranes del balcó i del terrat forjades amb elements ornamentals.
Casa Ramon Costajussà, carrer Gràcia, 4-6. Obra de Josep Renom Costa, construïda entre 1919 i 1920.
Casa Rof, carrer Lluna, 2. Moviment modern. Obra de Santiago Arderiu Llobet, construïda l’any 1959. Edifici cantoner, format per planta baixa i pis, ocupat per dos habitatges d’accés independent. La façana combina elements propis del funcionalisme tals com la finestra i el balcó de l’angle, i les baranes de tub (canviades al projecte realitzat), amb una voluntat més decorativista que s’expressa combinant l’estuc, el maó vist i la pedra. L’edifici està coronat per un terrat.
Casa Romeu, carrer Vila Cinca, 2 amb Avda. Onze de Setembre, 130-132. Noucentisme. Obra de Francesc de Paula Nebot Torrens, construïda l’any 1918. Torre habitatge, cantonera, formada per planta baixa, pis i golfa. La cantonada té una correcta resolució, servint de ròtula a les dues façanes. Aquestes presenten un acurat ús dels elements de gust noucentista. La coberta és de teules planes i ceràmica vidriada, té una cúpula a la cantonada amb ull de bou alineat amb les finestres de la golfa. La casa es troba envoltada per un ampli jardí que dona als dos carrers. Al seu davant hi havia una torre exactament igual que va ser enderrocada.
Casa i magatzem Selvas, carrer de l’Illa, 41 i carrer de Narcisa Freixas, 39. Obra de Santiago Casulleras Forteza, construïda l’any 1925.
Casa Pairal del pintor Esteve Valls Baqué, carrer Sant Antoni, 31-33. Des de que Esteve Valls Baqué i va morir l’any 1994, es troba abandonada i en estat ruïnós.
Casa o Palauet Tamburini, carrer de la Indústria, 28. Noucentisme. Obra de Santiago Casulleras Forteza, construïda l’any 1920. Casal-palauet format per planta baixa i pis, amb torratxa a la cantonada. L’interior està ocupat per dos habitatges amb accessos independents. Les façanes són de llenguatge neoclàssic, amb frontons als balcons i al coronament, balustres, reixes de dibuix. Presenta columnes a les finestres triples i a la llotja del primer pis que té façana al carrer. Els frontons dels balcons estan suportats per mènsules.
Casa Sardà i Salvany, carrer Sant Joan, 9-11 Enderrocada. Neoclassicisme, eclecticisme Construïda el s.XIX. Era un casal entre mitgeres, de quatre cossos, format per planta baixa i dos pisos. Presentava una façana senzilla, amb balcons al primer pis i finestres al segon. Totes aquestes obertures de forma rectangular. A l’interior hi havia cambres neoclàssiques i un oratori. Va ser la casa pairal del capellà Fèlix Sardà Salvany i posteriorment «Asil dels Avis Desamparats», l’any 1982 va ser enderrocada i s’hi va construir l’actual residència de la Tercera Edat Hogar de Ancianos de Sabadell Hermanitas de los Ancianos Desamparados Prov de Ntra Sra de los Desamparados«.
Casa Sostres o Casa Humet, via Massagué, 29. Eclecticisme. Obra de Rafael Estany Casals, construïda l’any 1882. Casal cantoner de planta baixa, dos pisos i golfes. Es troba a l’extrem de l’eixample dels Escolapis. Habitatge cantoner, de dos cossos, format per planta baixa, dos pisos i golfes. La seva estructura denota un disseny típic dels mestres d’obres, destacant la distribució simètrica de la façana. La façana presenta una ornamentació realitzada a partir de l’estuc, dibuixant grans carreus que marquen grans línies horitzontals que contraresten la verticalitat de l’edifici. Unes petites cornises tradueixen a la façana l’alçada dels pisos. Les obertures estan emmarcades amb unes senzilles motllures. Destaca l’ornamentació del primer pis, tractat com a planta noble on les llindes presenten una decoració amb petits frontons. Les finestres estan tractades com una única i gran balconada. L’acabament de la façana mostra un ràfec amb certa volada a partir de la utilització d’una cornisa sustentada per mènsules. Destaca el treball de ferro forjat amb una decoració de tipus geomètric.
Casa Taulé, carrer Sant Joan, 35. Obra d’Enric Fatjó Torras, construïda l’any 1902.
Casa Turull, carrer Doctor Puig, 16. Obra de Josep Lacueva Santfeliu, construïda entre 1812 i 1865. Casal de tres cossos, planta baixa, dos pisos i golfes, situat en el recinte de la vila del segle XVIII. Del seu modest aspecte exterior solament destaquen el treball de forja de la façana principal i el balcó del carrer Comèdies. Els interiors però, són luxosos amb una cambra de dormir d’estil baix pompeià, saló, cambra reial, cambra on va dormir el General Prim, a causa de la visita d’Isabel II. Actualment és la seu del Museu d’Art de Sabadell.
Casal Duran, carrer Cervantes, 55. Eclecticisme. Construïda per Miquel Pascual Tintorer, construïda l’any 1897. Habitatge unifamiliar entre mitgeres que presenta planta baixa, pis i golfes, a més d’un pati posterior. La façana està estucada i té una potent barbacana entre la qual hi ha les finestres de les golfes. Al pis hi ha un balcó corregut amb barana de ferro forjat i pedra treballada als dentells amb decoració de tipus floral. A la planta baixa hi ha tres finestres també amb reixes de ferro. L’entrada a l’habitatge és amb el típic cancell.
Casal Pere Quart, Rambla 67-71. Casa senyorial de 1920 m2, els porxos de l’exterior anomenats «voltes de l’Oliver» en principi havien de ser públics i arribar fins la cantonada, però al final es van fer privats. La casa té un ampli pati de llum central. Va ser construïda per ordre de Pere Oliver Salt, avi del poeta Joan Oliver, l’any 1862. Abans de la Guerra Civil va ser propietat de la «Cooperativa La Gremial», la Lliga Regionalista hi tenia la seu al primer pis, posteriorment anomenada Lliga Catalana, durant la Guerra Civil seria la seu de la UGT i la JSU. Durant el franquisme va ser la seu del «Movimiento», hi havia «Radio Juventud», la redacció del «Diario de Sabadell», la Falange Española i a la planta baixa un bar del «Hogar del Excombatiente».
Casal Vila i Fusté, carrer Sant Pere, 43. Obra de Francesc Renom Romeu, construïda l’any 1880.
Cases angleses: Les cases angleses eren destinades a famílies de classe treballadora. Encara se’n poden trobar al voltant del Centre, Eixample, Gràcia, Creu Alta i Covadonga. Acostumen a fer uns 4 metres d’amplada i uns 25 de llargada. El nom d’angleses ve de les fileres de cases unifamiliars típiques d’Anglaterra, tot i que d’aspecte son molt diferents a les d’aquí. Van començar a ser construïdes a la segona meitat del segle XIX amb el procés d’industrialització al voltant o a prop dels vapors i les fàbriques. Podien tenir una o dues plantes. L’entrada portava a un passadís llarg i estret que anava fins el menjador, al costat d’aquest les habitacions. La cuina donava al menjador i aquest a l’eixida amb el cobert on hi havia el safareig i la comuna. Al safareig s’hi reunien les dones a conversar. D’aquí l’expressió «fer safareig»: https://etimologies.dites.cat/2008/11/fer-safareig.html?m=1… Sovint a sobre el cobert s’hi feia un terrat per estendre la roba. Tot i no ser gaire grans hi podien viure diverses generacions d’una mateixa família. A vegades a les cases d’una planta quan el fill o filla es casava s’hi aixecava una segona a sobre. Al morir bona part dels llogaters de renda antiga, la majoria han estat enderrocades i s’hi han construït noves edificacions. Altres es troben abandonades i tapiades, esperant el «moment» per ser enderrocades i construir-hi noves edificacions. Algunes segueixen dempeus i habitades i més o menys rehabilitades. I altres han sigut comprades ja completament rehabilitades o s’han rehabilitat al ser adquirides. Cases angleses protegides: Rengle d’habitatges al carrer Taulí, 74-96, obra de Josep Renom Costa, any 1925. Rengle de cases Marcos Manich, carrer Blasco de Garay, 40, obra de Joaquim Manich Comerma, any 1912. Rengle de Guitart Fortuny, carrer Covadonga, 177-203, obra de Rafael Estany Casals, any 1893.
Cases Baygual, carrer Quevedo, 2-4. Obra de Francesc de Paula Nebot Torrens, construïdes l’any 1917.
Cases d’en Comadran, carrer de la Indústria, 25-29. Obra de Santiago Casulleras Forteza, construïdes l’any 1928.
Cases de Joan Llenas, carrer del Sol, 64-66. Modernisme. Obra de Josep Renom Costa, construïdes l’any 1909. Habitatge unifamiliar entre mitgeres, amb planta baixa, pis i golfes. A la balconada del primer pis hi podem observar una decoració neobarroca amb columnes adossades al lloc dels brancals que sostenen la llinda de les finestres decorades amb motius florals en alt relleu. La façana de la planta baixa ha patit diverses modificacions, primer s’hi va obrir un gran portal i posteriorment, s’hi va construir una porta d’accés d’arc de mig punt amb finestres laterals.
Cases Josep Mañosa, carrer Garcilaso, 102-108. Obra de Joaquim Manich Comerma, construïdes l’any 1913.
Cases Magdalena Baygual, carrer Quevedo, 6-8. Monumentalisme academicista. Obra de Josep Vila Juanico, construïdes l’any 1942. Edifici entre mitgeres, format per una planta baixa, dues plantes pis i un pati posterior. Està ocupat per quatre habitatges, dos als baixos i dos als pisos, cadascun amb el seu accés independent. La façana és de composició simètrica. Els materials emprats són l’aplacat de pedra i el maó vist.
Cases Manent, carrer de l’Escola Industrial, 12-18. Obra de Juli Batllevell Arús, construïdes l’any 1904.
Cases Salvany, carrer Gràcia, 1-15. Obra de Gabriel Batllevell Tort, construïdes als anys 1866-1867.
Casa Sostres, via Massagué, 29. Obra de Rafael Estany Casals, construïda l’any 1882.
Caseta de les aigües. Obra de Josep Renom Costa, construïda l’any 1913.
Conjunt de cases al carrer del Sol, 80-94. Construïdes a inici del segle XX.
Conjunt de cases d’en Ramon Duran, carrer Sant Antoni Maria Claret, 17-21. Obra de Josep Antoni Obradors Poch, construïdes l’any 1880.
Conjunt d’habitatges del carrer de la Rosa, 26-32. Construïdes l’any 1870.
Edifici d’habitatges d’en Boi Ventura, via Massagué, 42. Neoclassicisme. Obra de Joaquim Manich Comerma, construïts l’any 1923. Edifici plurifamiliar entre mitgeres. De planta baixa i dos plantes pis que contenen tres habitatges. La façana esta arrebossada i ornada amb elements de pedra sobre les obertures i al coronament. A la planta baixa hi ha unes grans columnes que emmarquen l’accés. Al primer pis hi ha una tribuna.
Edifici Morral, Rambla, 109. Ocupa l’espai de l’antic Vapor Morral. Obra de Gabriel Bracons Singla, construït l’any 1946.
Habitatge al carrer Indústria, 22. Obra de Francesc de Paula Nebot, construïda a inici del s.XX.
Habitatge de la via Massagué, 19. Obra de Gabriel Bracons Singla, començat a construir l’any 1946.
Habitatges de Francesc Ruhí a la via Massagué, 44. Eclecticisme. Obra de Juli Batllevell Arús, construïts l’any 1923. Edifici plurifamiliar entre mitgeres. De planta baixa i dos plantes pis, amb tres habitatges. La façana està arrebossada i ornada amb elements de pedra, hi ha una tribuna lateral a l’alçada del primer pis.
Rengle d’habitatges, carrer de Gràcia, 1-15. Obra de Gabriel Batllevell Tort. Habitatges de planta baixa i dos pisos, emplaçat en el recinte de la vila s. XVIII propi del nombre de places dels carrers cèntrics, ja que els habitatges de planta baixa i pis es destinaven a carrers de menor categoria. Construïts als anys 1866-1867.
Rengle d’habitatges, Rambla, 84-112. Obra popular, mitjan s.XIX.
Rengle d’habitatges, carrer Taulí, 74-96. Obra popular de Josep Renom Costa, construïda l’any 1925.
Torre i Despatx Gorina, Rambla, 245-247. Obra de Miquel Pascual Tintorer, construïda l’any 1889.
Torre Turull, carrer Quevedo, 80-82.
Hotels
Hotel Espanya / Comissaria dels «Grisos», Rambla, 24. Obra de Juli Batllevell Arús, construïda l’any 1902. Com a hotel hi va passar la seva última nit abans de ser assassinat per pistolers de la patronal, l’advocat laboralista i diputat republicà per Sabadell, Francesc Layret. El novembre de 1934, després dels Fets d’Octubre, s’hi van assentar la Guàrdia d’Assalt, i després de la Guerra Civil, la Policia Armada «els grisos», en aquesta comissaria diversos militants antifranquistes van ser torturats. L’espai es troba senyalitzat com Espai de Memòria Democràtica.
Hotel Urpí (anteriorment «Can Sacs»), carrer de Sant Maties, 5 i Avinguda 11 de setembre, 40. Reformat per Josep Vila Juanico.
Hotel Suís, carrer de la Indústria, 59. Obra de Juli Batllevell Arús, construït l’any 1902.
Masies
Can Borgonyó Desapareguda, enderrocada a finals dels anys 70.
Can Gambús, Parc de Can Gambús, 1.
Can Jonqueres, crta. Prats de Lluçanès, km, 2.
Ca’n Oriac, carrer de la Mola, 12. Abandonada.
‘Els Masos del Ripoll (Can Deu, Can Puiggener, Can Català, Can Roqueta, Sant Oleguer, Pagès Nou, Can Garriga i Can Salvi): Canyameres Ramoneda, Esteve. «Els masos del Ripoll»’. Arraona: revista d’història, [en línia], 2003, Núm. 27, p. 26-57, https://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/203327
Can Rull, Avda. Lluís Companys, 69.
Masia de Can Viloca, carrer de París, 73.
Masia de Can Viloca. Sabadell, juny del 1984. Antoni Carbonell Busoms (AHS)
Granja del Pas, carrer de Leonardo da Vinci, 2.
Masia de Sant Pau, camí de la Granja de Sant Pau de Riu-Sec, 1.
Mercats
Mercat Central, Plaça del Mercat. Obra de Josep Renom Costa, inaugurat l’any 1928. Anteriorment, el solar on es va construir el Mercat Central s’anomenava Camp de la Sang, perquè el 1855 hi van afusellar vuit matiners (carlins). Acusats després de la segona carlinada, de formar part d’escamots de trabucaires que vivien del pillatge. Com explica Marian Burguès Serra, en traslladar els cadàvers amb baiards fins al cementiri del Taulí anaven deixant un rastre de sang, i és per això que es va rebatejar amb el nom de Camp de la Sang.
Mercat de Sant Joan, Plaça de Sant Joan. Obra de Joaquim Manich Comerma, construït l’any 1948. Sobre la porta d’accés hi ha un relleu de Sant Joan, obra de Camil Fàbregas Dalmau.
Molins (Sabadell i rodal)
Molí d’en Busquets (Castellar del Vallès)
Molí d’en Dou (Soler Torrella) (Barberà del Vallès).
Molí d’en Gall (Barberà del Vallès).
Molí d’en Planes (Barberà del Vallès)
Molí d’en Santo (Barberà del Vallès)
Molí de Can Barba (Castellar del Vallès).
Molí del Boà (Castellar del Vallès).
Molí del Rieral (Castellar del Vallès).
Molí Vermell (Barberà del Vallès).
Monòlits
Monòlit al beat Àngel Rodamilans a l’esquerra de l’entrada de l’Església de la Puríssima Concepció. Obra de Camil Fàbregas Dalmau. Inaugurat l’any 1956 al carrer de Felip de Malla, l’any 1988 es va traslladar a la seva ubicació actual davant de la parròquia de la Puríssima Concepció.
Monòlit a Mossèn Gaietà Clausellas Ballvé a la carretera de Matadepera (Sant Julià) Km.3 . Obra de Camil Fàbregas Dalmau. Inaugurat el 4 de desembre de 1941 i substituït per un de nou l’any 1956. El medalló de bronze amb el retrat del mossèn al mig va afegit al 1974 i també obra de Camil Fàbregas
Monument a Lluís Companys, Avinguda de Lluís Companys, 46. Inaugurat l’any 2005, coincidint amb el 65è aniversari de l’afusellament del president.
Monòlit en record de les víctimes de les riuades a Sabadell. Inaugurat el 30 de novembre de 2012.
Monòlit a les víctimes de Covid al Parc Taulí. Inaugurat el 24 d’abril de 2022
Murals
Mural a la sardana, carrer Advocat Cirera amb Plaça de Sant Roc, Obra de J. Llorente de 1973. Anteriorment hi havia la seu del Banesto (abans l’edifici del Cercle Sabadellès) i actualment hi ha un restaurant Viena.
Plaques de marbre
Placa del carrer Santiago Russiñol, es tracte d’un baix relleu de marbre en homenatge a l’artista polifacètic Santiago Russiñol, es troba a La Creu de Barberà, i és obra de l’escultor Camil Fàbregas Dalmau.
Placa del carrer Jacint Verdaguer, cantonada amb el carrer Pau Claris, relleu amb el rostre de mossèn Jacint Verdaguer fet per l’escultor Camil Fàbregas l’any 1941, tot i que no es va col·locar en aquest punt fins al 1945.
Pont de la Salut i riu Ripoll
El pont de Salut Construït entre 1862 i 1863. Els anys 70 del segle XX era conegut pels veïns del barri com el pont dels suïcides. El riu Ripoll que travessa portava nombrosos residus, sobretot de les indústries tèxtils dels seu voltant.
«La Timba» Lloc situat a sota del l’antic escorxador del carrer Bonavista, mirant al riu, on s’hi tiraven les restes dels animals d’aquest.
L’Ajuntament no va fer actuacions per dignificar la zona fins a finals dels 90 i principis del 2000. Actualment, gràcies a la instal·lació de depuradores, baixada de l’activitat industrial, l’esforç de voluntaris i les mesures de protecció ecològica, es pot observar la gran millora que ha experimentat el riu i el seu entorn, tot i que encara hi ha abocaments.
Presons
Presó Cel·lular (desapareguda, enderrocada l’any 1971), carrer Alfons Sala (antic carrer Topete) a prop de la intersecció entre el carrer Covadonga i Tres Creus. Obra de Juli Batllevell Arús, inaugurada l’any 1898.
Casa Ponsà (actual Arxiu Històric de Sabadell), carrer de la Indústria, 32. Utilitzada com a jutjat militar i presó al final de la Guerra Civil. Obra de Gabriel Borrell Cardona, construïda l’any 1891.
Rellotges solars
Rellotge solar al carrer Sant Pau, 89
Llista de rellotges de sol del Vallès Occidental
Safareigs
Safareig de la Creu Alta, carrer de Papa Pius XI, 162 (actualment és la Biblioteca Pública dels Safareigs). Obra de Josep Renom Costa, construïts l’any 1913.
Safareig de la Font Nova, carrer de la Font Nova, 36. Obra de Miquel Pascual Tintorer , construït l’any 1883.
Safareig de Gràcia, carrer de la Reina Elionor, 110. Actualment és la oficina de Benestar Social i Família. Obra de Josep Renom Costa entre 1930 i 1931.
Vapors i xemeneies
Vapor Badia, carrer Tres Creus, 127-129.
Vapor Buxeda Nou, carrer de Sant Pau, 104.
Vapor Buxeda Vell, carrer de Sant Pau, 117.
Vapor de Cal Pissit, carrer d’Alemanya, 6.
Vapor Can Cuadras, camí de Can Quadres, 41.
Vapor Codina, carrer Blasco de Garay, 19.
Vapor de Ca la Daniela, carrer de Ca la Daniela, 7.
Vapor Llonch, carretera de Barcelona, 208 Bis.
Vapor Sampere, carrer Sallarès i Pla, 9.
Vapor Turull, la part del complex que queda dempeus es troba al carrer creueta.
Xemeneies: Sabadell a causa del seu passat tèxtil, disposa d’un total de 45 xemeneies, 13 del darrer terç del segle XIX, 7 de 1900 a 1920 i 6 per determinar. La xemeneia més alta que es conserva és la de Cal Grau S.A a la riba del riu Ripoll, que fa 52,47 metres; i la més baixa, la de Camps Germans 2, de 12,27 metres. La xemeneia més antiga que es conserva és la del Vapor Codina, de l’any 1880.