Francesc Izard i Bas

Sabadell, 18 de febrer de 1872 – 24 de juliol de 1957

Enginyer industrial. Dissenyà el sistema per elevar les aigües del Ripoll al pla de Sabadell

Fill d’Arnau Izard Massagué i Josepa Bas Fontanet. Va fer els primers estudis al col·legi del mestre Francesc Bellapart al carrer de Sant Josep. Més tard, estudià la segona ensenyança en el col·legi dels Escolapis a la Plaça de Sant Roc (edifici de l’actual Ajuntament). Als 15 anys ingressà a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona i acabà la carrera d’enginyer industrial l’any 1895 a l’edat de 23 anys.

Les pràctiques, les va fer a la Maquinista Terrestre i Marítima i seguidament es posà a treballar en el taller mecànic que havia fundat el seu avi matern, Francesc Bas Tarré. Introduint nous sistemes i noves tècniques a la indústria metal·lúrgica, conegut des d’aleshores com a Successors de Francesc Bas. A més de la direcció de la seva empresa, Izard exercí com a conseller en diverses empreses industrials i en la construcció de fàbriques, com la de Manufactures Carol, on hi instal·là l’acondicionament d’aire.

Entre 1912 i 1913, com a Tinent d’alcalde a la regidoria de Foment de l’Ajuntament de Sabadell, va poder realitzar el projecte d’elevar les aigües del Ripoll al pla de Sabadell. Durant molts anys, Sabadell patia una manca d’aigua, i a mesura que la indústria s’expandia i la població augmentava, el problema havia augmentat. Izard, estudià i solucionà la problemàtica. L’any 1913 va aconseguir que les aigües del Ripoll fossin elevades fins a la ciutat. La primera prova, la va fer el 27 de novembre de 1913 a les 7 de la tarda, amb la finalitat de comprovar el bon funcionament de la instal·lació elèctrica. Posteriorment, quan les aigües del Ripoll varen ser insuficients a causa del continuat creixement de la ciutat, col·laborà en el projecte de portar les aigües de Barcelona cap a Sabadell i participà en la constitució de la Companyia d’Aigües de Sabadell, SA, l’any 1952.

Exercí com assessor tècnic de diverses companyies com La Energia S.A, Fàbrica de Gas o l’Electricitat, S.A, així com altres de fora de la ciutat. També participà en l’arribada dels Ferrocarrils de Catalunya a Sabadell, pressionà perquè fos subterrani fins l’actual carrer de la República (anteriorment Alfons XIII), on hi arribà el setembre de 1925. Els terrenys de la sortida de l’estació, els va facilitar la família Moragas-Badia que n’era propietària. L’any 1926 ajudà al Banc Sabadell a sortir de la situació difícil en què es trobava, juntament amb altres sabadellencs com Lluís Batllevell Arús i Pere Martí Peydró.

Durant la Guerra Civil (1936-1939), com a descendent d’Arnau Izard i Marty, francès establert a Sabadell a la vora del riu Ripoll l’any 1825, es traslladà d’Itàlia a França de França a Béjar. En aquesta població, continuà el seu treball d’enginyeria, planificant indústries, sobretot tèxtils. L’any 1939, retornà a Sabadell a la seva casa del carrer Duran i Sors, 67 i a la seva empresa, Successors de Francesc i Bas.

Continuà treballant com a planificador d’indústries tèxtils i metal·lúrgiques, juntament amb el seu fill Arnau Izard Llonch, enginyer que el 7 de maig de 1982 va ser homenatjat per la Cambra de Comerç i la Indústria de Sabadell.

Era un gran aficionat a la lectura, especialment “El Quijote”.

Des de l’11 de juny de 1915, quan l’Ajuntament ho acordà per unanimitat, un carrer de la ciutat situat entre els carrers Vidal i de Pelai Briz, on es troba la Torre de l’Aigua, porta el seu nom. La localització del carrer, té molt de sentit ja que va ser ell el que va idear el sistema per portar l’aigua a la ciutat i a la Torre de l’Aigua es guardava per ser distribuïda, a més de col·laborar amb l’arquitecte Josep Renom en la seva construcció.

Fons Ricard Simó i Bach (AHS)

Simó i Bach, Ricard. 100 Sabadellencs als nostres carrers. Editorial AUSA, 1982

‘Francesc Izard, carrer de’. nomenclàtor, Ajuntament de Sabadell