L’església de Sant Fèlix

El raco del Campanar el 1943. amb la Creu dels Caiguts recent inaugurada i l' Esglesia de Sant Felix en construccio
El racó del campanar al 1943 amb la “Cruz a los caídos” i l’Església de Sant Feliu en obres de reconstrucció i remodelació

Situada al centre de la ciutat al costat de l’actual Ajuntament. L’any 1076, en aquesta mateixa localització es trobava la capella de Sant Salvador d’Arraona, mentre que l’església Parroquial de Sant Feliu d’Arraona (s. X-XI) estava situada a la riba esquerra del riu Ripoll, on s’hi troba localitzada fins l’any 1373, moment en que es trasllada a l’esglesiola de Sant Salvador.

Es tracta d’una església d’estil gòtic que es va iniciar l’any 1403, finalitzant-se l’altar major l’any 1420. L’any 1578 es prengué l’acord de fer una sagristia al costat nord de l’absis gòtic. L’any 1580 es decidí, segons consta en una escriptura del notari sabadellenc Gabriel Pons Tristany, fer un pis sobre la sagristia dedicat a la casa del Consell de la Vila. L’any 1623 s’inaugurà la capella del cimbori que havia d’acollir tres noves capelles, situada al nord de la nau gòtica, tenia forma de creu i anava paral.lel a l’esglèsia. Entre 1724 i 1742 es construeix el campanar barroc. L’any en que s’iniciaren les obres, el vicari general va donar l’autorització per poder enderrocar, per a l’obra del campanar, la part del mur lateral de migdia de l’esglèsia, on hi havia l’altar de Sant Joan Baptista. Aquest mateix any es va col·locar la primera pedra, i es van beneïr les obres amb l’assistència de les autoritats locals i  de l’arquitecte barceloní de l’obra, Juan Garrido. L’any 1738 segons el cronista Bosch i Cardellach, la quantia de les despeses i la mort d’un obrer va fer que es donés per acabada la construcció del campanar d’estil barroc. El 1856, es va remodelar la planta original del pis de les campanes amb la construcció d’una estança per instal.lar-hi un nou rellotge.

Entre 1751 i 1775 es va realitzar una  ampliació barroca de l’església que va consistir en crear un edifici que integrés en un sol cos l’església gòtica i la capella del cimbori, al temps que s’ampliava el conjunt de l’edifici cap a l’oest i cap al sud, de manera que quedava un nou edifici de tres naus, mantenint la capçalera gòtica i donant façana al carrer de Gràcia. El 1909 durant els esdeveniments de la “Setmana Tràgica” un incendi va provocar la pràctica destrucció de l’església de la qual només en va quedar l’absis. 

Al passadís central hi ha enterrat l’eclesiàstic integrista catòlic, Fèlix Sardà i Salvany. Així mateix també s’hi troba enterrat el capellà Lluís Carreras i Mas que donà suport al règim franquista, el 14 de març, el 14 de març del 2015, 60 anys després de la seva mort, les seves despulles foren traslladades del cementiri de Sabadell fins la capella de la Mare de Déu de Montserrat de l’església de Sant Fèlix, a la mateixa ciutat. A la missa que es va realitzar hi van assistir entre altres, l’alcalde Carlos Sánchez (PSC), el portaveu de CiU Carles Rossinyol, i el president de l’Acadèmia Catòlica, Ramón Graells.

L’església va ser cremada i quedà destruïda durant els fets de l’anomenada setmana tràgica de 1909, concretament el dia 27 de juliol.  Les classes populars culpaven a l’església de ser el suport de la monarquia que enviava els joves a morir a la guerra del  RIF al Marroc.

església-520x292
Estat en que va quedar l’església de Sant Fèlix després de ser cremada el 21 de juliol de 1909El 1914 es va iniciar la construcció de la nova església que acabaria al 1942 amb la contrucció de la façana que dóna a la Plaça Sant Roc, aquesta havia d’estar flanquejada per dues torres que no es van construïr mai. La Plaça Sant Roc és una mostra del centre de poder de la ciutat: l’església (poder ideològic), l’Ajuntament (poder polític) i el Banc de Sabadell (poder financer).

Va ser novament cremada poc després de l’aixecament nacional, el 21 de juliol de 1936. L’església era vista per les classes populars organitzada en partits i en sindicats d’esquerres i anarquistes com un dels puntals de suport de l’alçament nacional.  Durant el conflicte bèlic es van retirar les campanes per fondre-les i obtenir munició:

campanes
Retirada d’una campana de Sant Fèlix

 

 

 

 

 

 

 

_______________________________

Arxiu Històric de Sabadell

Carreras Costajussà, Miquel. Elements d’Història de Sabadell. Edicions de la Comissió de Cultura, 1932 (pàg.175-176 i pàg.201-203)

Castells, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República, 1918-1936. Edicions Riutort, Sabadell, 1980

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s