Etiquetes

pere

De professió advocat, exercí com a diputat segon del Col·legi d’Advocats de Sabadell  de 1924 a 1945. Fou Alcalde de Sabadell del 3 de desembre de 1918 a l’1 d’abril de 1922, substituit mitjançant un Reial Ordre per Antonio Cusidó. Un cop deixat el càrrec, el 1923 es presentà com a candidat a Corts per la Lliga Regionalista. També fou president de la Lliga Regionalista de Sabadell.

Durant la seva alcaldía, amb el suport de la Cambra de Comerç i el Gremi de Fabricants, el 26 d’abril de 1919 va demanar al ministre de Guerra un regiment que fos destinat a reprimir les protestes obreres. Pascual Salichs es va dirigir al director de la Guàrdia Civil i al Ministre de Governació per recorda’ls-hi que la caserna de la Guàrdia Civil havia estat costejada per la població, amb un cost de 300.000 pessetes, i reclamant-los que fos convertida en Comandància, amb més efectius d’infanteria i sobretot forces de cavalleria.

Salichs va mantenir dures discussions amb la oposició republicana respecte el projecte de l’arribada dels Ferrocarrils catalans a la ciutat, els republicans eren partidaris que el tren passés sota terra i Salich s’hi oposava, finalment els republicans van guanyar la partida i les vies van ser soterrades, el primer tren arribà a Sabadell el 20 de setembre de 1925, però el projecte s’havia iniciat molt abans amb la seva legalització el 17 de desembre de 1912.

Salichs fou secretari municipal durant la República i no s’exilià, passà la guerra a Sabadell. Al acabar la Guerra Civil, s’incorporà novament a la secretaria de l’Ajuntament i escrigué nombrosos articles com a col·laborador a Boletín i a la premsa local de Falange  a la secció fixa titualada “Humaredas”, sota el pseudònim de “Nihil”. 

En el primer número del diari de FET-JONS Sabadell, Pascual Salichs ja va demostrar haver abandonat el seu catalanisme anterior: ” … En una palabra: ha de poseer (la ciutat) cada factor y elemento integrante de la ciudad, ser individual o colectivo. la firme convicción de que la ciudad es el taller de la máximo laboriosidad? del que somos obreros todos, para dar satisfacción a todas las necesidades. desde las de como entidad física y material, a las de gran envergadura espiritual. económica. cultural benéfica pero como célula tan solo de UM Entidad superior única e indivisible que es España” (1)

_________________________________________________________________

(1) Martin  Berbois, Josep Lluís. El destí dels membres de la Lliga Catalana de Sabadell de 1936 fins els primers anys del franquisme. Arraona: revista d’història, AHS. Núm.28, 4a època.  2004. (P.164-185)  <http://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/204214/280847> p.179. [Consulta: 20 de gener del 2016]

Castells, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República 1918-1936, Edicions Riutort, Sabadell 1980.

Martin  Berbois, Josep Lluís. El destí dels membres de la Lliga Catalana de Sabadell de 1936 fins els primers anys del franquisme. Arraona: revista d’història, AHS. Núm.28, 4a època.  2004. (P.164-185)  <http://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/204214/280847> [Consulta: 20 de gener del 2016].

“Història de Sabadell” La Lliga i Franco (1936-1939). Santamaria, Antonio. iSabadell.cat. 18 de desembre del 2016<http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-la-lliga-i-franco-1936-1939/> [Consulta: 20 de gener del 2017].

“Història de Sabadell” Els anys del pistolerisme (1). Santamaria, Antonio. iSabadell.cat. 25 d’octubre del 2015 <http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-els-anys-del-pistorelisme-1/> [Consulta: 20 de gener del 2017].

“Història de Sabadell” L’arribada dels ferrocarrils de Catalunya 1919-1925. iSabadell.cat <http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-larribada-dels-ferrocarrils-de-catalunya-1919-1925/> [Consulta: 20 de gener del 2017]

Advertisements