Llonch i Gambús, Antoni

Sabadell, 30 de setembre de 1914 – 19 de maig de 1974

Industrial tèxtil i alcalde sabadellenc, germà del doctor Josep M. Llonch. Féu la guerra al bàndol republicà al ser mobilitzat, motiu pel qual no serà ben vist pels falangistes, que li retreien no haver desertat. Durant la seva curta alcaldia (1960-1965), Antoni Llonch , “intentà  resoldre” les problemàtiques que tingueren els nouvinguts provinents del sud d’Espanya: habitatges d’autoconstrucció, falta d’escoles, atur,etc. Així doncs, es van crear diversos polígons, es construiren escoles (encara que en locals deficients i amb sobrepoblació) es va intentar augmentar la xarxa de clavagueram, les voreres i les pavimentacions. Les accions que portà a terme Llonch i el seu grup partien del treball de l’Associació Catòlica de Dirigents i les obres més importants que realitzaren tingueren a veure amb la construcció d’esglésies i habitatges als barris (com els de baixa qualitat del barri d’Arraona). Llonch impulsà la Joventut de la Faràndula, que va emprendre la construcció del teatre Faràndula i presidí la immobiliària social VISASA, que va començar la construcció del barri de les Termes i inicià els tràmits per soterrar el ferrocarril. També fou president de la patronal local, del Gremi de Fabricants, i del Centre d’Esports Sabadell, vicepresident de l’Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria i diputat provincial. El 1965 dimití al.legant motius de salut després d’haver patit la forta oposició dels excombatents i de la FET-JONS local.

Antoni Llonch i Gambús
Antoni Llonch i Gambús

La intervenció de l’Ajuntament de Llonch es va quedar curta, a causa de l’estret marge d’ajut estatal, la falta de liquidesa dels pressupostos municipals, i la limitació del “paternalisme” pel que fa a l’acció d’entitats i agrupacions locals en la construcció d’escoles, esglésies o habitatges o el seu propi paternalisme de caràcter social-catòlic. Apart, Llonch va haver de fer front als aiguats de 1962. No seria fins entrada la democràcia que no es realitzaria una intervenció de prou magnitud per arreglar els barris, amb l’alcalde Farrés i gràcies a la organització del moviment veïnal. Antoni Llonch va substituïr a l’alcaldia a Marcet, del qual era primer tinent d’alcalde. Llonch a diferència de Marcet no provenïa del falangisme, sinó del catolicisme conservador i paternalista. A Llonch, amb el seu aval, el substituirà Burrull, de la mateixa manera que Burrull, anteriorment, l’havia avalat com alcalde davant els falangistes que sospitaven d’ell per haver participat en l’exèrcit republicà. Així doncs, tot i que Burrull era un falangista intransigent i a Llonch se’l considerava un catòlic de caràcter afable, ambdós s’ajudarant per arribar a l’alcaldia. _________________________________________________________________

Larros i Padró, Manuel. Els barris d’autoconstrucció. Model de ciutat i política urbana. Arraona Revista d’Història Núm. 28.

Marin i Corbera, Martí. Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Política i administració municipal 1938-1979). Lleida. Pagès, Editors. Col.lecció Seminari,12. 512-513  pp

Marin i Corbera, Martí. L’Ajuntament de Sabadell en el període franquista. L’articulació política municipal 1939-1979. Arraona Revista d’Història. Núm.9 <http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/203631/280416>

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s