Marcet i Coll , Josep Maria

Sabadell, 26 de març del 1901- 4 d’abril del 1963.

Alcalde de Sabadell de 1942 al 29 d’abril de 1960.Fabricant vinculat a la indústria llanera, milità a les Joventuts Mauristes, i arribà a ser cap de la Unión Patriótica, el partit de la dictadura de Primo de Rivera i regidor durant el 1924-25. També va ser regidor durant la II República amb la conservadora i regionalista. En esclatar la Guerra Civil va refugiar-se a la zona franquista i s’afilià a la Falange Española Tradicionalista – Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (FET-JONS). Participà en la primera centúria de Falange i creà la segona centúria de la Falange catalana establerta a Burgos, va combatre al Front d’Aragó i estigué vinculat als serveis d’informació militar. Un cop el bàndol franquista guanyà la guerra, tornà a la ciutat, fou delegat local de la Central Nacional-Sindicalista (CNS), d’excombatents i de mílicies, primer Tinent d’Alcalde i Alcalde accidental al 1940. El 27 de gener de 1942, Marcet organitzà una monumental visita de Franco a la ciutat, després d’aquesta, fou nomenat Alcalde, en un consistori on tots els regidors tenien el carnet de la  FET-JONS. Fou l’Alcalde franquista de Sabadell que estigué més temps en el càrrec, desde finals de 1940 com a Alcalde accidental i de 1942 fins el 1960. El 21 de maig de 1947 organitzà una nova visita de Franco a la ciutat. Dirigí el consistori amb mà de ferro i vetllà pels interessos dels empresaris del tèxtil llaner, fent-se nomenar president del Gremi de Fabricants de 1951 a 1956, també fou president del Centre d’Esports Sabadell i de l’Aeroclub de Sabadell. Tornà a ser diputat provincial del Partit Judicial entre 1955-56.

El 1960, el governador civil de Barcelona Felipe Acedo Colunga, el va destituïr del càrrec, encara que ell sempre va presumir de tenir amistat personal amb Franco, ja que en algunes ocasions realitzava vols personals a Madrid per visitar-lo. Durant el seu mandat, Marcet va realitzar una profunda depuració de l’administració anterior republicana i inicià una dura repressió contra els antifranquistes vençuts. 61 funcionaris municipals (18,3%) van ser destituïts i 17 (5,1%) sancionats. Durant els primers anys del seu mandat no només es va desencadenar una forta repressió política sinó també es visqué una greu crisi econòmica, de 1940 a 1950 els salaris es van congelar al nivell de 1936 i els preus van experimentar una brutal inflació, fet que provocava que part de la població es veiés obligada a recórrer als preus abusius del mercat negre. Prova d’això fou l’expansió de la tuberculosi entre la classe treballadora. Pel que fa a la destrossa del Bosc de Can Feu opina en contra de la opinió de l’exalcalde Esteve Maria Relat de protecció del bosc, fet que provocà la seva dimissió:

“Mantener a las mismas puertas de la ciudad en incontenible y sostenida expansión, de un término municipal harto reducido, un grandioso bosque virgen, es un sueño imposible, so pena de ahogar el progreso. Esperar que un bosque de tales características pudiera salvarse era una verdadera utopia”(1)

“Tal fue el imperio de la realidad sobre todos los sentimientos. El crudo positivismo del cotidiano vivir ha impuesto su ley radicalmente y del legendario bosque de Can Feu, no ha quedado ni la mortaja. Recuerdo hace unos años la <<Fundación Bosch y Cardellach>> en un arrebato de romanticismo totalmente fuera de lugar, lanzó la idea de <<reconstruir>> el bosque, intentando la imposible empresa de rescatar un espacio que la propia ciudad había devorado” (2)

A les eleccions del 21 de novembre de 1954, Marcet intentà donar-li un toc més falangista a l’Ajuntament, fent entrar pel terç familiar a Josep Burrull i Bonastre, qui portava la veu del Frente de Juventudes. A la renovació de 1957 va fer entrar amb força el catolicisme militant en tres versions: Acadèmia Catòlica, Opus Dei i Comunió Tradicionalista. Així entrà, per terç familiar, el que seria el següent alcalde, Antoni Llonch i Gambús.

Marcet de blanc, fent la salutació feixista.
Marcet de blanc, fent la salutació feixista, davant el monument “a los Caídos”, que estava situat al Racó del Campanar. FONT: Arxiu Històric de Sabadell (AHS)
22281926_1921634727866220_6600829995122236821_n
Fotografia extreta del llibre Sabadell al s.XX. Escrit per Esteve Deu, Jordi Calvet, Martí Marín i Joaquim Sala-Sanahuja

Marcet s’oposà a que els jesuïtes fossin substituïts per l’Opus Dei, ni que la preponderància catòlica fos tan massiva, això, i les discussions amb Franco li van costar el càrrec. Marcet causava malestar al governador de Barcelona, ja que amb les entrevistes amb Franco i els seus vols personals a Madrid, passava per sobre d’ell,  Marcet anomenava despectivament a Acedo, “la Mula”, aquest finalment no s’aturà fins substituir-lo per Antoni Llonch. Per Burrull, la caiguda de Marcet es degué a la qüestió del camp d’aviació i del mercat que li havien creat molts antagonismes. En el seu període es produïren diversos episodis de corrupció, la majoria d’ells quedaren tapats: -Robatori d’una màquina d’aixafar rocs. -Falsificació de tiquets de la bàscula municipal. -Dilapidació de diner rebut a compte d’accedir als habitatges del Patronat Municipal del carrer Brutau. -I el cas més greu, el Sumari 167 de 1956 sobre “malversación de caudales públicos” d’un “alcance de tres millones cien mil cuatrocientas setenta y nueve pesetas con cincuenta céntimos”. El governador va expedientar disciplinàriament al recaptador i quatre funcionaris que el degueren ajudar. El jutge instructor municipal, per la seva part va incorporar expedients contra l’interventor de fons i contra el dipositari. Al final de 1956, Marcet escrigué una carta a Franco, advertint-lo de la greu situació político-social de Catalunya, sobretot de Barcelona, que considerava desgovernada. Per Marcet l’oposició no es devia a la organització dels comunistes i opositors al règim, sinó al malestar de la gent per la greu situació econòmica, fent referència a la vaga de Tramvies. Publicà les seves memòries el 1963, “Mi ciudad y yo. Veinte años en una alcaldia, 1940-1960″, redactades pel periodista falangista Josep Maria Cabeza Torres (3) (cap de redacció de “Sabadell”, de l’oficina d’lnformació Municipal i de la secció “Diálogos con el Alcalde” des de 1952), reivindicant la seva labor, la destrucció del Bosc de Can Feu (com ja hem vist anteriorment), la seva visió del catalanisme folclòric dins una Espanya indivisible; la “justícia social” des de una visió falangista d’ordre, jerarquia i concòrdia entre classes; les visites del “Caudillo” a la ciutat; les seves gestions i declaracions a favor d’alguns presos republicans com el sindicalista Ricard Fornells; i especialment haver aconseguit la pau social a Sabadell durant 20 anys, sobre la vaga de tramvies a Barcelona:

“El único osasis de paz absoluta, sin que se registrara algarabada alguna ni el menor, ni el menor conato de huelga o paralización del trabajo fue, en aquellos momentos de desconcierto general, la ciudad de Sabadell

“Cuando las radios extranjeras al servicio de los elementos exiliados, entre ellas la fantasmal <<Pirenaica>>, se dedicaron a exaltar los ánimos, Sabadell fue el blanco predilecto de sus incitaciones. Comprendían que seria un factor capital que nuestra ciudad se sumara a la confusión indescritible de aquellos momentos”.

“Estas radios, que en otras ocasiones y en diversas circumstancias ya habán dedicado su atención a mi gestión municipal, se volcaron entonces aludiéndome constantemente con sus insultos, y en sus incitaciones al desorden y la rebelión hechas a los sabadellenses. Pero su fracaso fue tan absoluto que no tuvieron ni el consuelo de registrar el menor incidente, pues ni un solo día dejó de asistir al trabajo toda la población obrera” (4)

La figura de Marcet és controvertida a la ciutat, ja que tot i haver perseguit i netejat l’Ajuntament de funcionaris vinculats a la República, ser un ferm defensor del règim franquista, de la División Azul i d’haver-se reunit amb dirigents nazis (5); els defensors de la seva figura defensen que va permetre tornar a la ciutat a persones d’esquerres i antifranquistes (tot i que com apunta l’historia Jose M. Benaul, negà el retorn a al sindicalista Josep Rosas de 68 anys), cosa que ell mateix va destacar:

“También me preocupé a fondo por la situación de quienes habían sido condenados a penas de destierro, haciendo valer toda mi influencia para conseguir su incorporación al trabajo y a la vida de la ciudad. Hice infinidad de visitas a reclusos de Sabadell en presidios y sobretodo en la Cárcel Modelo de Barcelona. También intervine ayudando a tramitar la salida de Barcelona de algunas familias de exiliados que no queriendo regresar por haber resuelto su situación en el extranjero, deseaban tener a su lado a sus seres queridos” (6)

Monument a l'alcalde Marcet a la Plaça que porta el seu nom.
Monument en record a Josep Maria Marcet, creat per Camil Fàbregas i Dalmau. Fou inaugurat al 1974, any que també s’inagurà la plaça on es trobava que també portava el nom de l’Alcalde franquista. El 12 de maig de 2017 l’Ajuntament de Sabadell va finalment retirar-lo, també va va canviar el nom de la Plaça Marcet pel de Plaça de Les Dones del Tèxtil.

Més informació sobre la plaça Marcet i els carrers i places de la ciutat i dedicats a franquistes els quals un Ple va acordar canviar alguns noms:

“Carrers amb  història (I): Marcet; l’alcalde paternalista”. iSabadell.cat. Redacció. 30 de juliol del 2012. <http://www.isabadell.cat/barris/sector-centre/centre/carrers-amb-historia-i-marcet-lalcalde-paternalista/>

“El rastro del franquismo en Sabadell”. La Vanguardia, Sabadell-Vallès. Nomenclatòr. Hernández, Albert. 07/06/2016.<http://www.lavanguardia.com/local/sabadell/20160603/402245162186/rastro-franquismo-sabadell-plaza-alcalde-marcet.html>

“Monolits franquistes no retirats a Catalunya: de Tortosa a Sabadell”. El Crític. Pascual, Jordi. 11 d’octubre del 2016. <http://www.elcritic.cat/actualitat/monuments-franquistes-no-retirats-a-catalunya-de-tortosa-a-sabadell-11552>

_________________________________________

(1) Castells , Andreu, Informe de la oposició. El franquisme i la oposició a Sabadellenca VI. Editorial Riu Tort, Sabadell, 1980.

(2) Marcet Coll, Josep Maria. Mi ciudad y yo. Veinte años en una alcaldía 1940-1960. (pàg. 228). 1ªEdición noviembre de 1963. Talleres Gráficos <<Duplex>>. Fontorra, 6 Barcelona.

(3) Marín, Martí. Premsa i poder en el Sabadell de la postguerra, 1939-1942 (pàg.58, Annex II) <https://ddd.uab.cat/pub/artpub/1993/145991/Premsa_i_poder.pdf>

(4) Marcet Coll, Josep Maria. Mi ciudad y yo. Veinte años en una alcaldía 1940-1960. (pàg. 123). 1ªEdición noviembre de 1963. Talleres Gráficos <<Duplex>>. Fontorra, 6 Barcelona.

(5) “Marcet, el franquista polièdric”. Jordi de Arriba. Persones, política, Sabadell. Isabadell.cat, 10 d’agost de 2017 <https://www.isabadell.cat/persones/marcet-el-franquista-poliedric/&gt;

(6) Marcet Coll, Josep Maria. Mi ciudad y yo. Veinte años en una alcaldía 1940-1960. (pàg. 122). 1ªEdición noviembre de 1963. Talleres Gráficos <<Duplex>>. Fontorra, 6 Barcelona.

Marín, Martí. Govern Municipal i actituds polítiques en el Sabadell del franquisme. Indústria i ciutat, Sabadell 1800-1980. Abadia de Montserrat, 1994.

Marín, Martí. Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Política i administració municipal 1938-1979). Pagès, Editors. Lleida, 2000. Col.lecció Seminari,12.

Anuncis

Hi ha 7 comentaris

  1. Hola sóc Rosa Gil i voldria saber el nom de la persona que va escriure realment les memòries de l’alcalde Marcet…”Mi ciudad y yo”, sé que l’autor va ser un escriptor, gris tot ell, periodista del diari Sabadell crec i falangista…actualment ha acabat per a desapareixer aquesta dada que fa uns anys es trobava a la xarxa…
    Marcet quan comença la narració ja li han “fet el llit” de males maneres, està malalt i no veu publicat el llibre

    • Bona tarda Rosa, la veritat és que és la primera notícia que tinc de que la seva autobiografia la va escriure un periodista del “Diari de Sabadell”. Quan he buscat informació sobre el llibre no he trobat enlloc que l’escribis una altra persona. Si saps més informació d’on ho podria trobar o per on vas llegir que ho havia escrit algú altre, t’ho agrairé.

      • Bé tinc la sensació que no ha arribat l’anterior aclariment (els follets de la informàtica) pero a la pàg 333 del llibre “Mi ciudad y yo” el senyor Marcet fa és ment exprés a José Cabeza i que el 18-7-52 comença els “diálogos con el alcalde”. José Maria Cabeza Torres segons consta a la revista Arraona 13, III época, Tard or 1993 escrigué també ” Mi ciudad y yo” i tant la Fundació com la familia ho saben. A veure si aquesta vegada arriba.

      • Bones, el llibre de mi “Ciudad y yo” el vaig consultar, però no me’l vaig llegir tot, sinó algunes parts com les visites de Franco a la ciutat, sobre el bosc de Can Feu, sobre el catalanisme,etc. Miraré això que em dius de la pàgina 333, això si que és fàcil de trobar. Gràcies per la informació igualment.

  2. Bé… com que penso que era prou important torno a repetir més o menys el meu comentari i aquesta vegada en faré còpia per a evitar-ne que “desaparegui” abans de “veure la llum”la xarxa…
    Quan fa uns anys li vaig regalar a la meva mare ” Mi ciudad y yo” ja que, per raons personals, a casa meva el senyor Marcet estava i està en un pedestal… ella em va comentar que el llibre el va escriure una Altra persona per encàrrec…ara ja no li puc preguntar gaires coses…perque voldria saber qui li va dir.
    Jo ho vaig comentar a en Plàcid, el periodista i m’ho va confirmar. En Cabeza era un periodista que tenia les seves raons familiars i personals per a voler i necessitar invisibilitat i discrecció.
    Tal com he dit a l’escrit anterior hi ha el pas gráfic d’aquest senyor, fa uns anys era més fàcil…disposició de captures de pantalla de les dades i una petita visita a l’arxiu de la Fundació i al arxiu històric on tenen digitalitzats gran part d’aquests diaris de l’època franquista (jo els he consultat per a buscar informació de la Guardería Santa Tereseta del carrer Duran i Sors) donaría molts bons resultats de cara a mostrar com es manipulen i amaguen dades encara ara…no vull ni imaginar llavors!!!

    • A casa meva no el tenim pas en un pedestal, cada família ha viscut les seves experiències. El pare de la meva avia va estar a la presó 2 anys sota pena de mort, l’acusaven d’haver matat l’amo d’una fàbrica, fins que la dona de l’amo va dir que s’havia equivocat no el van treure de la presó. El germà d’un besavi meu va estar a un camp de concentració, l’Eduard Garrigós. O sigui que tot el que olori a franquisme o feixisme no ha estat mai benvingut a casa meva, més que res en el cas del pare de la meva àvia, Marcet no va fer res perquè el deixessin lliure. Ser d’altres casos que si, per exemple Marcet va deixar tornar a alguns exiliats.

      No em fa res posar que el llibre el va escriure un periodista si és així, ara si va manipular o no les paraules de Marcet això és més complicat de saber. Jo tinc la meva ideologia, però si mires el bloc trobaràs que no em fa res parlar de per exemple els capellans que van matar els que anomenaven rojos o de la crema d’esglésies. Tots van matar a la guerra, el que passa és que uns van tenir 40 anys per seguir-ho fent i perquè es reconeixessin els seus morts, i els altres encara estan esperant trobar els seus familiars enterrats en “cunetas”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s