Girabau i Esteve, Jaume

31 divendres març 2017

Posted by in Federació Local de Sindicats, Militants comunistes, PSUC, UGT

≈ Deixa un comentari

Img

Sabadell, 22 d’abril de 1914 – Madrid, 21 de gener de 1942 

Va realitzar la primària a l’escola del pedagog i sindicalista Ricard Fornells i acabà la formació a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis. Treballà al sector d’acabats de la indústria tèxtil i s’afilià al Sindicat Industrial i d’Arts i Oficis de la Federació Local de Sindicals (FLS) adherida a la CNT fins el trencament trentista on la FLS es passarà a la UGT i al PSUC. A l’inici dels anys 30 s’afilià a la Joventuts Comunistes de Catalunya.

Fou empresonat juntament amb altres companys sabadellencs a causa de la seva participació als fets del 6 d’octubre de 1934. I alliberat després de les eleccions del 16 de febrer de 1936, arran de la victòria del Front Popular i l’amnistia. Participà en la creació de les Joventuts Socialistes Unificades de Cataalunya (JSUC) i s’incorporà al PSUC el 1936.

Durant la Guerra Civil va participar en l’expedició que intentà alliberar Mallorca de les tropes franquistes i posteriorment lluità al Front d’Aragó, primer com a voluntari i després com a comissari de la 30a Divisió. Amb la victòria del bàndol nacional, s’exilià a França, on fou internat al camp de concentració de Barcarès i posteriorment internat al Castell de Cotlliure amb altres militants de les JSU i el PSUC, quan fou deixat en llibertat emigrà a la República Dominicana. El 1941 va ser enviat a Lisboa per la direcció del Partit Comunista per tal d’incorporar-se clandestinament a la direcció del PSUC i ajudar a Isidoro Diéguez i el grup que encapçalava, fou detingut per la policia de Salázar juntament amb la resta del grup per la policia portuguesa i lliurat a les tropes franquistes. Un consell de guerra el condemnà a mort, sent executat el 21 de gener de 1942 amb 27 anys a Madrid, juntament amb els seus companys: Isidoro Diéguez, Jesús Lagañarra, Manuel Asarta, Joaquin Valeverde, jesús Gago, Francisco Barreiro Barciela i Eladio Rodríguez González Eladio Rodríguez González.

__________________________________________________________________________________________________

Estruch Tobella, Joan. El PCE en la clandestinidad. 1939-1956. Ed. Siglo XXI

Nomenclàtor. Jaume Girabau, Plaça de. Ajuntament de Sabadell <http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=17788&Itemid=122>

Puig i Pujol, Joan

08 dimecres febr. 2017

Posted by in Círcol Republicà Federal, Militants republicans federals

≈ Deixa un comentari

joan-puig-i-pujol

Joan Puig i Pujol a Montpeller (1941). Autor desconegut

Sabadell, 11 de novembre de 1892 – 22 de gener de 1973

D’ofici comptable, fou un escriptor i polític català.Desde 1924 participà als “dillunsos de Can Llonch”, on diversos artistes,escriptors, poetes, comptables de diferents tendències polítiques, es reunien cada dilluns a casa de l’empresari i lligaire Joan Llonch i Salas per xerrar sobre art, societat, política i religió.

Fou col·laborador del Diari de Sabadell en l’època que era l’òrgan d’Acció Catalana, i més endavant va ser director de Sabadell Federal, desde aquest diari es defensaven les tesis federals cap a un canvi cultural, la publicació estava relacionada amb el grup antitaurí de Barcelona Pro-Cultura, i es publicaren diversos escrits contra la tauromàquia. Escriptor de prosa, així com llibres de temàtica historiogràfica local com Memòries de Sabadell, Argus Miop, la biografia El català Joan Cristòfor Calvet d’Estrella i 86 anys de premsa local, on es recullen referències de totes les publicacions periòdiques sabadellenques des del seu inici fins a la Guerra Civil Espanyola, un total de 309 publicacions. 86 anys de premsa local va ser novament editat per l’historiador també sabadellenc Andreu Castells mitjançant l’editorial Riutort.

El 1934 fou elegit regidor de Finances i Proveïments pel Círcol Republicà Federal, d’on era militant del sector més moderat i catalanista. L’any 1936 fou nomenat conseller de finances municipals i delegat de banca a Sabadell per la Generalitat de Catalunya.

Desde 1985 un passatge del barri de Gràcia de Sabadell du el seu nom.

________________________________________________________________

Masjuan i Bracons, Eduard. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939). L’altra aventura de la ciutat industrial. UAB Servei de Publicacions. Bellaterra, 2006.

Revista Arrahona. . “In memoriam“ [Recordant, en memòria dels que foren i del què fou] Llonch i Sales, Joan <http://raco.cat/index.php/Arraona/article/viewFile/202284/280220> [Consulta: 08/02/2017].

Nomenclàtor. Ajuntament de Sabadell Puig i Pujol, Passatge de <http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=17386&Itemid=122> [Consulta: 08/02/2017].

Silvestre Franco, Antonio

31 Dimarts gen. 2017

Posted by in Joventuts Llibertàries, Militants llibertaris

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

Obrer tèxtil de Sabadell. Des de molt jove milità a les Joventuts Llibertàries i a la CNT de Sabadell. El juliol de 1936 amb l’aixecament feixista va ser nomenat en representació de la CNT, juntament amb Joan Geniva Giménez, membre del  Comitè Local de Defensa de Mílicies Antifeixistes. Entre el 17 d’octubre de 1936 i el 3 de març de 1937 fou conseller cenetista de l’Ajuntament de Sabadell, on ajudà a Bru Lladó Roca a la Comissió d’Economia. Durant el conflicte bèl·lic es va enrolà com a voluntari a la Columna Durruti i el maig de 1937 arribà a Reus (Baix Camp, Catalunya).

silvestre

Notícia del nomenament de Antoni Silvestre Franco com a conseller cenetista de l’Ajuntament de Sabadell apareguda en el diari barceloní La Vanguardia del 18 d’octubre de 1936

Amb la victòria del bàndol nacional, s’exilià a França. S’instal·là a Seta (Llenguadoc, Occitània) i treballà com a descarregador als molls. A l’exili milità a la CNT i a Força Obrera (FO). El 1962 va ser nomenat secretari de l’Aliança Sindical -formada per la UGT, el Sindicat de Treballadors Bascos (STB) i la CNT-de Seta. Va morir el 30 de juliol de 1991 a Seta  a causa d’una intervenció quirúrgica.

_________________________________________________________________

Anarcoefemèrides. “Antonio Silvestre Franco”. Defuncions. <http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/3007.html>. [Consulta 31 de gener del 2017].

Dictionnare des militants anarchistes. Silvestre Franco, Antonio. 4 de gener de 2010 <http://militants-anarchistes.info/spip.php?article5620> [Consulta: 31 de gener del 2017].

Rosas i Vilaseca, Josep

30 dilluns gen. 2017

Posted by in Federació Local de Sindicats, Militants comunistes, PSUC, Socialisme, UGT

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

josep-rosas-i-vilaseca-arxiu-simo

Josep Rosas i Vilaseca. Font: Arxiu Històric de Sabadell. Fons de Ricard Simó i Bach

Súria, 10 de setembre de 1891 – Santiago de Xile, 14 de juny de 1968) fou un sindicalista i polític, la seva militància tingué lloc a Sabadell. Era germà del sindicalista Ramon Rosas.

De ben jove, començà a treballar al tèxtil a la colònia Burés del Baix Llobregat, a on la vida i el treball dels obrers estaven totalment controlats, les hores d’oci i fins i tot si el treballador anava a l’església. Els 24 anys, arribà a Sabadell i ja començà a milità a la Federació Local de Sindicats de Sabadell (FLS) adherida a la CNT. Va participar activament a la Vaga General de 1917, en la proclamació de la II República i als fets del 6 d’octubre de 1934 (aixecament de les forces d’esquerres i republicanes contra el govern de dretes de la CEDA). A causa de tots aquests fets va ser detingut i empresonat en nombroses ocasions.

Durant la II República, va ser director del setmanari Vertical, òrgan de premsa de la FLS i es posicionà al costat de Josep Moix a favor dels sindicats d’oposició, que a Sabadell va suposar que la majoria d’afiliats de la poderosa FLS passessin a la UGT, sota el control del PSUC. Fou conseller de Proveïments i president delegat de la Comissió Municipal d’Indústries de Guerra. Poc abans d’acabar la Guerra Civil deixà el càrrec de regidor a l’Ajuntament i s’exilià a França, on passà pels camps de concentració d’Argelers i de Bram. S’exilià amb la família a Xile a finals de 1939, on va morir al 1968 sense haver pogut tornar a Sabadell com volia.

Durant els últims anys de la seva vida a l’exili, Rosas va escriure unes extenses memòries editades per l’Arxiu Històric de Sabadell, titulades El ciutadà desconegut, del Llobregat al Mapocho, on reflexiona sobre la seva vida i la seva militància sindical i política. 

Actualment Sabadell té una Plaça amb el seu nom, situada a la Serra d’en Camaró, a la intersecció de la carretera de Terrassa i el passeig de Can Feu.

________________________________________________________________

Nomenclàtor, Josep Rosas, Plaça de. Ajuntament de Sabadell                                                         <http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=18458&Itemid=118&search=josep%20ro> [Consulta: 30 de gener del 2017].

Marimon, Silvia. “Un regreso con memorias. Los hijos del fallecido sindicalista emigrado, Josep Rosas, presentan su autobiografía”. Reportaje. El País. 21 sep. 2005 <http://elpais.com/diario/2005/09/21/catalunya/1127264854_850215.html> [Consulta: 30 gen.2017].

Santamaria, Antonio. ‘Història de Sabadell’: La fundació del PSUC (1936). iSabadell.cat. 29 de maig del 2016 <http://www.isabadell.cat/sabadell/historia/historia-de-sabadell-la-fundacio-del-psuc-1936/> [Consulta: 30 de gener del 2017].

Grau Puig, Joan

22 diumenge gen. 2017

Posted by in Burgesia i clergat s.XIX-XX

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

joan_grau
1866-1926

Empresari tèxtil cotoner i primer president del Centre d’Esports Sabadell, del qual ocupà al càrrer desde la seva fundació el 5 de juny de 1906 fins el 1910. Durant el seu mandat el club comprà uns terrenys a la Creu Alta, on es construí el que fou considerat un dels millors camps de futbol de Catalunya de l’època. També fou vicepresident primer de la Federació Catalana de Futbol (1906).

Empresari tèxtil i president de la Federació patronal, va ser membre vocal-patró de la Junta de Reformes Socials desde la seva constitució l’any 1909 fins el 1923, òrgan mediador creat per la patronal on hi participaven tan empresaris como obrers per tal d’ evitar la conflictivitat obrera. Serà president de la Secció d’Aprestos i Tints de la patronal Unió Industrial de Sabadell (UIS) i en serà president de 1910 a 1911, també ocuparà la presidència de la UIS a partir de l’octubre de 1920. Exercí de regidor de 1914 a 1915, sent membre de la Comissió de Foment, tercer tinent d’alcalde, delegat municipal de la Junta d’Aigues i a la Junta d’Habitacions Barates,  membre de la Comissió Especial de Subsistències de 1916 al 1917, membre fundador de la Mútua Sabadellenca d’Accidents i vicepresident del seu primer consell d’administració; i president de la Societat d’Auxiliars de la Industria Tèxtil, creada  al 1920 com a entitat independent de la Unió Industrial. Fou un dels fundadors i principal animador de la Federació Patronal de Sabadell (FPS) i president del seu consell directiu, el 1921 és vicepresident del Gremi de Fabricants i en seria president l’any següent.

l’11 de febrer de 1920 esclataren dues bomes a casa de l’empresari Antoni Cusidó i altres dues a casa de Jaume Brullet, poc després fou tirotejat el cotxe de Joan Grau Puig i el seu sòci que en sortiren ilesos, un any abans, el 10 de març de 1919 havia sigut assassinat Manuel Bordones, acusat d’haver d’esquirol durant la vaga de la Canadenca i poc després el transportista Domènech Llobet Padró.

L’estat al 1920 aprovava la “Llei de Fugues”, pràctica consistent en simular la fugida d’un detingut i abatre’l a trets amb aquesta excusa, el militant de la CNT Gregori Daura Ràdua mort el 5 de desembre de 1920 se’n considera la primera víctima. Per la seva banda el sindicat lliure de la patronal el 30 de novembre de 1920 va assassinar l’advocat laboralista i diputat republicà per Sabadell, Francesc Layret;  el 2 de setembre el sindicat lliure va tirotetajar al carrer Bonavista el 2 de setembre de 1921 al sindicalista i republicà federal Josep Artigas, que va morir el 14 d’octubre a causa de les ferides.
_________________________________________________________________

Castells, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República 1918-1936, Edicions Riutort, Sabadell, 1980.

Luque i Fernández, Rafael. La junta de reformes socials de Sabadell (i III) (1920-1923). Revista Arrahona. Sabadell, 2001

Santamaria, Antonio. Els anys del pistolerisme (1). iSabadell.cat. 25 d’octubre del 2015 <http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-els-anys-del-pistorelisme-1/> [Consulta:21 de gener del 2016].

Pascual Salichs, Pere

21 dissabte gen. 2017

Posted by in Alcaldes, Bàndol nacional, Catalanisme conservador, Lliga Catalana, Lliga Regionalista

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

pere

De professió advocat, exercí com a diputat segon del Col·legi d’Advocats de Sabadell  de 1924 a 1945. Fou Alcalde de Sabadell del 3 de desembre de 1918 a l’1 d’abril de 1922, substituit mitjançant un Reial Ordre per Antonio Cusidó. Un cop deixat el càrrec, el 1923 es presentà com a candidat a Corts per la Lliga Regionalista. També fou president de la Lliga Regionalista de Sabadell.

Durant la seva alcaldía, amb el suport de la Cambra de Comerç i el Gremi de Fabricants, el 26 d’abril de 1919 va demanar al ministre de Guerra un regiment que fos destinat a reprimir les protestes obreres. Pascual Salichs es va dirigir al director de la Guàrdia Civil i al Ministre de Governació per recorda’ls-hi que la caserna de la Guàrdia Civil havia estat costejada per la població, amb un cost de 300.000 pessetes, i reclamant-los que fos convertida en Comandància, amb més efectius d’infanteria i sobretot forces de cavalleria.

Salichs va mantenir dures discussions amb la oposició republicana respecte el projecte de l’arribada dels Ferrocarrils catalans a la ciutat, els republicans eren partidaris que el tren passés sota terra i Salich s’hi oposava, finalment els republicans van guanyar la partida i les vies van ser soterrades, el primer tren arribà a Sabadell el 20 de setembre de 1925, però el projecte s’havia iniciat molt abans amb la seva legalització el 17 de desembre de 1912.

Salichs fou secretari municipal durant la República i no s’exilià, passà la guerra a Sabadell. Al acabar la Guerra Civil, s’incorporà novament a la secretaria de l’Ajuntament i escrigué nombrosos articles com a col·laborador a Boletín i a la premsa local de Falange  a la secció fixa titualada “Humaredas”, sota el pseudònim de “Nihil”. 

En el primer número del diari de FET-JONS Sabadell, Pascual Salichs ja va demostrar haver abandonat el seu catalanisme anterior: ” … En una palabra: ha de poseer (la ciutat) cada factor y elemento integrante de la ciudad, ser individual o colectivo. la firme convicción de que la ciudad es el taller de la máximo laboriosidad? del que somos obreros todos, para dar satisfacción a todas las necesidades. desde las de como entidad física y material, a las de gran envergadura espiritual. económica. cultural benéfica pero como célula tan solo de UM Entidad superior única e indivisible que es España” (1)

_________________________________________________________________

(1) Martin  Berbois, Josep Lluís. El destí dels membres de la Lliga Catalana de Sabadell de 1936 fins els primers anys del franquisme. Arraona: revista d’història, AHS. Núm.28, 4a època.  2004. (P.164-185)  <http://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/204214/280847> p.179. [Consulta: 20 de gener del 2016]

Castells, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República 1918-1936, Edicions Riutort, Sabadell 1980.

Martin  Berbois, Josep Lluís. El destí dels membres de la Lliga Catalana de Sabadell de 1936 fins els primers anys del franquisme. Arraona: revista d’història, AHS. Núm.28, 4a època.  2004. (P.164-185)  <http://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/204214/280847> [Consulta: 20 de gener del 2016].

“Història de Sabadell” La Lliga i Franco (1936-1939). Santamaria, Antonio. iSabadell.cat. 18 de desembre del 2016<http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-la-lliga-i-franco-1936-1939/> [Consulta: 20 de gener del 2017].

“Història de Sabadell” Els anys del pistolerisme (1). Santamaria, Antonio. iSabadell.cat. 25 d’octubre del 2015 <http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-els-anys-del-pistorelisme-1/> [Consulta: 20 de gener del 2017].

“Història de Sabadell” L’arribada dels ferrocarrils de Catalunya 1919-1925. iSabadell.cat <http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-larribada-dels-ferrocarrils-de-catalunya-1919-1925/> [Consulta: 20 de gener del 2017]

Colomer i Colomer, Wenceslau

20 divendres gen. 2017

Posted by in Militants comunistes, PSUC

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

Fill d’un firaire de cavallets. Durant la II República a Sabadell fou dirigent del Partit Comunista de Catalunya. Fou detingut acusat de participar en els fets d’octubre de 1934, aixecament contra el govern dretà de la CEDA. S’afilià a les Joventuts Comunistes Unificades desde la seva creació a l’abril de 1936, en esclatar la Guerra Civil fou nomenat Secretari General de les Joventuts Comunistes Unificades, en substitució de Martí Salvat. Formà part de la I Conferència Nacional del PSUC que tingué lloc el juliol de 1937, on fou elegit membre del Comitè Central i també del Comitè Executiu degut  a que era Secretari General de les Joventuts.

S’alineà amb els partidaris de la centralització del poder comunista en el PCE, posicionament que el dugué a enfrontar-se amb el Secretari General del PSUC, Joan Comorera.

Un cop acabada la guerra s’exilià a França i fou apartat del Comitè Central d’Anvers (març de 1939), però es posicionà a favor de Comorera quan començaren un seguit d’expulsions i depuracions dins el PSUC. L’any 1942 s’incorporà al secretari restringit del PSUC, i el 1944, ja a Mèxic es casa amb filla de Joan Comorera, Nuria Comorera. El 1945 retornà a França on s’ocupà de la secretaria d’organització del partit i mantingué una estreta relació amb els dirigents del PCE i especialment amb Santiago Carrillo. Formà part de la comissió d’investigació que va propiciar la destitució de Ramon Soliva com a responsable del PSUC a l’interior, arran de la caiguda d’una vuitantena de militants. Amb motiu de la celebració del XIII aniversari de la fundació del PSUC, en plena crisi amb Comorera, publicà un article on es mostrava favorable de l’integració del PSUC dins el PCE, com a organització orgànica, i particià en el míting que tingué lloc a Tolosa de Llenguadoc, el 28 d’agost de 1949, on no hi asistí Comorera. Fou clau en l’expulsió de Comorera del PSUC, però posteriorment es distancià del PCE, a causa de l’actitud hostil que continuaven mostrant vers a Comorera. Quan es va celebrar el I Congrés del PSUC, l’abril de 1956 ja no ocupava cap càrrec.

_________________________________________________________________

Martínez de Sas, María Teresa; Pagès Blanch, Pelai. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Païssos Catalans. Edicions Universitat de Barcelona i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.

Wenceslau, Colomer. La J.S.U de Catalunya per la unitat combatent de la joventut catalana. Mèxic : [Delegació a Mèxic del C.E. de la J.S.U. de Catalunya], 1946

Ribé i Garcia, Salvador

20 divendres gen. 2017

Posted by in Alcaldes, Círcol Republicà Federal

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

img

Centelles, 14 de febrer de 1872 – Buenos Aires, 27 de febrer de 1944.

Nascut a Centelles, vingué a Sabadell de molt jove per treballar al tèxtil i més endavant és convertí en empresari del sector. Gran admirador del dirigent republicà federal Francesc Pi i Maragall, s’afilià al Círcol Republicà Federal. Fou elegit el 14 d’abril de 1931 primer alcalde de la II República a la ciutat, càrrec que ocupà fins l’1 de febrer de 1934. Durant el seu mandat es prioritzà l’accés a la cultura i l’ensenyament de la població treballadora. Es construïren diverses escoles, s’inagurà el museu d’història i s’edità el llibre de Miquel Carreras Elements d’història de Sabadell, que varen regalar als col·legials.

________________________________________________________________

Nomenclàtor. «Carrer de l’Alcalde Ribé». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 20 de gener del 2017].

“L’escola pública de Can Rull memòria viva de la dignitat republicana de Sabadell”. Conèixer Catalunya. <http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/04/lescola-publica-de-can-rull-memoria.html>. 22 d’abril del 2015 [Consulta 20 de gener del 2017]

Folguera i Duran, Manuel

13 divendres gen. 2017

Posted by in Burgesia i clergat s.XIX-XX, Centre Català, Lliga Catalana, Lliga Regionalista, Unió Catalanista

≈ Deixa un comentari

Sabadell, 2 de maig de 1867-Barcelona, 6 de setembre de 1951

img

Empresari llaner i catalanista conservador. Treballà d’enginyer a la colònia Güell, on hi residí sis anys , de 1891 a 1896 (i posteriorment hi tingué una segona residència), i on hi nasqué l’any 1893 el seu fill, el poeta Joan Folguera i Poal (Santa Coloma de Cervelló 1893, Barcelona 1919). Com a enginyer també va planificar el  Vapor Pissit i el Vapor Codina de Sabadell, aquest últim situat aprop de l’estació per rebre el Vapor d’Asturies i Anglaterra.

S’introduí als àmbits del catalanisme a través de Ferran Agulló i Sebastià Farnés. A partir de 1885 col·laborà a la publicació L’Arch de Sant Martí, el 1886 participà en la creació del Centre Escolar Catalanista del que en fou tresorer i vicepresident. Fundà al Centre Català de Sabadell i esribí a Lo Catalanista. Fou el primer secretari de la Lliga de Catalunya i president de la Unió Catalanista.

Exercí de president del Centre Català de Sabadell entre 1898 i 1900. El 1909 fou elegit diputat provincial per la circumscripció de Sabadell-Terrassa i de 1914 a 1936 presidí l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, institució que promovia la normalització i expansió de l’ensenyament en llengua catalana

Es posicionà amb els sectors més dogmàtics del catalanisme representats pel grup de La Reinaixensa, format entre altres per Àngel Guimerà i Pere Aldavert, que predicaven l’abstencionsme en totes les eleccions, ja que segons ells, aquestes només aconseguien embrutar la puresa del moviment. Aquesta postura intransigent, provocà forts enfrontaments amb el sector possibilista d’Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó o Verdaguer i Callís, que el 1901 constituïren la Lliga Regionalista, el primer partit polític modern del catalanisme conservador. Aquesta actitud li valdrà una dura campanya en la seva contra des de les planes de La Veu de Catalunya, el diari de la Lliga. El 1900 va presidir la comissió catalana a Madrid que fou rebuda per la reina regent a qui li exposaren les reivindicacions catalanistes. El 1909, quan era diputat provincial de Barcelona, va presentar un primer projecte de Mancomunitat, que resultà essencial per a l’aprovació posterior de la institució.

Duran i Folguera formà part del sector més conservador del catalanisme. Tenia una concepció de la història d’un passat ídilic medievalista i fou seguidor de les tesis nacional-catòliques del bisbe Torres i Bages, defensant l’ordre social i el paternalisme per sobre de les reclamacions obreres. S’oposà contundenment a les reivindicacions del moviment obrer, considerava les tesis socialistes i anarquistes vingudes d’elements obrers de fora de Catalunya. Durant la Vaga de Seydoux al desembre de 1910,  formà part de la delegació sabadellenca que s’entrevistà amb el Governador Civil per demanar l’increment de la força pública per reprimir la vaga. Segons ell, els 200 guàrdies civils d’infanteria i 27 de cavalleria destinats a Sabadell eren insuficients per acabar amb la revolta obrera, i sol·licità reforços de l’esquadró de cavalleria situat a Granollers.

Escrigué a les següents publicacions: Lo Catalanista (1887-95) de Sabadell, L’Arc de Sant Martí, Renaixement, Ofrena, Calendari Català de Manresa, Nosaltres Sols! i La República de les Lletres de València.

__________________________________________________________________

Ollé i Romeu, Josep. M. Homes del catalanisme. Bases de Manresa. Diccionari biogràfic. Rafael Dalmau (editor), col·lecció “Camí Ral”, núm. 6. Barcelona, abril del 1995.

Santamaria, Antonio. “Història de Sabadell”. La gènesi del catalanisme: del Centre Català a la Lliga Regionalista. iSabadell, 22 d’agost del 2015.  <http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-la-genesi-del-catalanisme-del-centre-catala-a-la-lliga-regionalista/>

Nomenclàtor. Ajuntament de Sabadell. Manuel Folguera, carrer de <http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=17649&Itemid=129>

Costa i Deu, Joan

26 dilluns des. 2016

Posted by in Bàndol nacional, Catalanisme conservador, Lliga Catalana, Lliga Regionalista

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

img

Joan Costa i Deu, retratat per Joan Vilatobà (1927)

Sabadell, 22 de maig de 1883-Gènova, 23 de febrer de 1938.

Conegut com a Joan Costa i Deu, fou un periodista i escriptor català de la conservadora Lliga Regionalista. Començà com a periodista quan estudiava a Barcelona, escrivint articles al setmanari político-regionalista La Creu del Montseny (1899-1900). El director literari era el reconegut poeta Jacint Verdaguer, i hi participaven  joves promeses que es convertirien en intel·lectuals com el filòsof Eugeni d’Ors, l’escriptor, poeta i polític Jaume Bofill, el poeta i autor teatral Xavier Viura, el novel·lista Joan Oller, i l’autor dramàtic i periodista Pompeu Crehuet.

De 1903 a 1904, fou el director del Diario de Sabadell: periódico independiente de avisos y noticias (1903-1905), durant els dos anys que exercí de director per aquest diari, també treballà de corresponsal al diari de la Lliga Regionalista  La Veu de Catalunya.  El 1905 fundà i dirigí la revista Catalunya: publicació quinzenal (1905-1910). El 1907 deixà la direcció de la revista Catalunya: publicació quinzenal per entrar de redactor en cap a La Veu de Catalunya. Càrrec que simultanejà amb la de corresponsal dels diaris de caire conservador La Almudaina, de Palma de Mallorca (1887-1953); El País, de Lleida (1879-1934); El Dia, de Terrassa (1918-1939), i El Pla de Bages, de Manresa (1904-1937).El 1925 fundà l’editorial Biblioteca Sabadellenca.

Costa i Deu, presidí l’Associació de Periodistes de Barcelona entre 1932 i 1936. Aquesta associació desde el seu naixement, intentà trobar la manera d’unir-se amb les altres entitats periodístiques de la ciutat, defensant la fusió de totes les entitats periodístiques en una de sola, però aquest projecte fracassà a causa de la creixent politització i conflictivitat social de la societat catalana que va provocar que l’entitat es dividís entre partidaris d’ERC i de la Lliga Regionalista.

Un mes després d’esclatà la guerra civil, el 21 d’agost, s’exilià amb tres companys més, gràcies a les gestions de Lluís Sentís i del conseller de Governació Josep Maria Espanya d’ERC, que signà els passaports. Un cotxe de la Generalitat els va recollir al seu amagatall i els conduí al port on partiren cap a Gènova amb el vaixell alemany Leiverkusen. A Gènova  va fer d’enllaç entre els exilitats del bàndol nacional i el consolat franquista, a més de passar informació sobre persones d’esquerres, sota el pseudònim de Gio-vanni Meliani, va escriure dos llibres propagandístics, l’opuscle Cento Martiri della Revoluzione del 1936 nella Catalogna, juntament amb Modest Sabater; i amb col·laboració amb el caputxí Antonio Maria de Barcelona, Barcelona sotto l’incubo del terrore rosso. En el primer parlava dels assassinats de cent eclesiàstics a mans de grups “incontrolats” i el suposat desgovern a la Barcelona republicana; i en el segon criticava durament la república i es posicionava a favor del bàndol franquista. En un carta al poeta i sacerdot sabadellenc mossèn Camil Geis li confessà: “si fos jove seria a la guerra, ara vell com sóc, no em queda altre remei que seguir vivint a l’estranger, escrivint contra la revolució”. Va morir sobtadament un 23 de febrer de 1938 sense poder veure la victòria franquista.Des del 1973 un carrer de la ciutat de Sabadell situat a la Zona Hermètica porta el seu nom.

________________________________________________________________

Martin i Berbois, Josep Lluís. La Lliga Regionalista de Sabadell o l’ocàs d’un partit (1931-1945), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008.

Martin i Berbois, Josep Lluís. Joan Costjussà i Deu: Un esbós biogràfic d’un periodista oblidat. Trípodos, núm 34. Barcelona, 2014. (pàg.215-228)ISSN: 1138-3305.

Santamaria, Antonio. Història de Sabadell: La Lliga i Franco (1936-1939). iSabadell.cat. 18 de desembre del 2016. <http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-la-lliga-i-franco-1936-1939/> Consulta: 22/12/2016.

Nomenclàtor. Ajuntament Sabadell. <http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=18032&Itemid=118&search=Costa%20i> Consulta: 22/12/2016.