Farràs i Baró, Manuel

Etiquetes

Sabadell 1899-1974

De professió paleta, destacà també com a ciclista. Militant socialista i comunista, primer dirigí el PSOE i la UGT, vinculat a la Unió Socialista Catalana (USC)..A les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, fou elegit conseller de l’Ajuntament, amb l’alcaldía de Magí Marcé del Círcol Republicà Federal (CRF). S’integrà posteriorment al PSUC i a les eleccions municipals del 17 d’octubre de 1936, fou elegit edil i s’encarregà de l’Assistència Ciutadana. La seva proposta fou clau perquè Josep Moix fos elegit alcalde pel ple municipal el febrer de 1937. Fou l’últim secretari general del PSUC sabadellenc, substituí a Josep Moix a l’alcaldia l’agost del 1938 i hi restà fins el 21 de gener de 1939, ja que marxà al front, passant el càrrec a Miquel Bertrand Oliart, l’últim alcalde de la II república.

Al final de la Guerra Civil, s’exilià a França, rebé l’ajuda del SERE, institució controlada per Josep Moix, i marxà a Xile. Al 1942 s’alineà amb els crítics del PSUC, tot i que va estar-hi afiliat fins la seva mort.

____________________________________________________________

Martínez de Sas, Maria Teresa; Pagès i Blanch, Pelai. Història del moviment obrer als Països Catalans. UB i Publicacions Abadía de Montserrat, 2000.

 

 

 

Badia Joval, Arcadi

Etiquetes

Sabadell 1893-1980

Obrer de la llana i membre de la CNT. Amb només nou anys va participar a la Vaga General de 1902, cremant la barraca de burots de Can Cuadras de Sabadell. Membre de la Federació Obrera de Sabadell (FOS), va participar també a la Vaga General de 1910 i participà com a delegat dels sortejadors de llana al Congrés de Sants de CNT catalana, la Confederació Regional del Treball de Catalunya, el juny i juliol de 1918. Vinculat a la massoneria, l’any 1923 va participar en la creació del Centre d’Estudis Psicològics i fou membre de la societat filantròpica La Emancipación. Durant la II República milità al Partit Radical, però va acabar donant-se de baixa. Assessorà als treballadors en els principals conflictes sindicals de la ciutat.

_________________________________________________________________

Martínez de Sas, Maria Teresa; Pagès i Blanch, Pelai. Diccionari Biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Ed. UB i Abadía de Montserrat, 2000.

Crespí i Vergés, Conrad

Etiquetes

conrad

Sabadell, 4 d’agost de 1908 – 22 de març de 1982. Sabadellenc supervivent del camp d’extermini nazi de Mauthausen. Nét de Feliu Crespí i Cirera, alcalde federal de la ciutat durant la I República. Es casà amb Emilia Niubó Domènech.

Estudià al Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria i començà a treballar de contable. Fou membre de la Junta del Foment de la Sardana i del Club Natació Sabadell, així com fundado de l’Esbart Dansaire. Políticament, de ben jove ja començà a milità al Círcol Republicà Federal i posteriorment a Estat Català i a ERC.

El 1939 amb la derrota republicana hagué d’exiliar-se a França on formà part de la 15a Companyia de Treballadors Estrangers. El juny de 1940, va  ser capturat pels alemanys a Bray-Dunes, prop de Dunkerque, internat a Mauthausen, aconseguí marxà formant part d’un transport d’invàlids que es dirigia cap el camp de Dachau (prop de Munich), camp de presoners polítics on les condicions no eren tan dures com el de Mathausen. El 29 d’abril de 1945 va ser alliberat per l’exèrcit dels EUA. Retornà a Sabadell el 23 d’agost de 1946 on hi restaría fins a la seva mort. Una plaça de la ciutat al barri de Covadonga porta el seu nom.

_________________________________________________________________

Benaul Berenguer, Josep M.; Onetti Vera, Antonio; Torruella Llopart, Jordi. Víctimes sabadellenques de la deportació als camps nazis. Una primera aproximació. Arraona, revista d’història, 30, 2006, pàg. 124-125.

Nomenclatòr. Ajuntament de Sabadell <http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=18047&Itemid=122>

Bartomeu i Valls, Joan

Etiquetes

img

Sabadell, 28 de març de 1907 – Angeac-Charente, Charente, 27 de juliol de 1944.

Fill de pares treballadors, de Salvador Bartomeu i  Farré i de Caterina Valls i Tiana. Va estudiar primària al Col·legi del pastor Antoni Estruch, posteriorment als Escolapis, i com a tècnic tèxtil a l’Escola Industrial de Sabadell. S’inicià al món del treball, a l’empresa Carol i Cia, més coneguda com a “Cal Jepó” al barri d’Hostafrancs de Sabadell, on arribà a ser contramestre de telers, posteriorment entrà a treballar realitzant la mateixa tasca a la fàbrica de Vicenç Planas.

Es formà com a orador al Centre d’Estudis Psicològics però l’abandonà al 1927 juntament amb altres afiliats al oposar-se a les teories esperitistes, durant la dictadura de Primo de Rivera es reunia al Centre Cultural Recreatiu i s’inicià en la militància política al Círcol Republicà Federal. Al 1930, va ser un dels fundadors del Bloc Obrer i Camperol (BOC) a Sabadell, fou candidat pel BOC al districte 4t a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931  i col·laborà en diverses publicacions d’esquerres: La Humanitat, òrgan d’ERC; L’Hora, òrgan del BOC; La Batalla, diari del POUM, i L’Impuls. Va ser fundador i bibliotecari del Centre Cultural Recreatiu . En esclatar la guerra s’allistà com a voluntari al front d’Aragó, on comandaria una columna d’artilleria del POUM formada per divuit milicians. Al front, Bartomeu publicà un periòdic de campanya anomenat Artilleria roja, la redacció del qual anava a càrrec dels companys del POUM Camil Formosa, Evarist Ribell i Ricard Simó. Un cop acabats els Fets del Maig del 37, amb la fi de la ocupació de l’edifici de Telefònica per part dels milicians de la CNT i el POUM, els primers, però sobretot els membres del POUM, van ser durament perseguits, entre ells també Bartomeu que acabà detingut. Un cop acabada la guerra, s’exilià a França, on va ser internat en diversos camps de concentració. Els companys sabadellencs del POUM l’ajudaren a evadir-se del camp de Barcarès i l’acolliren a Montpeller.

Bartomeu, continuà la lluita antifeixista, allistant-se com a voluntari a la Resistència Francesa, però finalment va caure en combat contra l’exèrcit nazi el 27 de juliol de 1944. Va ser enterrat al cementiri de Chasseneuil. A Saint-Pierre d’Embarrach, prop d’on va morir, posteriorment s’hi va construïr un monòlit en homenatge seu. També desde 1985, un carrer de Sabadell porta el seu nom.

_________________________________________________________________

Martínez de Sas, Maria Teresa. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans,  Abadía de Montserrat i Universitat de Barcelona, 2000 <https://books.google.es/books?id=vSiTVhCBM2UC&pg=PA186&lpg=PA186&dq=Joan+Bartomeu+i+Valls&source=bl&ots=yUVQaXK0GX&sig=mqG7xn0w0r3hMftUYpuPH2VUwLo&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjK0PTS28jQAhVCExoKHZ85AgcQ6AEIIzAB#v=onepage&q=Joan%20Bartomeu%20i%20Valls&f=false> [Consulta 27 de novembre del 2016].

Masjuan Bracons, Eduard. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939). L’altra aventura de la ciutat industrial. UAB, Servei de Publicacions. Bellaterra, 2006.

Nomenclàtor, carrer de Joan Bartomeu. Ajuntament de Sabadell. <http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=17777&Itemid=118&search=bartomeu> [Consulta 27 de novembre del 2016].

 

Balart i Armengol, Joan

Etiquetes

balart

Sabadell, 22 de novembre de 1882 – 17 de desembre de 1960. Industrial metal·lúrgic, inventor i militant d’ERC.

Casat amb Apolonia Mariné i Huguet. Estudià primària als Escolapis i posteriorment a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis, al acabar començà treballant d’aprenent de metalúrgia, feina que compagina amb els estudis de peritatge mecànic i electricista. El 1906 creà la seva pròpia empresa de construcció de motors elèctrics i instal·lacions electroindustrials. Construí la primera màquina de pastar farina per a l’elaboració de pa que funcionava amb un sistema helicoïdal. Balart venia la seva maquinària a terminis ja que la majoria dels seus clients eren artesants sense gaires recursos, fet que li va causà problemes de capitalització però que aconseguí superar.

El 1905, amb 23 anys, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Sabadell com a republicà unionista. Un any més tard, formà part de la junta directiva com a vocal del Centre Lírich-Dramàtich, una entitat cultural que agrupava persones de diverses tendències polítiques i tenia com a objectiu ser la primera associació de progrés moral i intel·lectual de la ciutat. A finals del 1925 formà part del consell directiu de l’Associació d’Obrers i Empleats Municipals de Sabadell com a bibliotecari.

Durant el 1930, també es dedicà a la construcció i venda de molins. Milità al Casal Català d’Esquerres de Sabadell que forma part d’ERC, el 12 d’abril de 1931 va ser elegit com a regidor per ERC i va formar part del primer Ajuntament republicà com a tinent d’Alcalde de Salvador Rivé. Va ser escollit diputat d’ERC a les eleccions al Parlament del 20 de novembre de 1932. Formà part de la Comissió permanent de Pressupostos i de la Comissió d’Actes.

La Guerra Civil va danyar la seva indústria panificadora de Sabadell, ja que les tropes de Líster al marxar de la ciutat van cremar la seva fàbrica amb un valor de més de mig milió de pessetes. Durant la Guerra va ser un home proper a Tarradellas. A finals de juny del 1937, fou un dels diputats de la Generalitat que formaren part de la Delegació de Catalunya de la Subsecretaria d’Armament i Municions, creada pel Ministre de Defensa, Indalecio Prieto. A l’octubre del mateix any, va ser nomenat representant de la Generalitat a la Comissió d’Indústries de Guerra, exercint les funcions de Vicepresident. Amb la victòria nacional s’exilià a Montpeller on frequentà la Residence des Intellectuels Catalans. A principis de 1940 es dirigí a Mèxic, on hi residí deu anys. Va continuar treballant com a metalúrgic i donà suport als “nens de Moreila”, així mateix es posicionà a favor de les tesis terradallistes, defensant la vigència de la legalitat republicana i l’Estatut de 1932. Es mostrà crític amb algunes accions del republicanisme espanyol, com la Junta Española de Liberación, creada el novembre del 1943. Una mesos abans, el febrer del 1942, li havia estat concebut un socors extraordinari de 300 pesos per la Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles, per haver estat vicepresident i representant de la Generalitat a la Comissió d’Indústries de Guerra. Al 1950 va poder retornà a Sabadell sense ser castigat per la seva militància repúblicana, fins la seva mort exercí de president del consell d’administració de Talleres Balart, SA.

Actualment un carrer de la ciutat de Sabadell al barri de Can Puiggener porta el seu nom.

_________________________________________________________________

memòriaesquerra.cat. La hiperenciclopèdia d’Esquerra Republicana de Catalunya. Fundació Josep Irla. <http://www.memoriaesquerra.cat/plana.php?veure=bio&cmb_alf=143&lletra=B> [Consulta 21 nov.2016].

nomenclàtor. Ajuntament de Sabadell. <http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=17778&Itemid=118&search=balart>

Renom i Soler, Fidela

Etiquetes

images

Sabadell, 18 de gener de 1891 – Barcelona, 11 de setembre de 1987

Va néixer al carrer Horta Novella de Sabadell, els seus pares Dolors i Manel, la van portar a la Institución Libre de Enseñanza (ILE), portada a la ciutat pel mestre Fabián Palasí que també va ser director de la revista Nueva Era, òrgan informatiu oficial de la Federación Espiritista Española. Fidela, com Amalia Domingo era espiritista, i tingué tres fills: Joan, Mateu i Enric.

Feminista i republicana federal, treballà en el tèxtil com a ordidora. va ser la primera dona elegida regidora de l’Ajuntament de Sabadell, l’1 de febrer de 1934 amb la candidatura del Círcol Republicà Federal. Ocupà la regidoria d’Assistència Social, des d’aquesta va reformar la Clínica de Maternologia, va posar com a dia institucional el dia de la mare i com a tasca més important, va crear la Lliga Laica Femenina, per tal de treballar per l’emancipació de la dona obrera, lliure de tot prejudici  de caràcter religiós. La Lliga s’encarregà de creà dues escoles bressol laiques, les primeres gratuïtes per fills d’obrers, així mateix, creà amb l’ajuda de Magda Lladó i Núria Gispert del Bloc Obrer i Camperol (BOC), el primer cos d’infermeres laiques.

Apart de la seva militància al Círcol Republicà Federal, també participà a la Sociedad de Actos Civiles La Emancipación, fundada per Tomàs Vilador el 1882 per tal de promoure els naixements, bodes i enterraments civils, d’altre banda, tingué un paper actiu en les activitats de l’entitat espiritista Centre d’Estudis Psicològics.

Amb la victòria franquista, Fidela Renom s’exilià a França, on i restà fins l’any 1947. El seu fill major, Joan, mor a l’ofensiva de l’exèrcit republicà a Sierra Trapera (Extremadura). El 1961 amb 70 anys, li deixen reprendre la seva professió i treballà a l’assistència social a la tercera edat a la Residència de les Llars Mundet, desde aquesta també col·laboraba amb el periòdic trimestral Mundet-Paradís i formava part del seu consell de redacció. Renom va morir el 1987 a Barcelona i fou enterrada tal com va demanar, al departament laic del cementiri de Sabadell. El 1998 es va posar nom a una plaça cèntrica de la seva ciutat, Sabadell.

_________________________________________________________________

Nomenclàtor, Ajuntament de Sabadell. <http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=17913&Itemid=122> [Consulta: 15 de novembre del 2016].

Fidela Renom Soler, 1891. La Boca d’Or. 18 de gener de 2016. <http://labocadora.blogspot.com.es/2016/01/fidela-renom-soler-1891.html> [Consulta: 15 de novembre del 2016].

Viladoms Valls, Jaume

Etiquetes

Sabadell, 19 de juliol de 1913 – 16 d’octubre de 1976

viladomsj

Pedagog, esperantista i militant socialista.

Estudià primària a Cal Tatxé i posteriorment a l’Escola industrial, on després donaria classes de matemàtiques i esperanto. Als catorze anys entrà d’aprenent de fresador a l’empresa Menna Claramunt i als dinou treballa d’ operari fresador a cal Baciana. Ben aviat compatibilitza la seva formació com operari amb la seva vocació pedagògica, i comença a donar classes de matemàtiques i esperanto a joves aprenents, a l’Escola Industrial i  els vespres i caps de setmana a casa seva. Compaginà el treball pedagògic amb la seva activitat política, primer al Círcol Republicà Federal, on es dedicà a ordenar la seva biblioteca i va conèixer els futurs companys del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM); i durant la dictadura de Primo de Rivera, s’afilià a la Federació Comunista catalano-balear. Amb la proclamació de la segona república, s’afilia al BOC i al POUM i acabada la guerra fou un dels fundadors del Moviment Socialista de Catalunya (MSC).

Durant la guerra  fou secretari general de la Unió Sindical de Sabadell (USC) i va crear i dirigir l’Institut Marx-Lenin, durant la guerra va treballar de fresador per les indústries de guerra. Amb la victòria feixista s’hagué d’exiliar i passà per diversos camps de concentració francesos fins que finalment va ser transferit al camp de concentració de Burgos. Al tornà a Sabadell fou depurat per l’Ajuntament franquista que l’acabà empresonant. Reprené la vida laboral dirigint l’Escola d’Aprenents Aismalibar de Montcada i Reixach i s’incorporà a la lluita clandestina amb el MSC. El 1948 se celebrà a casa seva el Segon Congrés del MSC, presidit per Josep Pallach. Al 1953 fou detingut amb altres companys del partit i passà setze mesos a la Presó Model de Barcelona. Al sortir d’aquesta, havia perdut la feina i es dedicà a donar classes de mestratge industrial a casa seva, on fundaría l’Acadèmia Delta al 1955. El 1968 va donar-se de baixa de la Universal Esperanto Asocio com a mostra de protesta per la presidència de Franco en el Congrés Internacional Esperantista que es celebrà a Espanya.

Mor a l’octubre de 1976, quan havia de participar en el primer míting socialista a Sabadell que formava part del procés de constitució del PSC, el míting per la llibertat celebrat el 23 d’octubre a Sabadell serà presidit per una gran foto seva com a homenatge. La ciutat li ha dedicat al seu nom a una plaça amb un monument al barri de la Creu Alta on anteriorment hi havia el camp del Sabadell, i  a un centre educatiu i una escola al barri de Gràcia.

_________________________________________________________________

Marcet, Joan. Jaume Viladoms, mestre d’obrers. Fundació Rafael Campanals. Arxiu Històric. 5 p. <http://www.fcampalans.cat/arxiu/uploads/fons_biografic/pdf/Viladoms%20Valls,%20Jaume.pdf>. [Consulta: 13 d’octubre del 2016]

Martínez de Sas, Maria Teresa; Pagès i Blanch, Pelai. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Montcada i Reixach: Edicions Univeristat de Barcelona / Publicacions Abadia de Montserrat, 2000. p.1447. ISBN: 848415243X/848338227X

Masjuan, Eduard (coord). Jaume Viladoms i Valls 1913-1976. Record homenatge al mestre  i lluitador social. Sabadell: Fundació Jaume Viladoms, 2010. p.119 [Entrevistes a exalumnes de Jaume Viladoms]. ISBN: 9788461487370

Jaume Viladoms. Youtube .KISTV-Movadanoj : 5 de maig del 2008 [Video sobre Jaume Viladoms i l’esperanto]. <https://www.youtube.com/watch?v=IbQB9Bfm6G4> [Consulta: 13 d’octubre del 2016].

Sarradell Pascual, Enric

Etiquetes

Sabadell 1894 – Manresa 196?

sarradell

Es va llicenciar a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona l’any 1893. Fou un dels personatges principals de l’Ajuntament franquista sabadellenc, exercí com a cap de governació de la Corporació Municipal i del Negociat de Premsa de l’Ajuntament de Sabadell.

Sobretot va destacar pel seu càrrec d’inspector en cap de Vigilància del 20 de desembre de 1924 fins al 2 de juliol de 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera. Sarradell exercí un ferm control policial, anteriorment, durant la Vaga Revolucionària de 1917 i assessorat pel tinent coronel de la Guàrdia Civil Manuel Tejido, va reprimir durament els vaguistes. Després de la guerra, fixà la seva residència a Manresa. Als anys quaranta, els càrrecs franquistes el van acabar aïllant a causa del seu extremisme, el 1942 l’arxiver municipal mossèn Ernest Mateu va vetar la publicació del manuscrit Sabadell màrtir que Sarradell havia ofert a l’Ajuntament. Carlista, germanòfil i furibundament contrari al marxisme i a la massoneria, a més d’antisemita declarat. A principis de 1960 encara escribia articles a la revista Tradición.

Sarradell escribí nombrosos articles, sempre defensant els postulats reaccionaris, primer defensant el tradicionalisme carlista, amb articles contra les escoles laiques a La Gazeta del Vallés, acusant-les de ser centres de corrupció i de promoure la masoneria. Posteriorement carregaria contra la proclamació de la II República i amb la victòria franquista realitzaria articles lloant el nou règim. Així mateix, escribí diversos articles sobre la ciutat de Sabadell i la seva tasca municipal.

SARRADELL2.jpg

sarradell

Sarradell Pascual,Enric. “Manresa” Cómo se liquida una Revolución. Manresa, 26 de maig de 1942.Arxiu Comarcal del Bages <http://www.memoria.cat/franquisme/es/content/escritos-franquistas-prensa> [Consulta: 11 d’octubre del 2016].

Alguns dels seus escrits són:

La Organización Tradicionalista del Trabajo: estudio político social, leído por su autor en la Asamblea General Tradicionalista, celebrada en Zaragoza. Sabadell, Imp. Montaner, 1922.

La Boina roja:Canción de Gesta.  Tipografia Vives.Sabadell,  1939.

Cartas a un preguntón: temas permanentes. [presentació de Juan Bta. Vives; pròleg de R. Espelt]. Consejo Local de Cultura. Manresa, 1948. 102 p.

La portentosa aventura de un paracaidista alemán, Leyenda de guerra, 1953. 55 p.

_________________________________________________________________

Castells, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República 1918-1936. Sabadell: Edicions Riutort,  1980.

Castells, Andreu. Quaranta-dos anys de diaris sabadellencs en català. Revista Arraona. Sabadell, 1977<http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/viewFile/202302/280226>.[Consulta:11 d’octubre del 2016].

Santamaria, Antonio. La dictadura de Primo de Rivera 1923-1930. “Història de Sabadell”. Isabadell.cat <http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-la-dictadura-de-primo-de-rivera-19231930/> [Consulta: 11 d’octubre del 2016].

Sanmiquel i Planell, Josep Miquel

Etiquetes

Sabadell, 9 de febrer de 1920 – 10 d’agost de 2010

Fill d’empresaris de la indústria tèxtil, estudià primària als Escolapis de Sabadell, posteriorment, estudià comerç a l’Acadèmia Miralles de la mateixa ciutat i dos cursos durant el 1936 i 1940 equivalents a la llicenciatura d’economia a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona. Formà part del grup promotor del Club Racó de Sabadell que pertanyia i pertany a l’Opus Dei, juntament amb Joan Argemí i Fontanet i Joan Gambús. Participà a les activitats de la Parròquia Concepció i d’Acció Catòlica.

La seva militància política tingué lloc durant el franquisme, va militar al Frente de Juventudes des del 1939 i a Falange des del 1941, fou conseller local del Movimiento i tinent d’alcalde i delegat de Cultura entre 1946 i 1951. En l’àmbit empresarial, va ser  un dels creadors de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt o l’Institut Sallarès i Pla per a formar joves empresaris tèxtils, que es va fundar el 1947, secretari del Patronat de l’Escola de Comerç, així com l’encarregat de la càtedra de legislació mercantil espanyol fins al 1951.

Participà en nombroses entitats de la ciutat, com la Fundació Bosch i Cardellach, exercí com a president de l’Acadèmia de Belles Arts de 1967 a 1972, president de la  Junta Gestora del Centre d’Esports Sabadell i Conseller d’Honor del Club Natació Sabadell. Així mateix, com he dit anteriorment, participà activament en organitzacions catòliques com el Club Racó de Sabadell, Acció Catòlica, i fundà l’Associació Caps de Casa per defensar els valors familars, posteriorment aquesta associació esdevindria el Cercle d’Estudis Sabadell.Desde el 1980 va exercir com a professor de tecnologia i ètica durant quinze anys al Centre d’Estudis Ramar 2.

La seva influència a la ciutat, no es va aturar durant els  últims anys de la seva vida, i tot i el seu passat franquista, rebé diversos guardons com el premi Cambra al Mèrit Empresarial el 2003, el premi Tenacitat 2003 de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt, i la Medalla de la Ciutat al Mèrit Educatiu de l’Ajuntament de Sabadell. D’altra banda,  participà en diversos mitjans de comunicació locals com la ràdio, la televisió i el Diari de Sabadell. Al morir va cedir la seva col·lecció d’obres als museus municipals de Sabadell.

__________________________________________________________

Alavedra Bosch, Josep. Josep Miquel Sanmiquel, un home de Sabadell (1920-2010). Comissió Homenatge a Sanmiquel, 2011. p.86

Luque, Miquel.A. Sabadell ret homenatge a un exregidor franquista. El Punt Avui (20 d’octubre del 2011).<http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/5-societat/465592-sabadell-ret-homenatge-a-un-exregidor-franquista.html> [Consulta 8 d’octubre del 2016]

Vilarrubias i Busquets, Feliu (Fèlix)

Etiquetes

Sabadell, 12 d’octubre de 1812 – 1 de setembre de 1884.

Procedent d’una familia clerical i carlista, de professió advocat. Fou deixeble de l’eclesiàstic integrista Jaume Balmes, a la universitat de Cervera. Va col·laborar en la premsa de l’època i va escriure diverses obres d’assaig, com L’autoritat i la llibertat en harmonia, deixant inèdita L’estat polític civil i social de l’home.  Exercí d’alcalde de Sabadell de 1867-1868, després de la frustrada revolta liberal de l’agost de 1867, el 1868 va ser expulsat del consistori després de la victòria liberal que foragità també a la reina Isabel II.

Durant el seu mandat, es construí l’Hospital i la Casa de la Beneficiència, on actualment hi ha la plaça Marcet, també es construí el pont de la Salut i el Passeig de la Revolució que primer es digué d’ Isabel II i es pagà amb les multes als liberals que s’aixecaren el 1867, però amb la victòria de la revolució liberal es passà a anomenar passeig de la revolució. Aquest passeig va de la Torre Turull al c/Quevedo fins la carretera de Santmenat.

___________________________________________________________

Nomenclatòr, Ajuntament de Sabadell: <http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=17117&Itemid=118&search=vilarrub>

Carrers amb història. iSabadell.cat (19 d’agost del 2013): <http://www.isabadell.cat/persones/carrers-amb-historia-39-vilarubies/>