Fets i anècdotes

s.XIX/“La Manchester catalana”: A mitjans del segle XIX, Sabadell es va convertir en la ciutat llanera més important de l’Estat espanyol, rebent el sobrenom de “la Manchester catalana”.

1855/Plaça del Mercat: Anteriorment el solar on es va construir el Mercat Central (1927-1930), s’anomenava Camp de la Sang perquè el 1855 hi van afusellar vuit matiners (carlins) que després de la segona carlinada, van ser acusats de formar part d’escamots de trabucaires que vivien del pillatge. Com explica Marian Burguès, en traslladar els cadàvers amb baiards fins al cementiri del Taulí anaven deixant un rastre de sang, i és per això que es va rebatejar amb el nom de Camp de la Sang.

1904/Sant Julià d’Altura: És una església de Sabadell que inicialment fou una parròquia rural de l’antic terme de Terrassa (fins al 1800), posteriorment va a passar a formar part de Sant Pere de Terrassa. La primera església que es té constància és del s.XI, però a partir dels s.XVII va ser reformada fins donar-li el cos actual. L’any 1904 es va desfer el municipi de Sant Pere de Terrassa, i Sant Julià d’Altura s’inclogué al terme municipal de Sabadell i avui forma part del barri de Ca n’Oriac.

1936-1939/Aeroport de Sabadell: Durant la Guerra Civil, va ser militaritzat, ampliat i arranjat per donar cabuda a les Forces Aèries de la República Espanyola (FARE) i per acollir les esquadres dels avions de caça Polikarpov I-15 “xatos” i d’altres aparells que van tenir com a missió prioritària la defensa de Barcelona, i sobretot a partir del 1938 la defensa del Front de l’Ebre. A la Torre Gorina del mateix aeroport, va acollir les oficines dels comandaments del camp d’aviació, i al seu redós s’hi va construir un refugi antiaeri subterrani amb capacitat per entre 15 i 20 persones. També es conserva el búnquer on es guardava l’arsenal i polvorí de la Mestrança de les FARE, construït entre el desembre de 1936 i el maig de 1937.

“Sabadell, ciudad piloto del deporte español: Durant els anys 60 Sabadell va rebre aquest nom per part del règim franquista, gràcies als èxits a nivell nacional i internacional aconseguits per equips com el Centre d’Esports Sabadell en futbol, el Club Natació Sabadell en natació o l’Arrahona i l’OAR Gràcia Sabadell en handbol.

El pont de Salut era conegut pels veïns del barri com el pont dels suïcides. El poeta sabadellenc Feliu Formosa en fa referència en en el llibre de prosa poètica Raval (1975) a Barri, així com de l’estat en què es trobava la zona del riu a les acaballes del franquisme:

Moltes eren coses intuïdes damunt el turó de fang roig, sota el qual hi havia un refugi antiaeri, amb un accés assegurat per una escala de maons. Era ple de llaunes rovellades, excrements i fulls de diari. Tota conflagració deixa rastres. Hi ha cartells enganxats en parets i soques de plàtans, castigats per la intempèrie fins a tornar-se indesxifrables; edificis enderrocats i solars buits, i una església potser a mig construir o a mig reconstruir. Els infants d’un temps de pedaços i crostes dipositaven una rata morta damunt una pila de cendres fumejants. I la gent havia après a parlar en veu baixa. Era el temps dels furóncols persistents i els ungüents espesos que pudien a brea; de l’esvoranc al cap, que deixarà una cicatriu vora l’ull esquerre. Tornàvem del santuari i queia la nit damunt la ciutat enllà del pont dels suïcides. A les cunetes hi havia escòries i residus de productes químics. Els xiscles dels ocells i dels infants assolien una tristor infinita i el cel era com una volta ressonant. Passàvem per davant de la caserna amb garites a les cantonades. Era evident el triomf del descampat per un temps imprevisible. Els arbres es cobrien de cendra.


Gener

06/01/1859 Un grup d’industrials encapçalats per Pere Turull Sallent, funden la Caixa d’Estalvis de Sabadell, en el seu moment, va ser la caixa més antiga de Catalunya.

21/01/1917 Té lloc a la Plaça Sant Roc, la inauguració de l’escultura a Joan Sallàrès i Pla, industrial i polític conservador. A l’acte hi van participar autoritats civils, militars, eclesiàstiques, així com diferents entitats cíviques de la ciutat i personalitats polítiques i de l’alta burgesia de Barcelona i Terrassa. També hi va participar la família de Joan Sallarès i Pla, amb el seu nét Joan Oliver que encara era un nen i més endavant es convertiria en el conegut poeta “Pere Quart”. Tot i que la plaça està plena de Guàrdies Civils, una multitud de sindicalistes es van reunir per protestar contra la inauguració de l’escultura i van protagonitzar una sorollosa xiulada i el llançament d’ous plens de quitrà. La Guàrdia Civil carregar contra els manifestants, detenint-ne a dos d’ells, que foren alliberats poc després per pressió de l’alcalde Andreu Camps Penedès.

23/01/1918  S’inicia una Vaga General que dura fins el dia 28, amb un míting al Teatre Cervantes, organitzat per la Federació Obrera de Sabadell (FOS), contra el preu abusiu dels comestibles. Les sindicalistes Roser Dulcet i Llibertat Roldán van demanar  la dimissió del cap de policia de Barcelona, Bravo Portillo,  i d’Andreu Lladó, funcionari del mercat de Sabadell. Així mateix, també es va reivindicar la supressió de l’impost sobre l’inquilinitat, la rebaixa dels lloguers i la construcció d’habitatges econòmicament accessibles pels treballadors. Balbina Pi i Emília Claramunt, cosina de Teresa Claramunt, formaren part de la direcció d’aquest moviment.

25/01/1939 L’Aviació de la Legió Condor italiana bombardeja el cementiri vell de Sabadell, Can Puiggener, pont de la Salut i Raval d’Amàlia, mentre les tropes del General Líster es retiren de la ciutat direcció cap a Caldes.

27/01/1939 Entren les tropes franquistes a la ciutat, desfilant pel carrer Calderón, procedents de Sant Quirze i Terrassa.

Franco a l’antic Camp de la Vella Creu Alta del Centre d’Esports Sabadell, al carrer de Sant Vicenç. Autor desconegut (Arxiu Història de Sabadell AHS)
29/01/1939 Mossèn Ernest Mateu, vicari de l’església de Sant Fèlix oficia missa al capdamunt de la Rambla, per celebrar la fi de la guerra i l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, amb les quals ell havia entrat. (Arxiu Històric de Sabadell AHS)

27/01/1942 Primera vista de Francisco Franco a la ciutat, coincidint amb el tercer aniversari de l’entrada de les tropes franquistes. Li prepara la visita l’alcalde Josep Maria Marcet que en aquell moment era alcalde accidental des de 1940, a causa de la baixa per malaltia hepàtica de Juan Mari Corominas. Marcet, amb l’ajuda del governador civil de Barcelona Antonio F. de Correa Véglison, li va prepara un bany de masses amb tots els honors.

Febrer

05/02/1911 En plena crisi té lloc un incendi al Vapor Turull, alguns veïns sospitaren que darrere l’incendi hi havia Enric Turull i Comadran (fill de Pere Turull i germà de Pau Turull) conegut a partir d’aquell moment com “el Incendiario” que d’aquesta manera hauria aconseguit lliurar-se de diversos deutes. Amb Enric Turull que apart d’empresari tèxtil, també va ser tresorer de la Caixa d’Estalvis de Sabadell (fundada pel seu pare) i diputat a corts pel Partit Conservador al districte de Sabadell; s’acava la dinastia dels Turull que des de meitat del segle XIX havia dominat la vida política, econòmica i social de la ciutat.

11/02/1920 Esclaten dues bombes al domicili de l’empresari Antoni Cusidó i altres dues a casa de Jaume Brullet.

16/02/1936 Guanya les eleccions generals el Front Popular, coalició dels partits d’esquerres. Com a conseqüència d’aquesta victòria van ser reposats la resta de regidors elegits l’any 34 i suspesos pels fets d’octubre, o sigui, els d’esquerra.

Seu del Casal Català d’Esquerra a la Via Massagué, durant les eleccions del 16 de febrer de 1936 que van guanyar les esquerres.

Març

17/03/1937 Lluís Companys, president de la Generalitat republicana visita Sabadell. Saluda a la multitud que el rep des del balcó de l’Ajuntament, acompanyat de l’alcalde Josep Moix i Regàs. El dia anterior havia visitat l’institut-Escola M. B. Cossío (Escolapis).

Josep Moix i Regàs, quan posteriorment va ser ministre de Treball del Govern de la República, visitant un lloc indeterminat del front, 18 de setembre de 1938. Autor desconegut (Arxiu Històric de Sabadell AHS)

30/03/2015 El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemna l’exalcalde Manuel Bustos (PSC), juntament amb el seu germà, Francisco, a un any i quatre mesos de presó, a multa de 60.000 euros, i a inhabilitació durant set anys per exercir un càrrec públic per prevaricació l’exalcaldessa de Montcada i Reixac, Maria Elena Pérez (PSC). La sentència declara provat que van col·locar a dit una exalt càrrec afí al PSC, Carmina Llumà, a l’Ajuntament de Montcada, l’any 2010.

Abril

17/04/1877 Es concedeix el títol de ciutat a Sabadell, 3 mesos després que l’Ajuntament realitzés la petició.

14/04/1931 La coalició republicana d’esquerres guanya les eleccions municipals. El regidor Jaume Ninet proclama la II República des del balcó de l’Ajuntament.

14/04/1941 El cap del Partit Nacional-Socialista Alemany (NSDAP) visita Sabadell.

Hans Thomsen, cap del partit nazi, acompanyat del governador civil de Barcelona, Antonio de Correa y Veglison, sortint de la seu de Falange del carrer Jardí (antiga seu del Círcol Republicà Federal)

Maig

01/05/1890 Es celebra per primera vegada el Primer de Maig a Sabadell, en homenatge als màrtirs de Chicago i reclamant la jornada laboral de vuit hores diàries. Es convoca jornada de Vaga General indefinida, aquesta dura fins el 6 de maig quan el Govern Civil declara l’estat de Guerra i envia tropes a la ciutat.

Juny

29/06/1992 El Ple de l’Ajuntament aprova l’escut heràldic de la ciutat. És un escut caironat truncat amb una corona mural de la ciutat, la ceba fa referència al nom de la ciutat i al seu origen humil, i les quatre barres que va pertànyer a la Corona.

Juliol

01/07/1904 La Parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres del terme Sant Pere de Terrassa és agregada al terme municipal de Sabadell. Les terres de la Creu Alta (anomenades així per la presència d’una creu d’alçada considerable) formaven part de Sant Vicenç de Jonqueres, i per tant va ser agregada a Sabadell, esdevenint el barri de la Creu Alta.

26/07/1909 “Setmana Tràgica” o “Setmana Gloriosa” (pels seus convocants). S’inicia una vaga general revolucionària, el govern respon decretant l’estat de guerra i suspenent les garanties constitucionals.

27/07/1909 Els regidors i l’alcalde fugen de la ciutat. Es proclama la República Federal Social i es crema l’església de Sant Fèlix.

Agost

Entre el 13 i el 15 d’agost de 1909, les tropes del regiment de Vergara, bombardegen i saquegen la seu de la Federació Obrera de Sabadell (FOS), l’Obrera, en repressió per la vaga general revolucionària convocada per aquesta.

22/08/1941 El cap de les Joventuts Hitlerianes, Detlev Elhers, visita Sabadell. A l’Ajuntament, Elhers entrega tres retrats de Hilter: un per a l’alcalde Josep Maria Marcet, un altre a Pedro Riba com a delegat comarcal del Frente de Juventudes; i l’últim al director de l’escola de Batllxillerat, Leopoldo Rovira, que realitzava d’intèrpret de la visita. Elhers va donar la insignia d’ honor de las Joventuts Hitlerianes a Marcet, Riba, Montserrat Sempere, regidora comarcal del Frente de Juventudes Femeninas i a Magda Coret, delegada comarcal de la Sección Femenina del Movimiento. Marcet va entregar la Medalla de la Ciutat a Elhers.

Setembre

02/09/1921 Membres del Sindicat Lliure assassinen al sindicalista i republicà federal Josep Artigas, al carrer Bonavista on vivia.

14/09/1977 S’inicia la Vaga del Metall on 14.000 treballadors d’aquest sector es declaren en vaga fins que no siguin admesos els 33 punts que reclamen a la plataforma reivindicativa que de la Comissió Deliberativa, el juny de 1976. La Vaga del Metall va suposar la dimissió del penúltim alcalde franquista de la ciutat, Josep Burrull i Bonastre, però els empresaris van acabar prenent la iniciativa, van realitzar un lockout i finalment el moviment va ser derrotat.

Octubre

02/10/1868 El setembre s’inicia la revolució liberal “la Gloriosa”, el 2 d’octubre de 1868, la Junta Revolucionària nomena un Ajuntament provisional, tot i que és la Junta la que manté el poder. L’Ajuntament provisional estava presidit per Joan Cirera Coll, Jan Parallé, músic i propietari del Cafè Sabadellès, conegut com “Cal Jan“, el primer cafè liberal de la ciutat, vinculat als progressistes, es proclamà republicà federal. El primer tinent d’alcalde era Tomàs Viladot Rovira, jutge i registrador de la propietat, coneguda figura progresista de la ciutat, maçó i krausista.

06/10/1934 “Els fets d’octubre”: Insurrecció de les forces republicanes d’esquerres contra el govern de la CEDA. A Sabadell la hegemònica Federació Local de Sindicats (sector trentista de la CNT) dona suport al moviment insurreccional i convoca vaga general que és pràcticament seguida per la totalitat dels treballadors. Després de que el moviment sigui esclafat a Barcelona, els líders republicans i sindicalistes sabadellencs més significatius s’exilien o són detinguts. Son deposats els regidors republicans d’esquerres i es nomena un alcalde gestor, l’empresari licorer Josep Germà.

Novembre

05/11/1910 L’exèrcit registre i clausura l’edifici de la Federació Obrera de Sabadell (FOS), l’Obrera, en repressió per la vaga de Seydoux. S’ordena també la detenció contra els principals instigadors de la vaga, entre ells Bru Lladó i Magí Marcé.

30/11/1920 Membres del Sindicat Lliure assassinen a l’advocat laborista i diputat republicà per Sabadell, Francesc Layret, mentre s’entrevistava amb la dona de Lluís Companys, per tal de buscar la manera de treure el seu marit i altres dirigents republicans i anarcosindicalistes deportats al presidi de la Mola de Maó.

27/11/2012 El jutjat d’instrucció número 1 de Sabadell imputa a Manuel Bustos Garrido i 12 empresaris i exregidors – entre ells Jordi Soriano, del PP – per un presumpte cas de corrupció urbanística.

Desembre

31/12/1881 Es funda el Banc Sabadell, impulsat pel Gremi de Fabricants.

20/12/1911 Mor el poeta Joan Maragall. L’endemà de morir, l’ajuntament va acordar posar el seu nom al carrer del Portalet, on encara hi ha la casa pairal de Rosa Gorina, la mare del poeta. El carrer de Joan Maragall es va formar al segle XVI com a carrer del Portalet, per un petit portal que hi regulava el pas. El carreró comunicava el carrer de Sant Quirze amb el safareig de la vila, a l’actual plaça del Gas. A la casa hi ha una placa que recorda que era la casa pairal dels pares del poeta.

18/12/1936 Va morir Silvestre Romeu i Voltà, conegut com el “Pa i Ceba”. Fabricant, i alcalde del 19 d’octubre de 1911 a l’11 de desembre de 1913. Durant el seu mandat es va constituir la Junta de Museus i Excavacions, de la qual Romeu fou president mentre estigué al front de l’alcaldia. Donà nom al barri de Torre-romeu de Sabadell. A finals dels anys 40 a l’actual barri de Torre-romeu hi havia 4 cases: la torre Penedès, cal Segarra, cal Polit i la torre Romeu (anomenada també cal Pa i Ceba). Eren torres d’estiueig on vivia un masover que s’encarregava de les terres. El 1951, després de l’esfondrament de les coves del Ripoll, l’alcalde Josep Maria Marcet va autoritzar la construcció d’habitatges a Torre-romeu, donant naixement al barri.

08/12/1990 ETA fa explotar un cotxe bomba quan passa una furgoneta amb un grup d’agents de la Policia Nacional que va a prestar servei de seguretat a l’estadi de futbol de la Nova Creu Alta. 6 policies resulten assassinats i 2 greument ferits, juntament amb 8 civils.