Fets i anècdotes

A Mitjans del segle XIX Sabadell es va convertir en la ciutat llanera més important de l’estat espanyol, rebent el sobrenom de “la Manchester catalana”.

Camp de la Sang i la Plaça del Mercat: Anteriorment el solar on es va construir el Mercat Central (1927-1930), s’anomenava Camp de la Sang perquè el 1855 hi van afusellar vuit matiners (carlins) que després de la segona carlinada, van ser acusats de formar part d’escamots de trabucaires que vivien del pillatge. Com explica Marian Burguès, en traslladar els cadàvers amb baiards fins al cementiri del Taulí anaven deixant un rastre de sang, i és per això que es va rebatejar amb el nom de Camp de la Sang.

Sant Julià d’Altura: És una església de Sabadell que inicialment fou una parròquia rural de l’antic terme de Terrassa (fins al 1800), posteriorment va a passar a formar part de Sant Pere de Terrassa. La primera església que es té constància és del segle XI, però a partir dels XVII va ser reformada fins donar-li el cos actual. L’any 1904 es va desfer el municipi de Sant Pere de Terrassa, i Sant Julià d’Altura s’inclogué al terme municipal de Sabadell i avui forma part del barri de Ca n’Oriac.

Aeroport de Sabadell: Durant la Guerra Civil, va ser militaritzat, ampliat i arranjat per donar cabuda a les Forces Aèries de la República Espanyola (FARE) i per acollir les esquadres dels avions de caça Polikarpov I-15 “xatos” i d’altres aparells que van tenir com a missió prioritària la defensa de Barcelona, i sobretot a partir del 1938 la defensa del front de l’Ebre. A la Torre Gorina del mateix aeroport, va acollir les oficines dels comandaments del camp d’aviació, i al seu redós s’hi va construir un refugi antiaeri subterrani amb capacitat per entre 15 i 20 persones. També es conserva el búnquer on es guardava l’arsenal i polvorí de la Mestrança de les FARE, construït entre el desembre de 1936 i el maig de 1937.

“Sabadell, ciudad piloto del deporte español: Durant els anys 60 Sabadell va rebre aquest nom per part del règim franquista, gràcies als èxits a nivell nacional i internacional aconseguits per equips com el Centre d’Esports Sabadell en futbol, el Club Natació Sabadell en natació o l’Arrahona i l’OAR Gràcia Sabadell en handbol.

El pont de Salut era conegut pels veïns del barri com el pont dels suïcides. El poeta sabadellenc Feliu Formosa en fa referència en en el llibre de prosa poètica Raval (1975) a Barri, així com de l’estat en què es trobava la zona del riu a les acaballes del franquisme:

Moltes eren coses intuïdes damunt el turó de fang roig, sota el qual hi havia un refugi antiaeri, amb un accés assegurat per una escala de maons. Era ple de llaunes rovellades, excrements i fulls de diari. Tota conflagració deixa rastres. Hi ha cartells enganxats en parets i soques de plàtans, castigats per la intempèrie fins a tornar-se indesxifrables; edificis enderrocats i solars buits, i una església potser a mig construir o a mig reconstruir. Els infants d’un temps de pedaços i crostes dipositaven una rata morta damunt una pila de cendres fumejants. I la gent havia après a parlar en veu baixa. Era el temps dels furóncols persistents i els ungüents espesos que pudien a brea; de l’esvoranc al cap, que deixarà una cicatriu vora l’ull esquerre. Tornàvem del santuari i queia la nit damunt la ciutat enllà del pont dels suïcides. A les cunetes hi havia escòries i residus de productes químics. Els xiscles dels ocells i dels infants assolien una tristor infinita i el cel era com una volta ressonant. Passàvem per davant de la caserna amb garites a les cantonades. Era evident el triomf del descampat per un temps imprevisible. Els arbres es cobrien de cendra.


Gener

06/01/1859: Un grup d’industrials encapçalats per Pere Turull Sallent, funden la Caixa d’Estalvis de Sabadell, en el seu moment, va ser la caixa més antiga de Catalunya.

21/01/1917: Té lloc a la Plaça Sant Roc, la inauguració de l’escultura a Joan Sallàrès i Pla, industrial i polític conservador. A l’acte hi van participar autoritats civils, militars, eclesiàstiques, així com diferents entitats cíviques de la ciutat i personalitats polítiques i de l’alta burgesia de Barcelona i Terrassa. També hi va participar la família de Joan Sallarès i Pla, amb el seu nét Joan Oliver que encara era un nen i més endavant es convertiria en el conegut poeta “Pere Quart”. Tot i que la plaça està plena de Guàrdies Civils, una multitud de sindicalistes es va reunir per protestar contra la inauguració de l’escultura i van protagonitzar una sorollosa xiulada i el llançament d’ous plens de quitrà. La Guàrdia Civil carregar contra els manifestants, detenint-ne a dos d’ells, que foren alliberats poc després per pressió de l’alcalde Andreu Camps Penedès.

23/01/1918: S’inicia una Vaga General que dura fins el dia 28, amb un míting al Teatre Cervantes, organitzat per la Federació Obrera de Sabadell (FOS), contra el preu abusiu dels comestibles. Les sindicalistes Roser Dulcet i Llibertat Roldán van demanar  la dimissió del cap de policia de Barcelona, Bravo Portillo,  i d’Andreu Lladó, funcionari del mercat de Sabadell. Així mateix, també es va reivindicar la supressió de l’impost sobre l’inquilinitat, la rebaixa dels lloguers i la construcció d’habitatges econòmicament accessibles pels treballadors. Balbina Pi i Emília Claramunt, cosina de Teresa Claramunt, formaren part de la direcció d’aquest moviment.

25/01/1939: L’Aviació de la Legió Condor italiana bombardeja el cementiri vell de Sabadell, Can Puiggener, pont de la Salut i Raval d’Amàlia, mentre les tropes del General Líster es retiren de la ciutat direcció cap a Caldes.

26/01/1939: Tropes franquistes entren a la ciutat al vespre i hissen la bandera monàrquica a l’Ajuntament.

27/01/1939 Passeig triomfal de les tropes franquistes a la ciutat, desfilant pel carrer Calderón, procedents de Sant Quirze i Terrassa.

29/01/1939 Mossèn Ernest Mateu, vicari de l’església de Sant Fèlix oficia missa al capdamunt de la Rambla, per celebrar la fi de la guerra i l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, amb les quals ell havia entrat. (Arxiu Històric de Sabadell AHS)

27/01/1942: Primera vista de Francisco Franco a la ciutat, coincidint amb el tercer aniversari de l’entrada de les tropes franquistes. Li prepara la visita l’alcalde Josep Maria Marcet que en aquell moment era alcalde accidental des de 1940, a causa de la baixa per malaltia hepàtica de Juan Maria Corominas. Marcet, amb l’ajuda del governador civil de Barcelona Antonio F. de Correa Véglison, li va prepara un bany de masses amb tots els honors.

Febrer

15/02/1855: S’inaugura el primer ferrocarril de la ciutat, amb la línia Barcelona-Sabadell. Les obres van anar a càrrec de Juan Merlo i del mestre d’obres Ramon Estany, àlies el Bou, que construiria la primera estació (la que es conserva actualment -estació de venta de bitllets d’autobus- data del 1889). Els treballadors que van realitzar les obres del ferrocarril estaven sotmesos a unes duríssimes condicions de treball, formats per un centenar de pagesos que s’allotjaven en uns barracons miserables a canvi d’un salari miserable; als quals se’ls hi va unir 400 presos cedits pel govern, sota el règim de la “Redención de Penas por el Trabajo” i vigilats permanenment per l’exèrcit.

12/02/1873: L’alcalde Josep Cabané Sans, acompanyat pel comandant militar de la plaça, Joaquim de Brugada i el jutge municipal, Tomàs Viladot Rovira, surten al balcó de l’Ajuntament i proclamen la I República.

05/02/1911: En plena crisi té lloc un incendi al Vapor Turull, alguns veïns sospitaren que darrere l’incendi hi havia Enric Turull i Comadran (fill de Pere Turull i germà de Pau Turull) conegut a partir d’aquell moment com “el Incendiario” que d’aquesta manera hauria aconseguit lliurar-se de diversos deutes. Amb Enric Turull que apart d’empresari tèxtil, també va ser tresorer de la Caixa d’Estalvis de Sabadell (fundada pel seu pare) i diputat a corts pel Partit Conservador al districte de Sabadell; s’acaba la dinastia dels Turull que des de meitat del segle XIX havia dominat la vida política, econòmica i social de la ciutat.

Incendi del Vapor Turull, 5 de febrer de 1911. Els veïns tenien la sospita que l’incendi va ser provocat pel mateix propietari Enric Turull, ja que la fàbrica es trobava en una mala situació econòmica. Desde aquell dia Enric Turull va ser rebatejat com “el incendiario”

11/02/1920: Esclaten dues bombes al domicili de l’empresari Antoni Cusidó i altres dues a casa de Jaume Brullet.

16/02/1936: El Front Popular, coalició dels partits d’esquerres, guanya les eleccions generals. Com a conseqüència d’aquesta victòria van ser reposats la resta de regidors elegits l’any 34 i suspesos pels fets d’octubre, o sigui, els d’esquerra.

Seu del Casal Català d’Esquerra a la Via Massagué, durant les eleccions del 16 de febrer de 1936 que van guanyar les esquerres.

Març

01/03/1937: Es crea la Delegació del Comitè Català pro-Exèrcit Regular, presidit pel batlle Josep Moix i Regàs, on hi forma part també la CNT. El POUM no hi va entrar,al·legant que volia un Exèrcit Regular però no sota els criteris burgesos.

16/03/1937 i 17/03/1937: Lluís Companys, president de la Generalitat republicana visita Sabadell. El dia 16 visita l’Institut-Escola M.B Cossío (actual Escola Pia). El dia 17, saluda a la multitud que el rep des del balcó de l’Ajuntament, acompanyat de l’alcalde Josep Moix i Regàs.

30/03/2015: El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemna l’ex-alcalde Manuel Bustos (PSC), juntament amb el seu germà, Francisco, a un any i quatre mesos de presó, a multa de 60.000 euros, i a inhabilitació durant set anys per exercir un càrrec públic per prevaricació, i a l’ex-alcaldessa de Montcada i Reixac, Maria Elena Pérez (PSC). La sentència declara provat que van col·locar a dit una ex-alt càrrec afí al PSC, Carmina Llumà, a l’Ajuntament de Montcada, l’any 2010.

Abril

17/04/1877: Es concedeix el títol de ciutat a Sabadell, 3 mesos després que l’Ajuntament realitzés la petició.

14/04/1931: La coalició republicana d’esquerres guanya les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, a la majoria de ciutats de Catalunya i l’estat espanyol. A Sabadell, la Coalició d’Esquerres Republicana (Círcol Republicà Federal, el Partido Republicano Radical, el Casal Català Republicà i el Centre Radical Català) obté 4.954 vots enfront els 1.995 de la conservadora Candidatura Catalanista (Lliga Regionalista i l’Acadèmia Catòlica, amb el suport extern dels monàrquics). El rei Alfons XIII fuig del país i Jaume Ninet (republicà federal que després es va passar a les files lerrouxistes), proclama la República des del balcó de l’Ajuntament.

Segona República Sabadell
14 d’abril de 1931: Proclamació de la II República des del balcó de l’Ajuntament. FONT: “El Radical”, núm. 29. 14 d’abril de 1932
Salvador RibéMagí Marcé. Primer i segon Alcalde de la Segona República l’1 de febrer de 1934 durant el relleu a l’alcaldia. La foto és al jardí del Círcol Republicà Federal (CRF), el monument del seu darrere és a Pi i Maragall. FONT: Arxiu Agustí Serra

20/04/1941: El cap del Partit Nacional-Socialista Alemany (NSDAP), Hans Thomsen, visita Sabadell.

20 d’abril de 1941: Hans Thomsen, cap del partit nazi, acompanyat del governador civil de Barcelona, Antonio de Correa y Veglison, sortint de la seu de Falange del carrer Jardí (antiga seu del Círcol Republicà Federal)

Maig

01/05/1890: Es celebra per primera vegada el Primer de Maig a Sabadell, en homenatge als màrtirs de Chicago i reclamant la jornada laboral de vuit hores diàries. Es convoca jornada de Vaga General indefinida, aquesta dura fins el 6 de maig quan el Govern Civil declara l’estat de Guerra i envia tropes a la ciutat.

22/05/1904: Té lloc a Sabadell, el II Congrés de l’Art Fabril, que finalitza el dia 23. La Federació Sabadellenca d’Obrers de l’Art Fabril (FSOAF), acorda la creació de la Federació Fabril d’Espanya.

31/05/1906: L’anarquista neomalthusià sabadellenc i bibliotecari de l’Escola Racionalista de Ferrer i Guàrdia, Mateu Morral, tira una bomba coberta en un ram de flors des del balcó de la pensió de carrer Mayor número 88 de Madrid, quan passava el carruatge reial amb el rei Alfons XIII que s’acabava de casar. Però el ram va ser desviat pel cable de la catenària del tramvia, desviant-se sense afectar al carruatge on anava el rei, i provocant 25 morts i centenars de ferits, 20 dels quals van quedar cecs.

21/05/1947: Franco visita Sabadell per segona vegada (després de 1942). La visita de Franco formava part d’un periple que el portaria a ciutats com Palma, València i Barcelona. Va visitar el complex industrial AGILESA, dedicat a l’exportació i la fábrica tèxtil de l’alcalde Josep Maria Marcet. Posteriorment, es va desplaçar a l’Ajuntament on li van regalar diversos exemplars del llibre “Tres años de actuación“, editat per la Corporació Municipal i “Franco en Sabadell” del capellà Ernest Mateu, arxiver muncipal i fundador de la Fundació Bosch i Cardellach, va fer un discurs sobre l’aïllament internacional que patia el règim i va prometre perdó a aquells que havien propagat “malas doctrinas”. Per últim es va dirigir al Gremi de Fabricants, on va rebre una manta de viatge amb un escut personal i una altra amb un escut d’Espanya que li va entregar, Manuel Buxeda, president del Gremi. Des d’allà va anar a visitar la ciutat veïna de Terrassa. No tornaria a Sabadell fins els anys 1962 i 1963, a causa de les destrosses i víctimes provocades per les grans riuades.

22/05/1979: El policia municipal Joan Bisbal Vilardell, de 29 anys, és assassinat a trets per membres del GRAPO (Grupos Revolucionarios Antifascistas Primero de Octubre), braç armat del Partido Comunista de España (Reconstituido) – PCE(r), mentre revisava l’enderroc d’unes naus industrials ubicades en la confluència de la carretera de Terrassa i el carrer Amèrica, prop de la Serra d’en Camaró. El crim va quedar impune ja que mai es va jutjar cap membre dels GRAPO per aquests fets.

Juny

05/06/1906: El Centre d’Esports Sabadell, fundat el 1903, s’inscriu formalment a l’Associcació de Clubs de Futbol de Catalunya. La primera junta directiva estava formada per Joan Grau (president), Modest Duran (vicepresident), Pere Dalmau (tresorer), Joan Baptista Saus (comissari del camp) i Ricard Maymó (secretari).

29/06/1992: El Ple de l’Ajuntament aprova l’escut heràldic de la ciutat. És un escut caironat truncat amb una corona mural de la ciutat, la ceba fa referència al nom de la ciutat i al seu origen humil, i les quatre barres de Catalunya i l’antiga Corona d’Aragó.

Juliol

01/07/1904: La Parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres del terme Sant Pere de Terrassa és agregada al terme municipal de Sabadell. Les terres de la Creu Alta (anomenades així per la presència d’una creu d’alçada considerable) formaven part de Sant Vicenç de Jonqueres, i per tant va ser agregada a Sabadell, esdevenint el barri de la Creu Alta.

26/07/1909: “Setmana Tràgica” o “Setmana Gloriosa” (pels seus convocants). S’inicia una vaga general revolucionària contra l’enviament de soldats joves a la guerra del Marroc, s’incendien nombrosos temples religiosos, el govern respon decretant l’estat de guerra i suspenent les garanties constitucionals.

27/07/1909: Els regidors i l’alcalde fugen de la ciutat. Es proclama la República Federal Social i es crema lesglésia de Sant Fèlix.

Església de Sant Fèlix després de la Setmana Tràgica, entre 1910 i 1914.
Autor: Francesc Casañas Riera. FONT: Arxiu Històric de Sabadell (AHS)

Agost

Entre el 13 i el 15 d’agost de 1909, les tropes del regiment de Vergara, bombardegen i saquegen la seu de la Federació Obrera de Sabadell (FOS), l’Obrera, en repressió per la vaga general revolucionària convocada per aquesta.

22/08/1941: El cap de les Joventuts Hitlerianes, Detlev Elhers, visita Sabadell. A l’Ajuntament, Elhers entrega tres retrats de Hilter: un per a l’alcalde Josep Maria Marcet, un altre a Pedro Riba com a delegat comarcal del Frente de Juventudes; i l’últim al director de l’escola de Batllxillerat, Leopoldo Rovira, que realitzava d’intèrpret de la visita. Elhers va donar la insignia d’ honor de las Joventuts Hitlerianes a Marcet, Riba, Montserrat Sempere, regidora comarcal del Frente de Juventudes Femeninas i a Magda Coret, delegada comarcal de la Sección Femenina del Movimiento. Marcet va entregar la Medalla de la Ciutat a Elhers.

22’d’agost de 1941: El cap nacional de les Joventuts Hitlerianes a espanya, Detlev Ehlers, en representació del cap del Partit Nacional-Socialista Alemany (NSDAP), fa obsequi a la Corporació Municipal d’un retrat del Führer. A la dreta, l’Alcalde interí, Josep Maria Marcet, . Autor desconegut, AHS

Setembre

02/09/1921: Membres del Sindicat Lliure assassinen al sindicalista i republicà federal Josep Artigas, al carrer Bonavista on vivia.

El 25 i 26 de setembre de 1962 van tenir lloc les gran riuades al Vallès Occidental, Oriental, Barcelonès i Maresme. A la matinada cauen precipitacions de 212 litres per m2 en menys de de tres quarts d’hora, provocant el desbordament dels rius Llobregat i Besós i dels seus afluents. Al Vallès occidental van afectar els municipis de Terrassa, Rubí, Sabadell, Sant Quirze, Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac. A Sabadell el desbordament del Ripoll va provocar oficialment 33 morts, i el total de víctimes de les riuades va ser de 441 morts i 374 desapareguts.

La fàbrica Grau inundada pel Riu Ripoll, setembre de 1962. FONT: Arxiu Històric de Sabadell (AHS)

17/09/1973: Mor assassinat per la Guàrdia Civil el militant del PCE (ml), Cipriano Martos. Nascut a cerro del Escudero, pertanyent a la localitat granadina de Loja, era el segon de sis germans. A finals de 1966, després de complir el servei militar, es va traslladar al barri de Ca n’Oriac de Sabadell on hi tenia part de la família, el 1967 va retornar a Andalusia, però finalment va tornar a Sabadell el 1969, on va treballar en diverses empreses de la construcció i el tèxtil. Un any després, el 1970 va començar a militar el PCE (ml) de tendència maoista. El PCE (ml) va realitzar diversos atracaments a la ciutat, entre ells l’armeria Permanyer, i els seus moviments estaven sota vigilància de la policia i la Guàrdia Civil. A la primavera de 1973, el partit li va ordenar traslladar-se a Reus, on va ser detingut per la Guàrdia Civil i sotmès a tortures fins el 27 d’agost quan va ser traslladat a l’Hospital de Sant Joan de Reus després d’haver ingerit un líquid corrosiu, segons la Guàrdia Civil, voluntàriament.

14/09/1977: S’inicia la Vaga del Metall on 14.000 treballadors d’aquest sector es declaren en vaga fins que no siguin admesos els 33 punts que reclamen a la plataforma reivindicativa que de la Comissió Deliberativa, el juny de 1976. La Vaga del Metall va suposar la dimissió del penúltim alcalde franquista de la ciutat, Josep Burrull i Bonastre, però els empresaris van acabar prenent la iniciativa, van realitzar un lockout i finalment el moviment va ser derrotat.

Octubre

02/10/1868: El setembre s’inicia la revolució liberal “la Gloriosa”, el 2 d’octubre de 1868, la Junta Revolucionària nomena un Ajuntament provisional, tot i que és la Junta la que manté el poder. L’Ajuntament provisional estava presidit per Joan Cirera Coll, Jan Parallé, músic i propietari del Cafè Sabadellès, conegut com “Cal Jan, el primer cafè liberal de la ciutat, vinculat als progressistes, es proclamà republicà federal. El primer tinent d’alcalde era Tomàs Viladot Rovira, jutge i registrador de la propietat, coneguda figura progressista de la ciutat, maçó i krausista.

06/10/1934: “Els fets d’octubre”: Insurrecció de les forces republicanes d’esquerres contra el govern de la CEDA. A Sabadell la hegemònica Federació Local de Sindicats (sector trentista de la CNT) dóna suport al moviment insurreccional i convoca vaga general que és pràcticament seguida per la totalitat dels treballadors. Després de que el moviment sigui esclafat a Barcelona, els líders republicans i sindicalistes sabadellencs més significatius s’exilien o són detinguts. Son deposats els regidors republicans d’esquerres i es nomena un alcalde gestor, l’empresari licorer Josep Germà.

Novembre

05/11/1910: L’exèrcit registre i clausura l’edifici de la Federació Obrera de Sabadell (FOS), l’Obrera, en repressió per la vaga de Seydoux. S’ordena també la detenció contra els principals instigadors de la vaga, entre ells Bru Lladó i Magí Marcé.

30/11/1920: Membres del Sindicat Lliure assassinen a l’advocat laborista i diputat republicà per Sabadell, Francesc Layret, mentre s’entrevistava amb la dona de Lluís Companys, per tal de buscar la manera de treure el seu marit i altres dirigents republicans i anarcosindicalistes deportats al presidi de la Mola de Maó.

27/11/2012: El jutjat d’instrucció número 1 de Sabadell imputa a Manuel Bustos Garrido i 12 empresaris i ex-regidors – entre ells Jordi Soriano, del PP – per un presumpte cas de corrupció urbanística.

Desembre

31/12/1881: Es funda el Banc Sabadell, impulsat pel Gremi de Fabricants.

20/12/1911: Mor el poeta Joan Maragall. L’endemà de morir, l’ajuntament va acordar posar el seu nom al carrer del Portalet, on encara hi ha la casa pairal de Rosa Gorina, la mare del poeta. El carrer de Joan Maragall es va formar al segle XVI com a carrer del Portalet, per un petit portal que hi regulava el pas. El carreró comunicava el carrer de Sant Quirze amb el safareig de la vila, a l’actual plaça del Gas. A la casa hi ha una placa que recorda que era la casa pairal dels pares del poeta.

18/12/1936 Va morir Silvestre Romeu i Voltà, conegut com el “Pa i Ceba”. Fabricant, i alcalde del 19 d’octubre de 1911 a l’11 de desembre de 1913. Durant el seu mandat es va constituir la Junta de Museus i Excavacions, de la qual Romeu fou president mentre estigué al front de l’alcaldia. Donà nom al barri de Torre-romeu de Sabadell. A finals dels anys 40 a l’actual barri de Torre-romeu hi havia 4 cases: la torre Penedès, cal Segarra, cal Polit i la torre Romeu (anomenada també cal Pa i Ceba). Eren torres d’estiueig on vivia un masover que s’encarregava de les terres. El 1951, després de l’esfondrament de les coves del Ripoll, l’alcalde Josep Maria Marcet va autoritzar la construcció d’habitatges a Torre-romeu, donant naixement al barri.

08/12/1990: ETA fa explotar un cotxe bomba quan passa una furgoneta amb un grup d’agents de la Policia Nacional que va a prestar servei de seguretat a l’estadi de futbol de la Nova Creu Alta. 6 policies resulten assassinats i 2 greument ferits, juntament amb 8 civils.