Fets i anècdotes


Gener

6/1/1859: Un grup d’industrials encapçalats per Pere Turull i Sallent, funden la Caixa d’Estalvis de Sabadell, en el seu moment, va ser la caixa més antiga de Catalunya.


21/1/1917: Té lloc al Pla de l’Os o Jardinets (Plaça Doctor Robert), la inauguració del Monument a Joan Sallàrès i Pla, industrial i polític conservador. A l’acte hi van participar autoritats civils, militars, eclesiàstiques, així com diferents entitats cíviques de la ciutat i personalitats polítiques i de l’alta burgesia de Barcelona i Terrassa. També hi va participar la família de Joan Sallarès i Pla, amb el seu nét Joan Oliver que encara era un nen i més endavant es convertiria en el conegut poeta “Pere Quart”. Tot i que la plaça està plena de Guàrdies Civils, una multitud de sindicalistes es va reunir per protestar contra la inauguració de l’escultura i van protagonitzar una sorollosa xiulada i el llançament d’ous plens de quitrà. La Guàrdia Civil va carregar contra els manifestants, detenint-ne a dos d’ells, que foren alliberats poc després per pressió de l’alcalde Andreu Camps Penedès.

Inauguració del monument a Sallarès i Pla, 21 de gener de 1917. Miquel Casas

23/1/1918: S’inicia una Vaga General que dura fins el dia 28, amb un míting al Teatre Cervantes, organitzat per la Federació Obrera de Sabadell (FOS), contra el preu abusiu dels comestibles. Les sindicalistes Roser Dulcet i Llibertat Roldán van demanar  la dimissió del cap de policia de Barcelona, Bravo Portillo,  i d’Andreu Lladó, funcionari del mercat de Sabadell. Així mateix, també es va reivindicar la supressió de l’ impost sobre l’inquilinitat, la rebaixa dels lloguers i la construcció d’habitatges econòmicament accessibles pels treballadors. Balbina Pi i Emilia Claramunt, cosina de Teresa Claramunt, formaren part de la direcció d’ aquest moviment.


25/1/1939: L’Aviació de la Legió Condor italiana bombardeja el cementiri vell de Sabadell, Can Puiggener, pont de la Salut i Raval d’Amàlia, mentre les tropes del General Líster es retiren de la ciutat direcció cap a Caldes.


26/1/1939: Tropes franquistes entren a la ciutat al vespre i hissen la bandera monàrquica a l’Ajuntament.


27/1/1939: Passeig triomfal de les tropes franquistes a la ciutat, desfilant pel carrer Calderón, procedents de Sant Quirze i Terrassa.

El 29 de gener de 1939, Mossèn Ernest Mateu, vicari de l’església de Sant Fèlix oficia missa al capdamunt de la Rambla, per celebrar la fi de la guerra i l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, amb les quals ell havia entrat. (AHS)

27/1/1942: Primera vista de Francisco Franco a la ciutat, coincidint amb el tercer aniversari de l’entrada de les tropes franquistes. Li prepara la visita l’alcalde Josep Maria Marcet que en aquell moment era alcalde accidental des de 1940, a causa de la baixa per malaltia hepàtica de Juan Maria Corominas. Marcet, amb l’ajuda del governador civil de Barcelona Antonio F. de Correa Véglison, li va preparar un bany de masses amb tots els honors.

Febrer

15/2/1855: S’inaugura el primer ferrocarril de la ciutat, amb la línia Barcelona-Sabadell. Les obres van anar a càrrec de Juan Merlo i del mestre d’obres Ramon Estany, àlies el Bou, que construiria la primera estació (la que es conserva actualment -estació de venta de bitllets d’autobús- data del 1889). Els treballadors que van realitzar les obres del ferrocarril estaven sotmesos a unes condicions de treball molt dures, formats per un centenar de pagesos que s’allotjaven en uns barracons insalubres a canvi d’un salari miserable; als quals se’ls hi va unir 400 presos cedits pel govern, sota el règim de la “Redención de Penas por el Trabajo” i vigilats permanentment per l’exèrcit.


12/2/1873: L’alcalde Josep Cabané i Sans, acompanyat pel comandant militar de la plaça, Joaquim de Brugada i el jutge municipal, Tomàs Viladot i Rovira, surten al balcó de l’Ajuntament i proclamen la I República.


5/2/1911: En plena crisi té lloc un incendi al Vapor Turull, alguns veïns sospitaren que darrere l’incendi hi havia Enric Turull i Comadran (fill de Pere Turull i germà de Pau Turull) conegut a partir d’aquell moment com “el Incendiario” que d’aquesta manera hauria aconseguit lliurar-se de diversos deutes. Amb Enric Turull que apart d’empresari tèxtil, també va ser tresorer de la Caixa d’Estalvis de Sabadell (fundada pel seu pare) i diputat a corts pel Partit Conservador al districte de Sabadell; s’acaba la dinastia dels Turull que des de meitat del segle XIX havia dominat la vida política, econòmica i social de la ciutat.

Incendi del Vapor Turull, 5 de febrer de 1911. Els veïns tenien la sospita que l’incendi va ser provocat pel mateix propietari Enric Turull, ja que la fàbrica es trobava en una mala situació econòmica. Des d’aquell dia Enric Turull va ser rebatejat com “el incendiario”

11/2/1920: Esclaten dues bombes al domicili de l’empresari Antoni Cusidó i altres dues a casa de Jaume Brullet.


16/2/1936: El Front Popular, coalició dels partits d’esquerres, guanya les eleccions generals. Com a conseqüència d’aquesta victòria van ser reposats la resta de regidors elegits l’any 34 i suspesos pels fets d’octubre, o sigui, els d’esquerra.

Seu del Casal Català d’Esquerra a la Via Massagué, durant les eleccions del 16 de febrer de 1936 que van guanyar les esquerres.

3/2/1956: El dia més fred que es recorda a la ciutat. A un quart de sis de la matinada la temperatura va assolir el 10,6 graus sota zero.

Article de Josep Ache, al “Diari de Sabadell” del 22 de gener de 2004

Març

1/3/1937: Es crea la Delegació del Comitè Català pro-Exèrcit Regular, presidit pel batlle Josep Moix i Regàs, on hi forma part també la CNT. El POUM no hi va entrar, al·legant que volia un Exèrcit Regular però no sota els criteris burgesos.


16/3/1937 i 17/3/1937: Lluís Companys, president de la Generalitat republicana visita Sabadell. El dia 16 visita l’Institut-Escola M.B Cossío (actual Escola Pia). El dia 17, saluda a la multitud que el rep des del balcó de l’Ajuntament, acompanyat de l’alcalde Josep Moix i Regàs.

El President Lluís Companys amb el regidor de Cultura Salvador Sarrà (ERC), darrere seu l’Alcalde Josep Moix i Lluís Casals, sortint de la visita a l’Institut Escola J.B Cossío (actual Escola Pia), 16 de març de 1937. Autor desconegut (AHS)

3/3/1986: L’Escola Illa, organitza una acció simbòlica al Parc Catalunya. Al parc no es permetia l’entrada de vehicles de motor, i aprofitant la plantada d’arbres, empenyen un cotxe cap a un forat i l’enterren, per tal d’escenificar-ho. El que queda del vehicle encara es troba sota al Parc Catalunya.

L’acció va ser explicada detalladament al Diari de Sabadell. L’article també diu que el vehicle després de ser sepultat, va ser apedregat pels participants i veïns. “Es volia simbolitzar l’enemistat absoluta entre cotxes i el parc”. El cotxe era un Simca, gris metal·litzat. Finalment, s’hi va col·locar una làpida amb la inscripció Arborem conserimus. Vehiculum sepelimus (conserveu l’arbre, enterreu el vehicle).

12/3/1986: Té lloc el referèndum sobre l’entrada d’Espanya a la OTAN. Al conjunt de l’estat guanya el si amb 9.054.509 vots (59,42%), el no treu 6.872.421 vots (43,15%). A Catalunya, Canàries, Navarra i País Basc (per un marge més ampli), va guanyar el no.


A Sabadell es va imposar el no per 49.013 vots (51,18%) sobre el si amb 43.003 vots (44,91%), gràcies els districtes del Centre, Concòrdia, Creu Alta i Avinguda. A la resta de barris els si va vèncer més ajustadament.

Portada del “Diari de Sabadell”, 13 de març de 1986

Consulta de resultados electorales. Referendum 1986‘. Gobierno de España. Ministerio del Interior


30/3/2015: El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemna l’exalcalde Manuel Bustos (PSC), juntament amb el seu germà, Francisco, a un any i quatre mesos de presó, a multa de 60.000 euros, i a inhabilitació durant set anys per exercir un càrrec públic per prevaricació, i a l’exalcaldessa de Montcada i Reixac, Maria Elena Pérez (PSC). La sentència declara provat que van col·locar a dit una ex-alt càrrec afí al PSC, Carmina Llumà, a l’Ajuntament de Montcada, l’any 2010.

Abril

17/4/1877: Es concedeix el títol de ciutat a Sabadell, 3 mesos després que l’ajuntament realitzés la petició.


1/4/1891: 13 obrers sabadellencs son detinguts acusats de col·laborar en la fabricació d’explosius per atemptar contra diverses personalitats de Barcelona. Finalment van ser absolts i el 24 de maig van arribar en tren a l’Apeadero de la Rambla on els esperaven 2.000 persones per donar-los la benvinguda.


14/4/1931: La coalició republicana d’esquerres guanya les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, a la majoria de ciutats de Catalunya i l’estat espanyol. A Sabadell, la Coalició d’ Esquerres Republicana (“Círcol” Republicà Federal, el Partido Republicano Radical, el Casal Català Republicà i el Centre Radical Català) obté 4.954 vots enfront els 1.995 de la conservadora Candidatura Catalanista (Lliga Regionalista i l’Acadèmia Catòlica, amb el suport extern dels monàrquics). El rei Alfons XIII fuig del país i Jaume Ninet (republicà federal que després es va passar a les files Lerrouxistes), proclama la República des del balcó de l’Ajuntament.

Segona República Sabadell
Proclamació de la II República des del balcó de l’Ajuntament. “El Radical”, núm. 29. 14 d’abril de 1932
Portada de “El Radical”, órgano del Partido Republicano Radical de Sabadell y su distrito (Lerrouxistes), 14 d’abril de 1932. (AHS)
Salvador RibéMagí Marcé. Primer i segon Alcalde de la Segona República l’1 de febrer de 1934 durant el relleu a l’alcaldia. La foto és al jardí del Círcol Republicà Federal (CRF), el monument del seu darrere és a Pi i Maragall. FONT: Arxiu Agustí Serra

26/4/1937: La Sirena d’alarma antiaèria de Guernika va ser fabricada a La Electricidad SA de Sabadell, entre la tardor i l’hivern de 1936. Es va instal·lar a la coberta de la fàbrica de pistoles Unceta y Cia i va sonar en el moment del bombardeig del 26 d’abril de 1937. Té el número de fabricació 44020, funciona a una potència de 2 HP, amb un corrent de 210 volts, amb una freqüència de 50 períodes per segon, i el rodet gira a 2.825 revolucions per minut. Avui es conserva al centre Cultural Astra de Gernika. Informació: Museu d’Història de Sabadell.

Fotografia: Hibai Agorria / Lobak

20/4/1941: El cap del Partit Nacional-Socialista Alemany (NSDAP), Hans Thomsen, visita Sabadell.

20 d’abril de 1941, Hans Thomsen, cap del partit nazi, acompanyat del governador civil de Barcelona, Antonio de Correa y Veglison, sortint de la seu de Falange del carrer Jardí (antiga seu del Círcol Republicà Federal)

Maig

1/5/1890: Es celebra per primera vegada el Primer de Maig a Sabadell, en homenatge als màrtirs de Chicago i reclamant la jornada laboral de vuit hores diàries. Es convoca jornada de Vaga General indefinida, aquesta dura fins el 6 de maig quan el Govern Civil declara l’estat de Guerra i envia tropes a la ciutat.

Fulletó repartit durant el 1r de maig de 1890 a Sabadell (AHS)

22/5/1904: Té lloc a Sabadell, el II Congrés de l’Art Fabril, que finalitza el dia 23. La Federació Sabadellenca d’Obrers de l’Art Fabril (FSOAF), acorda la creació de la Federació Fabril d’Espanya.


31/5/1906: L’anarquista neomalthusià sabadellenc i bibliotecari de l’Escola Racionalista de Ferrer i Guàrdia, Mateu Morral, tira una bomba coberta en un ram de flors des del balcó de la pensió de carrer Mayor número 88 de Madrid, quan passava el carruatge reial amb el rei Alfons XIII que s’acabava de casar. Però el ram va ser desviat pel cable de la catenària del tramvia, desviant-se sense afectar al carruatge on anava el rei, i provocant 25 morts i centenars de ferits, 20 dels quals van quedar cecs.


8/5/1941: Luise Michel, Cap de les Joventuts Femenines del NSDAP (sigles en alemany del Partit Nacional-Socialista d’Alemanya) a Espanya i altres membres d’aquesta secció, son rebudes pel Cap local del Movimiento i alcalde accidental, Josep Maria Marcet.

Luis Michel amb Marcet a l’esquerra i altres membres de la secció femenina, entrant la seu de la Jefatura Local del Movimiento, a la Rambla (actual Casal Pere Quart). Autor: Josep Maria Pérez. Arxiu Històric de Sabadell (AHS).

21/5/1947: Franco visita Sabadell per segona vegada (després de 1942). La visita de Franco formava part d’un periple que el portaria a ciutats com Palma, València i Barcelona. Va visitar el complex industrial AGILESA, dedicat a l’exportació i la fàbrica tèxtil de l’alcalde Josep Maria Marcet. Posteriorment, es va desplaçar a l’ ajuntament on li van regalar diversos exemplars del llibre “Tres años de actuación“, editat per la Corporació Municipal i “Franco en Sabadell” del capellà Ernest Mateu, arxiver municipal i fundador de la Fundació Bosch i Cardellach, va fer un discurs sobre l’aïllament internacional que patia el règim i va prometre perdó a aquells que havien propagat “malas doctrinas”. Per últim es va dirigir al Gremi de Fabricants, on va rebre una manta de viatge amb un escut personal i una altra amb un escut d’Espanya que li va entregar, Manuel Buxeda, president del Gremi. Des d’allà va anar a visitar la ciutat veïna de Terrassa. No tornaria a Sabadell fins els anys 1962 i 1963, a causa de les destrosses i víctimes provocades per les grans riuades.


Més informació: ‘El monument als caiguts erigit pel franquisme a Sabadell‘ Marcel Xandri Ricart. Revista Arraona, 2012

31/5/1974: Un cotxe (Renault-18) s’atura davant del Bar Quintana, del carrer Arosa, cantonada amb el carrer Guilleries, situat al barri de Ca n’Oriach, sense apagar el motor i amb els vidres abaixats, els seus ocupants pregunten si hi es “el Churruca”, els hi contesten que si, i l’avisen perquè surti. Al sortir, és disparat des de dins del cotxe per una escopeta de tir al plat, dos trets acaben amb la seva vida. José González Mateos “el Churruca”, era un conegut delinqüent del barri, que s’havia passat bona part dels seus 29 anys tancat a la presó. L’autor de l’assassinat, va ser localitzat a Fornillos de Aliste (Zamora), també foren detinguts els seus col·laboradors. El motiu del crim, va ser un ajust de comptes.

22/5/1979: El policia municipal Joan Bisbal Vilardell, de 29 anys, és assassinat a trets per membres del GRAPO (Grups Revolucionaris Antifeixistes Primer d’Octubre), braç armat del Partit Comunista d’Espanya (Reconstituït) – PCE (r), mentre revisava l’enderroc d’unes naus industrials ubicades en la confluència de la carretera de Terrassa i el carrer Amèrica, prop de la Serra d’en Camaró. El crim va quedar impune ja que mai es va jutjar cap membre dels GRAPO per aquests fets.


12/5/1998: Troben el cadàver de la jove de 16 anys Llum Valls, en un barranc al costat del Riu Ripoll. Portava desapareguda des del 7 d’agost de 1997.

‘Conmoción en Sabadell tras el hallazgo de los restos de Llum Valls’. Sílvia Marimon i Francesc Pascual. El País, 15 de maig de 1998

Juny

5/6/1906: El Centre d’Esports Sabadell, fundat el 1903, s’inscriu formalment a l’Associació de Clubs de Futbol de Catalunya. La primera junta directiva estava formada per Joan Grau (president), Modest Duran (vicepresident), Pere Dalmau (tresorer), Joan Baptista Saus (comissari del camp) i Ricard Maymó (secretari).


21/6/1920: Tretze vagons del tren del Nord surten sense control de l’estació de Terrassa, i a les 4:30h de la matinada, acaben xocant contra un tren ramader que anava en direcció Barcelona. L’accident va passar al barri de Gràcia de Sabadell, a l’altura del poc després seria la Plaça dels Jocs Florals. El xoc va provocar cinc morts i quatre ferits molt greus, tots del tren ramader.

14/6/1982: A la matinada, es produeix un incendi al magatzem de materials tèxtils Acondicionamiento y Docks, entre el carrer Ramon Llull i Joaquim Blume, el Docks era propietat del Gremi de Fabricants i constava d’oficines, un laboratori i un gran magatzem de 20.000 m2. L‘edifici va quedar totalment destruït i es cremen més de 3.000 tones de matèria prima (cotó, cel·lulosa i materials sintètics). L’incendi afecta greument la indústria tèxtil de la zona, que ja es trobava en crisi. Hemeroteca “La Vanguardia”, dimarts 15 de juny de 1982.


29/6/1992: El Ple de l’Ajuntament aprova l’escut heràldic de la ciutat. És un escut caironat truncat amb una corona mural de la ciutat, la ceba fa referència al nom de la ciutat i al seu origen humil, i les quatre barres de Catalunya i l’antiga Corona d’Aragó.

Juliol

1/7/1904: La Parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres del terme Sant Pere de Terrassa és agregada al terme municipal de Sabadell. Les terres de la Creu Alta (anomenades així per la presència d’una creu d’alçada considerable) formaven part de Sant Vicenç de Jonqueres, i per tant, van ser agregades a Sabadell, esdevenint el barri de la Creu Alta.


26/7/1909: “Setmana Tràgica” o “Setmana Gloriosa” (pels seus participants). S’inicia una Vaga General revolucionària contra l’enviament de soldats joves a la guerra del Marroc, s’incendien nombrosos temples religiosos, el govern respon decretant l’estat de guerra i suspenent les garanties constitucionals. A Sabadell, es proclamà la República Federal Social i va ser la única ciutat on els treballadors es van fer amb el control.

27/7/1909: Reservistes, dones i homes treballadors, varen anar a l’Ajuntament per protestar contra la guerra, van ser disparats, un home i una dona son ferits greument. S’assaltà l’Ajuntament, els regidors i l’alcalde havien fugit de la ciutat, el cap de la Guàrdia Municipal i dos empleats municipals varen ser disparats i morts. Els monjos de del convent de la Plaça Dr. Robert, disparen contra la multitud, que acaba calant foc a l’església i refugiant-se al convent. Aquest és convertit en un lloc de defensa per si es presenta l’exèrcit i la Guàrdia Civil. Les masses anaren a la Caserna de la Guàrdia Civil, fent que soldats i Guàrdia Civil s’haguessin de refugiar a l’Estació. Es proclama la República Federal Social i es crema lesglésia de Sant Fèlix.

29/7/1909: Es nomenà un Comitè Revolucionari, encarregat d’administrar la ciutat, format per anarquistes, socialistes i republicans. Aquest pren les posicions estratègiques i anuncia que tots els homes de 17 a 40 anys estan obligats a armar-se i defensar la ciutat. És prohibit el transport d’articles de primera necessitat fora de la ciutat, s’assegurà la fabricació de pa, i mitjançant un permís del Comitè, es podia sortir de la ciutat a buscar queviures.

31/7/1909: L’exèrcit entrà a la ciutat i els membres del Comitè Revolucionari fugiren, amagant algunes armes a Can Puiggener.

Església de Sant Fèlix després de la Setmana Tràgica, entre 1910 i 1914.
Francesc Casañas Riera (AHS)
Carrer Jardí durant la “Setmana Tràgica”, 1909

Carrer Jardí durant la “Setmana Tràgica”, 1909

Més informació: Planell i Piqueras, Imma. ‘La Setmana Tràgica a Sabadell segons l’Humanité’Arraona: revista d’història, [en línia], 1992, Núm. 10, p. 93-99, https://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/203612 [Consulta: 4-01-2021].

Agost

Entre el 13 i el 15 d’agost de 1917, les tropes del regiment de Vergara, bombardegen i saquegen la seu de la Federació Obrera de Sabadell (FOS), l’Obrera, en repressió per la vaga general revolucionària convocada per aquesta.

3/8/1941: El diumenge 3 d’agost de 1941, durant la Festa Major de Sabadell, a primera hora de la tarda a l’Horta d’en Duran, actuava l’acròbata Josep Puig Rocafort, conegut amb el nom artístic de “Capità Puig”. Es tractava d’un espectacle on penjat al trapezi d’un globus aerostàtic anomenat “España” feia diverses acrobàcies. El governador Correa Véglison va arribar tard i l’espectacle es va haver d’endarrerir fins a les 18:35h, quan per fi va arribar el governador. El globus va pujar a massa velocitat, a causa de l’excés de gas provocat per la llarga espera. El Capità Puig va ser pujat massa amunt, a uns 700 metres, no podia aguantar més temps agafat al trapezi, a més el gas li va provocar mareig, i va acabar caient a les proximitats del riu Ripoll, a prop de la Font del Patufet en el camí de Can Roquetes, provocant un forat de 20 centímetres. El globus va continuar direcció a Mollet. El seu sepeli va ser amb honors militars, fet que no es va entendre, ja que el nom de “Capità Puig” era exclusivament de caràcter artístic. Dos anys abans, el 23 de setembre de 1939, s’havia quedat penjat al balcó d’una casa del carrer Prats de Molló número 9 de Barcelona.

Notícia de l’accident i mort del “Capità Puig”. Hemeroteca de “La Vanguardia”, edició del dimarts, 5 d’agost de 1941, pàg.4

22/8/1941: El cap de les Joventuts Hitlerianes, Detlev Elhers, visita Sabadell. A l’Ajuntament, Elhers entrega tres retrats de Hilter: un per a l’alcalde Josep Maria Marcet, un altre a Pedro Riba com a delegat comarcal del Frente de Juventudes; i l’últim, al director de l’escola de batxillerat, Leopoldo Rovira, que realitzava d’intèrpret de la visita. Elhers va donar la insígnia d’honor de las Joventuts Hitlerianes a Marcet, Riba, Montserrat Sempere, regidora comarcal del Frente de Juventudes Femeninas i a Magda Coret, delegada comarcal de la Sección Femenina del Movimiento. Marcet va entregar la Medalla de la Ciutat a Elhers.

22 d’agost de 1941: El cap nacional de les Joventuts Hitlerianes a Espanya, Detlev Ehlers, en representació del cap del Partit Nacional-Socialista Alemany (NSDAP), fa obsequi a la Corporació Municipal d’un retrat del Führer. A la dreta, l’Alcalde interí, Josep Maria Marcet. Autor desconegut. (AHS)

Setembre

2/9/1921: Membres del Sindicat Lliure assassinen al sindicalista i republicà federal Josep Artiga, al carrer Bonavista on vivia.


14/9/1976: S’inicia la Vaga del Metall on 14.000 treballadors d’aquest sector es declaren en vaga fins que no siguin admesos els 33 punts que reclamaven a la plataforma reivindicativa realitzada per la Comissió Deliberativa, el juny de 1976. La Comissió trencava amb els esquemes de negociació del règim, controlats pels dirigents del Sindicat Vertical. Entre els punts principals es reclamava la llibertat de reunió, associació, vaga i la llibertat per crear sindicats independents; augment de salaris, eliminació dels contractes eventuals i garantia dels llocs de treball; i participació dels obrers en les decisions de les empreses.

Els empresaris van acabar prenent la iniciativa, van realitzar un lockout i finalment el moviment va ser derrotat.

Assemblea de treballadors a l’interior de l’església de Ca n’Oriach, durant la vaga del metall de Sabadell, el setembre-octubre de 1976. Andreu Segura (AHS)
Miting al pavelló d’esports de Sabadell. Vaga general de 1976. Foto: desconegut (AHS)

15/9/1977: La matinada del 15 de setembre de 1977 va ser assassinada a ganivetades Antonia España i Hernández, vivia al barri de Can Rull, era la segona de catorze germans i d’una família provinent de Còrdova. Només tenia 16 anys, es va tractar d’un assassinat masclista. Va rebutjar a un home que pretenia tenir sexe amb ella al carrer Permanyer, a prop d’on treballava, i aquest la va agredir amb un ganivet fins a matar-la. Milers de persones van acompanyar el fèretre fins el cementiri, des del moviment feminista es van denunciar les agressions masclistes i el sistema patriarcal.


Hemeroteca’. La Vanguardia, divendres 27 de setembre de 1977. pàg. 5

1977, quan les dones ja van dir NO.’ Tusa Tusell Latorre. Ab Origine

17/9/1973: Mor assassinat per la Guàrdia Civil el militant del PCE (ml), Cipriano Martos. Nascut a cerro del Escudero, pertanyent a la localitat granadina de Loja, era el segon de sis germans. A finals de 1966, després de complir el servei militar, es va traslladar al barri de Ca n’Oriac de Sabadell on hi tenia part de la família, el 1967 va retornar a Andalusia, però finalment va tornar a Sabadell el 1969, on va treballar en diverses empreses de la construcció i el tèxtil. Un any després, el 1970 va començar a militar el PCE (ml) de tendència maoista. El PCE (ml) va realitzar diversos atracaments a la ciutat, entre ells l’armeria Permanyer, i els seus moviments estaven sota vigilància de la policia i la Guàrdia Civil. A la primavera de 1973, el partit li va ordenar traslladar-se a Reus, on va ser detingut per la Guàrdia Civil i sotmès a tortures fins el 27 d’agost quan va ser traslladat a l’Hospital de Sant Joan de Reus després d’haver ingerit un líquid corrosiu, segons la Guàrdia Civil, voluntàriament.

25/9/1962 i 26/9/1962: El 25 i 26 de setembre de 1962 van tenir lloc les gran riuades al Vallès Occidental, Oriental, Barcelonès i Maresme. A la matinada cauen precipitacions de 212 litres per metre quadrat en menys de tres quarts d’hora, provocant el desbordament dels rius Llobregat i Besós i dels seus afluents. Al Vallès occidental van afectar els municipis de Terrassa, Rubí, Sabadell, Sant Quirze, Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac. A Sabadell el desbordament del Ripoll va provocar oficialment 33 morts, i el total de víctimes de les riuades va ser de 441 morts i 374 desapareguts.

La fàbrica Grau inundada pel Riu Ripoll, setembre de 1962, AHS

Més informació: ‘¿Cómo murió Cipriano Martos? Las torturas y el veneno que acabaron con la vida de un militante antifranquista‘ Pau Rodríguez. eldiario.es, 29 d’abril del 2018

Octubre

2/10/1868: El setembre s’inicia la revolució liberal “la Gloriosa”, el 2 d’octubre de 1868, la Junta Revolucionària nomena un Ajuntament provisional, tot i que és la Junta la que manté el poder. L’ ajuntament provisional estava presidit per Joan Cirera Coll, Jan Parallé, músic i propietari del Cafè Sabadellès, conegut com “Cal Jan, el primer cafè liberal de la ciutat, vinculat als progressistes, es proclamà republicà federal. El primer tinent d’alcalde era Tomàs Viladot Rovira, jutge i registrador de la propietat, coneguda figura progressista de la ciutat, maçó i krausista.


6/10/1934: “Els fets d’octubre”: Insurrecció de les forces republicanes d’esquerres contra l’entrada de la cada vegada més feixistitzada Confederació de Dretes Autònomes (CEDA) al govern radical de Lerroux. A Sabadell l’hegemònica Federació Local de Sindicats (sector trentista de la CNT) dóna suport al moviment insurreccional i convoca vaga general que és pràcticament seguida per la totalitat dels treballadors. Després de que el moviment sigui esclafat a Barcelona, els líders republicans i sindicalistes sabadellencs més significatius s’exilien o són detinguts. Son deposats els regidors republicans d’esquerres i es nomena un alcalde gestor, l’empresari licorer Josep Germà.

Més informació: Castells, Andreu. Informe de l’oposició.  Del Terror a la Segona República. 1918-1936. Edicions Riutort Sabadell, 1980


30/10/1985: S’incendia un magatzem de perfums del carrer Argüelles, actual Sallarès i Pla.

“Cent anys de vida sabadellenca, Imatges i esdeveniments que ja son història (1877-1977)”, 1995. Antoni Grau López

Novembre

5/11/1910: L’exèrcit registre i clausura l’edifici de la Federació Obrera de Sabadell (FOS), l’Obrera, en repressió per la vaga de Seydoux. S’ordena també la detenció contra els principals instigadors de la vaga, entre ells Bru Lladó i Magí Marcé.


30/11/1920: Membres del Sindicat Lliure assassinen a l’advocat laborista i diputat republicà per Sabadell, Francesc Layret, mentre s’entrevistava amb la dona de Lluís Companys, per tal de buscar la manera de treure el seu marit i altres dirigents republicans i anarcosindicalistes deportats al presidi de la Mola de Maó.

7/11/1979: Començaven les obres per desmuntar la “Cruz de los Caídos”, situada a la Plaça Dr. Robert. La intenció era porta la creu pedra per pedra cap el cementiri i reconstruir-la quan els consistori tingués suficients recursos. La creu només recordava els caiguts del bàndol franquista i el seu desmantellament i trasllat va ser acordat el 17 de setembre del mateix any, amb els vots favorables del PSUC, PSC, CiU i l’abstenció de CC-UCD. Els treballs van ser adjudicats a l’empresa sabadellenca Construcciones Arguto, amb un pressupost de 764.826 pessetes. La creu va ser aprovada el 15 d’octubre de 1942 amb l’alcalde accidental Miquel Sala i Viñals, va ser obre de Joaquim Manich i Comerma i es va inaugurar l’1 d’agost de 1943, aprofitant els actes de la Festa Major.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es el-raco-del-campanar-el-1943-amb-la-creu-dels-caiguts-recent-inaugurada-i-l-esglesia-de-sant-felix-en-construccio.jpg
El Racó del campanar el 1943 amb la Creu als Caiguts acabada d’inaugurar i l’església de Sant Fèlix en construcció (rehabilitació) (AHS)
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es monumento-als-caiguts-al-raco-del-campanar-desant-felix-ahs-desconegut-1.jpg
Monument als caiguts al Racó del Campanar de Sant Fèlix. Autor desconegut (AHS)

20/11/1991: Es produeix un incendi a la fàbrica tèxtil Rubifil, on moren dos treballadors, Manuel Marín i Filomena Habana, al quedar atrapats en el vestuari, ja que la porta de sortida va quedar bloquejada en enfonsar-se part del sostre i les parets.


27/11/2012: Cas Mercuri. El jutjat d’instrucció número 1 de Sabadell imputa a l’alcalde de Sabadell en aquells moments, Manuel Bustos Garrido (PSC) i 12 empresaris i ex-regidors – entre ells Jordi Soriano, del PP – per un presumpte cas de corrupció urbanística.

Desembre

31/12/1881: Es funda el Banc Sabadell, impulsat pel Gremi de Fabricants.


28/12/1910: Un fort vendaval causa desperfectes a diversos habitatges de la ciutat. El més tràgic, va ser al carrer Costa al costat del carrer Margenat. Es va ensorrar part d’una paret de l’habitació de matrimoni, causant la mort de la parella.

20/12/1911: Mor el poeta Joan Maragall. L’endemà de morir, l’Ajuntament va acordar posar el seu nom al carrer del Portalet, on encara hi ha la casa pairal de Rosa Gorina, la mare del poeta. El carrer de Joan Maragall es va formar al segle XVI com a carrer del Portalet, per un petit portal que hi regulava el pas. El carreró comunicava el carrer de Sant Quirze amb el safareig de la vila, a l’actual plaça del Gas. A la casa hi ha una placa que recorda que era la casa pairal dels pares del poeta.


18/12/1936: Va morir Silvestre Romeu i Voltà, conegut com el “Pa i Ceba”. Fabricant, i alcalde del 19 d’octubre de 1911 a l’11 de desembre de 1913. Durant el seu mandat es va constituir la Junta de Museus i Excavacions, de la qual Romeu fou president mentre estigué al front de l’alcaldia. Donà nom al barri de Torre-Romeu de Sabadell. A finals dels anys 40 a l’actual barri de Torre-romeu hi havia 4 cases: la torre Penedès, cal Segarra, cal Polit i la torre Romeu (anomenada també cal Pa i Ceba). Eren torres d’estiueig on vivia un masover que s’encarregava de les terres. El 1951, després de l’esfondrament de les coves del Ripoll, l’alcalde Josep Maria Marcet va autoritzar la construcció d’habitatges a Torre-romeu, donant naixement al barri.


24/12/1962-25/12/1962: Va tenir l’episodi més gran de neu del litoral i el prelitoral central. Entre els dies 24 i 25 de desembre el termòmetre va arriba a 8 graus sota zero a 1400 metres d’altura.

Sabadell va ser un dels municipis més afectats:

110 cm a Martorelles
102 cm a Vilanova del Vallès
96 cm a Corbera de Llobregat
95 cm a Argentona
92 cm a Sabadell
90 cm a Calders
80 cm a Centelles
73 cm a Santa Coloma de Gramenet
70 cm a Barcelona (Fabra) i Breda
65 cm a Palafrugell

La benzinera Firestone, situada a la confluència de la carretera de Barcelona amb Avinguda
de Barberà (anteriorment Avinguda de Joaquim Costa), durant la nevada de desembre de 1962. Manuel Larosa i Carol. AVV de la Creu de Barberà. Josep Farré va instal·lar-hi una gasolinera, als anys 30. El 1954 la va cedir en arrendament al senyor Rojas, que dos anys després, la va adquirir en propietat i remodelar, cobrint-la amb una marquesina. L’any 1984 va ser declarada zona verda i enderrocada, en el seu lloc s’hi va construir la Plaça de la Creu de Barberà.

Més informació: ‘50 anys de la gran nevada del 62‘. Alberto Alcántara. ccma.cat, 25 de desembre del 2012


22/12/1969: El número 59.536 de “el Gordo” de la loteria de nadal, toca a Sabadell. Uns 75 milions de pessetes per sèrie que suposaven un total de 900 milions. El número l’havia vengut la Penya Arlequinada (fundada l’any 1958), i es va donar la casualitat que el dia abans, el C.E Sabadell havia guanyat al líder, l’Atlètic de Madrid, per 0-1, amb un gol de Vidal. Entre “el Gordo” i altres premis, l’administració situada a la Via Massagué va repartir mil milions de pessetes.


2/12/2001: És assassinada Helena Jubany, bibliotecària de 27 anys.

‘El cas Helena Jubany, punt per punt, en el 19è aniversari del seu assassinat’. Júlia Ramon. 2 de desembre de 2020, isabadell.cat

‘Vida i obra de l’Helena Jubany i Lorente – Mataró, 1974 – Sabadell, 2001‘. Associació Cultural Helena Jubany


8/12/1990: ETA fa explotar un cotxe bomba quan passa una furgoneta amb un grup d’agents de la Policia Nacional que va a prestar servei de seguretat a l’estadi de futbol de la Nova Creu Alta. 6 policies resulten assassinats i 2 greument ferits, juntament amb 8 civils.

‘La firma d’ETA, un documental de Ràdio Sabadell’, Núria García i Roger Benet. Ràdio Sabadell