Grau Puig, Joan

joan_grau
1866-1926

Empresari tèxtil cotoner i primer president del Centre d’Esports Sabadell, del qual ocupà al càrrer desde la seva fundació el 5 de juny de 1906 fins el 1910. Durant el seu mandat el club comprà uns terrenys a la Creu Alta, on es construí el que fou considerat un dels millors camps de futbol de Catalunya de l’època. També fou vicepresident primer de la Federació Catalana de Futbol (1906).

Empresari tèxtil i president de la Federació patronal, va ser membre vocal-patró de la Junta de Reformes Socials desde la seva constitució l’any 1909 fins el 1923, òrgan mediador creat per la patronal on hi participaven tan empresaris como obrers per tal d’ evitar la conflictivitat obrera. Serà president de la Secció d’Aprestos i Tints de la patronal Unió Industrial de Sabadell (UIS) i en serà president de 1910 a 1911, també ocuparà la presidència de la UIS a partir de l’octubre de 1920. Exercí de regidor de 1914 a 1915, sent membre de la Comissió de Foment, tercer tinent d’alcalde, delegat municipal de la Junta d’Aigues i a la Junta d’Habitacions Barates,  membre de la Comissió Especial de Subsistències de 1916 al 1917, membre fundador de la Mútua Sabadellenca d’Accidents i vicepresident del seu primer consell d’administració; i president de la Societat d’Auxiliars de la Industria Tèxtil, creada  al 1920 com a entitat independent de la Unió Industrial. Fou un dels fundadors i principal animador de la Federació Patronal de Sabadell (FPS) i president del seu consell directiu, el 1921 és vicepresident del Gremi de Fabricants i en seria president l’any següent.

l’11 de febrer de 1920 esclataren dues bomes a casa de l’empresari Antoni Cusidó i altres dues a casa de Jaume Brullet, poc després fou tirotejat el cotxe de Joan Grau Puig i el seu sòci que en sortiren ilesos, un any abans, el 10 de març de 1919 havia sigut assassinat Manuel Bordones, acusat d’haver d’esquirol durant la vaga de la Canadenca i poc després el transportista Domènech Llobet Padró.

L’estat al 1920 aprovava la “Llei de Fugues”, pràctica consistent en simular la fugida d’un detingut i abatre’l a trets amb aquesta excusa, el militant de la CNT Gregori Daura Ràdua mort el 5 de desembre de 1920 se’n considera la primera víctima. Per la seva banda el sindicat lliure de la patronal el 30 de novembre de 1920 va assassinar l’advocat laboralista i diputat republicà per Sabadell, Francesc Layret;  el 2 de setembre el sindicat lliure va tirotetajar al carrer Bonavista el 2 de setembre de 1921 al sindicalista i republicà federal Josep Artigas, que va morir el 14 d’octubre a causa de les ferides.
_________________________________________________________________

Castells, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República 1918-1936, Edicions Riutort, Sabadell, 1980.

Luque i Fernández, Rafael. La junta de reformes socials de Sabadell (i III) (1920-1923). Revista Arrahona. Sabadell, 2001

Santamaria, Antonio. Els anys del pistolerisme (1). iSabadell.cat. 25 d’octubre del 2015 <http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-els-anys-del-pistorelisme-1/> [Consulta:21 de gener del 2016].

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s