Capmany i Borri, Antoni de Paula

1158402111111

Barcelona, 25 d’octubre de 1858-8 d’octubre de 1912

Empresari partidari del proteccionisme per evitar la competència anglesa, catalanista i mecenes. Tot i que nascut a Barcelona, es traslladà a Sabadell de molt jove, on estudià als Escolapis i  visqué a casa d’un oncle empresari industrial sabadellenc.

Inicià la seva militància al 1879, amb només 21 anys, quan fundà a Sabadell el Centre Literari Catalanista que posteriorment es convertiría en el Centre Catalanista. El 1885 fou un dels participants a la comissió presidida per Ferran Alsina i Parellada que el 10 de març presentaria al rei Alfons XII el Memorial de greuges. Va ser un dels fundadors de la Unió Catalanista, participà en el consistori dels Jocs Florals de Barcelona el 1892 i a la magna assemblea de les Bases de Manresa.

Fou entre d’altres un dels promotors de la creació de l’Orfeó Català, l’Orfeó de Sabadell i el Centre Català. Per tal de donar veu al catalanisme, va dirigir el setmanari Lo Catalanista, creat el 1897 i que transformà en diari, així com altres publicacions com Acció Catalana i Diari de Sabadell. El 1897 també s’inagurà l’edifici del Centre Català a Sabadell, situat a la Rambla, a iniciativa seva. Mantingué contacte i es solidaritzà amb altres moviments nacionalistes, com el gallec i el basc, i també el grec, el 1897 escrigué al rei Jordi I de Grècia per felicitar-lo al haver ajudat als insurrectes de Creta contra el domini turc.

Defensà els interessos industrials dels empresaris catalans enfront l’amenaça d’un tractat d’Espanya amb Alemanya l’any 1886 i s’oposà al centralisme a nivell econòmic. El 1894, a l’editorial del setè aniversari de Lo Catalanista, va escriure: «Ferms com una roca, sostenim avui com ahir el lema de les llibertats catalanes, i ni ens han abatut les malvolences ni ens han cansat les contrarietats. Som apòstols d’una causa que és tota amor.»i el 1895: «Nostra obra és obra d’anys i anys, serà l’obra dels nostres fills i potser dels nostres néts.» Intentà fer retornà l’ús del català a les esglésies i altres institucions «No podré anar a l’església, si m’han de ferir així els meus sentiments catalans».En els útlims anys de la seva vida, entre 1906 i 1909,  va participar activament en el moviment catalanista Solidaritat Catalana.

Va morir als 53 anys a Barcelona el 8 d’octubre de 1912 i va ser enterrat al cementiri vell de la ciutat comtal, cobert amb la senyera i amb un seguici de familiars, amics, i militants catalanistes.

____________________________________________________________________________________________

Cardona, Mossèn Josep. Antoni de P. Capmany, Conferència per Ràdio Associació, 28 d’octubre de 1933, en Annals del periodisme català, <http://www.raco.cat/index.php/annalsperiodismecatala/article/download/265639/353201>pàgines 237-255

Castells, «Quaranta dos anys de diaris sabadellencs en català (1797-1938)» part 1, Arraona: revista d’història, 1976, <http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/202283/280218>

Castells, Andreu «Quaranta dos anys de diaris sabadellencs en català (1797-1938)» part 2, Arraona: revista d’història, 1976 <http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/202302/280226>

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s