Forrellad i Solà, Antoni

Sabadell, 18 de juliol de 1912 – 5 de desembre de 1983

Enginyer, industrial i empresari, fundador de dues de les principals empreses del Metall de Sabadell,  amb Josep Salvador, va crear el 1945 l’empresa de bobinatge i motors elèctrics Construcciones Eléctricas de Sabadell, SA, que acabaria fusionant-se amb la sueca ASEA el 1967, així com una de les principals empreses de compressors hermètics per frigorífics, la Unitat Hermètica, al 1962, posteriorment anomenada Cubigel, adquirida el 2012 per l’empresa xinesa Huayi. D’ideologia catòlica, catalanista i social, va participar activament en projectes com Òmnium Cultural, Cáritas, en la creació de l’Enciclopèdia Catalana, i es va acabar afiliant a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Provinent d’una família benestant, però no burgesa, el seu pare, Narcís Forrellad Soler, es dedicava al comerç  de caps de card per la filatura i políticament simpatitzava amb Francesc Cambó i la Lliga Regionalista. La seva mare, Lluïsa Solà Juliana, era l’hereva de la masia Can Solà de Sant Cugat.

Estudis i professió

Va realitzar l’ensenyament primari i el batxillerat als Escolapis de Sabadell entre 1917 i 1929. Posteriorment ingressà a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona on es graduà poc abans de l’inici de la Guerra Civil, i més tard s’hi doctorà. Va realitzar classes nocturnes al Col·legi Mercantil entre 1931 i 1933, mentre estudiava. Durant la Guerra Civil, exercí com a director de l’Escola Tèxtil i de l’Escola d’Arts i Oficis. Va donar classes de batxillerat a l’Institut M.B Cossio i a l’Escola de Comerç Valentí Almirall, creades pocs mesos després d’esclatar la guerra. Un cop acabada la guerra continuà donant classes, però va acabar abandonant la docència per dedicar-se a la seva professió d’enginyer industrial, el 1940 va ser nomenat enginyer municipal de Sabadell, càrrec que ocupà fins al 1952 i que exercí també a Castellar del Vallès. El 1941 es va casar amb Esperança Bracons Tathce, amb qui tindria un fill, Hermen, que moriria els 48 anys a causa d’una crisi cardiaca.

Va dissenyar moltes de les fàbriques de Sabadell i també en va dissenyar a Catalunya i Espanya. A la ciutat de Sabadell: La fàbrica de Can Marcet, la de Rocamora, Suñer i Fytisa i ASEA-CES del qual en fou l’accionista principal. A Montcada la Fabril Comadrán o a Astúries la Fábrica de Mieres. Va participar a la comissió d’estudis per solucionar el problema de l’aigua que va comportar la creació de la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA), veient que el creixement de la ciutat de Sabadell feia que no pugués abastir-se únicament amb aigües del Ripoll, va aconseguir el transavassament a la ciutat d’aigua del Ter. També va redactar el projecte per portar aigua a Barcelona desde Vallvidriera.

Activitat empresarial

El 1945, va crear amb el seu amic també enginyer, Josep Salvador Roig, l’empresa Construcciones Eléctricas Sabadell (CES), dedicada a la fabricació de bobines per motors elèctrics. El 1963 la multinacional sueca ASEA va adquirir la meitat de l’empresa, passant-se a denominar aquesta ASEA-CES, i el 1975 es va fer la majoria de l’accionariat.

CES

La seva principal empresa però, fou la Unidad Hermética (UH), fundada el 1962 i dedicada a la fabricació de compressors hermètics per frigorífics, amb llicència del primer productor mundial, la companyia nord-americana Tecumseh Products.  Llicència  fou facilitada per la firma francesa Unité Hermetique que aportà la meitat del capital. L’empresa sabadellenca inicià la seva activitat amb només 40 treballadors i una planta de 2.550 m2. El 1965 ja formaven part de la seva plantilla 300 treballadors i la superfície productiva s’havia multiplicat per cinc, arribant a tenir el 1976, 1820 treballadors i una superfície de 50.349 m2. El 1972, amb el suport del Banco Industrial de Cataluña (BIC), la branca industrial de Banca Catalana de Jordi Pujol, va adquirir la participació de la companyia francesa. Forrellad, va comprar la participació de BIC (un 40% de les accions), i va convertir-se en el principal accionista. A la Unitat Hermètica i treballaven una part important dels treballadors industrials de la ciutat, Antoni Farrés, exalcalde de la ciutat pel PSUC i ICV, també hi va treballar.

A la seva mort, el seu fill Hermen el succeí a la presidència de l’empresa. El 1986 l’empresa va comença a tenir pèrdues a causa de la competència provocada per l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), el descens de la cotització del dòlar i a la reestructuració del sector. El 1988 les accions d’Unitat Hermètica es van enfonsar i Philips va abandonar el projecte, el mateix any, la multinacional sueca Electrolux va comprar part de les accions. Un any després les accions de la Unitat Hermètica van deixar de cotitzar en Borsa i Electrolux Holgind SA va adquirir tota l’empresa, realitzant un pla de reestructuració de la plantilla que va suposar la pèrdua de 650 llocs de treball el 1993. El 2003 fou adquirida per la companyia italiana Appliances Components Companies (ACC) que el 2009 la va vendre a la firma nord-americana American Industrial Acquisition Corporation (AIAC) que rebatejà l’empresa amb el nom de Cubigel Compressors. Finalment el 2012 va ser adquirida per la companyia xinesa Huayi, controlada per la societat estatal Sichuan Changhong, aquesta adquisició va suposar una nova retallada de llocs de treball.

 

cubigel_1web
Protesta dels treballadors de Cubigel contra els 162 acomiadaments per la Gran Via de Sabadell. Gener, 2012

Altres empreses importants de Forrellad van ser Construcciones Eléctricas Figueras, absorvida per ASEA-CES, Aparatos de Control y Regulación Automática (ACRA), Cubigel S.A de fabricació de glaçons absorvida per la Unitat Hermètica, Frical S.A de bombes de calefacció,  Danfoss Española SA, de producció de controls automàtics amb llicència danesa, Laminados de Aluminio Especiales SA d’evaporadors d’alumini per a frigorífics i Moderntint SA, d’acabats tèxtils en societat amb la família Corominas.

Activitats financeres, polítiques i socials

Apart de les seves activitats empresarials, una altre tasca important de Forrellad va ser la de finançer. Entre 1956 i 1964 va ser conseller de la Caixa d’Estalvis de Sabadell. Desde el seu càrrec de conseller de l’entitat, va impulsar el finançament de l’ampliació de l’Escola Industrial i la creació del Centro de Cálculo de Sabadell el 1963. El 1961 va finançar la creació del Centro de Estudios Sociales. entitat que va invertir en la construcció d’habitatges socials a través de l’empresa VISASA.  Durant la seva presidència, l’entitat es va viure un creixement i la seva estructura directiva es va professionalitzar, així mateix va adquirir el Bosc de Can Deu. Forrellad va ser membre de la  Fundació Bosch i Cardellach, va participar activament en la comissió d’urbanisme i va promoure el premi en memòria de l’historiador Miquel Carreras Costajussà, assassinat al front per membres del propi bàndol republicà, del que havia estat amic i condeixeble.

De tendència catòlica, catalanista i conservadora, però partidari de la doctrina social de l’església. Forrellad al 1958 va crear la Asociación Católica de Dirigentes de Sabadell, vinculada a Acción Católica i que agrupava aquells empresaris amb més consciència social que representaven els sectors cristians moderats de l’empresariat. Aquesta entitat pretenia actuar als barris i pressionar l’Ajuntament per tal de combatre la falta d’habitatge i serves que patia la nova immigració provinent del sud de l’estat i amb Cáritas va desplegar una xarxa d’assistents socials als barris, xarxa que no aconsegua pal·liar la manca de serveis i habitatges dignes als barris i que no començarà a ser reslolt fins l’entrada de la democràcia. Forrellad era ben vist per part dels treballadors, ja que a les seves empreses es cobraven sous més elevats i no acomiadava als treballadors detinguts per motius polítics.

Forrellad s’incorporà al consell d’administració de Banca Catalana i el 1965 fou nomenat vicepresident del BIC. S’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya i el 1975 impulsà una trobada d’empresaris sabadellencs amb Jordi Pujol. Amb el restabliment de la Generalitat,  va formar part del Consell Català d’Ensenyament, del Consell de Treball de la Generalitat i presidí l’Institut de Reinserció Social. El 1982 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

La seva mort va coincidir en el moment que va sorgir la crisi de Banca Catalana. Forrellad va ser un dels 24 consellers i executius de Banca Catalana imputats al 1984 pel Fiscal General de l’estat, tot i haver mort al desembre de 1984. El novembre de 1986 tots els imputats van ser absolts. Va morir el 5 de desembre de 1983 a causa d’un vessament cerebral. Dos dies després va rebre un multitudinari funeral (més d’un miler de persones hi van assistir) a l’Església de Sant Fèlix.

 

Barberà, Jaume. Sabadellajant. “Antoni Forrellad i Solà” https://jaumebarbera.wordpress.com/2017/01/22/antoni-forrellad-i-sola/ 22 de gener, 2017

Diario de Sabadell, 8 de diciembre de 1983 y 17 de febrero de 1984Santamaria, Antonio. Isabadell.cat. “Antoni Forrellad i Sola (1912-1983), l’últim capità de la industria” <http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-antoni-forrellad-i-sola-1912-1983-lultim-capita-de-la-industria/> 4 desembre, 2016

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s