L’execució de Victor Sabater i Martí Martí (9 de maig de 1922)

El 9 de maig de 1922 després de confessar sota tortures i d’un judici sense garanties, van ser executats amb el garrot vil a Barcelona els sabadellencs Victor Sabater Martínez i Martí Martí i Colomer, acusats de l’assassinat de l’empresari  francès Théodore Jenny de 82 anys, ocorregut a Sabadell el 22 de febrer de 1920.

011115-Sabaté-Martí
Martí Martí i Colomer i Victor Sabater Martínez

Com en el cas de Sacco Vanzetti electrocutats a Massachusettes el 23 d’agost de 1927 als EUA,Victor Sabater i Martí i Martí Colomer, van acabar sent executats injustament acusats d’un assassinat que no havien comès i ambdós judicis no van tenir cap tipus de garantia. Però a diferència dels treballadors anarcosindicalistes dels Estats Units d’origen italià, Sabater i Martí, tot i estar afiliats a la Federació Local de Sindicats (FLS) adherida a la CNT, no eren militants destacats dins el sindicalisme revolucionari, en el moment dels fets es trobaven a l’atur a causa dels constants tancaments d’empreses lock-outs i tenien antecedents per petits furts. També cal remarcar que el context català era diferent al d’Estats Units, a Catalunya a inicis dels anys 20 éren habituals els assassinats de militants de la CNT a causa de la “Llei de Fugues” de Martínez Anido, i la resposta dels pistolers dels grups d’acció de la CNT contra polítics, pistolers del sindicat lliure i empresaris.

L’assalt a casa de Théodore Jenny

El 22 de febrer dos desconeguts van trucar a casa de l’empresari francès assentat a Sabadell, Théodore Jenny, coopropietari de la fàbrica d’estam Jenny i Turull (actualment el Vapor de Ca la Daniela) mentre aquest sopava amb la seva família i li van dir a la criada que eren treballadors de la seva fàbrica i que volien parlar amb ell, la criada els va obrir. Els dos individus van entrar a la casa de Théodore amb la cara tapada amb bufandes i van amenaçar amb pistoles a Théodore, a la criada i els seus dos fills, Teodoro de 55 anys i Eugeni de 53, i a la dona d’un d’ells.

Els dos fills de Théodore van llençar cadires contra els assaltants i a un d’aquests li va caure la pistola, l’altre va reaccionar disparant-los i ferint de bala a ambdós. El que se li va caure la pistola va clavar un ganivet al pit a Théodore Jenny provocant-li la mort. Els agressors van fugir deixant mort a l’empresari i ferits de bala als seus dos fills.

D’aquest atac, mai es va acabar de saber si es va tractar d’un intent de robatori o d’un atemptat com a resposta a les condicions laborals a la fàbrica de Téhodore Jenny, que havia tingut problemes amb els seus treballadors ja que aquests no acceptaven l’imposició dels nous horaris, es desconeixia però que estigués vinculat amb el pistolerisme patronal, tot i que els seus fills si que eren membres del Sometent de Sabadell.

1920 empresari Jenny mort a Sabadell

La Publicidad del dia 25 de febrer del 1920.
Notícia de l’enterrament de Théodore Jenny a La Publiciad  25 de febrer del 1920

Les detencions

Les autoritats van rebre pressions del govern francès, el ser Théodore de nacionalitat francesa, el cònsol francès va visitar personalment la família l’endemà de l’assalt. La policia es va agafar al testimoni d’un noi de 17 anys de Sabadell anomenat Josep Peris i Sancliment que es va presentar a comissaria l’endemà de l’atemptat. Peris patia greus probemes psíquics i a causa de la pobresa de la seva família havia sigut acollit de petit a una casa de beneficiències regentada per monges.

Peris va oferir a la policia fer de confident per descobrir els autors de l’assassinat a canvi de diners. Un dels policies però, va declarar al judici que va ser l’empresari Franscesc Lloch qui va posar en contacte a Peris amb la policia i  que aquest va apuntar al seu pare i el seu germà com autors del crim. En una mostra del cúmul d’irregularitats i contradiccions de la instrucció i del procés judicial, el confident es va desdir i va acusar com autors de l’assassinat a ell mateix, a Victor Sabater Martínez, àlies el Bitxo, de 19 anys i Martí Martí i Colomer, àlies Cadirots, de 23 anys que van ser detinguts el 2 de març. Al primer se’l va imputar ser l’autor de l’assassinat i de Theodor i d’haver ferit els seus dos fills i al segon d’ haver fet vigilància al carrer. Després de la detenció dels suposats responsables del crim, la policia va detenir un total de 32 anarcosindicalistes.

Confessió sota tortures

Victor Sabater i Martí Martí i Colomer van declarar durant el judici que a comissaria els havien obligat a declarar-se culpables mitjançant la tortura i que els hi van dictar el que havien de declarar. A més, diversos testimonis van declarar que ambdós a l’hora del crim es trobaven al ball que es celebrava a La Mata, però el jutge va rebutjar aquests testimonis. En contra seu va declarar la criada de Théodore, Pepa Alòs, que els va reconèixer com els assalatants al domicili dels Jenny. Van córrer rumors que va ser pressionada perquè declarés reconeixe’ls com els autors de l’assalt, i es fa difícil pensar que es pogués reconèixer si anaven tapats amb bufandes.

Sobre l’autoria de l’assassinat

La patronal desde un primer moment va assenyalar que el crim havia sigut obra de sindicalistes.

L’historiador sabadellenc Andreu Castells va recollir diversos testimonis que afirmaven que tot es tractava d’un muntatge policial. Josep Gadea Vilarrubias de la família carlina dels Vilarrubias li va dir que l’assassinat havia sigut obra de dos altres germans per “litigis d’herència”. L’empresari i secretari local de la Lliga Joan Llonch i Sales li va afirmar que“tothom sabia que el que es deia no era veritat, que no era un crim anarcosindicalista, però tothom callava”.

A parer del cenetista Ángel Pestaña els assaltants eren delinqüents comuns sense cap connexió amb l’anarcosindicalisme, pel sindicalista sabadellenc Josep Rosas i Vilaseca, els assassins eren uns desertors de l’exèrcit francès que s’havien refugiat a Sabadell, un d’ells es deia Pierre i anava a demanar diners sovint als Jenny, aquest el negar-se a donar-li més l’hauria matat. En canvi, el destacat militant anarcosindicalista sabadellenc Brú Lladó, així com el també el cenetista i posteriorment membre de la UGT i alcalde de la ciutat al final de la Guerra Civil, Enric Mampel, van declarar anys després que els autors eren membres d’una comissió obrera que va anar a parlar amb Jenny per temes laborals. Durant la trobada va tenir lloc una forta discussió que hauria acabat amb la mort involuntària de l’empresari.

Bru lladó

Judici i execucions

El judici contra els tres acusats, es celebrà a l’Audiència de Barcelona de l’11 al 13 de juliol de 1921, El judici va estar ple d’irregularitats i el 15 de juliol es va dictar la sentència:

Així tots tres foren condemnats pel delicte d’assassinat consumat. Sabater i Martí a la pena de mort al garrot vil i Perís, per l’atenuant de ser menor de 18 anys, a 14 anys i 8 mesos i 1 dia de presó per l’assassinat consumat i 8 anys  i 1  dia per intent d’assassinat dels fills de Théodor.

Diversos partits, entitats i sindicats de la ciutat com El Círcol Republicà Federal (CRF) de Sabadell, l’Ajuntament o la FLS-CNT van demanar la commutació de la pena de mort. Lluís Companys, diputat per Sabadell en aquell moment, i el president de la patronal dels metal·lúrgics Jaume Ninetque més endavant proclamà la II República a la ciutat, van reunir-se a Madrid amb el president Sánchez Guerra per intercedir i demanar la commutació de la pena. Fins i tot el president de la Mancomunitat de Catalunya Josep Puig i Cadafalch de la dretana Lliga Regionalista, va intercedir demanant també al president del govern l’indult. Una comissió femenina sabadellenca va  reunir 4.500 signatures que van ser lliurades a la filla del governador Martínez Anido. Igual que el president del govern el cap de la policia de Barcelona, Miguel Arlegui, que aplicava la “Llei de Fugues” assassinant als anarcosindicalistes i acusat de patrocinar els “Sindicats Lliures” contra la CNT, no volia sentir a parlar de l’indult. Tots els esforços van ser envà i el govern va mantenir la condemna a pena de mort.

miguel argueí
Miguel Arlegui. Cap superior de policia de Barcelona(novembre 1920-octubre 1922) , sota les ordres del governador civil general Severiano Martínez Anido

El 10 de maig, a la una del migdia, els dos joves van ser agarrotats proclamant la seva innocència.  Victor Sabater va negar-se a besar el crucifix, es dirigí al botxí Gregorio Mayoral dient-li:

-Tiene hijos?

El botxí li contestà afirmativament i Sabater li digué:

-Pues los compadezco, porque contigo deben pasarlo muy mal.

Sabater tampoc va voler que li cobrissin el cap amb un drap negre.

Martí si que va bessar el crucifix, com a últim desig abans de ser executat, se li va permetre  casar-se amb la seva nòvia a la presó,  amb ella tenia un nen de 3 anys.

Per la opinió pública de Sabadell van ser dos caps de turc i del 4 al 6 de maig de 1922 s’organitzà una Vaga en solidaritat amb els condemnats. La patronal buscava trobar uns culpables, realitzar un escarment públic i relaciona-los amb el sindicalisme, en una època on estaven augmentant les reivindicacions obreres i la força de la CNT. Es tractava de frenar per tots els mitjans com amb la “Llei de Fugues”, la organització dels treballadors i que aconseguissin les seves reivindicacions.

_________________________________________________________

Castells, Andreu. Informe de l’oposicióDel terror a la Segona República 1918-1936. Edicions Riutort, Sabadell, 1980.

Santamaria, Antonio. Isabadell.cat. ‘Història de Sabadell’. Els anys del pistolerisme (2): l’afer Jenny, 1 de novembre del 2015 <https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-els-anys-del-pistolerisme-2-lafer-jenny/>

A Cops ‘VICTOR SABATER I MARTI MARTI, ELS SACCO I VANZETTI CATALANS’, 26 d’agost del 2013 <http://ja-acops.blogspot.com/2013/08/victor-sabater-i-marti-marti-els-sacco.html>

Hemeroteca La Vanguardia. Edición del miércoles, 10 mayo 1922, página 8: <http://hemeroteca.lavanguardia.com/previewPdf.html?id=33280529>

 

Anuncis