Category Archives: Lliga Catalana

Pascual Salichs, Pere

21 dissabte gen. 2017

Posted by in Alcaldes, Bàndol nacional, Catalanisme conservador, Lliga Catalana, Lliga Regionalista

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

pere

De professió advocat, exercí com a diputat segon del Col·legi d’Advocats de Sabadell  de 1924 a 1945. Fou Alcalde de Sabadell del 3 de desembre de 1918 a l’1 d’abril de 1922, substituit mitjançant un Reial Ordre per Antonio Cusidó. Un cop deixat el càrrec, el 1923 es presentà com a candidat a Corts per la Lliga Regionalista. També fou president de la Lliga Regionalista de Sabadell.

Durant la seva alcaldía, amb el suport de la Cambra de Comerç i el Gremi de Fabricants, el 26 d’abril de 1919 va demanar al ministre de Guerra un regiment que fos destinat a reprimir les protestes obreres. Pascual Salichs es va dirigir al director de la Guàrdia Civil i al Ministre de Governació per recorda’ls-hi que la caserna de la Guàrdia Civil havia estat costejada per la població, amb un cost de 300.000 pessetes, i reclamant-los que fos convertida en Comandància, amb més efectius d’infanteria i sobretot forces de cavalleria.

Salichs va mantenir dures discussions amb la oposició republicana respecte el projecte de l’arribada dels Ferrocarrils catalans a la ciutat, els republicans eren partidaris que el tren passés sota terra i Salich s’hi oposava, finalment els republicans van guanyar la partida i les vies van ser soterrades, el primer tren arribà a Sabadell el 20 de setembre de 1925, però el projecte s’havia iniciat molt abans amb la seva legalització el 17 de desembre de 1912.

Salichs fou secretari municipal durant la República i no s’exilià, passà la guerra a Sabadell. Al acabar la Guerra Civil, s’incorporà novament a la secretaria de l’Ajuntament i escrigué nombrosos articles com a col·laborador a Boletín i a la premsa local de Falange  a la secció fixa titualada “Humaredas”, sota el pseudònim de “Nihil”. 

En el primer número del diari de FET-JONS Sabadell, Pascual Salichs ja va demostrar haver abandonat el seu catalanisme anterior: ” … En una palabra: ha de poseer (la ciutat) cada factor y elemento integrante de la ciudad, ser individual o colectivo. la firme convicción de que la ciudad es el taller de la máximo laboriosidad? del que somos obreros todos, para dar satisfacción a todas las necesidades. desde las de como entidad física y material, a las de gran envergadura espiritual. económica. cultural benéfica pero como célula tan solo de UM Entidad superior única e indivisible que es España” (1)

_________________________________________________________________

(1) Martin  Berbois, Josep Lluís. El destí dels membres de la Lliga Catalana de Sabadell de 1936 fins els primers anys del franquisme. Arraona: revista d’història, AHS. Núm.28, 4a època.  2004. (P.164-185)  <http://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/204214/280847> p.179. [Consulta: 20 de gener del 2016]

Castells, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República 1918-1936, Edicions Riutort, Sabadell 1980.

Martin  Berbois, Josep Lluís. El destí dels membres de la Lliga Catalana de Sabadell de 1936 fins els primers anys del franquisme. Arraona: revista d’història, AHS. Núm.28, 4a època.  2004. (P.164-185)  <http://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/204214/280847> [Consulta: 20 de gener del 2016].

“Història de Sabadell” La Lliga i Franco (1936-1939). Santamaria, Antonio. iSabadell.cat. 18 de desembre del 2016<http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-la-lliga-i-franco-1936-1939/> [Consulta: 20 de gener del 2017].

“Història de Sabadell” Els anys del pistolerisme (1). Santamaria, Antonio. iSabadell.cat. 25 d’octubre del 2015 <http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-els-anys-del-pistorelisme-1/> [Consulta: 20 de gener del 2017].

“Història de Sabadell” L’arribada dels ferrocarrils de Catalunya 1919-1925. iSabadell.cat <http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-larribada-dels-ferrocarrils-de-catalunya-1919-1925/> [Consulta: 20 de gener del 2017]

Folguera i Duran, Manuel

13 divendres gen. 2017

Posted by in Burgesia i clergat s.XIX-XX, Centre Català, Lliga Catalana, Lliga Regionalista, Unió Catalanista

≈ Deixa un comentari

Sabadell, 2 de maig de 1867-Barcelona, 6 de setembre de 1951

img

Empresari llaner i catalanista conservador. Treballà d’enginyer a la colònia Güell, on hi residí sis anys , de 1891 a 1896 (i posteriorment hi tingué una segona residència), i on hi nasqué l’any 1893 el seu fill, el poeta Joan Folguera i Poal (Santa Coloma de Cervelló 1893, Barcelona 1919). Com a enginyer també va planificar el  Vapor Pissit i el Vapor Codina de Sabadell, aquest últim situat aprop de l’estació per rebre el Vapor d’Asturies i Anglaterra.

S’introduí als àmbits del catalanisme a través de Ferran Agulló i Sebastià Farnés. A partir de 1885 col·laborà a la publicació L’Arch de Sant Martí, el 1886 participà en la creació del Centre Escolar Catalanista del que en fou tresorer i vicepresident. Fundà al Centre Català de Sabadell i esribí a Lo Catalanista. Fou el primer secretari de la Lliga de Catalunya i president de la Unió Catalanista.

Exercí de president del Centre Català de Sabadell entre 1898 i 1900. El 1909 fou elegit diputat provincial per la circumscripció de Sabadell-Terrassa i de 1914 a 1936 presidí l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, institució que promovia la normalització i expansió de l’ensenyament en llengua catalana

Es posicionà amb els sectors més dogmàtics del catalanisme representats pel grup de La Reinaixensa, format entre altres per Àngel Guimerà i Pere Aldavert, que predicaven l’abstencionsme en totes les eleccions, ja que segons ells, aquestes només aconseguien embrutar la puresa del moviment. Aquesta postura intransigent, provocà forts enfrontaments amb el sector possibilista d’Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó o Verdaguer i Callís, que el 1901 constituïren la Lliga Regionalista, el primer partit polític modern del catalanisme conservador. Aquesta actitud li valdrà una dura campanya en la seva contra des de les planes de La Veu de Catalunya, el diari de la Lliga. El 1900 va presidir la comissió catalana a Madrid que fou rebuda per la reina regent a qui li exposaren les reivindicacions catalanistes. El 1909, quan era diputat provincial de Barcelona, va presentar un primer projecte de Mancomunitat, que resultà essencial per a l’aprovació posterior de la institució.

Duran i Folguera formà part del sector més conservador del catalanisme. Tenia una concepció de la història d’un passat ídilic medievalista i fou seguidor de les tesis nacional-catòliques del bisbe Torres i Bages, defensant l’ordre social i el paternalisme per sobre de les reclamacions obreres. S’oposà contundenment a les reivindicacions del moviment obrer, considerava les tesis socialistes i anarquistes vingudes d’elements obrers de fora de Catalunya. Durant la Vaga de Seydoux al desembre de 1910,  formà part de la delegació sabadellenca que s’entrevistà amb el Governador Civil per demanar l’increment de la força pública per reprimir la vaga. Segons ell, els 200 guàrdies civils d’infanteria i 27 de cavalleria destinats a Sabadell eren insuficients per acabar amb la revolta obrera, i sol·licità reforços de l’esquadró de cavalleria situat a Granollers.

Escrigué a les següents publicacions: Lo Catalanista (1887-95) de Sabadell, L’Arc de Sant Martí, Renaixement, Ofrena, Calendari Català de Manresa, Nosaltres Sols! i La República de les Lletres de València.

__________________________________________________________________

Ollé i Romeu, Josep. M. Homes del catalanisme. Bases de Manresa. Diccionari biogràfic. Rafael Dalmau (editor), col·lecció “Camí Ral”, núm. 6. Barcelona, abril del 1995.

Santamaria, Antonio. “Història de Sabadell”. La gènesi del catalanisme: del Centre Català a la Lliga Regionalista. iSabadell, 22 d’agost del 2015.  <http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-la-genesi-del-catalanisme-del-centre-catala-a-la-lliga-regionalista/>

Nomenclàtor. Ajuntament de Sabadell. Manuel Folguera, carrer de <http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=17649&Itemid=129>

Costa i Deu, Joan

26 dilluns des. 2016

Posted by in Bàndol nacional, Catalanisme conservador, Lliga Catalana, Lliga Regionalista

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

img

Joan Costa i Deu, retratat per Joan Vilatobà (1927)

Sabadell, 22 de maig de 1883-Gènova, 23 de febrer de 1938.

Conegut com a Joan Costa i Deu, fou un periodista i escriptor català de la conservadora Lliga Regionalista. Començà com a periodista quan estudiava a Barcelona, escrivint articles al setmanari político-regionalista La Creu del Montseny (1899-1900). El director literari era el reconegut poeta Jacint Verdaguer, i hi participaven  joves promeses que es convertirien en intel·lectuals com el filòsof Eugeni d’Ors, l’escriptor, poeta i polític Jaume Bofill, el poeta i autor teatral Xavier Viura, el novel·lista Joan Oller, i l’autor dramàtic i periodista Pompeu Crehuet.

De 1903 a 1904, fou el director del Diario de Sabadell: periódico independiente de avisos y noticias (1903-1905), durant els dos anys que exercí de director per aquest diari, també treballà de corresponsal al diari de la Lliga Regionalista  La Veu de Catalunya.  El 1905 fundà i dirigí la revista Catalunya: publicació quinzenal (1905-1910). El 1907 deixà la direcció de la revista Catalunya: publicació quinzenal per entrar de redactor en cap a La Veu de Catalunya. Càrrec que simultanejà amb la de corresponsal dels diaris de caire conservador La Almudaina, de Palma de Mallorca (1887-1953); El País, de Lleida (1879-1934); El Dia, de Terrassa (1918-1939), i El Pla de Bages, de Manresa (1904-1937).El 1925 fundà l’editorial Biblioteca Sabadellenca.

Costa i Deu, presidí l’Associació de Periodistes de Barcelona entre 1932 i 1936. Aquesta associació desde el seu naixement, intentà trobar la manera d’unir-se amb les altres entitats periodístiques de la ciutat, defensant la fusió de totes les entitats periodístiques en una de sola, però aquest projecte fracassà a causa de la creixent politització i conflictivitat social de la societat catalana que va provocar que l’entitat es dividís entre partidaris d’ERC i de la Lliga Regionalista.

Un mes després d’esclatà la guerra civil, el 21 d’agost, s’exilià amb tres companys més, gràcies a les gestions de Lluís Sentís i del conseller de Governació Josep Maria Espanya d’ERC, que signà els passaports. Un cotxe de la Generalitat els va recollir al seu amagatall i els conduí al port on partiren cap a Gènova amb el vaixell alemany Leiverkusen. A Gènova  va fer d’enllaç entre els exilitats del bàndol nacional i el consolat franquista, a més de passar informació sobre persones d’esquerres, sota el pseudònim de Gio-vanni Meliani, va escriure dos llibres propagandístics, l’opuscle Cento Martiri della Revoluzione del 1936 nella Catalogna, juntament amb Modest Sabater; i amb col·laboració amb el caputxí Antonio Maria de Barcelona, Barcelona sotto l’incubo del terrore rosso. En el primer parlava dels assassinats de cent eclesiàstics a mans de grups “incontrolats” i el suposat desgovern a la Barcelona republicana; i en el segon criticava durament la república i es posicionava a favor del bàndol franquista. En un carta al poeta i sacerdot sabadellenc mossèn Camil Geis li confessà: “si fos jove seria a la guerra, ara vell com sóc, no em queda altre remei que seguir vivint a l’estranger, escrivint contra la revolució”. Va morir sobtadament un 23 de febrer de 1938 sense poder veure la victòria franquista.Des del 1973 un carrer de la ciutat de Sabadell situat a la Zona Hermètica porta el seu nom.

________________________________________________________________

Martin i Berbois, Josep Lluís. La Lliga Regionalista de Sabadell o l’ocàs d’un partit (1931-1945), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008.

Martin i Berbois, Josep Lluís. Joan Costjussà i Deu: Un esbós biogràfic d’un periodista oblidat. Trípodos, núm 34. Barcelona, 2014. (pàg.215-228)ISSN: 1138-3305.

Santamaria, Antonio. Història de Sabadell: La Lliga i Franco (1936-1939). iSabadell.cat. 18 de desembre del 2016. <http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-la-lliga-i-franco-1936-1939/> Consulta: 22/12/2016.

Nomenclàtor. Ajuntament Sabadell. <http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=18032&Itemid=118&search=Costa%20i> Consulta: 22/12/2016.

Llonch i Salas, Joan

20 dissabte juny 2015

Posted by in Bàndol nacional, Burgesia i clergat s.XIX-XX, Lliga Catalana, Lliga Regionalista

≈ 1 comentari

Sabadell, 9 de febrer de 1902 – 14 de novembre de 1976

Empresari i fill de Francesc Llonch i Cañomeras, director de Llonch SA i amo del Vapor Llonch. Era parent llunyà de Francesc Pi i Margall. El 1919 s’afilià a la Lliga Regionalista, de la qual el gener de 1930 fou membre i de la Junta Directiva a Sabadell i el 1932 secretari de la Junta. El febrer de 1933 formà part de la Junta directiva de la Lliga Catalana i formà part de diverses comissions per a intentar solucionar problemes laborals. El 1924-1925 participà en l’elaboració dels Almanacs de les Arts i a partir del juliol de 1924, organitzà unes tertúlies a casa seva conegudes com els dillunsos de Can Llonch, on aplegava intel·lectuals sabadellencs de diferents ideologies com : Miquel Carreras Costajussà, Josep Maria Costa Ruiz, Joan Matas, Joan Sallarès Castells, Antoni Oliver i Sallarès, Ricard Marlet i Saret, Josep Sanllehí Alsina, Joan Puig i Pujol, Joan Arús i Colomer, Josep Vives i Bracons,  Josep Miseracs i Farrer,etc. Exercí de mecenes i de president de l’Acadèmia de Belles Arts.

Va dirigir el diari La Ciutat (1932-1934) amb Ramon Arquer i Costajussà, Manuel de Montoliu i de Togores i Jaume Calvó i Casanovas. El 26 de gener de 1936 marxà a França. En esclatar la guerra civil espanyola, Francesc Cambó li encarrega l’organització de l’Oficina de Propaganda i Premsa a París de recolzament al règim de Franco, de la que n’assumirà la direcció el gener de 1937. Deixà la direcció el maig de 1938 per discrepàncies amb l’orientació i, assabentat de la malaltia del seu pare, decidí tornar a Espanya. Establit a Doneztebe (Navarra), el 21 de setembre de 1938 ell i el seu pare, mort uns dies abans, foren acusats de catalanistes. En acabar la guerra va tornar a Sabadell i es dedicà a la direcció de la seva empresa. També formà part del consell d’administració del Banc de Sabadell, del que en fou nomenat president el 1976, i en els darrers anys de la seva vida es vinculà al projecte del nou Partit Liberal Català, que no acabà de fructíficar.

________________________________________________________________

La plaça de Llonch i Salas al nomenclàtor de Sabadell.

Miquel Carreras Costajussà (1905-1938) per Àngels Casanovas i Romeu, p. 92

Arraona. Revista d’Història Núm.2 176. 2a època. Llonch i Salas:

http://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/202284/280220

Marcet i Coll , Josep Maria

06 dissabte juny 2015

Posted by in Alcaldes, Alcaldes franquistes, Bàndol nacional, Burgesia i clergat s.XIX-XX, Cacics locals, Falange, Juventudes Mauristas, Lliga Catalana, Unión Patriótica

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

Sabadell, 26 de març del 1901- 4 d’abril del 1963.

Alcalde de Sabadell de 1942 al 29 d’abril de 1960.Fabricant vinculat a la indústria llanera, milità a les Joventuts Mauristes, i arribà a ser cap de la Unión Patriótica, el partit de la dictadura de Primo de Rivera i regidor durant el 1924-25. També va ser regidor durant la II República amb la conservadora i regionalista Lliga Catalana. En esclatar la Guerra Civil va refugiar-se a la zona franquista i s’afilià a les FET-JONS. Participà en la primera centuria de Falange i creà la segona centuria de la Falange catalana establerta a Burgos, va combatre al Front d’Aragó i estigué vinculat als serveis d’informació militar. Un cop el bàndol franquista guanyà la guerra, tornà a la ciutat, fou delegat local de la CNS, d’excombatents i de mílicies, primer tinent d’alcalde i alcalde accidental al 1940. El 27 de gener de 1942, Marcet organitzà una monumental visita de Franco a la ciutat, després d’aquesta,fou nomenat alcalde, en un consistori on tots els regidors tenien el carnet de la  FET-JONS. Fou l’alcalde franquista de Sabadell que estigué més temps en el càrrec, desde finals de 1940 com a alcalde accidental i de 1942 fins al 1960. El 21 de maig de 1947 organitzà una nova visita de Franco a la ciutat. Dirigí el consistori amb mà de ferro i vetllà pels interessos dels empresaris del tèxtil llaner, fent-se nomenar president del Gremi de Fabricants de 1951 a 1956, també fou president del Centre d’Esports Sabadell i de l’Aeroclub de Sabadell. Tornà a ser diputat provincial del Partit Judicial entre 1955-56.

El 1960, el governador civil de Barcelona Felipe Acedo Colunga, el va destituïr del càrrec, encara que ell sempre va presumir de tenir amistat personal amb Franco, ja que en algunes ocasions realitzava vols personals a Madrid per visitar-lo. Durant el seu mandat, Marcet va realitzar una profunda depuració de l’administració anterior republicana i inicià una dura repressió contra els antifranquistes vençuts. 61 funcionaris municipals (18,3%) van ser destituïts i 17 (5,1%) sancionats. Durant els primers anys del seu mandat no només es va desencadenar una forta repressió política sinó també es visqué una greu crisi econòmica, de 1940 a 1950 els salaris es van congelar al nivell de 1936 i els preus van experimentar una brutal inflació, fet que provocava que part de la població es veiés obligada a recórrer als preus abusius del mercat negre. Prova d’això fou l’expansió de la tuberculosi entre la classe treballadora. Pel que fa a la destrossa del bosc de Can Feu en contra de la opinió de l’exalcalde Esteve Maria Relat, fet que provoca la seva dimissió. Marcet afirmarà: “Mantener a las mismas puertas de la ciudad en incontenible y sostenida expansión, de un término municipal harto reducido, un grandioso bosque virgen, es un sueño imposible, so pena de ahogar el progreso. Esperar que un bosque de tales características pudiera salvarse era una verdadera utopia”(1) A les eleccions del 21 de novembre de 1954, Marcet intentà donar-li un toc més falangista a l’Ajuntament, fent entrar pel terç familiar a Pere Burrull Bonastre, qui portava la veu del Frente de Juventudes. A la renovació de 1957 va fer entrar amb força el catolicisme militant en tres versions: Academia Catòlica, Opus Dei i Comunió Tradicionalista. Així entrà, per terç familiar, el que seria el següent alcalde, Antoni Llonch i Gambús.

Marcet de blanc, fent la salutació feixista.

Marcet de blanc, fent la salutació feixista, davant el monument a los Caídos, que estava situat al Racó del Campanar

Marcet s’oposà a que els jesuïtes fossin substituïts per l’Opus Dei, ni que la preponderancia catòlica fos tan masiva, això, i les discussions amb Franco li van costar el càrrec. Marcet causava malestar al governador de Barcelona, ja que amb les entrevistes amb Franco i els seus vols personals a Madrid, passava per sobre d’ell,  Marcet anomenava despectivament a Acedo, “la Mula”, aquest finalment no s’aturà fins substituïr-lo per Antoni Llonch. Per Burrull, la caiguda de Marcet es degué a la qüestió del camp d’aviació i del mercat que li havien creat molts antagonismes. En el seu període es produïren diversos episodis de corrupció, la majoria d’ells quedaren tapats: -Robatori d’una màquina d’aixafar rocs. -Falsificació de tiquets de la bàscula municipal. -Dilapidació de diner rebut a compte d’accedir als habitatges del Patronat Municipal del carrer Brutau. -I el cas més greu, el Sumari 167 de 1956 sobre “malversación de caudales públicos” d’un “alcance de tres millones cien mil cuatrocientas setenta y nueve pesetas con cincuenta céntimos”. El governador va expedientar disciplinàriament al recaptador i quatre funcionaris que el degueren ajudar. El jutge instructor municipal, per la seva part va incorporar expedients contra l’interventor de fons i contra el dipositari. Al final de 1956, Marcet escrigué una carta a Franco, advertint-lo de la greu situació político-social de Catalunya, sobretot de Barcelona, que considerava desgovernada. Per Marcet l’oposició no es devia a la organització dels comunistes i opositors al règim, sinó al malestar de la gent per la greu situació econòmica, fent referència a la vaga de Tramvies. Publicà les seves memòries el 1963, Mi ciudad y yo.Veinte años en una Alcaldia, 1940-1960, reivindicant la seva labor i críticant a tort i a dret. Morí al cap de poc temps.

Monument a l'alcalde Marcet a la Plaça que porta el seu nom.

Monument en record a Josep Maria Marcet, creat per Camil Fàbregas i Dalmau. Fou inaugurat al 1974, any que també s’inagurà la plaça on es trobava que també porta el nom de l’alcalde franquista. El 12 de maig de 2017 l’Ajuntament de Sabadell va finalment retirar-lo.

Actualment, Sabadell té en record seu una plaça situada al final de la Via Massagué, i un institut al barri de Can Puiggener.

Més informació sobre la plaça Marcet i els carrers i places de la ciutat dedicats a franquistes:

“Carrers amb  història (I): Marcet; l’alcalde paternalista”. iSabadell.cat. Redacció. 30 de juliol del 2012. <http://www.isabadell.cat/barris/sector-centre/centre/carrers-amb-historia-i-marcet-lalcalde-paternalista/>

“El rastro del franquismo en Sabadell”. La Vanguardia, Sabadell-Vallès. Nomenclatòr. Hernández, Albert. 07/06/2016.<http://www.lavanguardia.com/local/sabadell/20160603/402245162186/rastro-franquismo-sabadell-plaza-alcalde-marcet.html>

“Monolits franquistes no retirats a Catalunya: de Tortosa a Sabadell”. El Crític. Pascual, Jordi. 11 d’octubre del 2016. <http://www.elcritic.cat/actualitat/monuments-franquistes-no-retirats-a-catalunya-de-tortosa-a-sabadell-11552>

_________________________________________________________________

(1) Castells , Andreu, Informe de la oposició. El franquisme i la oposició a Sabadellenca VI. Editorial Riu Tort, Sabadell, 1980.

Marín, Martí. Govern Municipal i actituds polítiques en el Sabadell del franquisme. Indústria i ciutat, Sabadell 1800-1980. Abadia de Montserrat, 1994.

Marín, Martí: Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya (Política i administració municipal 1938-1979). Pagès, Editors. Lleida, 2000. Col.lecció Seminari,12.