Biografies

[A]

Albareda i Masip, Ramon (Carbesí, Lleida, 20 de gener de 1885 – Sabadell, 11 de setembre de 1956). Provinent del carlisme, va ser Alcalde franquista de Sabadell del 15 d’octubre de 1939 al 31 de maig de 1940.

[B]

Badia i Joval,Arcadi (Barberà del Vallès, 16 de febrer de 1893 – Sabadell, 30 d’abril de 1980). De professió pastisser, republicà federal, afiliat a la Federació Local de Sindicats (FLS) i protector de sindicalistes.

Balart i Armengol,Joan (Sabadell, 22 de novembre de 1882 – 17 de desembre de 1960). Empresari industrial metal·lúrgic, inventor i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Construí la primera màquina de pastar farina per a l’elaboració de pa que funcionava amb un sistema helicoïdal.

Bartomeu i Valls, Joan (Sabadell, 28 de març de 1907 – Angeac-Charente, Charente, 27 de juliol de 1944). Inicià la seva militància al Círcol República Federal (CRF) per posteriorment passà al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). Va morir a França lluitant contra l’exèrcit nazi.

Baygual i Bas, Francesc (Sabadell, 21 de març de 1899 – Granollers, 15 d’agost de 1936). Empresari de tendència carlista, milità al Círculo Tradicionalista. Al esclatar la Guerra fugí de la ciutat per por a repressàlies però va ser interceptat per una Patrulla de Control a l’estació de Ripoll i executat a Granollers el 15 d’agost de 1936.

Benito Sanz, Joan (Sabadell, 1908 – Perpinyà, 22 d’abril de 1973). Militant republicà federal.

Bertran i Oleart, Miquel (29 de juny de 1981, Sabadell – 17 d’agost de 1958, Tulacingo, Hidalgo -Mèxic-). Inicià la seva militància a la Confederació Nacional del Treball (CNT), es posicionà amb els trentistes de la Federació Local de Sindicats (FLS) que durant la guerra es van passar a la Unió General del Treball (UGT), i finalment milità al  Partit Socialista Unificat a Catalunya (PSUC).

Brutau i Estop, Bonaventura (Sabadell, 16 de juliol de 1817 – 16 de novembre de 1878). Industrial.

Burgès Serra, Marian (Sabadell, l’1 d’agost de 1851 – Sabadell, 20 de novembre de 1935). Important ceramista, creador dels “Fayans catalans”. La seva primera militància fou a l’anarquisme, per posteriorment virà cap el catalanisme d’esquerres.

Burrull i Bonastre, Josep (Sabadell, 1922 – 23 de febrer de 2009), empresari paperer, falangista i penúltim Alcalde franquista de Sabadell del 20 de gener de 1965 al març de 1976.

[C]

Camps i Illa, Jaume (Sabadell, 13 de març de 1910 – Ciutat de Mèxic, 15 de juny de 1984). Economista, sindicalista i polític comunista i socialista. Afiliat a la Federació Local de Sindicats (FLS), es posicionà a favor dels trentises i durant la Guerra Cívil continuà a la FLS ara adherida a la Unió General del Treball (UGT) i s’afilià al Partit Socialista Unificat a Catalunya (PSUC). Va ser regidor de Finances de l’Ajuntament de Sabadell, Vocal del Consell d’Economia i Secretari personal de Josep Moix i Regàs quan aquest va ser nomenat pel govern de Juan Negrín com a Ministre de Treball. El 1940 després de ser expulsat del PSUC, va ser un dels fundadors del Moviment Socialista d’Emancipació Catalana, posteriorment Partit Socialista Català.

Capellas Fages, Joan (Sabadell, 10 de juny de 1917 – Montpeller, 10 de gener de 1946). Militant de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i supervivent del camp d’extermini de Mauthausen.

Capmany i Borri, Antoni de Paula  (Barcelona, 25 d’octubre de 1858 – 8 d’octubre de 1912). Catalanista conservador, empresari proteccionista i mecenes, fundador del diari “Lo catalanista”.

Carreras i Costajussà, Miquelenllaç extern, article d’Antonio Santamaria a iSabadell.cat- ‘Història de Sabadell’. Miquel Carreras (1905-1938), historiador, filòsof, filòleg i educador.

Carreras i Mas, Lluís (Sabadell, 4 de maig de 1884 – Barcelona, 7 de març de 1955). Mossèn de tendència catalanista, però durant la guerra i els primers anys del franquisme, va defensar aquest.

Castells Candiri, Josep (Santa Perpètua de la Mogoda, 1896-1980). Sindicalista de la FLS, participava al periòdic “Vertical”, portaveu d’aquesta, de 1932 al 1934, com a autor de l’apartat “Xeringades” i escrivint la llegenda dels dibuixos corrosius de Gustau Vila i Berguedà “Grapa”. Va ser Director del “Vertical” quan va reaparèixer l’any 1937 sota les sigles de la FLS-UGT.

Castells i Peig, Andreu (Sabadell, 29 d’octubre de 1918 – Sabadell, 16 de gener de 1987). Historiador, arxiver, editor i impressor. Una de les seves principals aficions era la pintura.

Cinca Vilagener, Josep (Manresa, ? – Salindres, França 11 d’agost de 1963). Tipògraf i militant de la CNT-FAI. Després de l’escissió trentista, creà el Sindicat d’Oficis Varis de Sabadell de la CNT-FAI juntament amb Bru Lladó i Edgardo Ricetti, i fou un actiu opositor a la línia de Josep Moix i els trentistes de Sabadell que van passar-se a la UGT i al PSUC. Va ser membre del Comitè de Propaganda del Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-FAI de Sabadell, representà a la CNT a la Comissió d’Indústries de Guerra i a la Comissió Permanent de la Conselleria d’Obres Públiques, i va ser Conseller d’Industries de Guerra a partir de l’octubre del 1936.

Claramunt Creus, Teresa (Sabadell, 4 de juny de 1862 – Barcelona, 11 d’abril de 1931). Pionera del feminisme obrer de caràcter anarquista.

Costa i Deu, Joan (Sabadell, 22 de maig de 1883 – Gènova, 23 de febrer de 1938). Periodista  vinculat a la Lliga Regionalista, durant la Guerra es va posicionar a favor del bàndol nacional.

Crespí Vergés, Conrad  (Sabadell, 4 d’agost de 1908 – 22 de març de 1982). Inicià la seva militància al Círcol Republicà Federal (CRF), va sobreviure als camps d’extermini nazis.

[D]

Duran, Francesc Anarquista, militant de la CNT-FAI, íntim amic de Mateo Morral.

Duran i Folguera, Manuel (Sabadell, 2 de maig de 1867 – Barcelona, 6 de setembre de 1951). Polític catalanista conservador.

[E]

Espinós Madí, Serafí  (1906-1934). Membre de la CNT durant els anys trenta, va recolzar la postura trentista majoritària a Sabadell, milità a la Joventut Sindicalista Llibertària. Durant la Vaga tèxtil es va enfrontar amb militants de la FAI de Terrassa. Va morir el 21 d’abril de 1934 durant una manifestació a la Rambla de Sabadell, en contra de la reacció, quan se li va disparar la pistola que portava.

Esteve i Aguiló, Josep (Barcelona, 8 d’agost de 1901 – Santiago de Xile, 10 de febrer de 1953).  Tècnic tèxtil, catalanista i d’esquerres, afiliat a Acció Catalana Republicana (ACR) i posteriorment a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i Conseller-Regidor de Foment i Treball i de Defensa a l’Ajuntament de Sabadell.

[F]

Farràs i Baró, Manuel (Tremp -Pallars-Jussà-, 24 de gener de 1899 – Ciutat de Mèxic, 8 de juliol de 1974). Militant del Partit Socialista Unificat a Catalunya (PSUC), inicià la seva militància al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i la Unió General del Treball (UGT), desde la Unió Socialista de Catalunya (USC). El 17 d’octubre de 1936 fou elegit edil i s’encarregà de l’Assistència Ciutadana. Fou l’últim Secretari General del PSUC sabadellenc, substituí a Josep Moix a l’alcaldia l’agost del 1938 i hi restà fins el 21 de gener de 1939 per anar al front.

Fornells i Francesc, Ricard (Barcelona, ? – Barcelona, 4 d’abril de 1950). Pedagog, el 1932 arribà a Sabadell per encarregar-se de l’Insitut Pedagògic de la trentista Federació Local de Sindicats (FLS). Va ser un dels firmants del manifest trentista contra les tesis insurreccionalistes de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), el 1936 es passà a la Unió General del Treball (UGT), va ajudar a Ángel Pestaña a crear el Partit Sindicalista i va ser el líder d’aquest a Sabadell. Va intentar una col·laboració amb el règim franquista.

Forrellad i Solà, Antoni  (Sabadell, 18 de juliol de 1912 – 5 de desembre de 1983). Enginyer, industrial i empresari, fundador de dues de les principals empreses del metall de Sabadell Construcciones Eléctricas de Sabadell, SA (1945) que acabaria fusionant-se amb la sueca ASEA el 1967,  i l’empresa de compressors hermètics per frigorífics  Unitat Hermètica (1962), posteriorment anomenada Cubigel.

[G]

Garrigós i Soler, Eduard (Benilloba -Alacant-, 10 de març de 1909 – Frontignan, Herault, França, 19 de gener de 1998). Militant de la Federació Local de Sindicats (FLS) de Sabadell adherida a la Unió General del Treball (UGT). Supervivent  del camp de concentració de Mauthausen.

Germà i Homet, Josep  (Castellar del Vallès, 15 d’octubre de 1873 – Sabadell, 17 d’agost de 1936). Industrial licorer, mecenes de la cultura i Alcalde després dels fets del 6 d’octubre de 1934, del 13 d’octubre de 1934 al 16 de febrer de 1936, quan va ser assassinat.

Girabau i Esteve, Jaume (Sabadell22 d’abril de 1914 – Madrid21 de gener de 1942). Inicià la seva militància a la Federació Local de Sindicats (FLS) adherida a la CNT, amb el trencament trentista es passà a la FLS-UGT i al PSUC. Afusellat pel règim franquista el 21 de gener de 1942.

Gispert i Coll, Maria (Sant Vicenç de Castellet, Bages, 12 d’octubre del 1904 – Caracas, Veneçuela, 23 de gener del 1976). Escriptora, socialista i catalanista. Militant del Bloc Obrer i Camperol (BOC), el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), el Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i del Centre Català de Caracas.

Gorina i Pujol, Josep (Sabadell, ? de juny de 1851 – 14 de gener de 1925).
Industrial tèxtil. Conegut popularment com a “Josepet”. Hereu de l’empresa tèxtil del seu pare, Joan Gorina, una de les famílies més importants de la indústria tèxtil sabadellenca, juntament amb els Brutau, els Casanovas, els Corominas, els Llonch, els Turull,etc.

Grau i Gambús, Antoni (Sabadell, 1835 – 1899) Industrial tèxtil, fundador de Grau S.A 1868-1968, una de les més grans empreses d’aprestos i acabats de l’estat. 

Grau i Puig, Joan (1866-1926). Fill d’Antoni Grau i Gambús. Empresari tèxtil cotoner i primer President del Centre d’Esports Sabadell.

Grau i Tarruell, Joan (Sabadell, 10 de febrer de 1934). Empresari tèxtil, continuà la saga familiar amb l’empresa Grau S.A Tintes y Acabados. Durant el franquisme va ser Tinent d’Alcalde de Cultura en el consistori del Batlle Josep Burrull, càrrec que exercí fins el 3 de febrer de 1974. En democràcia es presentà a les llistes de Convergència i Unió (CiU) tan a eleccions locals com a autonòmiques.

Gumbert, Jaume: (1890-1978) Militant anarquista de Sabadell, deixeble de José López Montenegro. Cap el 1909 era Secretari General de la Secció de Teixidors. Fou elegit com a delegat per entrevistar-se amb el coronel Benito Márquez, cap de la junta militar de defensa, i preguntar-li per la postura que adoptaria l’exèrcit en el moviment revolucionari que es gestava el juliol de 1917.

Gurri Bergés, Antoni (Granollers, 1855/57 – 1923?). Teixidor i anarquista que milità a Sabadell. Exercí de delegat als congresos d’abans de 1882. Segons algunes fonts, a finals de 1883, amb López Montenegro, Teresa Claramunt i Josep Miquel Clapés, creà la Lliga Anticlerical Monti Tognetti i figurà com un dels dirigents de la Vaga de les set setmanes del mateix any. Es casà civilment amb Teresa Claramunt al gener de 1884.

[J]

Jara Pérez, Jesús: Anarquista de la CNT-FAI, regidor de Sabadell del 1936 al 1937, any en què deixà el càrrec per anar al front on va morir al 1938.

Jové i Brufau, Ramon (Sabadell, 7 de juny de 1897 – Barcelona, 19 de juliol de 1936). Inicià la seva militància a la Federació Local de Sindicats (FLS) adherida a la CNT, amb el trencament trentista es passà a la UGT/PSUC. També passà per Estat Català-Partit Proletari. Va morir el 19 de juliol de 1936 lluitant contra els militars sublevats a Barcelona.

[L]

Lladó Roca, Bru (Sabadell, 1881 – Mèxic, 1946). Inicià la seva militància al republicanisme federal per ser posteriorment un important militant anarcosindicalista de la CNT local, oposat als trentistes liderats per Josep Moix.

Llonch i Gambús, Antoni (Sabadell, 30 de setembre de 1914 – 19 de maig de 1974). Franquista de l’ala catòlica moderada. Alcalde entre el 29 d’abril de 1960 i el 20 de gener de 1965.

Llonch i Salas, Joan (Sabadell, 9 de febrer de 1902 – 14 de novembre de 1976). Director de Llonch S.A i amo del Vapor Llonch.

López Montenegro, José (Nascut cap el 1832 i mort a Barcelona al 1908). Inicià la seva militància política a Saragossa en el republicanisme federal. A Sabadell fou director de la publicació “LosDesheredados” entre 1884 i 1886, que li dóna una orientació clarament anarcocol·lectivista (el diari havia començat amb una tendència republicana federal).

[M]

Mampel Martí, Enric (Sorita de Morella, Castelló, 1893 – Garges-le-Gonesse-París, França, 1979). Milità a la Federació Local de Sindicats (FLS) adherida a la CNT, va ser alcalde el 26 de gener de 1939 per la CNT-FAI quan la victòria franquista ja era evident.

Marcè i Segarra, Magí (Vilanova i la Geltrú, 29 d’abril de 1880 – Sabadell, 3 de febrer de 1967). Militant republicà federal, portava un local anomenat el cafè “El Diluvio” on s’hi reunien els militants d’esquerres republicans de Sabadell. Va ser Alcalde de Sabadell pel Círcol Republicà Federal (CRF) de l’1 de febrer de 1934 al 8 d’octubre de 1934 i del 7 de febrer de 1936 al 15 d’abril de 1936.

Marcet i Coll, Josep Maria (Sabadell, 26 de març del 1901- 4 d’abril del 1963). Falangista, Alcalde de Sabadell el 13 de desembre de 1940 i del 21 de maig 1942 al 29 d’abril de 1960.

Marés Claperols, Josep Militant de la CNT-FAI Sabadell.

Massagué Rodríguez, Jaume (Sabadell 5 de maig del 1912 – Tolosa de Llenguadoc, agost del 1945). Militant comunista, primer va estar afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), però abans de l’esclat de la Guerra Civil s’afilià al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). Jugador internacional de bàsquet, Comissari, Comandant i Tinent Coronel de l’Exèrcit Republicà.

Massagué i Vilarrúbias, Joan (Sabadell, 1833 – 28 d’abril de 1901). Va ocupar l’alcaldia durant diferents períodes de finals del s.XIX i principis del XX, últim període del 29 de març de 1901 al 28 d’abril de 1901.

Miquel Clapés, Josep (Sabadell 1851-1933). Teixidor i i anarcosindicalista, participà en el moviment obrer internacionalista de 1869 a 1874 a Sabadell. Fou un dels organitzadors de la Vaga de les set setmanes de 1882 a favor de les 8 hores, de l’Ateneu Obrer al 1883 i el setembre del mateix any va constituir la Lliga Anticlerical Monti Tognetti.

Moix i Regàs, Josep (Sabadell, 28 d’octubre de 1898 – Praga, 3 de setembre de 1973). Alcalde de Sabadell pel Partit Socialista Unificat a Catalunya (PSUC) i circumstancialment per ERC, del 17 d’octubre de 1936 al 26 d’agost de 1938. Provinent de la FLS-CNT, fou el líder del trencament trentista i principal instigador de que a Sabadell la FLS fos expulsada de la CNT i s’adherís a la UGT.

Molins i Ventura, Galileu (Sabadell, 1901 – Caracas -Veneçuela-, 1983). Militant de la Federació Comunista Catalano-Balear, Secretari de la societat esperantista “La Emancipación”, fundador i dirigent del Bloc Obrer i Camperol (BOC), i posteriorment del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), sorgit de la fusió del BOC i l’Esquerra Comunista. Va formar part del Cos d’Investigació de Patrulles de Control, posteriorment va ser regidor pel POUM durant la Guerra Civil.

Morral i Pelegrí, Joan (Sabadell, 7 d’abril de 1890 – 19 de desembre de 1991). Regidor de l’Ajuntament de Sabadell i militant republicà federal.

Morral Roca, Mateo (Sabadell, 1879 – San Fernando de Henares -Madrid-, 2 de juny de 1906). Anarquista neomalthusià, autor de l’intent de regicidi contra Alfons XIII.

[N]

Nadal Baqués, Isidre “Llum de la Selva” (Barcelona, 6 de gener de 1877 – La Galera, Montsià, 23 de desembre de 1983). Pacifista, naturista, ecologista, vegetarià, crudívor, eremita i anarcoindividualista tolstoià.

Nicolau d’Olzina i Ferret de Riusech, Josep (5 de març 1841 – 4 de gener de 1924). Noble, propietari del Castell de Can Feu i del bosc i la Masia de Sant Oleguer.

Ninet i Vallhonrat, Jaume (Sabadell, 8 de setembre de 1893 – Martorell, 25 d’agost de 1936). Empresari tèxtil i polític republicà, primer del Círcol Republicà Federal (CRF) i posteriorment del Partit Radical. Va proclamar la II República a Sabadell el 1931 i va ser un dels impulsors del Camp d’Aviació, actual aeroport de Sabadell, i del Soterrament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) fins el centre de la ciutat. Va ser assassinat per una Patrulla de Control a Martorell el 25 d’agost de 1936.

[P]

Pascual i Salichs, Pere (Sabadell, 1883 – Barcelona, 1965). Fou Alcalde de Sabadell del 3 de desembre de 1918 a l’1 d’abril de 1922 i posteriorment regidor a Corts per la Lliga Regionalista i president d’aquesta a Sabadell. Amb la victòria franquista passà a la secretaria de l’Ajuntament i a escriure llibres per la premsa de Falange.

Pi Sanhlley, Balbina (Sant Boi de Llobregat, 20 de setembre de 1896 – Perpinyà, 24 de juliol de 1973). Militant anarcosindicalista, durant els anys del pistolerisme s’acostà als republicans federals, a Sabadell va ser una de les organitzadores de la Vaga de subsistències de 1918, va participar com a oradora en nombrosos mítings confederals i per la llibertat de presos de la CNT i republicans. Durant la Segona República es posicionà amb el sector anarquista insurreccionalista, encapçalat en aquell moment per la FAI.

Picart i Felip, Ramon (Sant Martí de Maldà, Urgell 1873 – Barcelona, 4 de setembre de 1951). Líder de La Lliga Regionalista de Sabadell.

Puig i Pujol, Joan (Sabadell, 11 de novembre de 1892 – 22 de gener de 1973). Escriptor, historiador i polític català. Desde 1924 participà als “dillunsos de Can Llonch”, on diversos artistes, escriptors, poetes, comptables de diferents tendències polítiques, es reunien cada dilluns a casa de l’empresari i lligaire Joan Llonch i Salas per xerrar sobre art, societat, política i religió. El 1934 fou elegit regidor de Finances i Proveïments pel Círcol Republicà Federal (CRF), d’on era militant del sector més moderat i catalanista. L’any 1936 fou nomenat conseller de finances municipals i delegat de banca a Sabadell per la Generalitat de Catalunya.

[R]

Relat i Corominas, Esteve Maria (Puig-reig, 13 de setembre de 1892 – Sabadell, 12 de desembre de 1972). Alcalde de Sabadell durant la dictadura de Primo de Rivera de l’1 d’octubre de 1923 al 7 de febrer de 1930, nomenat per addicte al directori.

Renom i Soler, Fidela (Sabadell, 18 de gener de 1891 – Barcelona, 11 de setembre de 1987). Republicana federal i feminista del Círcol Republicà Federal (CRF), primera dona escollida com a regidora de l’Ajuntament de Sabadell.

Ribé i Garcia, Salvador (Centelles, 14 de febrer de 1872 – Buenos Aires, 27 de febrer de 1944). Alcalde de Sabadell pel Círcol Republicà Federal (CRF) del 14 d’abril de 1931 al 1 de febrer de 1934.

Ricetti Scandella, Edgardo (La Plata, Argentina, 12 d’abril de 1901 – La Plata, 20 de novembre de 1984). Pedagog anarquista de la CNT-FAI.

Rosas Vilaseca, Josep (Súria, 10 de setembre de 1891 – Santiago de Xile, 14 de juny de 1968). Durant la II República, va ser director del setmanari “Vertical”, òrgan de premsa de la Federació Local de Sindicats (FLS) i es posicionà al costat de Josep Moix a favor dels sindicats d’oposició, que a Sabadell va suposar que la majoria d’afiliats de la poderosa FLS passessin a la UGT, sota el control del PSUC. Fou conseller de Proveïments i president delegat de la Comissió Municipal d’Indústries de Guerra.

Rosell i Llongueras, Albano (Sabadell, 18 de febrer de 1881 – Montevideo, Uruguay, 28 de maig de 1964). Precursor del naturalisme ibèric de caire anarquista.

[S]

Sallarès Oliver, Joan “Pere Quart”  (Sabadell, 29 de novembre de 1899 – Barcelona, 18 de juny de 1986). Narrador, dramaturg, traductor i periodista, fa servir el nom de “Pere Quart” com a poeta.

Sallarès i Pla, Joan (Sabadell, 13 de novembre de 1845 – 20 de novembre de 1901). Empresari i polític conservador, líder de la burgesia local durant la segona meitat del s.XIX, promotor del proteccionisme.

Salvador Nebot, Antonio  (Barcelona, 1914 – Sabadell,  14 de novembre de 2007). Anarquista, militant de la CNT-FAI.

Sangres Sararols, Joan (Sabadell, 22 de març de 1908 – Buenos Aires, 16 de febrer de 1979)Militant i regidor d’Acció Catalana Republicana (ACR). Regidor de Sanitat i Assistència Social a l’Ajuntament constituït el 17 d’octubre de 1936, juntament amb el conseller d’aquesta àrea, Manuel Farràs Baró, s’encarregaren del Comitè Comarcal d’Ajuda als Refugiats durant la Guerra Civil. També va participar en la direcció del “Full Oficial”, publicació gratuïta que s’encarregava de la propaganda política de les forces del Front Popular a la ciutat durant la Guerra Civil.

Sanmiquel i Planell, Josep Miquel (Sabadell, 9 de febrer de 1920 – 10 d’agost de 2010). Va militar al Frente de Juventudes des del 1939 i a Falange des del 1941, fou conseller local del “Movimiento” i Tinent d’Alcalde i delegat de Cultura entre 1946 i 1951. En l’àmbit empresarial, va ser  un dels creadors de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt o l’Institut Sallarès i Pla per a formar joves empresaris tèxtils, que es va fundar el 1947.

Sardà i Salvany, Fèlix (Sabadell, 21 de maig de 1841 – 2 de gener de 1916). Capellà integrista catòlic, el seu llibre “El liberalismo es pecado” influencià als carlistes.

Sarrà Serravinyals, Salvador (Sabadell, 1 d’abril de 1902 – Santiago de Xile, 25 d’abril de 1965). Polític, empresari i escriptor. S’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) el 1933 i exercí de regidor de Cultura durant la II República, entre 1933 i 1939.

Sarradell Pascual, Enric (Sabadell, 4 de maig de 1893 – Manresa, 21 de febrer de 1963). Cap de Governació de la Corporació Municipal i del Negociat de Premsa de l’Ajuntament de Sabadell. Va destacar  per exercir un ferm control durant el seu seu càrrec d’Inspector en Cap de Vigilància del 20 de desembre de 1924 fins el 2 de juliol de 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera. Anteriorment, durant la Vaga Revolucionària de 1917 i assessorat pel Tinent Coronel de la Guàrdia Civil Manuel Tejido, va reprimir durament els vaguistes. Als anys quaranta, els càrrecs franquistes el van acabar aïllant a causa del seu extremisme.

Silvestre Franco, Antonio Militant de la CNT-FAI.

[T]

Trabal i Benessat, Francesc (Sabadell, 20 de maig de 1899 – Santiago de Xile, 8 de novembre de 1957). Escriptor, humorista proper al dadaísme, periodista i editor. Fundador i membre de “La Colla de Sabadell”.

Turull i Comadran, Pau (Sabadell, 21 d’abril de 1837 – 7 de setembre de 1892). Empresari tèxtil, polític conservador, fill de Pere Turull i Sallent.

Turull i Sallent, Pere (Sabadell, 16 d’octubre de 1796 – 4 d’abril de 1869). Conegut a la ciutat com “el cacic de Sabadell”. Principal líder de la burgesia conservadora sabadellenca, conegut a Madrid com “El rico catalán”.

[V]

Vera Vera, Sebastián (Jaén, 1897 – Narbona, França, 1948). El juliol de 1921 s’estableix a Sabadell. S’oposà al terror de la patronal i casi fou assassinat, rebent onze ferides, a Barcelona. Fou delegat de la construcció de Sabadell al Ple Regional de 1931, any en que recolzà la Vaga de telèfons amb sabotatges, fet que provocà, que fos detingut al setembre. Ocupà la Secretaria General de la CNT sabadellenca, i es posicionà a favor dels sindicats d’oposició i de la Federació Local de Sindicats (FLS) que durant la guerra s’acabarien adherint a la UGT.

Vidal Bosch, Rossend Militant anarquista i anarcosindicalista.

Vila i Berguedà, Gustau (Sabadell, 18 de setembre de 1893 – Carabanchel, 16 de gener de 1955). Dibuixant i caricaturista, firmava amb el sobrenom de “Grapa”, membre de la Federació Local de Sindicats (FLS), de majoria trentista, adherida a la Unió General del Treball (UGT) a l’inici de la Guerra Civil.

Vila i Dinarès,Pau (Sabadell, 29 de juny de 1881 – Barcelona, 16 d’agost de 1980). Pedagog i geògraf.

Viladoms Valls, Jaume (Sabadell, 19 de juliol de 1913 – 16 d’octubre de 1976). Pedagog, esperantista i militant socialista. Durant la II República va militar al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i va ser Secretari General de la Unió Sindical de Sabadell (USC), acabada la guerra va ser un dels fundadors del Moviment Socialista de Catalunya (MSC).

Viladot i Rovira, Tomàs (Sabadell, 17 o 23 de novembre de 1831 – 17 de febrer de 1903). Advocat, republicà federal, progresista i lliurepensador.

Vilarrubias i Busquets, Feliu (Sabadell, 12 d’octubre de 1812 – 1 de setembre de 1884). Alcalde de Sabadell de 1867 a 1868. Isabelí, provinent de família carlista.

[X]

Xercavins i Rius, Francesc de Paula (Sabadell, 18 de març de 1855 – Barcelona, 14 d’abril de 1937). Psiquiatre.

Anuncis