López Montenegro, José

Nascut cap el 1832 i mort a Barcelona al 1908.

De jove va pertànyer al cos administratiu de l’exèrcit com oficial, cos que va abandonar per les seves simpaties cap a la República i al negar-se a jurar lleialtat a Amadeo I. Participà en el Comitè Local creat pels republicans amb motiu de la sublevació de setembre de 1869, i firma el comunicat del 25 de setembre a Saragossa. A l’octubre participa en una partida armada republicana a Pedrola i Gallur, aquesta és derrotada i es veu obligat a fugir.

A partir de 1870 destaca a Saragossa com a propulsor del sindicalisme i serà director de la publicació El Republicano Federal. El 4 d’abril inagura el Casino Obrero la Fraternidad, que serà el primer nucli de l’obrerisme internacionalista, i al mateix any  participa en el Consell Federal de la FRE (Federación Regional Española). El setembre, funda el nucli de la FRE a Saragossa, de la mateixa manera que és decisiva la seva participació en la fundació del nucli de Huesca. Del republicanisme federal passarà a defensar les tesis anarquistes, i al 1872 és l’artífex de la organització del congrés a Saragossa. El mateix any, protesta davant el governador per la dissolució d’una assemblea de la Federació Local i al febrer rebutja una proposta republicana per treballar conjuntament pel triomf de la revolució, aquest fet no li impedirà figurar en la redacció de La Autonomía de Saragossa (març 1873) al costat d’un altre internacionalista, Barrera. Participa activament en el cantonalisme de Cartagena, i després del seu fracàs, fuig a França en el vaixell La Numancia; és condemnat, perd la seva carrera militar i viu pobrement a París fins el 1882. Se’l nombra per representar a la FRE el 1878 en el Congrés obrer francès finalment prohibit.

Retorna a l’estat espanyol i s’assenta a Catalunya, primer serà sis mesos pres preventiu a Terrassa, després treballa de mestre a Sabadell; en aquesta ciutat, destaca com a director de la publicació Los Desheredados entre 1884 i 1886, que li dóna una orientació clarament anarcocol·lectivista ( el diari havia començat amb una tendència republicana federal);  com a director serà detingut el 1885 i pres durant un any. També a Sabadell participà a la Vaga de 1883, al míting de març de 1886 amb Abayá i Tarrida, i manté relacions sentimentals amb la feminista i obrerista sabadellenca Teresa Claramunt. Després de la seva estada a Sabadell, s’instal·là a Sallent, on fundà una biblioteca pública i on té diversos problemes al ser acusat de propaganda il·legal, desde Sallent es desplaçà a diverses poblacions veïnes on realitzà diversos mítings, al 1891 a Manresa contra la religió i en record als màrtirs de Chicago, aquest últim juntament amb Errico Malatesta. Segons Anselmo Lorenzo, López Montenegro formava part de la lògia maçònica Los Hijos del Trabajo.

Al 1896 ha de marxar de Sallent i exiliar-se cap a Amèrica a causa dels  Processos de Monjuich. S’instal·la a la localitat d’Asunción al Paraguay i després a Buenos Aires, on col·laborà a la publicació La Protesta i on escriu el llibre de poemes El Botón de fuegoCatecismo libertario. El llibre està dividit en quatre temes complementaris: 1) La Naturaleza (poema). 2) Nociones científicas. 3) Crítica de los sistemas gubernamentales. 4) Compendio de sociología. López Montenegro basant-se en els principis de la teoria l’evolució de Darwin desenvolupa el seu treball poètic des de l’esperit científic i, a través dels ideals i la imaginació, interpreta l’Univers.  El 1901 retornà a Barcelona, on serà testimoni del tancament del vaixell Pelayo a conseqüència de la vaga barcelonina del mateix any, l’any següent escriurà  La Naturaleza (Poema), nociones de geología y zoología para los trabajadores.

José Lopez Montenegro va patir al llarg de la seva vida persecucions i misèries a causa de la seva firmessa ideològica. Participà en nombroses publicacions anarquistes però també en combats i agitació obrera al carrer com les Vagues de Madrid i Barcelona de 1900-1901. Exemple de militant obrer conscienciat de l’època que pretenia culturitzar als treballadors/es mitjançant la divulgació de la ciència i revolucionar-los mitjançant la Vaga General.

_________________________________________________________________

Iñiguez Miguel. Enciclopedia histórica del anarquismo español. Tomo II. Fundación Isaac Puente, Vitoria, 2008.

Anarcoefemèrides. Ateneu Llibertari Estel Negre: http://anarcoefemerides.balearweb.net/post/114823

Ferran, Aisa. Jose Lopez Montenegro: http://vaixellblanc.blogspot.com.es/2012/01/el-far-acrates-i-poetes.html

Anselmo Lorenzo parla de José Lopez Montenegro: http://www.antorcha.net/biblioteca_virtual/historia/proletariado/1a.html

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s