La Guerra Civil i la repressió franquista

La Guerra Civil

19 de juliol de 1936, la revolució

Al esclatar la guerra i amb la derrota del cop d’estat a Catalunya, es van produïr accions de saqueig a les cases dels empresaris del carrer Indústria, entre elles la del’empresari i líder de la Lliga, Ramon Picart. La  FLS confiscà els edificis del Cercle Sabadellès i la Casa Picart, la CNT s’incautà del Col·legi Sagrada Família al carrer Sant Josep, la UGT i les JSU els locals de la Lliga situats a l’actual Casal Pere Quart. El POUM es va incautar el cafè Cal Jan, a la Rambla davant de l’Euterpe.

Es van confiscar en total 33 escoles religioses i convents, per a ser destinats com a centres culturals i escoles laiques. També es van confiscar residències privades com la Casa Duran, la de Ramon Picart que hem anomenat anteriorment, la Casa Ponsà i els domicilis dels grans fabricants de la ciutat, com els Gorina, els Arimon, els Sempere, els Turull i els Sallarès.

La classe treballadora de Sabadell com a la resta de localitats de Catalunya i altres indrets de l’estat on el cop havia fracassat, va fer-se amb el control de les fàbriques, ja que la majoria de fabricants havien abandonat la ciutat i s’havien refugiat al bàndol nacional o a l’estranger: Els Brutau, Casanovas, Gambús, Gorina, Manent,Marcet,LlonchTurull.

21 de juliol crema dels edificis religiosos i inici del “Terror roig”

Els atacs contra l’església catòlica i els seus símbols es van produïr entre el 21 i el 22 de juliol.

El 21 de juliol és assassinat el primer capellà a Sabadell, el rector de Sant Julià d’Atura, Josep Font Deu, al bosc de Torrebonica. També van començar a cremar-se les esglésies catòliques de la ciutat: Sant Fèlix, la Puríssima, Sant Vicenç de la Creu Alta, Misericòrdia, Gràcia,etc. També es saquegen i s’incendien diversos col·legis i establiments religiosos -Maristes, Escolapis, les Escolàpies, les monges de la Sagrada Família,etc. Tot i això, l’edifici dels escolapis va ser respectat, biblioteca i arxius inclosos, també va ser respectada la biblioteca del vell Ateneu de Sabadell,que només tenia 235 llibres.

El dia 22 es va cremar el santuari de la Salut. La violència contra l’església estava molt arrelada a la ciutat a causa de tots els anys de repressió sobre la població obrera, on l’església podia exercir més fàcilment el seu domini: castració de les llibertats; especialment la repressió sexual i la imposició del model familiar catòlic, així com la inculcació de la moral cristiana gràcies al control durant molts anys de l’educació. Cal assenyalar que la major part de l’estament eclesiàstic va recolzar el cop d’estat (excepte alguns capellans de renom com Vidal i Barraquer). A Sabadell, la repressió contra l’església va ser major degut el fort arrelament anticlerical entre les classes populars, a causa del catolicisme integrista de personatges com Fèlix Sardà i Salvany. Destacar que els edificis de les confessions no catòliques no van ser atacats, ni l’Església Reformada Episcopal ni la Unió Evangèlica Baptista que van continuar obertes i intactes un cop acabada la guerra.

Església de la Puríssima en flames i interior després de la crema:

A quina oranització pertanyien els “incontrolats”?

A Sabadell la violència de les forces del Front Popular va provocar segons l’historiador Andreu Castells, 83 morts, Josep Mª Solé i Joan Villarroya xifren els assassinats en 69, sobretot eclesiàstics (23 segons Castells). Molt pocs si els comparem amb els 235 de Terrassa, tenint en compte que Sabadell tenia uns 49.000 habitants i Terrassa 48.000. Pràcticament totes les forces anomenades revolucionàries van intentar culpar a la CNT-FAI de la violència incontrolada. Això no és cert, ja que totes les organitzacions tenien els seus equips de destrucció,exceptuant el POUM (a Sabadell), i a més a Sabadell la CNT havia quedat reduïda a un petit grup d’obrers i intel·lectuals, ja que la Federació Local de Sindicats de majoria trentista es va passar a la UGT. Com indica Andreu Castells:

…aquesta política discriminatòria no podia respondre sinó el fet que els dirigents de la FLS tenien veritable interès a desenvolupar un nou ordre sense la CNT-FAI i a obtenir el poder suficient per a imposar-lo, cosa que aconseguiran de resultes dels fets de maig de 1937.

El mateix 21 de juliol elFull Oficial, l’únic òrgan de premsa autoritzat durant mesos, realitzava una crida a aturar les accions de pillatge, el manifest signat pel Comitè del Front Popular i Organitzacions Obreres, adreçat Al proletariat sabadellenc, deia:

És de recomanar, i exigir després a tothom, que no es facin accions individuals, que malgrat poguessin ésser fetes amb bones intencions, podrien sembrar el confusionisme i desvirtuar la magnífica gesta que estem portant a cap. 

El 22 de juliol la CNT-FAI va emetre una nota al Full Oficial on críticava les accions dels incontrolats:

Les organitzacions CNT-FAI de Sabadell posen en coneixement del poble que no accepten la responsabilitat d’uns actes que s’han portat a cap a la nostra ciutat, comesos per individus poc escrupulosos que s’aprofiten dels presents moments. Fan l’enèrgica condemnació dels mateixos per ésser completament contraris a la seva alta moral revolucionària.

Cartell d'en GRAPA Gustau Vila Bergada, a la façana dels Padres Missioners , data desembre 1936Cartell del dibuixant Grapa (FLS) davant l’església de “Los Padres”Desembre de 1936

La força majoritària al Comitè Local de Defensa era la FLS, amb 3 membres; la seguia la CNT i el POUM amb 2; i ERC, CRF i la FAI amb un cadascun. De fet un dels principals instigadors dels assassinats a membres de l’església fou Saturnino Nicolás Antolino “Lino”, de la FLS adherida a la UGT poc després d’iniciar-se la guerra. Amb el trencament trentista i el conflicte entre la CNT-FAI i la FLS-UGT liderada per Josep Moix, “Lino” actuava com a guàrdia personal de Moix i dels líders de la FLS, durant un acte de la FLS a Manufactures Carol S.A “Cal Jepó”, “Lino” va intentar convèncer a dos treballadors que paressin la feina, aquests si van negar i “Lino” va acabar disparant i matant a un dels treballadors i ferint l’altre. Iniciada la guerra “Lino” juntament amb Marcelino Blanco i Juan Sánchez “Nene” (que es passaran al bàndol nacional posteriorment), organitzà les patrulles de control i els anomenats “consells de cuneta”, on els sospitosos de col·laboració amb els militars franquistes sublevats eren executats a les carreteres dels voltants de la ciutat. Una de les persones més conegudes executades per les patrulles de “Lino” va ser l’eclesìastic, compositor i organista, Àngel Rodamilans i Canals, “Pare Rodamilans”, afussellat a la Serra d’en Camaró el 27 de juliol de 1936, actualment té un monolit d’homenatge davant l’església de la Puríssima. El 3 de juliol de 1940 “Lino” seria afussellat al camp de la Bóta i cinc dies després el seu fill de 22 anys, Ramon.

Monolit al Pare Rodamilans davant l’església de la Puríssima:

monument_al_pare_rodamilans

Les col·lectivitzacions d’empreses

El 24 d’octubre de 1936 la Generalitat promulgà el decret de col·lectivitzacions, es tractava de legalitzar la situació que s’havia donat en nombroses empreses, especialment les de gran tamany, on bona part d’elles l’amo s’havia exiliat i els obrers havien pres el control de la fàbrica. Totes les empreses de més de 100 assalariats quedaven sota control obrer també aquelles de menor tamany on l’amo havia sigut declarat facciós o havia abandonat l’empresa. La resta d’empreses continuaven en mans dels seus antics propietaris però amb la presència d’un comitè de control que fiscalitzava la seva tasca. A Sabadell les empreses col·lectivitzades més importants eren: La Electricidad, Indústries Casablancas, Can Carol i Can Cuadras. Així com també petites empreses i sectors de servei i auxiliars com les col·lectivitats de la indústria del moble, guixaires, indústria del moble, sastres, i taxistes. Les empreses col·lectivitzades acostumavent a mantenir el nom i se’ls hi afegia un E.C d’Empresa Col·lectivitzada  al darrere.

Part de la producció de les  empreses col·lectivitzades va anar destinada al front, per exemple en el cas del tèxtil, que es va mantenir gràcies a la demanda d’uniformes i mantes per l’exèrcit republicà. Les fàbriques que treballaven per la indústria de guerra a Sabadell eren: A. Comadran, Baciana i Sanahuja, Balart, Bas, Casablancas E.C, Claramunt E.C, Electricitat E.C, F. Sagrera, Indústries Elecro Mecàniques, J.Planas, Lombarte, Manufactura de Bisuteria S.A,  Picañol, Vda. Margarit, Vda. Vidal. La fàbrica del empresari carlista Baygual i Bas a Can Feu va ser incautada i s’hi fabricà tota classe de material bèlic, ja depenent del Servicio Aeronáutico de Fabrica (SAF-16) primer es reparava i fabricava l’avió biplà sovètic “Chato“, però a causa del bombardeig que va patir Reu l’octubre del 1937, el desembre tota la fabricació del “Chato” es va traslladar a Sabadell. Apart els tallers de Can Baygual la fabricació del “Chato” també es realitzava a la masia de Can Torres del Pla i a la fàbrica de Can Tolrà, a Castellar del Vallès. L’empresa col·lectivitzada amb el nombre més gran era l’Electicitat E.C que ocupava a uns 1000 treballadors, destaca també Casablancas Col·lectivitat Obrera amb 160 treballadors. A partir dels fets de Maig de 1937 el govern de la Repúblioca va assumir el control d’aquestes indústries. El juny de 1937 s’instal·laren als locals de la filatura Vicenç Planas els tallers de las Fuerzas Blindadas de Cataluña dedicats a la reparació de tancs, que donava feina a 300 treballadors. 

Les empreses de serveis confiscades durant les primeres setmanes, es van començar a municipalitzar, va ser el cas dels espectacles públics segons un acord del ple municipal del 18 de novembre, així com els serveis d’autobusos, de neteja, el funerari, l’extracció de latrines i la fàbrica de gel i frigorífics del Mercadal. Les municipalitzacions contemplaven compensacions econòmiques als antics propietaris. Per Decret de la Generalitat, la propietat urbana que administrava l’Ajuntament també va ser municipalitzada, exceptuant aaquelles propietats utilitzades directament pel propietari i les que rendien fins a cinquanta pessetes mensuals fins el juny de 1936.

 

L’economia col·lectivitzada va haver de fer front alas problemes d’avituallament conseqüència del conflicte bèlic. La divisió del territori de l’estat, on el franquistes controlaven importants zones productores d’aliments i matèries primeres. A finals de 1936 hi hagué dificultats per proveïr la població d’aliments, amb una escalada dels preus d’aquests que dificultaven la seva adquisició. Per tal de solucionar aquesta pujada dels preus, la Comissió de Proveïments va crear el carnet de racionament familiar per tal d’assegurar l’accés dels productes bàsics a la població. Però el racionament també va provocar la creació d’un mercat negre d’acaparadors i especuladors que aprofitaven la situació per enriquir-se.

La manca de matèries primeres va portar, a mesura que avançava el conflicte, a la paralització de diversos telers tèxtils a mitjans de 1937, que van poder recuperar la seva producció gràcies a la demanda de roba i mantes cap el front.

Es van patir problemes financers, per tal de superar-los l’Ajuntament aprovà, el 2 de gener de 1937, un pressupost extraordinari de guerra que establia un recàrrec sobre la contribució territorial i un impost sobre els salaris, però aquest va acabar sent anul·lat per la Generalitat. L’Ajuntament va crear la Carta Financera que establia una sèrie d’impostos sobre els espectacles, productes de consum que no fossin de primera necessitat i salaris superiors a les 6.09):00 pessetes anuals. Els diners van perdre valor a causa de l’edició descontrolada de paper moneda i la sortida del mercat de les monedes de plata i coure ja que el seu valor metàl·lic era superior al seu valor nominal. Per tal de fer front a aquesta situació, l’Ajuntament va emetre paper moneda municipal.

Tot i els problemes d’avituallament i financers, a les seves memòries l’alcalde franquista Josep María Marcet reconeixia a la seves memòries que al tornar a la ciutat els industrials van trobar en més bon estat les seves fàbriques que quan havien marxat:

Hubo industriales sabadellenses que huyeron de la ciudad en los primeros tiempos de la guerra y que al regresar después a Sabadell y recuperar sus bienes, encontraron en sus industrias activos superiores a los que habían dejado al marcharse”.

                         El consistori durant la guerra

 

 

El primer Ajuntament i govern durant la guerra

El 17 d’octubre de 1936 es constiueix el nou Ajuntament, compost per:

De la Federació Local de Sindicats (FLS): Josep Moix i Regàs, Miquel Bertran Olear (Serveis Municipals), Josep Rosas Vilaseca (Proveïments), Ricard Fornells Francesc, Manuel Farràs Baró (Assistència Ciutadana), Jaume Camps Illa (Finances), Joan Vila Comas, Francesc Abad Samper, Joan Lazcano Garriga, Pere Manyé Albertí (Obres Públiques) i Santiago Lloret Portés

De la CNT: Bartomeu Barnils Serret, Antoni Silvestre Franco, Josep Marés Claparols (Treball), Josep Cinca Vilagener (Indústries de Guerra), Santiago Pallàs Berengué, Bru Lladó Roca(Economia), Jesús Jarra Pérez, Ramon Calopa Cejuela i Josep Ibañez Gargallo (Sanitat).

Per ERC i el Círcol Republicà Federal (CRF): Salvador Sarrà Serravinyals (Cultura), Josep Esteve Aguiló (Defensa), Sebastià Arderius Colomer, Joan Alvarez de Lara Campmajó i Joan Miralles Orrit.

Per Acció Catalana Republicana (ACR): Joan Sangres Sararols i Feliu Prats Grané.

Pel PSUC: Joan Garcia Grai i Vicenç Santonja Català.

Pel POUM: Ramon Arteu Vidal i Josep Farràs Estefanell.

Per la Unió de Rabassaires: Joan Masferrer Medí i Josep Picañol Ripoll.

El decret de constitució dels nous ajuntaments anava acompanyat del decrets de Dissolució dels Comitès Locals, així, la Generalitat pretenia eliminar uns Comitès creats al principi de la guerra i la revolució i que podien xocar amb les competències dels ajuntaments. A Sabadell, l’Ajuntament quedava dominat per la Federació Local de Sindicats que havia sigut expulsada de la CNT després dels seus atacs contra la FAI i alienar-se amb els “sindicats d’oposició” i que finalment entraria a la UGT. El 22 d’octubre, l’Ajuntament va dissoldre el Comitè Local i el 29 del mateix mes va crear el Cos d’Investigació i Patrulles de Control que substituïa a les Mílicies Antifeixistes, aquest cos  va aplicar una repressió més selectiva que va fer desaparèixer pràcticament les accions i victímes dels “incontrolats”

El 9 de febrer de 1937 (un dia després de la pèrdua republicana de Malàga) tingué lloc una manifestació “espontània” on es demanava un exèrcit regular, la unió de les dues centrals sindicals i combatre sota una sola bandera. La FLS-UGT i el PSUC  van aprofitar aquesta manifestació per llençar una campanya a favor de l’exèrcit regular, l’1 de març es va crear la Delegació de Sabadell del Comitè Català pro-Exèrcit Regular, presidit per l’alcalde i on hi formava part també la CNT, el POUM no hi va entrar alegant que si que volia un exèrcit regular però no sota els criteris burgesos.

Reestructuració del consistori

Les tensions entre la CNT i la FLS-UGT es van traslladar al consistori, la FLS-UGT va aprofitar la seva hegemonia per treure competències i finalment expulsar la CNT. El 3 de març de 1937 es van remodelar diverses conselleries i la CNT va perdre el control de tres: la d’Economia, Treball i Sanitat; tot i que obtenia la de proveïment (una conselleria d’importància), suposava una pèrdua de força i influència. D’altra bana el consistori s’havia d’adequa a la normativa legal, que suposava un augment de la presència d’ERC, fet que es va resoldre temporalment amb el transavassament de militants de la FLS a ERC.

Desde principis de 1937 els preus dels aliments no havien parat d’augmentar, aquest fet serà aprofitat per la FLS-UGT per acusar la conselleria de proveïments, portada pel cenetista josep Marés, d’actuar irregularment i afavorir als organismes vinculats  a la CNT.

Els Fets de Maig: L’expulsió de la CNT i el POUM del consistori

Els fets de Maig van tenir lloc a Barcelona entre el 3 i el 7 de maig, les forces d’Ordre de la Gneralitat, la República i milicians d’ERC, Estat Català, el  PSUC i la UGT van assaltar l’edifici de la Telefònica a la Plaça de Catalunya, col·lectivitzat per treballadors de la CNT i en menor mesura de la UGT. Per aquest edifici passaven les trucades entre el govern de la Generalitat i el Govern Central. Les forces republicanes governamentals es van fer amb l’edifici deixant uns més de 400 morts.

Els fets de maig van suposar:

La pèrdua de força i influència de la CNT, tant la seva influència política dins els òrgans de govern, com en el control econòmic (col·lctivitzacions).

La persecució i il·legalització del POUM així com l’assassinat del seu secretari general Andreu Nin.

Catalunya va perdre autonomia, ja que l’estat va intervenir activament desde el govern de València en aspectes com el militar i la seguretat interior.

A Sabadell, els fets de maig de 1937 van ser aprofitats pel PSUC i els republicans per expulsar el POUM i la CNT del consistori. Josep Moix i Regàs aconseguia així treure’s de sobre al cenetista Bru Lladó, enemistats desde el trencament trentista de la FLS liderat per Josep Moix i integrant la majoria d’aquesta dins la UGT. El 22 de maig es va dur a terme una sessió pública extraordinària, on es va decidir rellevar la CNT de les presidències de les comissions municipals i d’expulsar a Bru Lladó del consistori acusant-lo de col·laboració amb la subversió.

13775787_1753516231598363_6835970422225092351_n

Treball voluntari pel front Data 1 de Juny 1937
Treball voluntari pel front, 1 de Juny 1937

 

La derrota

Després dels fets de maig de 1937, va començar una davallada en tots els àmbits: La revolució per la qual lluitaven molts treballadors va quedar derrotada, els franquistes estaven avançant posicions, els bombardejos italians i alemanys desmoralitzaven la reraguarda i l’alça continua dels preus i la manca de productes de primera necessitat.

A mesura que la guerra s’allargava i l’exèrcit franquista avançava (conquesta de Bilbao 19 de juny, pèrdua de Terol el 22 de febrer de 1938, ocupació de Lleida el 3 d’abril, l’arribada al mediterrani i la divisiódel territori republicà en dos), l’activitat econòmica patia una forta davallada. Un altre fet que va provocar limitacions en la producció, va ser la pèrdua de les plantes hidroelèctriques  a la conca de la Noguera Pallaresa que van suposar fortes restriccions en el subministrament del d’electricitat tant per la població com per les fàbriques.

Josep Moix va deixar l’alcaldia de la ciutat en ser nomenat, el 17 d’agost de 1938, ministre de Treball i Assistència Social, sent substituït per Manuel FarràsEl principal problema de la població en aquest període és la falta d’aliments bàsics, el racionament no havia solucionat la problemàtica. A mitjans de 1938, la majoria de població patia fam, per tal de combatre aquesta, es van crear diversos menjadors populars. Per evitar la falta d’aliments entre els infants, el maig de 1938 es va crear un Servei d’Higiene Infantil que havia de vetllar per garantir l’alimentació a tots els infants de menys de dos anys. Es van elaborar lots de queviures i es proporcionà llet condensada als menors de sis anys.

El mes de gener de 1939 l’ofensiva final franquista sobre Catalunya ja era inevitable, el 24 de gener nombrosos sabadellencs van marxar per la carretera de la Salut. La matinada del dia 26, les tropes de Líster van entrar a Sabadell en retirada, cremant algunes fàbriques. Després de bombardejar la zona de Terrassa l’aviació franquista va bombardejar el Pont de la Salut i la zona de Can Puiggener. Al acabar el bombardeig diverses persones van sortir al carrer i van saquejar diverses botigues i magatzems. Al vespre van entrar les primeres tropes nacionals que van hissar la bandera monàrquica a l’Ajuntament, però no va ser fins l’endemà 27 de gener, que van realitzar l’entrada triomfal.

 

FABRICA EMILI SALLARES CALCINADA PER LISTER
Fàbrica d’Emili Sallarès calcinada per les tropes de Líster just abans d’abandonar la ciutat

tropes franquistes

La repressió franquista

12360403_871833676271686_4062321476157605085_n

L’historiador Andreu Castells va calcular en 2200 els detinguts sabadellencs a les presons o camps de penat o treball, l’associació Sabadell per la República ha calculat en 35 els sabadellencs que van morir als camps d’extermini nazi. Castells també va comptar 36 funcionaris de l’Ajuntament sospitosos de simpaties amb els “rojos” foren cessats i 724 les víctimes sabadellenques al front (entre morts i desapareguts).

14 veïns de Sabadell afusellats

Alforja Andrés Luís:

Lloc de naixement: Barcelona

Edat i professió 49 anys, mecànic.

Afiliat a la UGT-FLS.

Execució i data: Camp de la Bota (Barcelona), 8 de març de 1939.

Acusació: Participació en Comitè de Confiscació.

Corominas Franquet, Rafael: 

Lloc de naixement: Barcelona (Gràcia).

Cortés Gasulla, Miguel:

Lloc de naixement: Morella

Cunillé i Calders, Enric:

Lloc de naixement: Juan L. Lacaze (Uruguai).

Edat i professió: 29 anys, xòfer.

Afiliat a la UGT-FLS.

Lloc d’execució i data:  Camp de la bota (Barcelona), 29 de juliol de 1939.

Acusació: President de la Junta de Transport de Sabadell.

López i Vivancos, Antonio:

Lloc de naixement: Mazarrón (Múrcia).

Edat i ofici: 22 anys, jornaler.

Afiliat a la FAI.

Lloc d’execució i data: Camp de la Bota (Barcelona), 18 de maig de 1940.

Acusació: Participació en patrulles de control.

Masferrer i Casan, Oleguer:

Lloc de neixement: Sabadell.

Edat i professió: 24 anys, carreter.

Afiliat a JSUC,PSUC i la UGT.

Lloc d’execució i data: Camp de la Bota (Barcelona), 6 de juliol de 1940.

Acusació: Participació en patrulles de control.

Mañé Albertí, Pedro

Lloc de naixement: Cervelló.

Edat: 37 anys.

Lloc i data d’execució: Camp de la Bota (Barcelona) 10 de maig de 1939.

Munill i Mataró, Antonio:

Lloc de naixement: Manresa.

Edat: 54 anys.

Nicolás Antolino (a.Lino), Saturnino:

Lloc de naixement: Santomera (Múrcia).

Edat: 47 anys.

Afiliat  UGT-FLS.

Lloc d’execució i data: Camp de la Bota (Barcelona), 3 de juliol de 1937.

Acusació: Participació  en patrulles de control. Tot i pertànyer el sector trentista de la CNT i després de la UGT-FLS, fou personatge conegut per ser el principal responsable de les patrulles de control i assassinat de l’eclesiàstic pare Rodamilans.

Nicolás i Nicolás, Ramón:

Lloc de naixement: Santomera (Múrcia).

Edat i professió 25 anys, pintor.

Lloc d’execució i data: Camp de la Bota (Barcelona), 8 de juliol de 1940.

Fill de Sadurnino Nicolás Antolino (a.Lino), el seu pare negà la seva participació en les patrulles i assassinats. Afiliat a la CNT.

Acusació: Participació en patrulles de control i xòfer de la comissió econòmica de l’Ajuntament.

Palanca i Bruguera, Àngel:

Lloc de naixement: Sabadell.

Edat i professió: 22 anys, impressor.

Lloc i data d’execució: Camp de la Bota (Barcelona), 5 de maig de 1939.

Acusació: Patruller i sargent dels carabiners a Madrid.

Ronco  Rodríguez, Paulino:

Lloc de naixement: Flores de Ávila.

Edat i professió:31 anys, jornaler.

Afiliat a la UGT-FLS.

Lloc i data d’execució: Camp de la Bota (Barcelona), 3  de juliol de 1940.

Sánchez i Martínez, Francisco:

Lloc de naixement: Llanos de Brujas (Múrcia).

Edat i professió: 36 anys, jornaler.

Afiliat a la UGT-FLS.

Lloc i data d’execució: Camp de la Bota (Barcelona), 3 de juliol de 1940.

Acusació: Participació en patrulles de control.

Serra i Figuet, Antoni:

Lloc de naixement: Manresa.

Edat: 38 anys.

10 Afusellats nascuts a Sabadell però residents a una altra localitat

Álvarez de Lara Campajo, Vicente:

Edat: 21 anys.

Lloc de residència: Barcelona.

Chuecos Garcia, Antonio (“el Taronjaire”):

Edat i professió: 23 anys, cuiner.

Lloc de residència: Caldes de Montbui.

Militant de les JSUC.

Lloc i data d’execució: Camp de la Bota (Barcelona), 17 de juny de 1939.

Acusació: Particicipació en patrulles de control i carabiner.

Graells Crous, Ramón:

Edat: 49 anys.

Lloc de residència: Terrassa.

Miguel Vilanova, Ramón:

Edat: 21 anys.

Lloc de residència: Caldes de Montbui.

Morral Tondo, Antonio:

Edat i professió: 27 anys, obrer.

Lloc de residència: Tordera.

Militant de les Joventuts Llibertàries i la CNT.

Lloc i data d’execució: Camp de la Bota (Barcelona), 8 de juliol de 1940.

Acusació: Participació en patrulles de control.

Pobla Aguilera, Juan Bautista:

Edat: 39 anys.

Lloc de residència: Caldes de Montbui.

Lloc i data d’execució: Camp de la Bota (Barcelona), 2 de juliol de 1940.

Riatós Francàs, Juan:

Edat: 45 anys.

Lloc de residència: Sant Llorenç Savall.

Militant d’ERC i la CNT.

Lloc i data d’execució: Camp de la Bota (Barcelona), 5 de juliol de 1940

Acusació: President i regidor d’ERC a Sant Llorenç Savall.

Ribas Ollé, Pedro:

Edat: 22 anys.

Lloc de residència: Barcelona.

Rosell Rabasó, Narcis: 

Edat i professió: 41 anys, obrer

Lloc de residència: Sant Quirze del Vallès.

Militant d’ERC i UGT.

Lloc i data d’execució: Camp de la Bota (Barcelona),  1 de maig de 1943.

Acusació: Cap del Comitè Local.

Salabert Ventura, Guillem:

Edat i professió: 54 anys, pagès.

Lloc de residència: Mollet del Vallès.

Lloc i data d’execució: 8 de juny de 1942, Girona.

35 sabadellencs morts als camps de concentració nazis

A Mauthausen: Antoni Aguilar Sánchez, Rafael Berenguer Monllor, Josep Sendra Ferré, Enric Tomás Urpí.

Als camps de Gusen: Pau Alemany Figueras, Venanci Anglès Anglès, Eugeni Arqués Simó, Ramon Batet Planas, Melcior Cañellas Mañé, Esteve Cañellas Mañé, Jaume Casanelles Gené, Josep Coll Sapera, Josep Domènech Cortada, Emili Ferrando Rossell, Llorenç Gabernet Canet, Antoni Hilario Planellas, Marià Llonch Casanovas, Joaquim Lou Rupellés, Emili Marquès Aracil, Manuel Mullor Català, Pere Navarro Bielsa, Serafín Nieto Nieto, Valentí Oliveras Valls, Pau Pallas Alsina, Jaume Paloma Massafret, Ginés Pérez Garrido, Pelegrí Porqueras Pelegrí, Josep Rodríguez Escursell, Francisco Sabates Esperanza, Francisco Sas Llop, Miguel Senar Buron, Ramon Serra Giné, Daniel Serratosa Fitó, Alexandre Tamarit Guiu, Francesc Torner Ferrer, Salvador Vidal Claramunt.

A Ternberg (camp on s’hi construïa una central elèctrica): Josep Pérez Coello.

17 Sabadellencs supervinents als camps nazis

Francesc Abad Samper, Pau Alós Escartín, Gabriel Benedicto Albalate, Félix Calatayud Tormo, Joan Capellas Faixas, Andreu Casbas Aguirre, Conrad Crespí Vergés, Vicens Expósito Serra, Vicenç García Negrillo, Eduard Garrigos i Soler, Agustí Ibáñez Solves, Josep Medina Soler, Carles Retana Valls, Enric Segarra Espinach, Jaume Subirana Folch, Miquel Vial Gandia, Ramon Vitales Cancer.

Les presons

Hi havien dues presons: La presó cel·lular (A l’altura de la Pl.Antoni Llonch -estació d’autobusos amb la Gran Via-) i la Casa Ponsà (actual Arxiu Històric), al carrer indústria on es trobava un dels jutjats militars.

La presó cel·lular de Sabadell fou construïda el 1898 per l’arquitecte Sabadellenc Juli Batllevell i Arús. Es tractava de la primera presó de  l’estat amb sistema panòptic, és a dir, desde un punt situat a dalt de la presó es podia observar tota l’activitat d’aquesta. Fou tirada a terra l’any 1971.

presó.jpg

Espolis i saquejos de centres educatius, sindicats i associacions

Usurpació i Saqueig del local del Círcol Republicà Federal (CRF) a la Creu Alta. Eliminació dels llibres de la seva biblioteca i col·lecció de monedes robada. L’edifici passà a propietat del Frente de Juventudes.

-El local de la Federació Local de Sindicats (FLS) és cedit a la Delegación Nacional de Sindicatos.

-La Cooperativa la Gremial passa en mans del Servicio de Información, la Sección Femenina, Auxilio Social, Guardia de Franco, los Caballeros Cruzados, Radio Sabadell i Radio Juventud.

-Clausura de la Lliga Laica Femenina, el Centre Cultural i Recreatiu, La Emancipación, i el Centre d’Estudis Psicològics.

-Saqueig de les escoles racionalistes, com la de l’anarquista i membre de la FAI, Edgardo Ricetti, “Cultura i Solidaritat“ que passaria a ser propietat de la casa de beneficiència i posteriorment de la Caixa de Sabadell. Tancament de tots els centres públics i eliminació dels estudis superiors de l’Institut Escola, l’Institut Obrer i suprimint l’Escola Tèxtil, l’Escola de Comerç Valentí Almirall i l’Escola de Llenguatges.

-Enderrocament de l’escola nova de la Carretera de Castellar per construïr-hi pisos.

-Saqueig del taller de ceràmica del federal, anarquista i després catalanista d’esquerres, Marian Burguès.

-Saqueig de la casa de Gustau Vila “Grapa”, dibuixant satíric de “Vertical”, òrgan de la FLS (primer de la FLS-CNT i després de la UGT-FLS).

-Saqueig de la botiga de pianos de Miquel Domènech, espiritista, ateu i republicà federal.

-Saqueig de la casa del radical i massó, Pere Selvas, que va acabar amb l’assassinat de la seva filla.

Prohibicions

-Prohibició de sindicats, partits i associacions no afectes al règim.

-Oblgatorietat que les dones tinguessin la cartilla del Servicio Social de la Mujer si volien treure’s el passaport o el carnet de conduir

cartilla servei social de la donafou obligatori i si volias treure el pasaport o el carnet de conduir3

Visita de Pilar Primo de Rivera a Sabadell. Des del balcó de l'Ajuntament presencia els exercicis d'Educació Física realitzats per la Secció Femenina.07 de maig 1944
Visita de Pilar Primo de Rivera a Sabadell el 7 de maig 1944 . Des del balcó de l’Ajuntament presència els exercicis d’Educació Física realitzats per la Sección Femenina

 

-Prohibició del català en tot l’àmbit públic.

ALBAREDAIDIOMA OFICIAL

-Eliminació i substitució dels carrers amb noms republicans: Joaquín Costa, Riego, Espartero o Argüelles o catalanistes com Prat de la Riba.

El carrer de l’advocat republicà laboralista Francesc Layret passa a anomenar-se Alfons XIII. El carrer Argüelles passa anomenar-se carrer Duce Mussolini, fins el 1945 que passa a anomenar-se Sallarès i Pla. L’avinguda 11 de setembre passa a anomenar-se Avenida del Ejército Español. La República passa a anomenar-se Rambla del Caudillo,etc.

També es van eliminar els carrers amb noms  de científics com Darwin o Nansen o el del català Narcís Monturiol.

-Es castellanitzaren topònims locals com Fuente Nueva, Fuente Rosella, Cruz (per Creueta).

-Prohibició del carnestoltes.

La fi de l’hegemonia franquista a la ciutat

Amb el penúltim alcalde del franquismeJosep Burrull i Bonastre que va estar a l’alcaldia de 1965 a 1974, el règim va perdre el control dels carrers i l’hegemonia política. El setembre de 1974 es va realitzar  una reunió de la Comissió Permanent de l’Assemblea de Catalunya que va acabar amb la detenció de 67 persones, i posteriorment l’any 1976 la Vaga General que paralitzà tota la ciutat. En aquests anys l’oposició local no només el carrer, sinó que també es revelà com a majoritària a la localitat. El moviment veïnal que reclamava millores en els serveis dels barris, i el moviment obrer  es van convertir en moviments massius d’oposició el règim amb l’hegemonia del PSUC i CCOO (CCOO havia aconseguit realitzar un sindicalisme d’oposició al règim infliltrant-se dins el sindicat vertical). Mesos després de la Vaga General dimití per oposició a l’evolució democràtica i després de que Francisco Franco morís i del cessament de Carlos Arias Navarro, li prengué el relleu per un breu període Ricardo Royo Solé, últim alcalde franquista de la ciutat. Els partidaris del franquisme havien perdut els carrers i l’hegemonia política.

___________________________________

Benaul Berenguer, Josep Maria; Onetti Vera, Antonio; Torruella Llopart, Jordi. Víctimes sabadellenques als camps de concentració nazis. Una primera aproximació. Revista Arrahona.  Núm.30.Sabadell, 2006. p.108-126

Castells, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Guerra i revolució 1936-1939. Edicions Riutort, Sabadell, 1982.

Corbalán Gil, Joan. Justícia, no venjança: els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1952). Cossetània Edicions, 2008.

DD.AA. La República i la Guerra Civil. Sabadell 1931-1939, Ajuntament de Sabadell, 1986.

Marín, Martí. Govern Municipal i actituds polítiques en el Sabadell del franquisme en Indústria i ciutat, Sabadell 1800-1980. Abadia de Montserrat, 1994.

Roig Pérez, Carles. El fenòmen dels incontrolats a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939). Estudi tipològic i comparat d’alguns dels protagonistes de la repressió. Desafectos : Revista d’història crítica, núm. 2 (200?)  (Estudis)

Santamaría, Antonio. Els primers compassos de la Guerra Civil (1936). iSabadell.cat, 17 de juliol del 2016 <http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-els-primers-compassos-de-la-guerra-civil-1936/>

Solé i Sabaté, Josep Maria. La repressió franquista a Catalunya, 1938-1953. Edicions 62, 1985

 

 

 

 

Anuncis