Burguès i Serra, Marian

marian

Sabadell, l’1 d’agost de 1851 – Sabadell, 20 de novembre de 1935.

Fill de Marià Burguès i Soldevila, un milicià liberal, originari de Parets del Vallès; i de Maria Serra i Fontanet de família sabadellenca.

De petit cursà a l’escola privada de Jaume Montblanch. Burguès era l’hereu d’una família de terrissers, el seu avi i el seu germà també éren terrissers, i  tenien un obrador a Sabadell, primer al carrer de Sant Josep i després al carrer creueta,92. Desde petit aprengué l’ofici a casa seva.

Marian Burguès, el ceramista lliurepensador a l’exili

Es començà a interessar per la política, i el 1870 ja participa a la revolta popular contra les quintes, que a Sabadell acabarà amb un mort i diversos ferits, després que les tropes monarquiques el dia 6 d’abril carreguessin contra els manifestants. S’exilià a Tuïr, al Rosselló, on treballà al taller de Monsieur Deprada, un burgès republicà.

Amb l’arribada de la I República i la supressió de les quintes, Marian Torna a Sabadell. Durant aquesta època es relaciona amb el Cercle d’Artistes del Club Calces, grup format per Francesc Sans Cabot, Francesc Soler i Rovirosa, Ramon Tusquets i pel cardonenc Ramon Quer, aquest darrer esdevindrà el seu primer mestre d’art.

Amb la caiguda de la República, l’autoritat militar obliga a tots els individus de 18 a 45 anys a allistar-se per força a la mílicia. Marian torna a exiliar-se, aquesta vegada a la ciutat portuguesa de Coïmbra, famosa per les seves indústries ceràmiques. Després viu una temporada a Muel, prop de Saragossa i després a Manisses, la capital ibèrica de la ceràmica. A Manisses aprèn la tècnica àrab del reflex metàl·lic. L’any 1876 es promou un indult pels desertors i Burguès retorna a casa.

Burguès, convertit ja en un ceramista professional, s’instal·la de nou a la Casa Pairal del c/Creueta. Ben aviat Marian s’immersa en intervencions socials i ideològiques. El 1877 amb Miquel Sallarès, Esteve Vilatobà i Vicenç Castells, entre altres, funda el primer centre espiritista local “Sociedad Espiritista La Fraternidad”, que inicia les seves activitats assistint gratuïtament als malalts de pesta. Més endavant, intervé en la fundació de l'”Ateneo Cosmófilo Enciclopédico” amb l’advocat i maçó Tomàs Viladaot, el fillastre d’aquest, Joan Salas i Anton, i el pintor Llorenç Lladó, entre altres sabadellencs. Aquesta entitat després de ser acollida pel Cercle República Federal, va acabar desapareixent. Burgès s’identifica molt amb la maçoneria i segueix a Viladot fundador de la lògia Ossiris, La Emancipación, L’Ateneo Cosmófilo i la Institución Libre de Enseñanza (ILE).

El Marian Burguès anarquista

El 1882 Marian Burguès intervé en la fundació de La Emancipación, Sociedad de Actos Civiles, organisme que ajudava a gestionar sobretot enterraments i casaments pel civil. També era partidari del Grupo Anticlerical Monti y Tognetti, acèrrims defensors dels drets civils. Amb Joan Cusidó, Miquel Xercavins, Miquel Sallarès, i altres, fou impulsor del Círculo Cooperativo Recreativo, centre que promovia el setmanari anarquista Los Desheredados. Marian participà en aquest setmanari desde el primer número amb interessants articles de caire ideològic coma ara “Paralelo entre la industria y la moral”, “La intransigencia”, “La ignorancia es la principal causa de división de los obreros”. Marian firmarà després els seus articles amb seudònims com Canuto, Satán, Pedro Botero, Taliz, Belcebú, Juanito, Rayo, Un Burgués, Verdi, Trampila, Mamó, Tranquilo, Petrus o Un Desheredado. Entre 1883 i 84 passà a ser director d’aquesta publicació anarquista. Apart dels seus articles a Los Desheredados, Burguès va impartir diverses conferències de caràcter anarquista i lliurepensador a l’Ateneo Cosmófilo i al Cercle Recretatiu. Així com conferències sobre la ceràmica popular al Centre Excursionista de Sabadell a l’Acadèmia de Belles Arts o a l’Aplec Esperanta-Grupo.

L’any 1899 guanyà un accèssit per un escrit al segon certàmen socialista de Barcelona, celebrat al Palau de Belles Arts.

Es casà pel civil, de la seva primera companya només sabem que va morir de part, igual que el nadó. Al cap d’un temps, s’ajuntaà amb Dolors Cañomeras i Armengol, filla de Met Cañomeras, un militant republicà federal capdavanter a la revolta de 1867. Amb la segona muller, deu anys més jove que ell, va tenir nou fills.

El Marian Burguès, d’esquerres, republicà i catalanista

Burguès vira ideològicament cap el catalanisme d’esquerres de Valentí Almirall, així doncs, començà a participar activament en el Centre Català Sabadellenc, a partir de 1893, tot i que mai en va ser soci, se’n acabà distanciant a causa del seu conservadurisme.

El 1909 és empressonat amb les seves filles, Adelfa i Actínia, a causa dels fets de la setmana tràgica.

Marian Burgès, i els “fayans catalans”

El 1891, Burguès començà a treballar amb faiança i provablement d’aquí sorgirà la idea dels “fayans catalans”, que no es formalitzarà fins el 1896, any que montà el seu taller al carrer creueta.

El 1897 obrí la seva primera botiga de “Fayans Català” a Sabadell, un any després, realitzà el gran mural en majòlica, de les escoles públiques del carrer Llobet de Sabadell, obre de l’arquitecte Juli Batllevell. El 1903, però, la fàbrica de “Fayans Català”, cau en fallida i és embargada, Burguès emigrà a la Bisbal on muntà un obrador de terrissa d’us quotidià. Santiago Segura Burguès, nebot de Marian Burguès, va continuar  treballant el Fayanç i estenén l’obre internacionalment.

1 escola
Mural en ceràmica a l’Escola Enric Casassas, obra de Marian Burguès. Carrer Llobet.

1919, el retorn definitiu a Sabadell i exposicons arreu de Catalunya

El 1919 retornà definitivament a Sabadell, provinent de Caldes de Montbuí on s’havia instal·lat al 1917 al morí Actínia Burguès.

Durant els anys 20 exposà la seva obra a diverses sales de Sabadell i de fora: A l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, al Cercle Republicà Federal de Sabadell, al Saló Alavedra de Terrassa, al Centre de Dependents de Terrassa, a l’Ateneu Obrer de Manresa, a l’Ateneu Lleidatà.

El 1926 començà a dedicar-se a la producció de vidre esmaltat.

El 1929, participà a l’Exposició Internacional de Barcelona.

Segona República i entrada de les tropes franquistes

El 1931 amb la II República, l’Ajuntament, el 1931, decideix donar una subvenció a la seva Escola Municipal de Ceràmica. I el 1932, Marian col·labora al periòdic d’ERC El Poble i a la revista Ceramica Industrial y Artistica de Barcelona.  No ens ha d’estranyar que a principis del segle XX una persona que havia simpatitzat amb l’anarquisme, acabés publicant a un periòdic d’ERC. A finals del XIX molts anarquistes provenien del republicanisme federal, i a principis del s.XX es donen forces casos de gent amb el carnet d’ERC i de la CNT, com a sindicat hegemònic de l’època. A la seva mort el 20 de novembre de 1935, l’Ajuntament canvià el nom del carrer Foment, pel de Marian Burguès. Amb la victòria franquista, el carrer es torna a renombrar Foment, fins que el 1941 li posen el nom del pintor Joan Vila Cinca; la casa de Burguès va ser saquejada, acusat de pertànyer a la massoneria.

Apart de la seva tasca com a ceramista i activista social, Burguès, ens va deixar un llibre publicat el 1929 titulat “Sabadell del meu record”, 224 pàgines on mitjançant il·lustracions si descriuen les vivències històriques del Sabadell de la seva època, un llibre criticat per l’església i la dreta: escolapis, carlins i la gent de la Lliga Regionalista, a causa de les il·lustracions que els hi dedica a tots ells.

_________________________________________________________________

Marian Burguès i Serra, un terrisser que va fer història, Josep Casamartina i Parassols. Ed. Museu d’Art de Sabadell i Fundació Caixa Sabadell

L’inadaptable terrisser Marian Burguès i Serra (1851-1935), Andreu Castells. Revista Arraona, núm.1 1976, 2ª època.

http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/202278/280213

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s